Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Cultures i Mentalitats a l'Edat Mitjana

Codi de l'assignatura: 364005

Curs acadŔmic: 2021-2022

Coordinaciˇ: Mireia Comas Via

Departament: Departament d'Hist˛ria i Arqueologia

crŔdits: 6

Programa ˙nic: S

 

 

Hores estimades de dedicaciˇ

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

54

 

-  TeoricoprÓctica

Presencial i no presencial

 

45

 

-  Tutoritzaciˇ per grups

Presencial i no presencial

 

3

 

-  Sortida de camp

Presencial

 

6

Treball tutelat/dirigit

36

Aprenentatge aut˛nom

60

 

 

Recomanacions

 


Altres recomanacions

• Fer servir els continguts i les opcions del temari per iniciar l’articulació del futur treball final de grau.

• Tenir cura de l’adreça electrònica que els ha assignat la Facultat per evitar que la càrrega de missatges i arxius adjunts es vegi ultrapassada.

• Esmerçar esforços a incrementar les seves competències en llengües modernes i en llengües clàssiques.

• Desenvolupar dinàmiques eficients de treball en grup.

 

 

CompetŔncies que es desenvolupen

 

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anÓlisi, de sÝntesi, de visions globals i d'aplicaciˇ dels coneixements a la prÓctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptaciˇ a noves situacions).

   -

CE14 - Capacitat de plantejar temes d'anÓlisi i de reflexiˇ que puguin contribuir a reforšar el pensament crÝtic en el camp del coneixement hist˛ric i dels debats historiogrÓfics.

   -

CE6 - Capacitat d'aprofundir en diversos perÝodes hist˛rics.

   -

CE9 - Capacitat de donar coherŔncia i significat a la informaciˇ recopilada a partir de la utilitzaciˇ dels recursos instrumentals de la hist˛ria. Criteris per establir-ne la fiabilitat. Contrastar, organitzar i sistematitzar la informaciˇ. Fonts digitals i fonts orals.

   -

CE5 - Visiˇ integradora. Capacitat de criticar els reduccionismes i les simplificacions que distorsionen la comprensiˇ i l'explicaciˇ dels fets hist˛rics.

   -

CE10 - ConsciŔncia dels temes i problemes de la societat actual. Arrels hist˛riques de les problemÓtiques actuals (sostenibilitat, globalitzaciˇ, drets humans, igualtat de gŔnere, cultura de la pau). Relaciˇ entre el passat i el present.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements


• Adquirir una visió evolutiva del procés de creació, evolució i crisi de la cultura medieval i la seva mentalitat.

 

• Entendre la cultura i la mentalitat medievals com un resultat de processos on interactuen i convergeixen tres tradicions culturals: la cristiana, la musulmana i la jueva.

 

• Assolir un coneixement adient del període medieval, fent èmfasi especial en els factors ideològics, mentals, humans i geogràfics que el condicionen.

 

• Comprendre les especificitats que assoleix el procés de creació cultural i de desenvolupament de mentalitats en el decurs de l’època medieval.

 

• Situar en el marc general les contribucions originals i específiques del món medieval, manifestades a través de la seva mentalitat i de la seva cultura, en la història europea en particular i, de forma general, en la història humana.
 

 

Referits a habilitats, destreses

• Desenvolupar les habilitats d’historiador assolides en el decurs de les assignatures troncals i obligatòries del grau d’Història.

 

• Conèixer el ventall de fonts a l’abast des d’una perspectiva global i multidisciplinària, ja que estar-hi familiaritzat permet assolir la consecució del màxim d’informació a partir de diverses fonts històriques, de les quals s’extreuen deduccions històriques.

 

• Concebre l’estratègia i la metodologia adients per plantejar, dur a terme i executar recerca de qualitat a partir dels problemes del registre històric, i obtenir-ne resultats.

 

• Elaborar una cerca exhaustiva i generalitzada en el ventall de fonts a l’abast per resoldre els problemes que planteja la recerca, i dur-la a bon terme.

 

• Processar la informació recollida, aplicar-hi l’anàlisi adient i articular el procés de treball per aconseguir resultats científics de qualitat.

 

• Presentar els resultats de la recerca de forma coherent, clara i entenedora, fent un èmfasi especial en el procés de resolució del problema plantejat i en la solució, i també en la transcendència científica i epistemològica del problema resolt.

 

Referits a actituds, valors i normes

• Reflexionar sobre el sentit final de la història, sobre la inserció en el marc del coneixement humà i, en darrera instància, sobre la seva utilitat en la nostra societat.

 


• Aproximar-se al treball en grup com una estratègia que ha d’anar més enllà de la unió d’esforços individuals.

 

• Entendre el propi procés d’aprenentatge com un esforç de primera magnitud, on l’assoliment de coneixements, habilitats i destreses ha de tenir una repercussió global en la formació humana i científica del futur historiador.

 


• Plantejar-se les formes i vies més eficients per difondre el coneixement històric, tant orals com escrites.

 

• Comprendre que el procés de coneixement històric mai no es pot considerar ni tancat ni definitiu.

 

 

Blocs temÓtics

 

1. Cultura i mentalitats: una visiˇ historiogrÓfica

2. L’imaginari medieval

3. Mentalitats i prÓctica religiosa

4. L’ensenyament i la formaciˇ intelĚlectual

5. La cultura escrita a l’Edat Mitjana

6. Les manifestacions de la cultura

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia de les activitats s’adequarà a l’escenari de docència presencial que preveu la UB en un context de normalitat acadèmica i, en qualsevol cas, s’ajustarà a les directrius de les autoritats sanitàries vigents en aquell en cada moment existint la possibilitat que calgui implantar un model de docència mixta que combini la presencialitat i la no presencialitat.

L’assignatura s’adecua al desenvolupament acadèmic, curricular i competencial previ, que pressuposa un coneixement adient de la Història Medieval, assolit en el decurs de les assignatures obligatòries del grau. Cerca l’aprofundiment en aquests coneixements i la seva complementarietat mitjançant l’èmfasi en el procés de creació cultural i de constitució de mentalitats específic del món medieval. Els elements cabdals de la metodologia i la praxi docent d’aquesta assignatura que s’apliquen de manera complementària són els següents:

  • La lliçó magistral i la lliçó fonamentada en la lectura prèvia de material que anirà acompanyada d’activitats d’estudi a través del Campus. En aquestes lliçons es treballaran de forma transversal i per cada tema elements de la historiografia i de la metodologia del treball amb les fonts 
  • Les classes amb la lectura i anàlisi de textos i documents per a la construcció dels temes del programa. 
  • La recerca i anàlisi de documents dels arxius que es desenvoluparà amb visites culturals als arxius. 
  • El treball de recerca realitzat en grups petits de 3 persones, basat en fonts i bibliografia i que s’anirà treballant al llarg del curs. Aquest treball anirà acompanyat d’una exposició oral pública i que serà objecte d’avaluació.
  • Les tutories amb grups petits per analitzar el desenvolupament del treball de recerca. 

 

 

Avaluaciˇ acreditativa dels aprenentatges

 

1- Exercicis pràctics d’avaluació dels continguts de cada tema (comentaris de documents i textos; qüestionaris autocorrectius; tasques amb preguntes obertes): 60%

2- Treball de recerca en petits grups de tres persones amb fonts d’arxiu, preferiblement inèdites. 30%

3- Valoració de l’exposició oral del treball: 10%

 

 

 

Avaluaciˇ ˙nica

Tal com preveu la normativa de la Universitat de Barcelona, dins els terminis establerts per a cada semestre, s’ha de fer constar explícitament i documentalment la voluntat d’acollir-se a l’avaluació única mitjançant document escrit i degudament signat pel responsable de l’assignatura.

Examen teòricopràctic de tot el temari amb un valor sobre la nota final del 100 %.

La data, l’hora i l’aula de la prova de reavaluació es publiquen al web de la Facultat.


Reavaluació

La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges preveu un sistema de reavaluació per a tots els estudiants que no hagin superat l’avaluació final (suspesos i no presentats) en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única. 

El calendari de revaluació estableix el mes de març per a les assignatures del primer semestre i de juliol per a les assignatures anuals i del segon semestre. 

La prova de reavaluació és la mateixa que la de l’avaluació única.

La data, l’hora i l’aula de la prova de reavaluació es publiquen al web de la Facultat.

 

 

Fonts d'informaciˇ bÓsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

ALI, S.M., (2010)
Arabic Literary Salons in the Islamic Middle Ages. Poetry, Public Performance and the Presentation of the Past. University of Notre Dame Press, Notre Dame, Indiana, 2010.
  Enlla├ž

ALVIRA CABRER, M.; DÍAZ IBÁÑEZ, J., eds. (2011)
Medievo utópico. Sueños, ideales y utopías en el imaginario medieval. Sílex ediciones, Madrid, 2011
  Enlla├ž

BAJTIN, M., (2002)
La cultura popular en la Edad Media y en el Renacimiento. El contexto de François Rabelais. (Historia y geografía, 057), Alianza Editorial, Madrid, 2002.
  Enlla├ž

BARTLETT, R., (2003)
La formación de Europa. Conquista, civilización y cambio cultural, 950-1350. (Publicacions Universitat de València), Universitat de València, Universidad de Granada, València, 2003.
  Enlla├ž

BASCHET, J., (2006)
La civilisation féodale. De l’an mil à la colonisation de l’Amérique, Champs, Flammarion, Paris, 20063
  Enlla├ž

BROWN, P., (1996)
The Rise of Western Christendom. Triumph and Diversity AD 200-1000. Blackwell Publishers, Oxford, 1996.
  Enlla├ž

DUMEZIL, B., (2005)
Les racines chrétiennes de l’Europe. Conversion et liberté dans les royaumes barbares Ve- VIIIe siècle. Fayard, Paris, 2005.
  Enlla├ž

FERNÁNDEZ GARCÍA, A., (2009)
Cartografía medieval. El enigma del mapamundi de 1375. (Colección Historia), Editorial Biblioteca Nueva, Madrid, 2009.
  Enlla├ž

FREEDMAN, P., (2010)
Lo que vino de Oriente. Las especias y la imaginación medieval. Publicaciones de la Universidad de Valencia, Valencia, 2010
  Enlla├ž

GOUGUENHEIM, S., (2009)
Aristóteles y el islam. Las raíces griegas de la Europa cristiana. Gredos, Madrid, 2009.
  Enlla├ž

GUREVICH, A. J., (1983)
“Medieval culture and mentality according to the new French historiography” European Journal of Sociology, Volume 24/Issue 01 (1983), pp 167 - 195
  Enlla├ž

HUIZINGA, J., (2005)
El otoño de la Edad Media. Estudios sobre la forma de la vida y del espíritu durante los siglos XIV y XV en Francia y en los Países Bajos. (Alianza ensayo 038), Alianza Editorial, Madrid, 1923, 19781 20054
  Enlla├ž

KLEINSCHMIDT, H., (2009)
Comprender la Edad Media. La transformación de ideas y actitudes en el mundo medieval. (Serie Historia Medieval), Akal Universitaria, Akal, Madrid, 2009.
  Enlla├ž

LE GOFF, J., (1999)
La civilización del occidente medieval. Paidós, Buenos Aires, Barcelona, México, 1999.
  Enlla├ž

LE GOFF, J., (2003)
¿Nació Europa en la Edad Media?. (La construcción de Europa), Crítica, Barcelona, 2003.
  Enlla├ž

MÁRQUEZ VILLANUEVA, F., (2004)
El concepto cultural alfonsí. (Serie General Universitaria, 35), Edicions Bellaterra, Barcelona, 2004.
  Enlla├ž

PASTOUREAU, M., (2006)
Una historia simbólica de la Edad Media occidental. Katz Editores, Buenos Aires, 2006.
  Enlla├ž

ediciˇ en francŔs  Enlla├ž

RICHÉ, P., (1995)
De Charlemagne à Saint Bernard. Culture et réligion dans le Haut Moyen Âge. (Varia nº 21), Paradigme, Orléans, 1995.
  Enlla├ž

SEESKIN, K., (2005)
Maimonides on the origin of the world. Cambridge University Press, Cambridge, 2005.
  Enlla├ž

VAUCHEZ, A., (2001 [3a ed.]).
La espiritualidad del Occidente medieval: siglos VIII - XII. Cátedra, Madrid, 2001.)
  Enlla├ž