Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Societat i Formes de Vida a l'╚poca Moderna

Codi de l'assignatura: 364021

Curs acadŔmic: 2021-2022

Coordinaciˇ: Maria Adela Fargas Pe˝arrocha

Departament: Departament d'Hist˛ria i Arqueologia

crŔdits: 6

Programa ˙nic: S

 

 

Hores estimades de dedicaciˇ

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

54

 

-  Teoria

Presencial i no presencial

 

45

 

-  PrÓctiques amb documents

Presencial i no presencial

 

9

 

(Comentaris text, comparaciˇ textos, lectures, etc)

Treball tutelat/dirigit

43

Aprenentatge aut˛nom

53

(Lectures, reflexiˇ, biblioteca)

 

 

CompetŔncies que es desenvolupen

 

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anÓlisi, de sÝntesi, de visions globals i d'aplicaciˇ dels coneixements a la prÓctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptaciˇ a noves situacions).

   -

CE14 - Capacitat de plantejar temes d'anÓlisi i de reflexiˇ que puguin contribuir a reforšar el pensament crÝtic en el camp del coneixement hist˛ric i dels debats historiogrÓfics.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements


• Comprendre els grans processos socials de manera integrada i transversal.

 

Referits a habilitats, destreses


• Saber cercar fonts.
• Esforçar-se a explicar des de la transversalitat.

 

Referits a actituds, valors i normes


• Pensar críticament.
• Pensar transversalment.

 

 

Blocs temÓtics

 

1. Xarxes

*  
1.1. La memòria del lloc: llinatges i parenteles
1.2. L’accés al treball: corporacions, terra i família 
1.3. Formes d’integració i de poder: clientelismes
1.4. El desenvolupament de la ciutat i la relació amb el camp

2. P˙blic i privat

*  
2.1. La regulació de la família i el matrimoni
2.2. El món de la justícia: honor i vergonya
2.3. El pes del fet comunitari: sociabilitats, claustres
2.4. L’ascens de l’individualisme i la intimitat

3. Ordre i transgressiˇ

*  
3.1. L’ordre estamental: tradició, mobilitat i aparença
3.2. L’ordre moral: obediència, heretgia i por
3.3. La ruptura de l’ordre: marginació i violència

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia de les activitats s’adequarà a l’escenari de docència presencial que preveu la UB en un context de normalitat acadèmica. En el cas que l’evolució de la pandèmia no ho permeti, la docència s’ajustarà a les directrius de les autoritats sanitàries vigents en cada moment, existint la possibilitat que calgui implantar un model de docència mixta que combini la presencialitat i la no presencialitat. 

La metodologia no presencial si es fa consisteix en:

A. Metodologia d’ensenyament teòric no presencials: 

- materials didàctics de contingut, en format ppt o word, imatges, gràfics, o mapes.

- selecció de bibliografia específica.  

-Videoconferència, gravacions.

B. Metodologia activa per a l’aprenentatge no presencial:

- Debats al fòrum basats en treball de comentaris sobre fonts de l’època dinamitzat pel docent

- Debats al fòrum sobre historiografia, dinamitzat pel docent. 

- Seguiment personalitzat

 

 

Avaluaciˇ acreditativa dels aprenentatges

 

Característiques de l’avaluació continuada:

— Una prova amb el valor del 50 % sobre la qualificació final. El tipus de prova es comunica a l’inici de curs: pot ser una prova-test, o de preguntes breus, o de desenvolupament de tema.

— Un treball amb el valor del 30 % sobre la qualificació final. El tipus de treball (ressenya, comentari de text, cerca de fonts, etc.), el cronograma, les dates de lliurament i la bibliografia necessària s’anuncien a l’inici de curs.

— Participació activa a les pràctiques amb els comentaris en base a fonts, bibliografia, etc., amb valor del 20%.

En el cas de l’avaluació continuada és necessari realitzar totes les proves  per tal de poder calcular la nota final de l’assignatura. Si no s’aporten totes les proves, la qualificació final serà un “No presentat”. 

 

Avaluaciˇ ˙nica

Característiques de l’avaluació única:

— Procediment: cal presentar la instància de conformitat signada pel professor dins els terminis establerts per a cada semestre.

— En què consisteix: l’avaluació única, com la continuada, valora les competències ja indicades sobre capacitat d’anàlisi i de síntesi, i capacitat de comprensió i reflexió dels processos de manera integral.

Tipus: preguntes curtes i/o desenvolupar un tema. A l’inici de curs el docent especifica detalladament les característiques de l’avaluació, com també en el cas de les proves de la continuada. Té un valor del 100 % de la qualificació final.

La data, l’hora i l’aula de la prova d’avaluació única es publiquen al web de la Facultat.

 

Reavaluació

La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges preveu un sistema de reavaluació per a tots els estudiants que no hagin superat l’avaluació final (suspesos i no presentats) en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única.

El calendari de reavaluació estableix el mes de març per a les assignatures del primer semestre i de juliol per a les assignatures anuals i del segon semestre.

La prova de reavaluació és la mateixa que la de l’avaluació única i consisteix en examen.

La data, l’hora i l’aula de la prova de reavaluació es publiquen al web de la Facultat.

 

 

Fonts d'informaciˇ bÓsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Chaunu, Pierre, Historia, ciencia social: la duración, el espacio y el hombre en la época moderna, Madrid, Encuentro, 1985.  Enlla├ž

Casey, James, España en la edad moderna: una historia social, València, PUV, 2001.  Enlla├ž

Davis, Natalie Zemon, Sociedad y cultura en la Francia moderna, Barcelona, Crítica, 1993.  Enlla├ž

Antoine Roullet, Olivier Spina et Nathalie Szczech, Trouver sa place : individus et communautés dans l’Europe moderne, Madrid, Casa de Velazquez, 2011.  Enlla├ž

Stone, Lawrence, Familia, sexo y matrimonio en Inglaterra, 1500-1800, México, FCE, 1990.  Enlla├ž

James Casey, Historia de la Familia, Madrid, Espasa-Calpe, 1990.  Enlla├ž

Miceli, P. y Gallego, J (coords.), Habitar, producir, pensar el espacio rural : de la antigüedad al mundo moderno, Madrid, Miño y Dávila, 2008.  Enlla├ž

Mantecón, Y, Gelabert, J.E, Fortea, J.I (coords.), Furor et rabies, violencia, conflicto y marginación en la Edad Moderna, Santander, Universidad de Cantabria, 2002.  Enlla├ž

Romero, José Luis, Crisis y orden en el mundo feudoburgués, Buenos Aires, Siglo XXI, 2003.  Enlla├ž

Ariès, Ph. y Duby, G. (dirs.), Historia de la vida privada, vol. 3, Madrid, Taurus, 1989.  Enlla├ž

Yun Casalilla, Bartolomé, La gestión del poder. Corona y economías aristocráticas, Madrid, Akal, 2002.  Enlla├ž

Bravo, J (ed.), Espacios de poder: cortes, ciudades y villas (XVI-XVIII), Madrid, 2002.  Enlla├ž

Jutte, Robert, Poverty and deviance in earlt modern Europe, Cambridge, CUP, 1994.  Enlla├ž

Suárez Grimón, V 8ed.), Iglesia y sociedad en la España del Antiguo Régimen, Universidad de Las Palmas, 1995.  Enlla├ž

Kamen, Henry, Canvi cultural a la societat del segle d’or: Catalunya i Castella, segles XVI-XVII, Lleida, Pagès editors, 1998.  Enlla├ž