Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: El Llenguatge Dramàtic: el Gest i la Paraula

Codi de l'assignatura: 364042

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Maria Carmen Salvatierra Capdevila

Departament: Departament d'Història de l'Art

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

54

 

-  Teoria

Presencial i no presencial

 

45

 

-  Taller experimental

Presencial i no presencial

 

6

 

-  Altres pràctiques

Presencial

 

3

Treball tutelat/dirigit

43

Aprenentatge autònom

53

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Treball en equip (capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comú / capacitat de col·laborar en equips interdisciplinaris i en equips multiculturals).

   -

CG7 - Capacitat de lectura de l'entorn.

   -

CG8 - Dots d'observació visual.

   -

CE4 - Adquirir una visió integrada i alhora diferenciada dels diferents llenguatges artístics, de les tècniques de producció artística i dels instruments d'anàlisi aplicats a la història de l'art.

   -

CE1 - Obtenir una consciència crítica de les coordenades espaciotemporals de la història de l'art.

   -

CE8 - Obtenir un coneixement pràctic dels processos bàsics de la metodologia científica en història de l'art.

   -

CE2 - Obtenir una visió diacrònica general i regional de la història de l'art que permeti de situar els processos artístics universals principals.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

• Conèixer i iniciar-se en les nocions bàsiques del llenguatge dramàtic i la seva aplicació en la construcció d’una obra dramàtica.

• Saber reconèixer les diferents formes i corrents estètics del teatre i la dansa des de final del segle XIX fins a l’actualitat.

• Identificar les aportacions principals al pensament, la teoria i la pràctica escènica contemporània.

• Comprendre les arts escèniques en relació amb altres procediments artístics i la seva aportació a l’estudi del comportament humà.

 

Referits a habilitats, destreses

• Desvetllar la capacitat d’observació i anàlisi dels moviments de la vida quotidiana i la natura.

• Desenvolupar la capacitat crítica i investigadora del fenomen teatral en la seva fisicitat.

• Millorar la capacitat perceptiva, creativa i comunicativa.

 

Referits a actituds, valors i normes

• Actuar de manera responsable i autònoma.

• Treballar en equip i individualment.

• Mantenir una actitud de rigor, curiositat i disponibilitat.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Principals pioners i renovadors del llenguatge escènic des de finals del segle XIX. Nocions bàsiques de la mimesi en el teatre. La ruptura amb el naturalisme. El simbolisme i el sorgir de les avantguardes. Adolphe Appia i E. G. Craig, la tridimensionalitat de l’espai, el concepte d’atmosfera i la idea de l’actor com a supermarioneta. Konstantin Stanislavski i el mètode de les accions físiques. Vsévolod Meyerhold, la biomecànica i el constructivisme. Antonin Artaud, el «teatre de la crueltat», i el «teatre èpic» de Bertolt Brecht.

2. Renovadors continuadors, a la segona part del segle xx. La filiació de Jacques Copeau. Étienne Decroux i Jacques Lecoq: l’esperit de joc, el mim absolut i el moviment. Jerzy Grotowski, la via de l’actor sant. Peter Brook, buscador de les fonts del llenguatge. Eugenio Barba i l’antropologia teatral

3. La ruptura de la dansa amb l’academicisme: Loïe Fuller, Isadora Duncan i Ruth St. Denis. Els ballets russos de Diaghilev. Rudolf von Laban i la notació de la dansa. L’expressionisme de Mary Wigman. De la «dansa lliure» a la «modern dance» de Martha Graham. Després de la Segona Guerra Mundial: Merce Cunningham i l’abstracció formal. La «dansa-teatre» de Pina Bausch. La dansa butoh.

4. El teatre i la dansa en el temps de la postmodernitat: l’explosió de les formes, la mescla de tendències, les noves tecnologies i l’abstracció visual, la performance i la dansa conceptual. Altres creadors: Tadeusz Kantor, Bob Wilson, Ariane Mnouchkine, Robert Lepage, Sasha Waltz, Sidi Larbi, Angélica Liddell.

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

En funció de com evolucioni la pandèmia de la Covid-19 i de les resolucions dictaminades per les autoritats sanitàries, les activitats i/o metodologia de l’assignatura es podrien veure alterades. Emperò, qualsevol canvi s’anunciaria amb prou antelació i, en cap cas, no afectaria als percentatges establerts per a les diferents proves previstes per a l’avaluaicó de la matèria.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

• Treball de recerca sobre un tema específic dins de l’àmbit del temari de l’assignatura: 40 %

• Exercici pràctic de composició amb les nocions adquirides: 20 %

• Exposició a classe: 10 %

• Examen: 30 %

En el cas de l’avaluació continuada és necessari realitzar totes les proves  per tal de poder calcular la nota final de l’assignatura

 

Avaluació única

Examen final de l’assignatura que consisteix en el comentari d’imatges relatives al temari i en preguntes sobre la bibliografia obligatòria. Data límit per sol·licitar-la: 15 de març de 2022.

Qui hagi sol·licitat l’avaluació única dins del termini establert té dret a un examen al final del curs.


Reavaluació

La reavaluació té lloc als mesos de març i juliol, per a les assignatures del primer semestre i per a les assignatures de segon semestre respectivament.

La reavaluació segueix el mateix model que l’avaluació única.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

ABAD CARLÉS, Ana. Historia del ballet y de la danza moderna. Alianza, Barcelona, 2012.  Enllaç

ASLAN, Odette. El actor en el siglo XX. Gustavo Gili S.A., Col. Comunicación visual, Barcelona, 1979.  Enllaç

ARTAUD, Antonin. El Teatre i el seu doble. Anagrama, Barcelona, 1970.  Enllaç

BRECHT, Bertolt. Escritos sobre teatro. Ediciones Nueva visión, III vols., Buenos Aires, 1982-83.  Enllaç

BROOK, Peter. El espacio vacío. Península, Barcelona, 1969.  Enllaç

BARBA, Eugenio; SAVARESE, Nicola. El arte secreto del actor. Diccionario de antropología teatral. Ediciones Pórtico de la Ciudad de México, México, 1991.  Enllaç

CRAIG, Edward Gordon. El arte del teatro. Editorial Gaceta, Col. Escenología, México, 1987.  Enllaç

DUBATTI, Jorge (Coord). Historia del actor. Ed Colihue & Teatro. Buenos Aires, 2008.  Enllaç

DUMUR, Guy (Dir.). Histoire des spectacles. Gallimard, París, 1965.  Enllaç

DUNCAN, Isadora. Mi vida. Salvat Editores, Barcelona, 1995.  Enllaç

GADAMER, Hans-Georg. La actualidad de lo bello. El arte como juego, símbolo y fiesta. Paidós/ICE-UAB, Barcelona, 1991.  Enllaç

GROTOWSKI, Jerzy. Hacia un teatro pobre. Siglo XXI, México, 1970.  Enllaç

HUIZINGA, Johan. Homo ludens. Alianza Editorial, Madrid, 2004  Enllaç

LE BRETON, David. Cuerpo sensible. Metales Pesados Ed, Santiago de Chile, 2010.  Enllaç

LECOQ, Jacques. El cuerpo poético. Una pedagogía de la creación teatral. Alba Editorial, Barcelona, 2003.  Enllaç

LEMANN, Hans-Thies. El teatro postdramático. CENDEAC, Murcia, 2013.  Enllaç

LOUPPE, Laurence. Poética de la danza contemporánea. Ediciones Universidad de Salamanca, 2012.  Enllaç

MELENDRES, Jaume. La teoria dramàtica: un viatge a través del pensament teatral, Institut del Teatre, Barcelona, 2006.  Enllaç

MEYERHOLD, Vsévolod E. Meyerhold: textos teóricos. Publicaciones ADEE, Madrid, 1992.  Enllaç

NACHMANOVITCH, Stephen. Free Play. La improvisación en la vida y en el arte. Paidós, Col. Diagonales, Buenos Aires, 2004.  Enllaç

Edició en anglès.  Enllaç

POLO, Magda; FRATINI, Roberto; RAUBERT, Bàrbara, Filosofía de la danza. Edicions de la Universitat de Barcelona, 2015.  Enllaç

SALVAT, Ricard. Una mirada al teatre modern i contemporani. Institut del Teatre, 2 vol., Barcelona, 2010.  Enllaç

SÁNCHEZ, José A. (ed.). La escena moderna. Manifiestos y textos sobre teatro de la época de las vanguardias. Akal Ediciones, Madrid, 1999.  Enllaç

SÁNCHEZ, José A. Prácticas de lo real en la escena contemporánea. Paso de gato, Mexico, 2013.  Enllaç

SÁNCHEZ MONTES, María José. El cuerpo como signo. La transformación de la textualidad en el teatro contemporáneo. Biblioteca Nueva, Madrid, 2004.

 

  Enllaç

SAVARESE, Nicola (Ed.). El teatro más allá del mar. Estudios occidentales sobre el teatro oriental. Grupo Editorial Gaceta, México, 1992.

STANISLAVSKI, Konstantin. Mi vida en el arte. La Pléyade, Buenos Aires, 1972.


Edició de 2013 de l’editorial Alba.  Enllaç

VV.AA. Diálogos entre teatro y neurociencias. Artezblai, Bilbao, 2010.  Enllaç

ZARRILLI, Phillip B. (Ed.). Acting (Re)considered. Routledge, Londres i Nova York, 2002.  Enllaç

WIGMAN, Mary. El lenguaje de la danza. Ediciones del Aguazul, Barcelona, 2002.  Enllaç

ZEAMI. Fushikaden. Tratado sobre la práctica del teatro Nô y cuatro dramas Nô. Trotta, Madrid, 1999.  Enllaç

ZULUAGA GÓMEZ, Rubén Darío. La mímesis en el teatro: relación teatro-realidad desde los griegos hasta la posmodernidad. Arteatro, Manizales, 2016.  Enllaç