Pla docent de l'assignatura

 

 

Català English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Història Política de Catalunya

Codi de l'assignatura: 364630

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Josep Colome Ferrer

Departament: Departament d'Història Econòmica, Institucions, Política i Economia Mundial

crèdits: 3

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

30

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

30

Treball tutelat/dirigit

20

Aprenentatge autònom

25

 

 

Recomanacions

 

Haver cursat Història Política i Social Contemporània.
 

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Conèixer l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics i les seves institucions en el vessant comparat i en el cas espanyol.

   -

Conèixer les explicacions teòriques i empíriques sobre el comportament polític dels ciutadans i dels grups organitzats (partits d'interès, etc.) i les diferents escoles i mètodes implicats en la recerca politològica.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Assolir uns coneixements bàsics dels principals esdeveniments de la història política de Catalunya, dels protagonistes i, sobretot, del marc històric global en el qual es van produir.

 

— Familiaritzar-se amb tot un seguit de conceptes bàsics en l’explicació dels esdeveniments i l’acció política que sovint s’utilitzen sense gaire coneixement del context històric del qual van sorgir.

 

— Analitzar des d’una perspectiva de gènere diferents moments històrics, com per exemple el procés de creixement econòmic i d’industrialització, la conflictivitat social o l’associacionisme, entre d’altres.

 

Referits a habilitats, destreses

— Acostar-se a les fonts d’informació primària (premsa, textos dels protagonistes) sobre els principals esdeveniments de la història política de Catalunya.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Entendre com, a conseqüència de la complexitat del passat, l’anàlisi històrica ofereix molt sovint diversos punts de vista i interpretacions diverses d’uns mateixos esdeveniments, fet que dona lloc a debats entre els historiadors i els politòlegs.

 

— Identificar la interrelació de les dinàmiques polítiques amb el canvis en l’estructura i l’organització social i econòmica en cada un dels moments històrics concrets, i adonar-se de la complexitat de cada un dels grans processos històrics analitzats.

 

 

Blocs temàtics

 

1. La Catalunya feudal i la creació de la Corona d’Aragó

1.1. De la separació de l’Imperi Carolingi a la creació de la Corona d’Aragó

1.2. El fracàs del projecte d’estat transpirinenc i l’expansió mediterrània

1.3. La construcció i les característiques del sistema institucional medieval catalanoaragonès

2. Creixement econòmic, expansió mediterrània i desenvolupament institucional (segles XIII-XIV)

2.1. Del canvi de conjuntura econòmica a l’esclat de la crisi social

2.2. Les institucions catalanes i la monarquia davant la crisi baixmedieval

2.3. Les crisis polítiques del segle XV. L’adveniment de la dinastia Trastàmara (1412) i la Guerra Civil (1462-1472)

3. Catalunya davant la crisi baix-medieval (segles XIV-XV)

3.1. Les reformes institucionals de Ferran el Catòlic i l’estabilitat del sistema durant el segle XVI

3.2. Occitans i bandolers en el tombant del 1600

3.3. La política imperial de la monarquia i la topada amb Catalunya. La Revolta de 1640 i la Guerra dels Segadors

4. A l’ombra de l’Imperi. De la unió dinàstica amb Castella a la Guerra dels Segadors

4.1. El projecte de la generació de Feliu de la Penya

4.2. La Guerra de Successió Espanyola, el decantament austriacista de 1705 i la derrota de 1714

4.3. La Nova Planta borbònica i els canvis en el sistema institucional

5. La Guerra de Successió espanyola i la derrota catalana

5.1. El debat entorn les conseqüències de la Guerra de Successió

5.2. El creixement econòmic del set-cents català i el reformisme borbònic

5.3. Les crisis de finals de segle

6. La paradoxa dels orígens setcentistes de la industrialització catalana

6.1. L’ocupació napoleònica, l’esfondrament de l’Antic Règim i els inicis del constitucionalisme a Espanya

6.2. La construcció del sistema liberal i la contrarevolució carlina

6.3. L’avenç de la industrialització i la formulació d’alternatives polítiques i socials avançades. El Sexenni Progressista

7. La crisi de l’Antic Règim i la Revolució Liberal al segle XIX

7.1. El sistema de la Restauració i el caciquisme

7.2. L’aparició i l’ascens del catalanisme

7.4. La derrota colonial i els límits del regeneracionisme

8. La Restauració borbònica i l’ascens del catalanisme polític

8.1. Sota l’hegemonia de la Lliga Regionalista

8.2. De la Solidaritat Catalana a la Setmana Tràgica

8.3. La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)

9. La crisi de la fi del segle XIX i la dictadura de Primo de Rivera

9.1. El cop d’estat de Barcelona del setembre de 1923

9.2. La repressió política i el desmantellament institucional. La supressió de la Mancomunitat

9.3. Els moviments d’oposició, la caiguda de la dictadura i el fracàs de la «dictablanda»

10. La Segona República i la Guerra Civil (1931-1939)

10.1. De la proclamació de la República Catalana a la reinstauració de la Generalitat

10.2. El problema rabassaire, la Llei de Contractes de Conreu i els Fets d’Octubre de 1934

10.3. La Guerra Civil

11. Catalunya sota la dictadura de Franco (1939-1975)

11.1. La dictadura i les actituds catalanes durant el primer franquisme

11.2. Dels primers signes de canvi dels anys 50 al desarrollismo dels seixanta

11.3. Els límits del reformisme tecnocràtic i l’eclosió de l’oposició democràtica

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La docència serà de caràcter presencial o híbrid, segons les disposicions de les autoritats sanitàries i del Rectorat. 

L’assistència a les classes, siguin presencials o híbrides, es preceptiva per a l’alumnat.

La metodologia de l’assignatura combina les classes impartides pel professorat amb les sessions de tutoria, en les quals els estudiants que opten per l’avaluació continuada i l’elaboració d’un treball de recerca han de mostrar els seus progressos.

Cal també que, com a part de l’aprenentatge autònom, l’estudiant llegeixi alguns textos que el professor indica i que poden ser comentats i treballats a classe.

 

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada
 

L’avaluació continuada comporta l’elaboració d’un treball de recerca original i tutoritzat sobre algun esdeveniment rellevant de la història política de la Catalunya del segle XX.

El primer dia de curs el professor ofereix una llista d’alguns dels grans esdeveniments que poden ser objecte del treball. L’estudiant ha de triar un dels temes proposats i redactar el treball a partir del tractament que la premsa del moment va fer d’aquell esdeveniment.

El professor s’encarrega de tutoritzar l’alumne i d’assessorar-lo pel que fa a les fonts i la bibliografia, i fa el seguiment del procés de redacció del treball.

L’entrega del treball es fa en la data indicada pel professor.

El treball presentat es valora amb una nota màxima de 6 punts, tenint en compte el contingut del treball, la bibliografia utilitzada i la presentació que se’n fa a l’aula.

Els 4 punts restants corresponen a la prova de síntesi, que serà presencial i que es farà el dia assenyalat pel Consell d’Estudis. Aquesta prova té un caràcter transversal i s’hi avaluen tant el nivell d’assoliment dels continguts explicats a les classes com l’aprenentatge fet a través dels treballs de recerca.

Aquell exercici d’avaluació continuada o aquella prova de síntesi que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereixerà la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4).

El professor pot tenir en compte, addicionalment a les proves avaluables, una altra mena d’evidències d’aprenentatge. La valoració que el professor faci d’aquestes evidències permet millorar, eventualment, la nota aritmètica obtinguda com a resultat de la qualificació de les proves avaluables. Especialment escau aquest fet quan la qualificació final (activitats d’AC + PS) és igual o superior a 7 i la nota de la prova de síntesi és superior.

Reavaluació

Els estudiants amb una qualificació final de suspens poden optar a la reavaluació mitjançant una prova de caràcter transversal sobre la matèria del curs. La prova serà presencial i i es farà en la data de la reavaluació és l’assenyalada pel Consell d’Estudis. La nota obtinguda a la reavaluació és la que constarà a l’acta.

 

Avaluació única

L’avaluació única es fa mitjançant una prova final, que serà presencial. La data de la prova és la fixada pel Consell d’Estudis. La prova té un caràcter transversal, per tal de valorar el grau d’assoliment dels resultats de l’aprenentatge a partir de les activitats formatives dutes a terme, de la matèria explicada a classe i de les lectures obligatòries fetes per l’estudiant com a part del seu aprenentatge autònom.

Aquell examen d’avaluació única que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereixerà la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4).

Reavaluació

Els estudiants amb una qualificació final de suspens poden optar a la reavaluació de la prova d’avaluació única. La prova serà presencial i es farà en la data de la reavaluació assenyalada pel Consell d’Estudis. La nota obtinguda a la reavaluació és la que constarà a l’acta.

Convocatòria de final de carrera

L’examen de final de carrera consisteix en una prova de síntesi de deu preguntes, que serà presencial. La data de la prova de final de carrera serà l’assenyalada pel Consell d’Estudis

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

RIQUER, B. DE (dir.). Història política, societat i cultura dels Països Catalans. Barcelona : Enciclopèdia Catalana, 1995-2008. 14 vols.   Enllaç

RISQUES, M. (dir.). Història de la Catalunya contemporània : de la Guerra del Francès al nou Estatut. Barcelona : Pòrtic, 2006.  Enllaç

MESTRE CAMPI, J.; HURTADO, V. Atles d’història de Catalunya. Barcelona : Edicions 62, 1995.  Enllaç

ARTAL, F. ET AL. El pensament polític català : del segle XVIII a mitjan segle XX. Barcelona: Edicions 62, 1988.  Enllaç

BALCELLS, A. (dir.). Història de Catalunya. Barcelona : La Esfera de los libros, 2006. 4 vols.

Enllaç al CCUC  Enllaç

MESTRE CAMPI, J. (dir.). Diccionari d’història de Catalunya. Barcelona : Edicions 62, 1993.  Enllaç

RIQUER, B.; MALUQUER, J. La Catalunya autonòmica 1975-2003. Barcelona : Edicions 62, 2003.

Vols. 9 i 10 de la Història de Catalunya, dir. per Pierre Vilar.

  Enllaç

LLADONOSA LATORRE, M. La construcció de la catalanitat : evolució de la concepció d’identitat nacional a Catalunya 1860-1990. Lleida : Edicions de la Universitat de Lleida, 2013.

Enllaç al CCUC  Enllaç

VICENS VIVES, J. Notícia de Catalunya. Barcelona : Destino, 1962.  Enllaç

TERMES, J. De la revolució de setembre a la fi de la guerra civil : 1868-1939. Barcelona : Edicions 62, 2003.

Vol. 6 de la Història de Catalunya, dir. per Pierre Vilar.

  Enllaç

RIQUER, B.; CULLA, J.B. El Franquisme i la transició democràtica, 1939-1988. Barcelona : Edicions 62, 2000.

Vol. 7 de la Història de Catalunya, dir. per Pierre Vilar.

  Enllaç

FONTANA, J. La fi de l’antic règim i la industrialització : 1787-1868. Barcelona : Edicions 62, 1996.

Vol. 5 de la Història de Catalunya, dir. per Pierre Vilar.

  Enllaç

SALRACH, J.M. El procés de feudalització : segles III-XII. Barcelona : Edicions 62, 1998.

Vol. 2 de la Història de Catalunya, dir. per Pierre Vilar.

  Enllaç

SALES, N. Els segles de la decadència : segles XVI-XVIII. Barcelona : Edicions 62, 1998.

Vol. 4 de la Història de Catalunya, dir. per Pierre Vilar.

  Enllaç

BATLLE, C. L’expansió baixmedieval : segles XIII-XV. Barcelona : Edicions 62, 1998.  Enllaç

  Vol. 3 de la Història de Catalunya, dir. per Pierre Vilar.

NADAL, J.; BENAUL, J.M.; SUDRIÀ, C. (dirs.). Atles de la industrialització de Catalunya : 1750-2010. Barcelona : Vicens Vives, 2012.  Enllaç

HERNÀNDEZ, F.X. Història de Catalunya. Barcelona : Rafael Dalmau Editor, 2011.

Enllaç al CCUC  Enllaç

HURTADO, V.; GATELL, C.; MOLINERO, F. Atles històric de Catalunya. Barcelona : Vicens-Vives, 1998.  Enllaç

FONTANA, J. La formació d’una identitat : una història de Catalunya. Vic : EUMO, 2014.  Enllaç

CANAL, J. Història mínima de Catalunya. Madrid : Turner, 2015.

Enllaç al CCUC  Enllaç

DURAN SOLÀ, Ll. Breu història del catalanisme. Barcelona : Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2011. 2 vols.

Enllaç al CCUC  Enllaç

NADAL FARRERAS, J.; WOLFF, Ph. Història de Catalunya. Vilassar de Mar : Oikos-Tau, 1983.  Enllaç

VILAR, P. Introducció a la història de Catalunya. Barcelona : Edicions 62, 1995.  Enllaç

RISQUES, M. (dir) (2006): Història de la Catalunya contemporània, Barcelona, Mina