Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Art Romànic Hispànic (Segles XI-XII)

Codi de l'assignatura: 364035

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Milagros Guardia Pons

Departament: Departament d'Història de l'Art

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

54

 

-  Teoria

Presencial

 

45

 

(Si les condicions Covid ho permeten, altrament seà ron lineà)

 

-  Sortida de camp

Presencial

 

6

 

(Museu Nacional d?Art de Catalunya. Si les condicions Covid ho permeten)

 

-  Seminari

Presencial

 

3

Treball tutelat/dirigit

43

Aprenentatge autònom

53

 

 

Recomanacions

 

No es requereix però sí es recomana tenir una certa capacitat de lectura en els principals idiomes moderns i en llatí.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Treball en equip (capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comú / capacitat de col·laborar en equips interdisciplinaris i en equips multiculturals).

   -

CG7 - Capacitat de lectura de l'entorn.

   -

CG8 - Dots d'observació visual.

   -

CE7 - Adquirir nocions d'iconografia, i aprendre a interpretar-la en l'obra d'art.

   -

CE3 - Saber interpretar les aportacions derivades de la historiografia de l'art.

   -

CE4 - Adquirir una visió integrada i alhora diferenciada dels diferents llenguatges artístics, de les tècniques de producció artística i dels instruments d'anàlisi aplicats a la història de l'art.

   -

CE6 - Aprendre a treballar amb les fonts documentals i literàries de la història de l'art.

   -

CE1 - Obtenir una consciència crítica de les coordenades espaciotemporals de la història de l'art.

   -

CE8 - Obtenir un coneixement pràctic dels processos bàsics de la metodologia científica en història de l'art.

   -

CE2 - Obtenir una visió diacrònica general i regional de la història de l'art que permeti de situar els processos artístics universals principals.

   -

CE9 - Desenvolupar visions crítiques de la història i les problemàtiques actuals de la conservació, documentació, difusió i gestió del patrimoni històric, artístic i cultural.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Conèixer els estudis i problemes de la recerca actuals en l’art romànic hispànic.

— Adquirir els instruments necessaris per assolir una actitud crítica i analítica sobre els processos de coneixement.

 

Referits a habilitats, destreses

— Dominar les eines i procediments de cerca per poder accedir a la bibliografia i a la documentació amb una actitud crítica.

— Saber organitzar les dades i fer-ne un ús àgil i eficient.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Aprendre a treballar en equip, a compartir i intercanviar coneixements i qüestions dins del grup i amb els companys.

— Adquirir consciència dels valors i les normes bàsiques del treball i formació acadèmiques: no apropiar-se de coneixements i dades aliens sense donar-ne referència, això és, aprendre a no plagiar.

— Esforçar-se a valorar el treball, l’esforç i la dedicació individuals.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Tot just abans del romànic

*  En aquest bloc estudiarem la situació historicoartística en el conjunt de la península ibèrica durant el segle X i fins a mitjan segle XI.

Es tracten de manera puntual o detallada les relacions artístiques i culturals entre els regnes cristians i Al-Andalus, abans i durant el califat de Còrdova. 

2. La producció artística del regne de Pamplona i dels comtats orientals: Primera meitat del segle XI

*   

El regne de Pamplona després de les ràtzies d’al Mansur: Sanç III el Gran.

La promoció artística als dominis directes i indirectes: la catedral de Palència i el paper de Ponç de Tavèrnoles. 

Els grans monestirs: Leyre, San Juan de la Peña, San Millán de la Cogolla.

La il·lustració de manuscrits i el treball del ivori.

Els comtats d’Aragó, Sobrarbe i Ribagorça: cap a una arquitectura monumental: Roda i Ovarra. Les esglésies del Serrablo. L’establiment de la xarxa castellera.

3. El regne de Lleó/Castella durant el regnat de Ferran I i Sança

*  L’església de San Juan Baptista/Sant Isidor de Lleó

El paper del “infantazgo”

La promoció reial: les obres d’ivori i metall.  Artesans locals i foranis. Els manuscrits il·lustrats.

Entre la tradició i la innovació.

4. L’art dels regnes de taifes I les relacions amb els cristians: el segle XI

5. El regne de Lleó/Castella en època d’Alfons VIè.

*  -Sahagún: cort i monacat.  

El paper de l’abat Bernat de Sédirac a Sahagún i com a bisbe de Toledo. 

La imposició de la reforma litúrgica al regne.

La renovació del monestir de San Facundo de Sahagún.

L’Arca Santa d’Oviedo 

 

La infanta Urraca Fernández a Sant Isidor de Lleó: la construcció de l’anomenat “Panteó reial”: Debats historiogràfics. El programa escultòric.

 

Las primeres fases constructives de la catedral de Santiago de Compostela: de Diego Peláez a Diego Gelmírez: consagració de l’altar major (1105).

 

Un monestir afavorit per Castella i Navarra: San Millán de la Cogolla. Manuscrits il·lustrats i producció d’ivoris.

6. El regne d’Aragó: Sanç Ramírez i Pere I

*  La vinculació amb Roma. 

Jaca: sedes regia. La construcció de la catedral. Models arquitectònics.. Les relacions amb Tolosa de Llenguadoc.

L’escultura monumental: el primer taller de Jaca. Els capitells del interior. Les portades meridional i occidental.

El ressò de Jaca al regne d’Aragó: les esglésies cobertes amb fusta.

El monestir de San Juan de la Peña: la construcció de l’església alta i la decoració pictòrica de la inferior. La primera pintura monumental romànica a Aragó.

La xarxa castellera i els canvis estratègics.

El castell de Loarre: les transformacions de l’estructura del Castell i la construcció de l’església de Sant Pere: arquitectura i programa escultòric.

7. El regne de Lleó/Castella: Alfons VI, Urraca Alfónsez i Alfons VII

*  La continuació de les obres de la catedral de Santiago: les portades del transsepte: Platerias i Francígena i el problema de la seva restitució original i cronologia.

 

San Isidoro de Lleó: d’Urraca Fernández a Urraca Alfónsez.

La decoració pictòrica de l’anomenat “Panteó Real”: funcions i lectura del programa iconogràfic. Els models locals i foranis de les pintures.

Inici de les obres de la nova església de Sant Isidor: el debat sobre les fases constructives.

L’escultura monumental: la Porta del “Cordero” i la del “Perdón”: iconografia, tallers i cronologia.

8. Els monestirs

*  Cluny als regnes hispànics: Carrión, Nájera, Frómista.  

San Zoilo de Carrión i l’església de San Martin de Frómista. Models arquitectònics. Escultura: relacions amb els tallers aragonesos.

Altres monestirs a Castella:

El monestir de Santo Domingo de Silos: l’església i les pandes nord i oriental del claustre.

El monestir de San Pedro de Arlanza.

9. Aragó i Navarra: el desenvolupament del Ple Romànic

*  Els tallers escultòrics a Jaca: el claustre de la catedral. El sarcòfag de donya Sança.

 

L’església de San Pedro el Viejo a Osca: escultura

El monestir femení i l’església de Santa Maria de Santa Cruz de la Serós: la promoció de la família reial en temps d’Alfons I el Bataller.

El claustre del monestir de San Juan de la Peña. Relacions amb els tallers que treballen a la zona de las Cinco Villas.

 

Navarra.  Els capitells del claustre de la catedral de Pamplona

10. La pintura romànica als regnes hispànics: el segle XII

*  D’Aragó a Castella: la pintura mural pirinenca (Ribagorça) i la difusió de formes i models iconogràfics.  Els conjunts de Boí i Taüll. San Baudelio de Berlanga, Maderuelo i San Miguel de Gormaz.

Els cicles pictòrics de les esglésies de Tubilla del Agua, San Pelayo de Perazancas i San Martín de Elines en el context de les xarxes de comunicació Medievals.

11. Les transformacions del romànic fins a finals del segle XII

*  Els tallers escultòrics navarresos: Tudela, Estella, Sangüesa

L’arquitectura a Navarra: el palau reial d’Estella. Les esglésies funeràries de Torres del Río i d’Eunate.

Escultura castellana:  la finalització del claustre de Santo Domingo de Silos. El ressò dels tallers de Silos.

 

El regne de Lleó, les noves fàbriques: les catedrals de Zamora i Salamanca.

 

La culminació de les obres de la catedral de Santiago: El Pórtico de la Gloria.

 

 

 

Metodologia i activitats formatives

 


El desenvolupament acadèmic de l’assignatura gira al voltant de les classes teòriques o magistrals en què el professor exposa l’estat de les diverses qüestions, en particular la necessitat de renovació metodològica, i prova d’introduir una capacitat crítica.
 
Les tutories orienten individualment o en grup sobre les eines d’estudi, els criteris per fer els treballs i, en definitiva, acompanyen l’estudiant en el seu procés d’aprenentatge.
 
Els seminaris o sortides pretenen enriquir el coneixement de la matèria amb altres punts de vista, mitjançant la col·laboració d’altres especialistes.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

El procediment d’avaluació consisteix en un examen escrit sobre els continguts impartits fins a la meitat del curs aproximadament. El valor és del 40 % de la nota final. El 60 % restant consisteix en un treball tutoritzat del qual es fa una presentació oral pública a final de curs. El pantejament serà el mateix però si les condicions covid ens hi obliguen, l’examen es farà on line.

 

Avaluació única

L’avaluació única consisteix en un examen a final de curs (la data oficial que figura a la pàgina web de la Facultat) sobre els continguts del programa de l’assignatura. L’examen consisteix en desenvolupar un tema i a fer el comentari de cinc diapositives. El mateix que s’ha comentat a l’apartat anterior en relació amb el Covid

Aquesta opció s’ha de sol.licitar per escrit abans del dia 11 de març


Reavaluació

La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges preveu un sistema de reavaluació dirigit a tots els estudiants que no hagin superat l’avaluació final (suspesos i no presentats) en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i avaluació única.

La reavaluació té lloc als mesos de març i juliol, per a les assignatures del primer semestre, i per a les assignatures anuals i de segon semestre, respectivament. Les dates, les hores i l’aula es publiquen al web de la Facultat.

La reavaluació segueix el mateix model que l’avaluació única.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

M.Durliat, El arte románico en España, Barcelona 1962 (reedicions més recents)  Enllaç

  Per bé que ja ha estat depassat per les noves recerques, no deixa d’oferir una visió particular d’interès historiogràfic.

J.Yarza, Arte y arquitectura en España del 500-1250, Madrid, 1979 (diverses reedicions).  Enllaç

The Art of medieval Spain A.D. 500-1200 (Catalogue of the exhibition), N.York, 1993  Enllaç

  Estudis preliminars i fitxes d’estudi de les obres d’una exposició que no es va arribar a fer!

I.Bango, El románico en España, Madrid, 1992 (reedicions més recents)  Enllaç

Pàgina web

http://www.romanicodigital.com  Enllaç

  Remet a la base de dades de romànic de la Fundación Santa María la Real.

http://www.santamarialareal.org  Enllaç

  Accés a les referències bibliogràfiques: les publicacions de la fundació.