Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: El Mˇn N˛rdic i l'Expansiˇ del Renaixement: Diverses Visions en l'Art del Segle XVI

Codi de l'assignatura: 364044

Curs acadŔmic: 2021-2022

Coordinaciˇ: Cristina Fontcuberta Famadas

Departament: Departament d'Hist˛ria de l'Art

crŔdits: 6

Programa ˙nic: S

 

 

Hores estimades de dedicaciˇ

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

54

(En cas que les condicions sanitÓries ho facin necessari, les classes seran impartides de manera virtual i amb carÓcter sincr˛nic. Les sessions no seran enregistrades ni posades a disposiciˇ de l’alumne, excepte en casos excepcionals)

 

-  Teoria

Presencial i no presencial

 

45

 

-  Sortida de camp

Presencial

 

3

 

-  Seminari

Presencial i no presencial

 

3

 

-  Altres prÓctiques

Presencial i no presencial

 

3

Treball tutelat/dirigit

43

Aprenentatge aut˛nom

53

 

 

Recomanacions

 

• L’alumnat ha de tenir en compte que l’assistència a les classes és obligatòria.

• És recomanable haver cursat les assignatures Renaixement del Segle XV i Classicisme i Manierisme en el Segle XVI, i haver superat les assignatures obligatòries dels primers cursos del grau.


Altres recomanacions

• Estar familiaritzat amb les obres d’art, visitant museus i exposicions.

• Tenir un bon nivell d’expressió oral i escrita, així com conèixer i/o estar interessat en la història de l’art d’època moderna.

• Tenir un cert domini d’altres llengües (anglès, francès, italià, etc.) per aprofitar més bé part de la bibliografia recomanada de l’assignatura.

 

 

CompetŔncies que es desenvolupen

 

   -

CG8 - Dots d'observaciˇ visual.

   -

CE7 - Adquirir nocions d'iconografia, i aprendre a interpretar-la en l'obra d'art.

   -

CE1 - Obtenir una consciŔncia crÝtica de les coordenades espaciotemporals de la hist˛ria de l'art.

   -

CE2 - Obtenir una visiˇ diacr˛nica general i regional de la hist˛ria de l'art que permeti de situar els processos artÝstics universals principals.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

• Familiaritzar-se amb els autors més representatius del període historicoartístic i cultural del segle xvi, a partir de les seves obres més característiques i, d’aquesta manera, conèixer les arts visuals dels territoris europeus septentrionals. (Aquests continguts específics s’inscriuen en el marc contextual corresponent, i treballen el conjunt d’informació relativa a les definicions, els conceptes, les classificacions, la cronologia, l’evolució històrica diversa, els protagonistes i la producció global del segle xvi. Se seleccionen obres específiques, que exemplifiquen la producció artística —la pintura i el gravat, essencialment— de l’Europa del nord o septentrional.)

 

Referits a habilitats, destreses

• Desenvolupar les aptituds necessàries per reflexionar, comprendre i analitzar el conjunt d’informacions relatives a les definicions, els conceptes, les classificacions, la cronologia, l’evolució històrica diversa, els protagonistes, la producció global i les obres específiques del període corresponent al segle xvi.

• Aplicar o canalitzar la informació i la metodologia acumulades progressivament durant el curs per utilitzar-les instrumentalment i críticament, en primera instància en qualsevol assignatura de caràcter teòric, històric i pràctic que tingui relació amb la producció cultural i artística del segle xvi en el món occidental i, més endavant, en l’activitat professional com a historiadors de l’art i investigadors, després d’haver assolit el grau universitari.

 

Referits a actituds, valors i normes

• Com a estudiants universitaris, no està previst l’aprenentatge de cap actitud o valor que no s’hagi introduït en moments anteriors del sistema educatiu: autonomia, respecte, compromís, responsabilitat i coherència. Tanmateix, es tenen en compte aquestes actituds positives.

• Millorar les actituds participatives mitjançant el comentari d’obres a l’aula i ser capaç d’establir comparacions entre l’art italià del període i el del nostre territori.

• Potenciar una mirada crítica envers les fonts i els apriorismes, de manera paral·lela a l’assoliment dels coneixements i les habilitats metodològiques.

 

 

Blocs temÓtics

 

Introducciˇ

*  
• El Renaixement septentrional. Terminologia, geografia, cronologia

• L’artista, l’art i la societat

• Itàlia i el Nord

Els pa´sos germÓnics

*  
• Michel Pacher, contacte primerenc amb Pàdua i Màntua

• La cort de Maximilià I a Innsbruck (1501-1519)

• Albrecht Dürer

• L’escola del Danubi: Albrecht Aldorfer; Hans Baldung Grien; Lucas Cranach el Vell

• La reforma i l’art sagrat: Matthias Grünewald. Els artistes al servei de Luter

• Hans Holbein el Jove

• Rodolf II (1583-1618) i la cort manierista de Praga

Els Pa´sos Baixos

*  
• Els grans precedents. El realisme de Jan Van Eyck, Robert Campin i Roger van der Weyden. L’univers del Bosco

• La introducció dels models italians: Lucas van Leyden, Quentin Metsys, Mabuse

• Els romanistes flamencs

• La pintura de gènere: Joaquim Patinir, Pieter Aertsen, Joachim Beuckelaert

• Pieter Brueghel el Vell

• La consolidació del manierisme: Maerten de Vos, Hendrick Goltzius, Abraham Bloemaert, Otto van Veen, Karel van Mander

La cultura grÓfica de l’Europa del Nord

*  
• La maduresa tècnica en el gravat: xilografia, burí i aiguafort

• Albrecht Dürer i el seu contacte amb Itàlia

• Els gravadors alemanys: Altdolfer, Baldung Grien, Cranach, Grünewald

• L’escola flamenca: Lucas van Leyden i els grans editors d’estampes d’Anvers (Hieronymus Cock i Philip Galle)

• Hendrick Goltzius i el gravat manierista holandès

Anglaterra

*  
• La cort dels Tudor i la reforma anglicana

• Italians a la cort: Girolamo da Treviso i els escultors Pietro Torrigiano i Benedetto da Rovezzano

• La retratística: Hans Holbein el Jove; Antonio Moro

• L’art de la miniatura i els pintors de l’època elisabetiana: Nicholas Hilliard

Franša

*  
• El Renaixement a França o el Renaixement francès?

• La influència italiana en la tractadística i les arts

• Jean Fouquet

• L’escola de Fontainebleau: Rosso Fiorentino, Il Primaticcio, Niccolò dell’Abate

• Els retratistes àulics: Jean i François Clouet

• La singularitat pictòrica de Jean Cousin

• La segona generació de Fontainebleau: Dubois, Dubreuil, Fréminet

• La cultura gràfica francesa: Jean Duvet i els gravadors de l’Escola de Fontainebleau

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

L’assignatura està plantejada per respectar els objectius programats. Els continguts s’adapten als interessos específics del responsable docent, tot mantenint una coherència entre els aspectes lligats als coneixements i les habilitats de caràcter metodològic, les quals són bàsiques per desenvolupar el curs. Sessions introductòries del professorat a l’inici del curs i per introduir cadascun dels blocs.

La metodologia es basa en el contingut de les classes impartides, el treball autònom dels estudiants amb instruccions prèvies del professor i amb el material proporcionat a través del Campus Virtual i de les tutories. Els estudiants, sota el guiatge del professorat, han d’acreditar els coneixements de l’assignatura a través de l’avaluació que s’indiqui.

En funció de l’evolució de la pandèmia de la Covid19 i de les resolucions dictaminades per les autoritats sanitàries, les activitats i/o metodologia de l’assignatura es podrien veure alterades. Tanmateix, qualsevol altre canvi s’anunciarà amb prou antelació i, en cap cas, no afectaria els percentatges establerts per a les diferents proves previstes per a l’avaluació de la matèria.

 

 

Avaluaciˇ acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació continuada consisteix en dues proves escrites:

— primera prova: 40%

— segona prova: 60%

 

Avaluaciˇ ˙nica

Es fa un examen final (100 % de la nota) per acreditar els coneixements dels continguts de tota l’assignatura impartida. Per acollir-se a aquesta modalitat d’avaluació, l’estudiant ho ha de sol·licitar en el termini establert per la Facultat. La data límit per fer-ho és el 31 d’octubre.  

Reavaluació

La reavaluació té lloc als mesos de març i juliol, per a les assignatures del primer semestre i per a les assignatures anuals i de segon semestre, respectivament.

La reavaluació segueix el mateix model que l’avaluació única.

Observacions:

Està previst que les proves d’avaluació es duguin a terme de manera presencial a l’aula. En cas que la situació sanitària ho fes recomanable, es duran a terme de manera virtual

 

 

Fonts d'informaciˇ bÓsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

ADHÉMAR, J.: Les graveurs français de la Renaissance. París, 1946.  Enlla├ž

BARTRUM, GIULIA, Albrecht Dürer and his legacy: The Graphic Work of a Renaissance Artist, Princeton: Princeton University Press, 2002.  Enlla├ž

BENESCH, O.: La pintura alemana. De Durero a Holbein. Barcelona: Carroggio, 1966.  Enlla├ž

BLUNT, A.: Arte y Arquitectura en Francia 1500-1700. Madrid: Cátedra, 1971 (1953).  Enlla├ž

BIALOSTOCKI, J.: Il Quattrocento nell’europa settentrionale. Torino: Utet, 1989.  Enlla├ž

CHECA, F. (ed.): Durero y Cranach: arte y humanismo en la alemania del Renacimiento. Madrid: Museo Thyssen-Bornemisza, 2001.  Enlla├ž

CHECA, F.: El siglo de Durero. Problemas historiográficos. Madrid: Museo Thyssen-Bornemisza, 2008.  Enlla├ž

CHIPPS SMITH, J.: The Northern Renaissance. London: Phaidon, 2004.  Enlla├ž

DACOSTA KAUFMANN, T.: L’école de Prague. La peinture à la cour de Rodolphe II. Paris: Flamarion, 1985.  Enlla├ž

Dürer e l’Italia. Cat. Mostra, Roma: Electa, 2007.  Enlla├ž

FRANCASTEL, P.: Historia de la pintura francesa. Madrid: Alianza, 1970.  Enlla├ž

HARBISON, C.: El espejo del artista. El arte del Renacimiento septentrional en su contexto histórico. Madrid: Akal, 2007 (1995).  Enlla├ž

HEARD, Kate i WHITAKER, Lucy. The Northern Renaissance. Dürer to Holbein, London, Royal Collection Publications, 2011.   Enlla├ž

LEYMARIE, J.: La pintura holandesa. Barcelona: Skira, 1976 (1956).  Enlla├ž

LUNA, J.J.: Pintura británica (Summa Artis). Madrid: Espasa Calpe, 1989.  Enlla├ž

MacKENNEY, R. La Europa del siglo XVI. Madrid: Akal, 1996.  Enlla├ž

MANN, Nicholas. Atlas cultural del Renacimiento. Arte y pensamiento renuevan Europa. Barcelona: Óptima, 2000.  Enlla├ž

MURRAY, Linda. The High Renaissance and Mannerism. Italy, the North, and Spain. 1500-1600. New York / Toronto: Oxford University Press, 1977 (1967).  Enlla├ž

PANOFSKY, E.: Vida y Arte de Alberto Durero. Madrid: Alianza, 1982 (1948).  Enlla├ž

SNYDER, J.: Northern Renaissance Art: Painting, Sculpture and the graphic Arts from 1450 to 1575. New York: Abrams, 1985.  Enlla├ž

SUREDA, Joan (ed.) Renacimiento (II) y Manierismo. Barcelona: Planeta (Historia Universal del Arte, 6), 1992.  Enlla├ž

SUREDA, Joan (ed) El Manierismo y la expansión del Renacimiento. Barcelona: Planeta (Summa pictorica, vol. VI), 1999.

ZERNER, H.: L’Art de la Renaissance en France: l’invention du classicisme. París: Flammarion, 2002 (1996).  Enlla├ž

ZERNER, H. i M. BAYARD: Renaissance en France, Renaissance française? París: Somogy Éditions d’Art, 2009.  Enlla├ž

Exemplar al CCUC.  Enlla├ž