Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Hist˛ria del Gravat

Codi de l'assignatura: 364052

Curs acadŔmic: 2021-2022

Coordinaciˇ: Vicenš Furiˇ GalÝ

Departament: Departament d'Hist˛ria de l'Art

crŔdits: 6

Programa ˙nic: S

 

 

Hores estimades de dedicaciˇ

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

54

(Les classes seran presencials o no presencials en funciˇ de les circumstÓncies sanitÓries que es vagin donant durant el desenvolupament del curs)

 

-  TeoricoprÓctica

Presencial i no presencial

 

45

 

-  Tutoritzaciˇ per grups

Presencial

 

6

 

-  Seminari

Presencial

 

3

Treball tutelat/dirigit

43

Aprenentatge aut˛nom

53

 

 

CompetŔncies que es desenvolupen

 

   -

CG8 - Dots d'observaciˇ visual.

   -

CE7 - Adquirir nocions d'iconografia, i aprendre a interpretar-la en l'obra d'art.

   -

CE4 - Adquirir una visiˇ integrada i alhora diferenciada dels diferents llenguatges artÝstics, de les tŔcniques de producciˇ artÝstica i dels instruments d'anÓlisi aplicats a la hist˛ria de l'art.

   -

CE6 - Aprendre a treballar amb les fonts documentals i literÓries de la hist˛ria de l'art.

   -

CE1 - Obtenir una consciŔncia crÝtica de les coordenades espaciotemporals de la hist˛ria de l'art.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Aconseguir tant l’adquisició de coneixements com la capacitació per poder afrontar futures competències acadèmiques i professionals.

 

 

Blocs temÓtics

 

1. Conceptes preliminars

*  Conceptes preliminars sobre el gravat i l’estampa, sobre la seva importància en la història del coneixement i en la història de l’art. Conceptes bàsics de procediments tècnics i d’apreciació i valors de l’estampa.

1.1. El gravat i l’estampa. Estudi i experiència

1.2. El gravat i la història del coneixement

1.3. El gravat i la història de l’art. Gravat de reproducció i de creació. Gravadors i pintors-gravadors. El gravat i les altres arts. L’estampa com a font per a la història de l’art i com a obra d’art autònoma

1.4. Principals procediments tècnics

1.5. El coneixement de l’estampa: apreciació i valors

2. Hist˛ria i gravadors

2.1. Els inicis al segle xv. Primeres xilografies. El gravat calcogràfic de Schongauer i Mantegna

2.2. Dürer i el segle xvi. Xilografia i gravat al burí. Raimondi i els inicis del gravat de reproducció. Impremtes i tallers. Els gravadors manieristes a l’entorn de 1600 (Goltzius, Sadeler, Müller).

2.3. Rembrandt i el segle xvii. L’aiguafort. Ribera. Gravadors francesos (Callot, Bosse, Mellan) i italians (Della Bella, Castiglione)

2.4. Segle xviii. Hogarth i la sàtira. Gravadors italians: Canaletto, Piranesi i els Tiepolo. Nous procediments: gravat a la manera negra, a la manera de llapis, aiguatinta. Gravadors anglesos i francesos

2.5. Goya i el segle xix. La litografia i Daumier. La xilografia i Doré. Fortuny. L’estampa japonesa: Hokusai i Hiroshige. L’estampa impressionista. 

2.6. Innovacions a l’entorn de 1900: cartells i publicitat (Toulouse-Lautrec, Casas), Edvard Munch. Gravadors del segle xx. L’expressionisme alemany: Otto Dix i Käthe Kollwitz. Picasso gravador. Andy Warhol i la serigrafia. Gravadors americans.

2.7. Tendències actuals

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

En funció de com evolucioni la pandèmia de la Covid-19 i de les resolucions dictaminades per les autoritats sanitàries, les activitats i/o metodologia de l’assignatura es podrien veure alterades. Emperò, qualsevol canvi s’anunciaria amb prou antelació i, en cap cas, no afectaria als percentatges establerts per a les diferents proves previstes per a l’avaluació de la matèria.

 

La docència es farà a través dels següents recursos, entre altres:

 

- classes presencials i/o vídeoconferències impartides pel professor. Les classes que es facin telemàticament no seran enregistrades.

- Presentacions orals presencials i/o telemàtiques en les quals seran alguns alumnes qui presentin treballs de curs simultàniament al professor i als seus companys de classe

- xats, fòrums i tasques a través del campus virtual, a partir del visionat de documentals,  films, vídeos, temes o altres resursos proposats pel professor

- comunicació a través del correu electrònic

 

- Està previst que els seminaris pràctics consisteixin a mostrar als alumnes diversos gravats perquè puguin identificar els diferents procediments gràfics a partir de l’observació en directe d’estampes concretes. Aquestes pràctiques es faràn amb grups reduïts d’alumnes que ja s’organitzaràn al llarg del curs. S’intentarà que es puguin fer a la segona meitat de curs (a partir de finals de novembre), de manera que abans hi hagi hagut temps d’explicar les característiques de les diferents tècniques de gravat. En qualsevol cas, la realització d’aquestes pràctiques es farà si les directrius sanitàries ho permeten. Si no, es buscaran alternatives.

 

 

Avaluaciˇ acreditativa dels aprenentatges

 

En el cas de l’avaluació continuada és necessari realitzar totes les proves per tal de poder calcular la nota final de l’assignatura

1 treball escrit (40%). Alguns alumnes (voluntaris i escollits pel professor), l’hauran de presentar també oralment.

1 examen (60%)
 

 

Avaluaciˇ ˙nica

Per optar a l’avaluació única, l’alumne haurà de complimentar el document corresponent i lliurar-lo al professor abans del 31 d’octubre.  Cap alumne es podrà presentar a l’avaluació única si previament no ha seguit aquest procediment dins del termini indicat.

Una prova (100%), amb diferents parts (treball més examen amb preguntes), a lliurar/resoldre el dia de l’examen

 

 


Reavaluació

Examen de tota la matèria amb un valor del 100%.

La reavaluació té lloc als mesos de març i de juliol, per a les assignatures del primer semestre i per a les assignatures anuals i de segon semestre, respectivament.

La reavaluació segueix el mateix model que l’avaluació única.

 

 

Fonts d'informaciˇ bÓsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

BARTSCH, Adam von: The Illustratred Bartsch. Abaris Books, New York 1978- En publicació

 

CatÓleg CCUC  Enlla├ž

BERNAL, María del Mar: Técnicasdegrabado.es (Difusión virtual de la gráfica impresa). Cuadernos de Bellas Artes /14, Sociedad Latina de Comunicación Social, La Laguna, 2013  Enlla├ž

BLAS, Javier: Bibliografía del arte gráfico. Real Academia de Bellas Artes de San Fernando y Calcografía Nacional, Madrid, 1994  Enlla├ž

BLAS, Javier: Diccionario del dibujo y la estampa, Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, Calcografía Nacional, Madrid, 1996.  Enlla├ž

CASTELMAN, Riva: Prints of the twentieth  century: A history, Thames and Hudson, London, 1976
  Enlla├ž


Ediciˇ de 1988  Enlla├ž

DIVERSOS AUTORS: Historia de un arte. El grabado. Skira, Barcelona 1981.  Enlla├ž

DIVERSOS AUTORS: El grabado en España (Siglos XVI-XVIII y Siglos XIX y XX). Col·lecció “Suma Artis”, vols. XXXI y XXXII, Espasa Calpe, Madrid, 1987-1988
  Enlla├ž

FURIÓ, Vicenç: El arte del grabado antiguo, Edicions i Publicacions de la Universitat de Barcelona, Barcelona, 2014
  Enlla├ž

FURIÓ, Vicenç: La imagen del artista. Grabados antiguos sobre el mundo del arte, Edicions Universitat de Barcelona, Barcelona ,2016  Enlla├ž

GALLEGO, Antonio:  Historia del grabado en España, Cátedra, Madrid, 1979  Enlla├ž

GASCOIGNE, Bamber:  How to Identify prints. Thames and Hudson, London, 1986  Enlla├ž

GRIFFITHS, Antony: Prints and Printmaking. British Museum, London, 1980  Enlla├ž


Ediciˇ de 1996  Enlla├ž

HOLLSTEIN, F.W.H.: Dutch and Flemish Etchings, Engravings and Woodcuts c. 1450-1700. M. Hertzberger, Amsterdam, 1949-. En publicació


CatÓleg CCUC  Enlla├ž

HULTS, Linda: The Print in the Western World. University of Wisconsin Press, Madison, 1996.  Enlla├ž

IVINS, W.: Imagen impresa y conocimiento, Gustavo Gili, Barcelona, 1975  Enlla├ž

LAMBERT, Susan: The image multiplied. Trefoil Publications, London, 1978  Enlla├ž

LARAN, L.: L’estampe. 2 vols, P.U.F., Paris, 1959  Enlla├ž

MAYOR, A. Hyatt: Prints and people. A social history of printed pictures, The Metropolitan Museum, New York, 1972  Enlla├ž

MILESI, G.:. Dizionario degli incisori. Minerva Italica, Bergamo, 1982  Enlla├ž

VIVES, Rosa: Del cobre al papel. Icaria, Barcelona, 1994  Enlla├ž

VIVES, Rosa: Guia para la identificación de grabados. Arco/libros, Madrid, 2003  Enlla├ž

GRIFFITHS, A., The Print Before Photography. An Introduction to European Printmaking 1550-1820, The British Museum, 2016


CatÓleg CCUC  Enlla├ž