PD:Plantes d'Ús Alimentari

Pla docent de l'assignatura

Tanca

Dades generals

Nom de l'assignatura: Plantes d'Ús Alimentari

Codi de l'assignatura: 364352

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Carles Benedi Gonzalez

Departament: Departament de Biologia, Sanitat i Medi Ambient

crèdits: 3

Programa únic: S

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

Activitats presencials i/o no presencials

	- Teoria	Presencial		14
	- Teoricopràctica	Presencial		14

Treball tutelat/dirigit

Aprenentatge autònom

Competències que es desenvolupen

-	CT2 - Capacitat d'analitzar, de sintetitzar, i d'aplicar els coneixements a la pràctica.
-	Capacitat de comprendre i expressar-se oralment i per escrit en català, castellà i una tercera llengua, a més de buscar i integrar la informació.
-	CT5 - Capacitat creativa i emprenedora, i d'integrar nous coneixements i actituds.

CE11 - Capacitat per identificar i classificar els aliments i productes alimentaris: conèixer-ne la composició, les propietats, el valor nutritiu, la biodisponibilitat dels nutrients, les característiques organolèptiques i les modificacions que experimenten com a conseqüència dels processos tecnològics i culinaris.

Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements

— Adquirir el coneixement dels vegetals usats en alimentació, el seu origen, la seva diversitat i classificació, la seva caracterització, les seves denominacions i els seus usos.

— Conèixer amb tots els detalls les principals plantes usades en alimentació i, en el cas de les plantes cultivades, la seva relació amb les plantes silvestres que en són l’origen.

— Interpretar botànicament les parts dels vegetals utilitzats en alimentació.

— Obtenir nocions dels processos de bioprospecció per detectar noves fonts de plantes i productes vegetals útils en l’àmbit de l’alimentació i la contribució que l’etnobotànica hi té.

Referits a habilitats, destreses

— Adquirir l’aprenentatge de la redacció de textos científics i la capacitat de comunicació dels resultats obtinguts.

Referits a actituds, valors i normes

- En la mesura que sigui possible s’incorporarà la perspectiva de gènere en el temari de l’assignatura.

Blocs temàtics

1. Generalitats

1.1. Sinopsi del món vegetal. Les plantes com a aliment. Origen, domesticació i millora de les plantes alimentàries

1.2. Etnobotànica, bioprospecció i plantes alimentàries. Plantes alimentàries silvestres. Races locals. Aliments funcionals populars

1.3. Taxonomia i nomenclatura de les plantes alimentàries. Classificacions de les plantes alimentàries (i les seves parts): botànica, agrícola, culinària, proposta de síntesi

2. Morfologia i histologia

2.1. Morfologia vegetativa i reproductora. Els teixits vegetals

3. Hortalisses

3.1. Col, rave i espècies relacionades (família Brassicaceae)

3.2. Bleda i espinac (família Chenopodiaceae)

3.3. Ceba, all i espècies relacionades (família Liliaceae)

3.4. Pastanaga, xirivia, api, julivert (família Apiaceae)

3.5. Carabassa, carbassó, cogombre i espècies relacionades (família Cucurbitaceae)

3.6. Mongeta, fava, cigró, llentilla, pèsol, soia (família Leguminosae)

3.7. Enciam, escarola, endívia (família Asteraceae)

3.8. Tomàquet, pebrot, albergínia (família Solanaceae)

3.9. Tubercles alimentaris: patata, moniato, nyàmera, xufla i altres

4. Cereals i pseudocereals

4.1. Cereals: blat, blat de moro, arròs i altres (família Poaceae)

4.2. Pseudocereals: fajol, quinoa i altres

5. Plantes oleíferes

5.1. Olivera, gira-sol, blat de moro, cacauet, colza, soia

6. Plantes sucreres

6.1. Canya de sucre, remolatxa sucrera, estèvia i altres

7. Fruites de taula

7.1. Cítrics (família Rutaceae): mandarina, taronja, llimona, aranja, poncem i altres

7.2. Poma, pera, codony, nespra, préssec, pruna, cirera, maduixa (família Rosaceae)

7.3. Fruites intertropicals: plàtan, caqui, alvocat, kiwi, papaia, pinya americana i altres

7.4. Altres fruites de taula: raïm, figa, magrana

8. Fruites seques

8.1. Ametlla, avellana, nou, cacauet, pistatxo i altres

9. Espècies i plantes aromàtiques

9.1. Plantes aromàtiques: farigola, romaní, alfàbrega (família Lamiaceae); fonoll, comí, julivert i altres (família Apiaceae); altres: mostassa, llorer, llúpol

9.2. Espècies: clavell d’olor, nou moscada, safrà, pebre, vainilla, canyella

10. Plantes utilitzades per a l’elaboració de begudes

10.1. Plantes per a infusions: te, mate, camamilla, til·la i altres

10.2. Plantes utilitzades en l’elaboració d’altres begudes: cacau, vinya

11. Algues i alimentació

11.1. Algues d’interès en alimentació. Algues productores d’agar, carraguenina i alginat. Espècies comestibles

12. Fongs i alimentació

12.1. Fongs d’interès en alimentació. Biotransformadors d’aliments. Bolets comestibles i tòxics

Metodologia i activitats formatives

La part presencial l’imparteix el professorat de l’assignatura d’acord amb el que estableix el pla docent. Les sessions presencials poden ser només de teoria o teoricopràctiques quan s’incorpori l’estudi de mostres fresques o seques, naturals o comercials de diferents plantes d’ús alimentari. L’alumnat disposa amb antelació de les presentacions utilitzades a classe. Per a totes les activitats es fa servir la plataforma de l’assignatura al Campus Virtual UB. Aquesta metodologia es pot veure modificada en funció de la situació sanitària.

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

L’avaluació continuada es configura amb la valoració de la participació i del rendiment de l’alumnat en totes les activitats del curs: classes teòriques, teoricopràctiques i activitats complementàries.

Per superar l’assignatura en la modalitat d’avaluació continuada, cal, com a mínim:

1. Aprovar la part teòrica a l’avaluació o la reavaluació.

2. Aprovar les activitats complementàries obligatòries.

3. Tenir un 80 % d’assistència a les classes.

Les activitats complementàries obligatòries es fan durant el període lectiu, no són reavaluables i es fan de manera no presencial. En cas de seguir l’avaluació continuada però no tenir com a mínim el 80 % d’assistència a classe, l’avaluació es farà en el mateix format que el d’avaluació única.

La qualificació final de l’assignatura consisteix en una ponderació del 50 % de la qualificació de l’examen teòric (avaluació o reavaluació) en el cas de superar-lo, i una ponderació del 50 % de les activitats complementàries, en cas de superar-les. L’examen de teoria consisteix en preguntes de tipus test, preguntes curtes i/o temes.

Les evidències que configuren el sistema d’avaluació són individuals.

Per optar a reavaluació de teoria cal haver-se presentat a l’examen teòric corresponent d’avaluació. L’avaluació es pot veure modificada en funció de la situació sanitària.

Avaluació única

La data màxima per acollir-se a l’avaluació única és el dia que marca el Consell d’Estudis. Consisteix en un únic examen teòric del temari de l’assignatura amb una ponderació del 100 % de la nota final. L’examen de teoria consisteix en preguntes de tipus test, preguntes curtes i/o temes.

Per optar a reavaluació de teoria cal haver-se presentat a l’examen teòric corresponent d’avaluació. L’avaluació es pot veure modificada en funció de la situació sanitària.

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Agustí M. Fruticultura. 2a ed. Madrid : Mundi-Prensa; 2010