Pla docent de l'assignatura

 

 

Català English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Coalicions Polítiques

Codi de l'assignatura: 364629

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Jordi Matas Dalmases

Departament: Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret

crèdits: 3

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

30

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

30

 

( )

Treball tutelat/dirigit

20

Aprenentatge autònom

25

 

 

Recomanacions

 

Es recomana cursar al mateix temps l’assignatura optativa Sistema Polític de Catalunya.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Conèixer l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics i les seves institucions en el vessant comparat i en el cas espanyol.

   -

Conèixer les explicacions teòriques i empíriques sobre el comportament polític dels ciutadans i dels grups organitzats (partits d'interès, etc.) i les diferents escoles i mètodes implicats en la recerca politològica.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Identificar les implicacions teòriques de les diferents variants de coalicions polítiques.

 

— Identificar els efectes polítics de la formació de governs de coalició en els diferents sistemes polítics.

 

Referits a habilitats, destreses

— Identificar els escenaris polítics per a la negociació de governs de coalició, i ser capaç de proposar solucions coalicionals.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Concepte i tipus de coalicions polítiques

1.1. Concepte de coalició política i de govern de coalició

1.2. Coalicions electorals, parlamentàries i governamentals

2. Les teories sobre els governs de coalició

2.1. Teories formals

2.2. Teories multidimensionals

3. Els factors que condicionen la formació de governs de coalició

3.1. Marc jurídic i institucional

3.2. Sistema electoral i sistema de partits

3.3. Partits polítics: relacions interpartidistes i estructura interna

3.4. Història, cultura política i factors externs

3.5. Motivacions per fer un govern de coalició i factor personal

4. Els objectius de la negociació d’un govern de coalició

4.1. Objectius a curt termini

4.2. Objectius a mitjà termini

4.3. Objectius i tipus de governs de coalició

5. La distribució del poder en els governs de coalició

5.1. Distribució del poder en termes quantitatius 

5.2. Distribució del poder en termes qualitatius

6. Les pautes de funcionament intern dels governs de coalició

6.1. Programa de govern consensuat

6.2. Procediments ordinaris i extraordinaris d’impuls de polítiques

6.3. Òrgans col·legiats plurals estratègics

6.4. Pla de comunicació

6.5. Relació entre els grups parlamentaris i el govern de coalició

7. Els governs de coalició a Catalunya, Espanya i Europa

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

L’assoliment dels objectius de l’assignatura requereix una metodologia docent que combini diferents formes de docència. Així doncs, l’organització del treball destinat a potenciar el triple aprenentatge de l’estudiant durant el curs combina els punts següents:

— Les classes teòriques per oferir a l’estudiant una guia estructurada dels conceptes objecte d’estudi en cada tema del programa que desenvolupi els continguts de l’assignatura.

— Les classes pràctiques basades en la lectura de documents, articles, casos d’estudi, etc., relacionats amb el contingut de l’assignatura. El professor dirigeix un debat entre els estudiants que permet posar en relleu la connexió entre teoria i pràctica.

— Les activitats complementàries (lectures, comentaris de text, conferències, etc.) destinades a reforçar i millorar els coneixements adquirits i a aplicar les destreses que es pretenen desenvolupar en els estudiants.

— Les tutories personalitzades, presencials i virtuals, per oferir suport continuat en l’aprenentatge.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada
El sistema d’avaluació de l’assignatura és l’avaluació continuada, fet que no exclou la possibilitat que l’estudiant pugui optar per l’avaluació única en els terminis establerts.

Tot exercici d’avaluació continuada, de síntesi o única, presencial o no presencial, que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic, mereixerà la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4).

L’avaluació continuada preveu:

— L’assistència a les classes presencials, que és altament recomanable i es considera una exigència per obtenir una qualificació satisfactòria.
— Les activitats per avaluar l’aprenentatge, que són les següents:

a) Una activitat de tipus teoricopràctic sobre els continguts conceptuals de l’assignatura, amb un pes en la nota final del 50 %. La data concreta de lliurament s’indica a l’inici del curs.

b) Una prova de síntesi, de caràcter global, que garanteixi l’assoliment dels objectius de la matèria exposats en el pla docent, tant pel que fa als coneixements que cal adquirir com pel que fa a les habilitats i actituds que cal desenvolupar. Per aprovar l’avaluació continuada cal obtenir una qualificació mínima d’aprovat en la prova de síntesi. El pes de la prova en la nota final és del 50 % restant.

Si l’estudiant no presenta l’activitat avaluable ni fa la prova de síntesi rep la qualificació final de no presentat (NP). Si ha presentat alguna activitat avaluable però ha abandonat el procés d’avaluació continuada sense completar-lo la qualificació serà la mitjana ponderada prevista en el pla docent, entenent que ha obtingut un 0 (zero) en les activitats que no ha presentat.

La còpia o el plagi en qualsevol activitat avaluable obligatòria, prova de síntesi o avaluació única, o la utilització o cooperació en procediments fraudulents per dur a terme aquestes activitats, comporta la qualificació de suspens (amb un 0) en l’assignatura, sense possibilitat de reavaluació, ja que desvirtua l’autoria de l’exercici.

El professor pot tenir en compte, addicionalment a les proves avaluables, una altra mena d’evidències d’aprenentatge. La valoració que el professor faci d’aquestes evidències permetrà millorar, eventualment, la nota aritmètica obtinguda com a resultat de la qualificació de les proves avaluables.

 

Avaluació única

Tots els estudiants es poden acollir a l’avaluació única si ho sol·liciten dins del termini establert.

L’estudiant que voluntàriament opti per l’avaluació única pot superar l’assignatura mitjançant una prova final d’acreditació d’objectius docents, que és diferent de la prova de síntesi de l’avaluació continuada. La prova es fa en la data fixada oficialment i s’hi han d’acreditar els continguts teoricopràctics de l’assignatura. La nota mínima per superar la prova és de 5 punts sobre 10.

Reavaluació

S’exclouen de la reavaluació aquells alumnes que tinguin la qualificació de no presentat.

En cas d’haver seguit l’avaluació continuada, els estudiants que tinguin una qualificació final de suspens poden tornar a fer la prova de síntesi. La nova qualificació de la prova de síntesi és la qualificació final que apareixerà a l’expedient de l’estudiant, si no és que el professor decideix tenir en compte, a més, una altra mena d’evidències d’aprenentatge i la trajectòria de l’estudiant per tal de millorar la nota aritmètica obtinguda.

En cas d’haver seguit l’avaluació única, els estudiants que tinguin la qualificació de suspens poden optar a la reavaluació. La nota obtinguda a la reavaluació serà la nota definitiva.

Convocatòria de final de carrera

L’examen de final de carrera té el mateix format que el de l’avaluació única.