Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Història de Roma

Codi de l'assignatura: 364015

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Victor Revilla Calvo

Departament: Departament d'Història i Arqueologia

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

54

 

-  Teoricopràctica

Presencial i no presencial

 

45

 

-  Pràctiques amb documents

Presencial i no presencial

 

9

Treball tutelat/dirigit

48

Aprenentatge autònom

48

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).

   -

CE14 - Capacitat de plantejar temes d'anàlisi i de reflexió que puguin contribuir a reforçar el pensament crític en el camp del coneixement històric i dels debats historiogràfics.

   -

CE6 - Capacitat d'aprofundir en diversos períodes històrics.

   -

CE9 - Capacitat de donar coherència i significat a la informació recopilada a partir de la utilització dels recursos instrumentals de la història. Criteris per establir-ne la fiabilitat. Contrastar, organitzar i sistematitzar la informació. Fonts digitals i fonts orals.

   -

CE5 - Visió integradora. Capacitat de criticar els reduccionismes i les simplificacions que distorsionen la comprensió i l'explicació dels fets històrics.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

• Aprofundir el coneixement dels processos polítics, socioeconòmics i culturals que caracteritzen els primers segles de la història romana. Un primer bloc temàtic analitza els orígens de Roma com a formació política dins el context itàlic (inclós el "mite" polític entorn de la fundació), l’aparició de la monarquia, i l’origen i el desenvolupament de l’estat republicà; en segon lloc s’estudia la crisi generada per la conversió d’una comunitat cívica en poder imperial a les darreries del segle I aC, la constitució del sistema del principat i l’evolució de les seves institucions i estructures socioeconòmiques fins a la crisi política del segle III dC.
• Desenvolupar el coneixement de les fonts documentals, literàries, epigràfiques, numismàtiques i arqueològiques, relacionades amb la història romana; entendre’n el caràcter de producte cultural i els canvis en el context global de l’evolució de la societat romana.

 

Referits a habilitats, destreses

• Introduir-se en les tècniques d’anàlisi dels diversos tipus de fonts documentals utilitzades en la història de Roma.
• Desenvolupar de manera pràctica la metodologia de l’anàlisi de processos de canvi històric, combinant les fonts disponibles.
• Aplicar aquesta capacitat a l’elaboració de coneixement històric.
• Conèixer els marcs teòrics generals i el desenvolupament de la historiografia sobre el tema.
• Conèixer els corrents actuals de pensament i la seva relació amb altres disciplines de l’àmbit de les ciències humanes i socials.
• Conèixer i utilitzar la terminologia pròpia de la disciplina.
• Apreciar i avaluar, de manera crítica, la naturalesa del llegat cultural romà com a construcció històrica que implica l’adaptació o la transmissió d’altres elements culturals, com ara la cultura hel·lènica
• Apreciar la importància d’aquest llegat en el desenvolupament de la història i la cultura europees. 
• Avaluar la situació d’aquest llegat en el món actual, en un context estructurat per la multiculturalitat.

 

Referits a actituds, valors i normes

• Implicar-se en el procés d’aprenentatge.
• Comprendre el treball de l’historiador com un esforç d’equip que implica la coordinació de coneixements i tècniques diverses.
• Desenvolupar el sentit crític en l’anàlisi dels fenòmens i processos històrics.
• Desenvolupar la capacitat de compromís social i de comprensió de la funció de la història en aquest context.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Les cultures itàliques

*  Geografia i etnogènesi de les cultures de l’edat del ferro; l’impacte colonial grec; una cultura original: els etruscos

2. Els orígens de Roma i la monarquia

*  Els orígens de Roma: entre el mite i la realitat; la monarquia (el problema de les fonts; la seva naturalesa i evolució); societat i economia (de les estructures gentilícies a la societat urbana); Roma en el context itàlic

3. La república romana (segles v-iv aC)

*  El problema dels orígens de la República com a mite polític; el conflicte entre patricis i plebeus i la definició progressiva de les institucions; les transformacions socioeconòmiques i la formació d’una elit patrícia i plebea; la conquesta d’Itàlia i l’afirmació de l’hegemonia romana (naturalesa, fases i modalitats)

4. L’afirmació de la «república imperial» (segles iii-ii aC)

*  Les guerres púniques i la conquesta del Mediterrani; l’organització de les conquestes; el problema de l’imperialisme romà; l’impacte de la conquesta sobre les institucions i la pràctica política (l’afirmació del règim senatorial); l’evolució de les estructures socioeconòmiques i culturals (les noves formes de l’economia; l’acceleració de les desigualtats socials; la generalització del sistema esclavista); el impacte de l’helenisme

5. La crisi de la república

*  La ruptura del consens polític i social i el canvi en les formes del debat polític (la reflexió intel·lectual; la decadència dels ideals cívics; l’afirmació dels poders personals); l’organització de l’imperi: la gestió de la política exterior i les províncies; la qüestió itàlica: els límits de la integració; l’impacte d’una economia imperial: les transformacions socials i el problema agrari; reclutament i reformes militars; les revoltes d’esclaus; les guerres civils

6. Els fonaments del règim imperial: el principat

*  August i la reconstrucció de l’estat romà (naturalesa del sistema); els poders dels prínceps; les institucions tradicionals de la república; l’acció i els instruments del poder imperial (l’administració; la «domus Caesaris»; el patrimoni imperial; l’exèrcit; el culte imperial); els marcs organitzatius de l’imperi (les províncies; els estatuts jurídics; les comunitats cíviques); l’evolució de l’estat imperial fins a la dinastia dels Severs: reformes i crisi del sistema polític del Principat (l’anomenada "Anarquia Militar").

7. La societat imperial i les seves contradiccions fins el segle III dC

*  Les estructures socials i la seva representació ideològica (categories i problemes d’anàlisi), les jerarquies («ordines» privilegiats, l’anomenada plebs mitjana, esclaus, lliberts) i el seu reconeixement jurídic (honestiores i humiliores), les dinàmiques de promoció i els seus límits, formes de comunicació i control social, els «peregrini» i les formes d’integració de les comunitats provincials; nous marcs socials i jurídics: la Constititutio Antoniniana de 212 i l’extensió de la ciutadania romana

Formes de l’economia imperial i models explicatius; les activitats econòmiques; formes de gestió i de producció; estat romà i economia; integració i desequilibris regionals i provincials entre els segles I i III dC

Cultura i religió: religió i societat romana; els cultes oficials i els cultes cívics; les religions indígenes; la difusió de les religions orientals; cultura romana i cultures locals: la dinàmica de les identitats i la formació d’una cultura imperial

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La docència s’estructura a partir de l’exposició dels continguts teòrics, junt amb el desenvolupament d’una sèrie d’activitats pràctiques que es defineixen al llarg del curs. Aquestes pràctiques se centren en l’anàlisi i la interpretació de diverses categories de fonts documentals (filològiques, epigràfiques, arqueològiques), aplicant-hi els mètodes propis del historiador.

La metodologia de les activitats s’adequarà a l’escenari de docència presencial que preveu la UB en un context de normalitat acadèmica. En el cas que l’evolució de la pandèmia no ho permeti, la docència s’ajustarà a les directrius de les autoritats sanitàries vigents en cada moment, existint la possibilitat que calgui implantar un model de docència mixta que combini la presencialitat i la no presencialitat.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’estudiant acredita el conjunt d’aprenentatges assolits a l’assignatura mitjançant l’avaluació continuada. No obstant això, té dret a renunciar-hi i acollir-se a l’única, sempre que ho faci per escrit durant els primers quaranta dies de classe de l’assignatura.

L’avaluació continuada consta de les activitats següents:
• un treball dirigit i tutoritzat, centrat en l’anàlisi de documents literaris, epigràfics i arqueològics, mitjançant el qual es desenvolupa i s’acredita la capacitat d’adquisició i interpretació del coneixement històric. Equival al 40 % de la nota final.
• dues proves escrites, equivalent al 60 % de la nota final (30 % + 30 %). Previ acord amb el professor de l’assignatura, una de les proves es pot convertir en un treball dirigit més ampli.

En el cas de l’avaluació continuada és necessari realitzar totes les proves  per tal de poder calcular la nota final de l’assignatura. Si no s’aporten totes les proves, la qualificació final serà un “No presentat”. 

 

Avaluació única

Tal com preveu la normativa de la Universitat de Barcelona, dins els terminis establerts per a cada semestre, s’ha de fer constar explícitament i documentalment la voluntat d’acollir-se a l’avaluació única mitjançant document escrit i degudament signat pel responsable de l’assignatura.

Consisteix en una prova escrita que representa el 100 % de la nota final.

La data, l’hora i l’aula de la prova d’avaluació única es publica al web de la Facultat.


Reavaluació

La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges preveu un sistema de reavaluació per a tots els estudiants que no hagin superat l’avaluació final (suspesos i no presentats) en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única.

El calendari de reavaluació estableix el mes de març per a les assignatures del primer semestre i de juliol per a les assignatures anuals i del segon semestre.

La prova de reavaluació és la mateixa que la de l’avaluació única: una prova escrita que representa el 100 % de la nota final.

La data, l’hora i l’aula de la prova de reavaluació es publiquen al web de la Facultat.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

ALFÖLDY, G.: Nueva historia social de Roma, Servicio de Publicaciones de la Universidad de Sevilla, 2012.  Enllaç

LE GLAY, M., VOISIN, J-L., LE BOHEC, Y.: Histoire romaine, Presses Universitaires de France, Paris, 1991.  Enllaç

MOMIGLIANO, A.-SCHIAVONE, A. (eds.): Storia di Roma. Vol. 1: Roma in Italia, Giulio Einaudi Editore, Turín, 1988; volumen 2, 1: L’impero mediterraneo. La Repubblica imperiale, 1990; vol. 2, 2: L’impero mediterraneo. I Principi e il mondo, 1991; vol. 2, 3: L’impero mediterraneo. La cultura e l’Impero, Turín, 1992; vol. 3, 1: L’età tardoantica. Crisi e trasformazioni, 1993; vol. 3, 2: L’età tardoantica. I luoghi e le culture, 1993; vol. 4: Caratteri e morfologie, 1989;  existe edición abreviada: A. GIARDINA, A. SCHIAVONE (eds.), Storia di Roma, Giulio Einaudi Editore, Turín, 1999.  Enllaç

CORNELL, T. J.: Los orígenes de Roma, c. 1000-264 a.C. Italia y Roma de la Edad del Brone a las Guerras Púnicas, Crítica, Barcelona, 1999  Enllaç

  Els orígens i la monarquia romana

MARTÍNEZ PINNA, J.: La monarquía romana arcaica, Publicacions de la Universitat de Barcelona, Barcelona, 2009  Enllaç

  Els orígens i la monarquia romana

LE GLAY, M.: Grandeza y decadencia de la república romana, Taurus, Madrid, 2001  Enllaç

  República

NICOLET, Cl.: Roma y la conquista del mundo mediterráneo, 264-27 a. de J. C. I: Las estructuras de la Italia romana, “Colección Nueva Clio”, Labor, Barcelona, 1982; NICOLET, Cl. (ed.), Roma y la conquista del mundo mediterráneo, 264-27 a. de J. C. II: La génesis de un imperio, Barcelona, 1984.  Enllaç

  República

JACQUES, F., SCHEID, J.: Rome et l’intégration de l’Empire 44 av. J.-C – 260 ap. J.-C., tome 1, Les structures de l’empire Romain, « Nouvelle Clio, L’histoire et ses problèmes », PUF, Paris, 1990 ; LEPELLEY, C. (ed.), Rome et l’integration de l’empire, tome 2, Approches régionales du Haut-Empire romain, Paris, 1998.  Enllaç

  Imperi

LE GALL, J., LE GLAY, M.: El imperio romano, I. El Alto imperio desde la batalla de Actium (31 a.C.) hasta el asesinato de Severo Alejandro (235 d.C.), Madrid, 1995.  Enllaç

  Imperi

L. DE BLOIS (ed.), Administration, Prosopography and Appointment Policies in the Roman Empire. First workshop of the international network Impact of Empire June 28 - July 1, 2000, in the "Gravensteen", at the Faculty of Law, University of Leiden, the Netherlands (J.C. Gieben, Amsterdam 2001)  Enllaç

  El funcionament de l’imperi

L. DE BLOIS, J. RICH (eds.), The Transformation of Economic Life under the Roman Empire. Proceedings of the second workshop of the international network Impact of Empire (Roman Empire, c. 200 B.C. - A.D. 476), Nottingham, July 4 - 7, 2001 (J.C. Gieben, Amsterdam 2002)  Enllaç

  El funcionament de l’imperi

L. DE BLOIS, P. FUNKE, J. HAHN (eds.), The impact of imperial Rome on religions, ritual and religious life in the Roman empire. Proceedings of the fifth workshop of the international network Impact of Empire (Roman empire, 200 B.C. - A.D. 476), Münster, June 30 - July 4, 2004 (Brill, Leiden/Boston 2006).  Enllaç

  El funcionament de l’imperi

L. DE BLOIS, E. LO CASCIO (eds.), The impact of the Roman army (200 BC-AD 476): economic, social, political, religious and cultural aspects. Proceedings of the sixth workshop of the international network Impact of Empire (Roman Empire, 200 B.C.-A.D. 476), Capri, March 29 - April 2, 2005 (Brill, Leiden/Boston 2007).  Enllaç

  El funcionament de l’imperi

BRADLEY, K.: Esclavitud y sociedad en Roma, Ediciones Península, Barcelona, 1998  Enllaç

  Societat i economia

GARNSEY, P.D.A., SALLER, R..: El imperio romano. Economía, sociedad y cultura, Crítica, Barcelona, 1991  Enllaç

  Societat i economia

MACMULLEN, R.: Roman Social Relations (50 B. C. to A. D. 284), Londres-New Haven, 1974  Enllaç

  Societat i economia

LE BOHEC, Y.: El ejército romano. Instrumento para la conquista de un imperio, Ariel, Barcelona, 2004  Enllaç

  Política i institucions

MILLAR, F.: The Emperor in the Roman World, 31 BC –AD 337, Duckworth, Londres, 1977 (19922)  Enllaç

  Política i institucions

PANI, M.: La politica in Roma antica. Cultura e prassi, La Nuova Italia Scientifica, Roma, 1997

  Política i institucions

BOARDMAN, J., GRIFFIN, J., MURRAY, O. (eds.): Historia Oxford del Mundo Clásico, 2. Roma, Madrid, 1988  Enllaç

  Cultura

INGLEBERT, H. (ed.), Histoire de la civilisation romaine, « Nouvelle Clio, L’histoire et ses problèmes », PUF, Paris, 2005  Enllaç

  Cultura

WALLACE-HADRILL, A.: Rome’s Cultural Revolution, Cambridge University Press, 2008  Enllaç

  Cultura