Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Paleografia de la Corona d'Aragˇ

Codi de l'assignatura: 364016

Curs acadŔmic: 2021-2022

Coordinaciˇ: Gerard Mari Brull

Departament: Departament d'Hist˛ria i Arqueologia

crŔdits: 6

Programa ˙nic: S

 

 

Hores estimades de dedicaciˇ

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

54

 

-  TeoricoprÓctica

Presencial i no presencial

 

45

 

-  PrÓctiques amb documents

Presencial i no presencial

 

9

Treball tutelat/dirigit

43

Aprenentatge aut˛nom

53

 

 

CompetŔncies que es desenvolupen

 

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anÓlisi, de sÝntesi, de visions globals i d'aplicaciˇ dels coneixements a la prÓctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptaciˇ a noves situacions).

   -

CE14 - Capacitat de plantejar temes d'anÓlisi i de reflexiˇ que puguin contribuir a reforšar el pensament crÝtic en el camp del coneixement hist˛ric i dels debats historiogrÓfics.

   -

CE6 - Capacitat d'aprofundir en diversos perÝodes hist˛rics.

   -

CE9 - Capacitat de donar coherŔncia i significat a la informaciˇ recopilada a partir de la utilitzaciˇ dels recursos instrumentals de la hist˛ria. Criteris per establir-ne la fiabilitat. Contrastar, organitzar i sistematitzar la informaciˇ. Fonts digitals i fonts orals.

   -

CE5 - Visiˇ integradora. Capacitat de criticar els reduccionismes i les simplificacions que distorsionen la comprensiˇ i l'explicaciˇ dels fets hist˛rics.

   -

CE10 - ConsciŔncia dels temes i problemes de la societat actual. Arrels hist˛riques de les problemÓtiques actuals (sostenibilitat, globalitzaciˇ, drets humans, igualtat de gŔnere, cultura de la pau). Relaciˇ entre el passat i el present.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements


• Conèixer el marc geogràfic, cronològic, polític i cultural en què es desenvolupa la Corona d’Aragó.

 


• Conèixer les institucions que es desenvolupen a la Corona d’Aragó en les èpoques medieval i moderna.

 


• Conèixer els centres de producció escrita de la Corona d’Aragó. 

 


• Estudiar el desenvolupament gràfic a la Corona d’Aragó.

 


• Analitzar la producció documental dels centres de producció escrita i veure’n les característiques paleogràfiques i diplomàtiques.

 


• Estudiar els usos socials de l’escriptura a la Corona d’Aragó. 

 

Referits a habilitats, destreses


• Adquirir les tècniques instrumentals necessàries per llegir, analitzar, datar i interpretar els documents produïts en els territoris de la Corona d’Aragó.

 

• Aprendre a analitzar els caràcters externs i interns dels documents.

 


• Adquirir les eines per analitzar els documents com a font històrica.

 


• Adquirir eines per difondre el patrimoni documental conservat en arxius dels territoris que van formar la Corona d’Aragó.

 

Referits a actituds, valors i normes


• Aprendre a valorar el patrimoni documental del nostre país com una font de coneixement del passat.

 


• Saber transmetre a la societat el valor del patrimoni documental com a font de coneixement.

 

 

Blocs temÓtics

 

1. Introducciˇ

1.1. El marc geogràfic, cronològic, polític i cultural: la Corona d’Aragó

1.2. L’edició documental. Les normes de transcripció

1.3. Sistemes de datació a la Corona d’Aragó

2. El cicle de l’escriptura g˛tica

2.1. De l’escriptura carolina a l’escriptura gòtica

2.2. L’escriptura gòtica catalana

2.3. L’evolució de l’escriptura gòtica

3. El cicle de l’escriptura humanÝstica

3.1. La introducció de l’escriptura humanística a la Corona d’Aragó

3.2. Característiques gràfiques

3.3. Evolució de l’escriptura humanística

4. L’escriptura a l’edat moderna

4.1. La producció escrita a la Cancelleria Reial

4.2. L’escriptura en el món notarial

4.3. L’escriptura en la producció librària (incunables i llibres impresos)

5. El patrimoni documental a la Corona d’Aragˇ

*  
En aquest bloc es té en compte una altra mena de producció escrita: llibres de comptes, documentació eclesiàstica, municipal i privada.

5.1. Documentació econòmica

5.2. Documentació eclesiàstica

5.3. Documentació privada

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Aquesta assignatura té un apartat amb continguts teòrics i un altre amb continguts pràctics que inclou la lectura, la interpretació i l’estudi de documents. En les sessions de classe es desenvolupen tots dos apartats. Per treballar els elements pràctics, els alumnes disposen d’un dossier amb la reproducció dels documents. Aquests documents també estan disponibles en l’espai de l’assignatura dins del Campus Virtual de la Universitat de Barcelona, on també hi ha altres eines per treballar a l’aula i individualment. 

La metodologia de les activitats s’adequarà a l’escenari de docència presencial que preveu la UB en un context de normalitat acadèmica. En el cas que l’evolució de la pandèmia no ho permeti, la docència s’ajustarà a les directrius de les autoritats sanitàries vigents en cada, existint la possibilitat que calgui implantar un model de docència mixta que combini la presencialitat i la no presencialitat.

 

 

 

Avaluaciˇ acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació d’aquesta assignatura consta de:

• un examen parcial (30 % de la nota)
• un examen final (40 % de la nota)
• Activitat pràctica tutoritzada sobre un text al llarg del curs (30 % de la nota)

En el cas d’avaluació continuada és necessari realitzar totes les proves per tal de poder calcular la nota final. Si no s’aporten totes les proves, la qualificació final serà un "no presentat".

 

Avaluaciˇ ˙nica

Tal com preveu la normativa de la Universitat de Barcelona, dins els terminis establerts per a cada semestre, s’ha de fer constar explícitament i documentalment la voluntat d’acollir-se a l’avaluació única mitjançant document escrit i degudament signat pel responsable de l’assignatura.

Consisteix en un examen final (100 % de la nota).

La data, l’hora i l’aula de la prova d’avaluació única es publiquen al web de la Facultat.


Reavaluació

La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges preveu un sistema de reavaluació per a tots els estudiants que no hagin superat l’avaluació final (suspesos i no presentats) en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única. 

El calendari de reavaluació estableix el mes de març per a les assignatures del primer semestre i de juliol per a les assignatures anuals i del segon semestre. 

La prova de reavaluació és del mateix format que la de l’avaluació única. (100% de la nota)

La data, l’hora i l’aula de la prova de reavaluació es publiquen al web de la Facultat.

 

 

Fonts d'informaciˇ bÓsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

ARNALL I JUAN, M. J.; PONS GURI, J.M., L’escriptura a les terres gironines (segles IX-XVIII), Girona, 1993, 2 vols.    Enlla├ž

CAPELLI, A., Cronologia, cronografia e calendario perpetuo dal principio dell’era cristiana ai nostri giorni, Milano, 1983.  Enlla├ž

CASULA, F.C., Breve storia della scrittura in Sardegna. La documentaria nell’epoca ’aragonese’, Cagliari, 1978.  Enlla├ž

CHERUBINI, Paolo; PRATESI, Alessandro, Paleografia latina. L’avventura grafica del mondo occidentale, Città del Vaticano, 2010  Enlla├ž

GIMENO BLAY, F. M., La escritura gótica gótica en el País Valenciano después de la conquista del siglo XIII, València, 1985.  Enlla├ž

GIMENO BLAY, F. M., Escribir, reinar: la experiencia gráfico-textual de Pedro IV el Ceremonioso (1336- 1387), Madrid, 2006.  Enlla├ž

GIMENO BLAY, F.M.; GOZALBO, D.; TRENCHS, J., Ordinacions de la Casa i Cort de Pere el Cerimoniós, (estudi introductori de F. M. Gimeno), València, 2009.  Enlla├ž

MANDINGORRA LLAVATA, M.L., La escritura humanística en Valencia. Su introducción y difusión en el siglo XV., Valencia, 1986.   Enlla├ž

MATEU IBARS, J.; MATEU IBARS, M. D., Colectánea paleográfica de la Corona de Aragón. siglos IX-XVIII, Barcelona, 1980-1991, 2 vols.  Enlla├ž

TRENCHS ODENA, J., Casa, corte y cancillería de Pedro el Grande, 1276-1285, Roma, 1991.  Enlla├ž

TRENCHS ODENA, J.; ARAGÓ, A.M., Registros de Cancillería de la Corona de Aragón (Jaime I y Pero II) y los registros pontificios, Torino, 1973.  Enlla├ž

TRENCHS ODENA, J.; ARAGÓ, A.M., Las cancillerías de la Corona de Aragón y Mallorca desde Jaime I a la muerte de Juan II, Zaragoza, 1983. (Folia parisiensia, 1)).   Enlla├ž

CapÝtol

ARNALL I JUAN, M.J., "La escritura carolina", dins de RIESCO TERRERO, A. (ed.), Introducción a la Paleografía y la Diplomática general, madrid, 1999, p. 89-107.    Enlla├ž

BAIGES JARDÍ, I.J., "El notariat català: origen i evolució", dins de Actes del I congrés d’Història del Notariat Català, Barcelona, 1994, p. 131-166.  Enlla├ž

PIÑOL ALABART, D., "La escritura gótica en Cataluña. Grafías, usos y difusión social", dins de SANZ FUENTES, M.J.; CALLEJA PUERTA, M. (coords.), Las escrituras góticas desde 1250 hasta la imprenta: Paleografía II. V Jornadas de la Sociedad Española de Ciencias y Técnicas Historiográficas, Oviedo, 2010, p. 159-182.   Enlla├ž

SÁNCHEZ PRIETO, A.B.; DOMÍNGUEZ APARICIO, J., "Las escrituras góticas", dins de RIESCO TERRERO, A., (ed.), Introducción a la Paleografía y a la Diplomática general, Madrid, 1999, p. 114-148.  Enlla├ž

Article

ARIENZO, L. d’, "Alcune considerazioni sul passagio dalla scrittura gotica all’umanistica nella produzione documentaria catalana dei secoli XIV e XV", dins de Studi di Paleografia e Diplomatica, Padova, 1974, p. 199-226.   Enlla├ž

BAUCELLS I REIG, J., "La cronologia a Catalunya en general i a Barcelona en particular", Rubrica. Palaeographica et Diplomatica Studia, VII, 1998, p. 7-99.  Enlla├ž

GIMENO BLAY, F. M.; TRENCHS ODENA, J., "La escritura medieval de la Corona de Aragón (1137-1474)", Anuario de Estudios Medievales 21(1991), p. 492-511.  Enlla├ž

PIÑOL ALABART, Daniel, "Notaris i cultura escrita al Camp de Tarragona: L’escriptura gòtica en els manuals notarials (segles XIII-XIV)", Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia 25(2003), p. 655-673.   Enlla├ž