Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Giotto i el Trecento Europeu

Codi de l'assignatura: 364047

Curs acadŔmic: 2021-2022

Coordinaciˇ: Rosa Alcoy Pedros

Departament: Departament d'Hist˛ria de l'Art

crŔdits: 6

Programa ˙nic: S

 

 

Consideracions prŔvies

 

Al llarg del curs s’oferiran altres continguts a través del CAMPUS VIRTUAL i s’ampliara el marc bibliogràfic sempre que sigui convenient i en funció dels temes tractats.

 

 

Hores estimades de dedicaciˇ

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

54

(La docŔncia presencial i les prÓctiques vinculades a sortides seran viables en cas que les condicions i situaciˇ sanitÓria siguin favorables)

 

-  TeoricoprÓctica

Presencial i no presencial

 

45

 

-  Sortida de camp

Presencial

 

6

 

-  Seminari

Presencial i no presencial

 

3

Treball tutelat/dirigit

43

Aprenentatge aut˛nom

53

 

 

Recomanacions

 

Haver cursat prèviament l’assignatura "Art gòtic dels segles XIV i XV"

Tenir interès per la pintura gòtica que emmarca el Trecento, pels seus orígens i el seu impacte en els temps posteriors

Tenir nocions d’italià

 

 

 

CompetŔncies que es desenvolupen

 

   -

CG8 - Dots d'observaciˇ visual.

   -

CE7 - Adquirir nocions d'iconografia, i aprendre a interpretar-la en l'obra d'art.

   -

CE3 - Saber interpretar les aportacions derivades de la historiografia de l'art.

   -

CE1 - Obtenir una consciŔncia crÝtica de les coordenades espaciotemporals de la hist˛ria de l'art.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

Conèixer la dinàmica dels models artístics i aprofundir en l’anàlisi de l’estil i el seu valor significatiu

Estudiar el món anomenat giottesc i observar la repercussió del canvi de paradigma en context italià i a Europa

Aprofundir en les principals vies pictòriques obertes en el continent a partir de les troballes de Giotto i analitzar les seves singularitats a partir de les escoles de pintura i els mestres que les configuren

Valorar els nexes de la pintura amb altres arts desenvolupades al llarg del Trecento en cada context específic

 

 

 

 

Blocs temÓtics

 

1. 1. Giotto i el naixement d’un nou paradigma pict˛ric

1.1. Giotto i el naixement d’un nou paradigma pictòric

2. 2. La cultura giottesca: principals itineraris del primer i del segon Trecento en centres italians

*  

Siena i Pisa en la cruïlla giottesca

Rímini i les escoles de l’Adriàtic

Bolonya i la Llombardia. Singularitat i coincidències

El viatge al Regne de Nàpols i el món meridional

3. 3. Giotto i l’Europa meridional

*  

La qüestió avinyonesa i  l’Occitania

L’italianisme a Catalunya: els obradors de Barcelona

Altres dimensions de l’italianisme català

Les vies obertes a València i l’Aragó

Les realitats insulars i altres centres d’interès

4. 4. El Trecento i els camins de l’italianisme al nord d’Europa

4.1. 4. El Trecento i els camins de l’italianisme al nord d’Europa

5. 5. El Trecento de Giotto i l’Imperi. Incursions en el mˇn germÓnic i l’Europa Oriental

*  

La pintura del primer Trecento i la tradició prèvia

Maestro Teodorico i la Cort de Carles IV a Praga

Mestre Bertram i l’obrador d’Hambourg

Vers l’estil suau: Conrad de Soest

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

S’impartiran classes seminari, amb esperable intervenció dels estudiants. Les classes seran organitzades i guiades pel professor a partir de la presentació dels diferents temes del programa amb l’acompanyament visual necessari i específic.

Si les classes es fan telemàticament no s’enregistraran.

Es programarà, com a mínim, un seminari per aprofundir en un tema concret que es vincularà a algunes de les línies de treball bàsiques de l’assignatura.

Es programaran una o dues sortides per veure les obres i analitzar casos concrets. Seran substituïdes per seminaris si aquestes activitats no són possibles.

En funció de com evolucioni la pandèmia de Covid-19 i de les resolucions dictaminades per les autoritats sanitàries, les activitats o metodologia de l’assignatura es podrien veure alterades, Emperò, qualsevol canvi s’anunciarà amb prou antelació i, en cap cas, no afectaria als percentatges establerts per a les diferents proves previstes per a l’avaluació de la matèria.

 

 

Avaluaciˇ acreditativa dels aprenentatges

 

En cas de retorn a la docència presencial:
Presentació d’un treball sobre una temàtica vinculada a l’assignatura. Caldrà acordar la temàtica abans de presentar-lo i facilitar que es pugui fer el seguiment corresponent de la seva evolució:

15% presentació de l’esquema, objectius, resum del plantejament general i material bibliogràfic

25% presentació oral del treball (organitzada a partir d’un Power Point o presentació)

50% presentació escrita del treball

10% altres treballs complementaris i participació activa en els seminaris i classes

En cas que es mantinguin les classes a distància l’assignatura s’avaluarà a partir de dues proves parcials (50%) combinades amb la prova final com a forma de recuperació en cas que la primera no sigui superada adequadament. També es valoraran possibles treballs optatius que poden ponderar les notes dels exàmens. Si la docència es fa a través de videoconferències, per a les proves es mantindrà la mateixa metodologia en línia.

“En el cas de l’avaluació continuada és necessari realitzar totes les proves  per tal de poder calcular la nota final de l’assignatura”.

 

Avaluaciˇ ˙nica

L’alumnat que hagi sol·licitat l’avaluació única dins del termini establert té dret a un examen al final del curs (dia oficial d’examen). Aquesta prova és el 100 % de l’avaluació. La data límit per sol·licitar-la és el 15 de març.

Reavaluació


La reavaluació té lloc als mesos de març i juliol, per a les assignatures del primer semestre, i per a les assignatures anuals i de segon semestre, respectivament. Les dates, les hores i l’aulari es publiquen al web de la Facultat.

 

 

Fonts d'informaciˇ bÓsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Alcoy, Rosa, “La pintura gòtica catalana”, La pintura antiga i medieval a Catalunya (col.lecció Art de Catalunya), vol. VIII, ed. Isard, Barcelona, 1998, p. 136-348

Boskovits, Miklos,  Pittura fiorentina alla vigilia del Rinascimento 1370-1400, Florència, ed. Edam, 1974

Castelnuovo, Enrico, Un pittore italiano alla corte di Avignone. Matteo Giovannetti e la pittura in Provenza nel secolo XIV, Torino,  Einaudi, 1962 (1991)

Castelnuovo, Enrico (ed.), La Pittura in Italia, Il Duecento e il Trecento, Milano, 1986

Alcoy, Rosa, (coord.), Pintura I. De l’inici a l’italianisme, “L’art gòtic a Catalunya”, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 2005

Alcoy, Rosa, (ed.), El Trecento en obres, Barcelona, Edicions i publicacions de la Universitat de Barcelona, 2007

Rosa Alcoy, “Ferrer Bassa y el Salterio Anglo-Catalán” y  “Las miniaturas catalanas. En torno a los salmos y sus enarraciones”, en El Salterio Anglo-Catalán, Barcelona, 2006, pp 57-120 y 207-281

Alexander Jonathan, Binski, Paul Age of Chilvary. Art in Plantagenet England, London, 1987

Bellosi, Luciano. scheda n. 1, in Giotto. Bilancio critico di sessant’anni di studi e ricerche, Catalogo della mostra, (Firenze, Gallerie dell’Accademia, 5 giugno-30 settembre 2000), a cura di Angelo Tartuferi, p. 98-100

Bologna, Ferdinando, I pittori alla corte angioina di Napoli 1266-1414 e un riesame dell’arte nell’età fridericiana, Roma 1969

Carli, Enzo, Pittura pisana del Trecento, La seconda metà del secolo, Milano, 1961

Gudiol Ricart J., Alcolea i Blanch, S., Pintura Gótica Catalana, Barcelona, 1986 (ed. catalana, Barcelona, 1987)

Leone de Castris, Pierluigi, Giotto a Napoli, Nàpols, 2006

Madurell i Marimon,  J.M.:  El pintor Lluis Borrassa: su vida, su tiempo, sus seguidores y sus obras,  Anales v Boletin de Ios .Museos  de  Arte de Barcelona, vol. VII, 1949; vol. VIII, 1950, i vol. X, 1952

Toesca, Pietro, Storia dell’arte italiana, ii. Il Trecento, Torino 1951

Enciclopedia dell’Arte Medievale, Roma

Tomei, Alessandro, (a cura di), Giotto e il Trecento, 2 vols., Roma

Volpe, Carlo, Pietro Lorenzetti, Milano 1989, a cura di Mauro Lucco

TRENS, Manuel, Ferrer Bassa i les pintures de Pedralbes, Barcelona, IEC, 1936

  vegeu tambÚ la bibliografia de l’assignatura ART GĎTIC DELS SEGLES XIV-XV

Monciatti, Alessio, « E ridusse al moderno ». Giotto gotico nel rinnovamento delle Arti, Spoleto, Fondazione Centro Italiano di Studi Sull’alto Medioevo, 2018

Serena Romano, Eclissi di Roma. Pittura murale a Roma en el Lazio da Bonifacio VIII a Martino V (1295-1431), Roma, 1992

Tomei, Alessandro (ed), Roma, Napoli, Avignone. Arte di curia , arte di corte 1300-1377, Torino, 1996

Millard Meiss, French Painting in the time of Jean de Berry: The late XIV Century and the patronage of the Duke, 2 vols, New York, 1967

Longhi, Roberto. Giotto spazioso, Paragone, n. 131, 1952

Lucco (ed.), Mauro, La pittura nel Veneto. Il Trecento, 2 vols, Milán, 1992

MEISS,  Millard,  “Italian Style in Catalonia and a Fourteenth Century Catalan Workshop”. The Journal of the Walters Arts Gallery; Baltimore, 1941 pàg. 45-87

LACARRA DUCAY, M. C., “ La influencia de los pintores italianos en los talleres aragoneses durante el siglo XIV”, Homenaje a Federico Balaguer, Huesca, Diputación de Huesca, 1987, pàg. 425-447

Avril, François,  Manuscript Painting at the Court of France. The Fourteenth Century (1310-1380), London 1978

Romano, Serena, La O de Giotto, Milano, Electa, 2008

 Bellosi, Luciano, La pecora di Giotto, (Saggi; 681). Einaudi, Torino 1985.

Previtali, Giovanni , La fortuna dei Primitivi, Einaudi, Torino 1964

Frugoni, Chiara, L’affare migliore di Enrico. Giotto e la cappella degli Scrovegni, (Saggi; 899). Einaudi, Torino 2008

Medica,  Massimo (a cura di),, Giotto e le arti a Bologna al tempo di Bernardo del Poggetto, catalogo della Mostra tenuta a Bologna al Museo Civico Medievale dal 03-12-2005 al 28-03-2006, Silvana Editoriale, Cinisello Balsamo (Mi), 2005

Alcoy, Rosa,, " Tortosa i l’experiència italiana: les portes pintades del retaule da la Mare de Déu de la Estrella", Revista Recerca, Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre, n.7, Tortosa, 2003, p.9-68

Rosa Alcoy, “Ferrer Bassa y el Salterio Anglo-Catalán”, en El Salterio Anglo-Catalán, Barcelona, 2006, pp. 57-120

Alcoy, Rosa, Impressioni bizantine nella pittura catalana del XIV secolo, Medioevo mediterraneo: L’Occidente, Bisanzio e l’Islam dal tardoantico al secolo XII, VII Convegno Internazionale di Studi, (Parma, Palazzo Sanvitale, setembre del 2004), Milano, Electa, 2005

LLOMPART, Gabriel, La pintura medieval mallorquina, su entorno cultural y su iconografía, 4 vols., Palma de Mallorca, 1977-1980