Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Instruments dels Estudis de la Salut

Codi de l'assignatura: 365142

Curs acadŔmic: 2021-2022

Coordinaciˇ: Maria Bego˝a Campos Bonilla

Departament: Departament de Fonaments ClÝnics

crŔdits: 6

Programa ˙nic: S

 

 

Hores estimades de dedicaciˇ

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoria

Presencial

 

36

 

-  Tutoritzaciˇ per grups

Presencial

 

6

 

-  PrÓctiques de problemes

Presencial

 

3

 

-  PrÓctiques d'ordinadors

Presencial

 

3

 

-  Seminari

Presencial

 

12

Treball tutelat/dirigit

40

Aprenentatge aut˛nom

50

 

 

CompetŔncies que es desenvolupen

 

   -

Capacitat creativa i emprenedora (capacitat de formular, dissenyar i gestionar projectes / capacitat de cercar i integrar nous coneixements i actituds).

   -

Capacitat comunicativa (capacitat de comprendre i d'expressar-se oralment i per escrit en catalÓ, castellÓ i una tercera llengua, amb domini del llenguatge especialitzat / capacitat de cercar, usar i integrar la informaciˇ).

   -

3 Desenvolupament professional.3.4 Prendre part en les activitats de millora de la qualitat.

(3.1 Identificar la importància de la investigació per a la consecució dels objectius de salut de la persona i grups.
3.2 Utilitzar les millors evidències científiques disponibles, l’experiència infermera i el respecte pels valors i creences de la persona i grup, en proporcionar i avaluar les cures infermeres.
3.3 Donar suport i contribuir a la investigació en les cures d’infermeria.
3.5 Contribuir activament al desenvolupament professional continuat per millorar la pràctica infermera.)

   -

En la mesura que sigui possible s’incorporarà la perspectiva de gènere en aquestes competències i en el temari de l’assignatura.

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Conèixer i comprendre la utilitat dels mètodes estadístics per quantificar la distribució de la salut i la malaltia en les poblacions.
— Entendre els conceptes i aplicacions de les tècniques d’investigació quantitativa descriptiva i inferencial univariant i bivariant per poder utilitzar-les en les situacions adequades.
— Reconèixer com es defineixen, mesuren i treballen les variables que intervenen en un treball científic.
— Identificar les variables bàsiques de la demografia que tenen més utilitat en l’àrea de salut.
— Reconèixer les diferents estructures que tenen les piràmides de població.
— Conèixer les diferències entre l’epidemiologia descriptiva, l’analítica i l’avaluativa, i reconèixer les seves aplicacions.
— Conèixer els sistemes d’informació sanitària.
— Conèixer els paràmetres de les proves de cribratge i valorar la utilitat de la inclusió dels cribratges en el sistema sanitari.


Referits a habilitats, destreses

— Resoldre, analitzar i interpretar els problemes de salut utilitzant l’estadística descriptiva i inferencial.
— Interpretar críticament els resultats obtinguts en una investigació quantitativa mitjançant els coneixements teòrics i pràctics adquirits.
— Ser capaç de calcular i interpretar a partir de les dades poblacionals els índexs més actuals i rellevants en l’àmbit sanitari.
— Analitzar la realitat demogràfica del país i les diferents polítiques de població i el que implica en el sistema sanitari.
— Analitzar l’epidemiologia com un fenomen de masses.
— Identificar, emprar i desenvolupar habilitats en el càlcul de les mesures de freqüència, associació, impacte i proves de cribratge en els estudis epidemiològics.


Referits a actituds, valors i normes

— Valorar la importància de la investigació com a element imprescindible per a l’evolució de la pràctica infermera a partir del coneixement de la distribució dels problemes de salut i desenvolupar nous models de cures d’infermeria.
— Comprendre la importància demogràfica, epidemiològica i social de l’envelliment i la immigració actual en el nostre país i la repercussió en el sistema sanitari.
 

 

 

Blocs temÓtics

 

1. BioestadÝstica

1.1. Introducció a la bioestadística

1.2. Estadística descriptiva univariant

1.3. Estadística descriptiva bivariant

1.4. Models de distribució de probabilitat

1.5. Estadística Inferencial

2. Demografia

2.1. Introducció a la demografia

2.2. Les fonts de la informació demogràfica

2.3. L’estructura de la població

2.4. Els índexs demogràfics més útils en l’àmbit sanitari

2.5. La natalitat i la fecunditat

2.6. La mortalitat

2.7. L’envelliment de la població i l’esperança de vida

2.8. La migració

2.9. Les polítiques de població

3. El mŔtode epidemiol˛gic

3.1. Bases conceptuals en epidemiologia

3.2. Aplicacions de l’epidemiologia

3.3. Mesura dels fenòmens epidemiològics

3.4. Mesures de freqüència

3.5. Mesures d’associació i d’impacte

3.6. Cribatges

3.7. Sistema d’informació sanitària i vigilància epidemiològica (SIS)

3.8. Fonts d’informació en epidemiologia

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Per tal d’afavorir el procés d’aprenentatge, el foment de la participació activa de l’estudiant i el treball en equip són els principis de procediment que guien tant la pràctica docent com la manera en què l’alumnat ha de treballar l’assignatura.

Les activitats programades son diverses i es clasifiquen en les següents modalitats organitzatives:

  • Classes de teoria: sessions expositives, explicatives i demostratives dels continguts per explicar els conceptes bàsics necessaris per a la comprensió de la matèria.
  • Seminaris: sessions de treball en grup per a l’estudi i la discussió de casos, l’anàlisi i la resolució de problemes i les presentacions orals del disseny i l’anàlisi d’un cas simulat.
  • Pràctiques amb ordinador: aplicació pràctica de l’estadística mitjançant programari estadístic.
  • Pràctiques de problemes: sessions de posada en pràctica dels coneixements i habilitats per a la resolució de problemes.
  • Tutoració per grups: sessions de seguiment i orientació en grup per a la preparació del disseny del cas simulat i activitats per desenvolupar en els seminaris, que afavoreixen el procés d’aprenentatge.


A més, l’alumne pot tenir:
  • Tutories personalitzades: orientació i acompanyament a l’estudiant en les activitats que de manera autònoma ha de desenvolupar per facilitar el seu procés d’aprenentatge.

 

 

Avaluaciˇ acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació d’aquesta assignatura és contínua en conformitat amb la normativa vigent a la UB. No obstant això, es reconeix el dret de l’estudiant a l’avaluació única si així ho sol·licita.

Procediments. Les activitats d’avaluació necessàries per qualificar l’assignatura son:

1. Demografia (25%)

     a) Prova de coneixements de tipus test d’elecció mútiple. Penalitzen els errors. Ponderació del 60 %.
     b) Activitas de seminaris i pràctiques. Ponderació del 40 %.

2. Epidemiologia (25%)

     a) Prova de coneixements de tipus test d’elecció mútiple Penalitzen els errors. Ponderació del 60 %.
     b) Activitas de seminaris i pràctiques. Ponderació del 40 %.

3. Bioestadística (50%)

     a) Prova de coneixements de tipus test d’elecció mútiple Penalitzen els errors. Ponderació del 60 %.
     b) Exercici pràctic. Ponderació del 20 %.
     c) Informe escrit del disseny i anàlisi estadística descriptiva i inferencial d’un cas simulat. Ponderació del 20 %

Per saber quan es duran a terme aquestes activitats s’ha de consultar la graella d’horaris al Campus Virtual.

Criteris de qualificació. L’avaluació final de l’assignatura es basa en lo següent:

Les activitats mínimes per ser avaluat acreditativament son totes les descrites com procediments. Si l’estudiant no realitza alguna d’elles no tindrà nota final i serà qualificat com "no presentat".

Per aplicar els percentatges corresponents al càlcul de la nota final, l’estudiant ha de treure una nota mínima de 4 a cadascuna de les proves de coneixements. Per la resta de procediments la nota míinima es un 5.

Cal tenir una qualificació mínima de 5 de nota final per superar l’assignatura.

 

Avaluaciˇ ˙nica

L’alumne que es vulgui acollir al sistema d’avaluació única ha de comunicar-ho per escrit els primers 15 dies des de l’inici de les classes. Cal que empleni i signi per duplicat, juntament amb el professor, el document pertinent i en lliuri una còpia per fer-lo efectiu.

Procediments.Les activitats d’avaluació necessàries per qualificar l’assignatura son:

     a) Prova de coneixements de tipus test d’elecció múltiple integrat per Demografia, Epidemiologia i Bioestadística. Penalitzen els errors. Ponderació del 70 %.
     b) Informe escrit del disseny i anàlisi estadística descriptiva i inferencial d’un cas simulat, amb ponderació del 30 %.

Criteris de qualificació. L’avaluació final de l’assignatura es basa en lo següent:

Les activitats mínimes per ser avaluat acreditativament son la prova test i l’informe. Si l’estudiant no ha realitzat alguna d’elles no tindrà nota final i seràn qualificats com "no presentat".

A la prova de coneixements, cada part que l’integra s’ha de superar amb una nota mínima de 4. Per aplicar els percentatges al càlcul de la nota final, tant la nota de la prova com de l’informe ha de ser com a mínim de 5.

Cal tenir una qualificació mínima de 5 de nota final per superar l’assignatura.

Reavaluació

Poden ser reavaluades les proves escrites.

Poden optar a la reavaluació els estudiants que tinguin una nota final inferior a 5 i no hagin superat les proves de coneixements.

 

 

Fonts d'informaciˇ bÓsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Ahlbom A. Fundamentos de epidemiología. 6a ed. Madrid: Siglo XXI; 2007.  Enlla├ž

Bland M. An introduction to medical statistics. 4th ed. OUP Oxford. 2015.

  en-linea en la UB

Daniel WW. Bioestadística: base para el análisis de las ciencias de la salud. 4a ed. México: Limusa Wiley; cop. 2002.  Enlla├ž

Gordis L. Epidemiología. 5a ed. Madrid: Elsevier; cop. 2015.  Enlla├ž

TambÚ la 5a ed. (2014) en anglŔs  Enlla├ž

Heavey E. Statistics for Nursing: a practical approach. 3rd ed. Jones &Bartlett Learning. 2019. ISBN: 9781284142013

Icart Isern MT,  Guàrdia Olmos J,  Isla Pera P. Enfermería comunitaria II: epidemiología. 2a ed. Barcelona: Masson; 2004.  Enlla├ž

Martín Andrés A. Bioestadística para las ciencias de la salud (+). Madrid : Norma-Capitel, 2004  Enlla├ž

Moncho J. Estadística aplicada a las ciencias de la salud. Elsevier. 2015

  En linea en la UB. Segunda ediciˇn en 2022

Peña D, Romo J. Introducción a la estadística para las ciencias sociales. Madrid: McGraw-Hill/Interamericana de España; cop. 2003.  Enlla├ž


Disponible en lÝnia (2014)  Enlla├ž

Salas Miravitlles K, Girbau García MR, Galimany Masclans J. Bases de demografia sanitària. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona; 2007.  Enlla├ž

Tomás-Sábado J. Fundamentos de Bioestadística y análisis de datos para enfermería. Bellaterra: Servei de publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona; 2009.
   Enlla├ž


TambÚ disponible en catalÓ  Enlla├ž

Wonnacott TH, Wonnacott RJ. Introducción a la estadística. 2a ed. Mèxico: Limusa: Noriega; 2006.  Enlla├ž

PÓgina web

OMS: Organitzacion Mundial de la Salud [Internet]. Ginebra: World Health Organization; c2013 [citat 17 Oct 2014]. Disponible a:  http://www.who.int/es/.  Enlla├ž

IDESCAT [Internet]. Catalunya: Institut d’Estadística de Catalunya [citat 17 Oct 2017]. Disponible a: http://www.idescat.cat/  Enlla├ž

INE: Instituto Nacional de Estadística [Internet]. Madrid: INE [citat 17 Oct 2017]. Disponible a: http://www.ine.es/.  Enlla├ž

State of World Population  [Internet]. New York: UNFPA [citat 17 Oct 2017].  Disponible a: http://www.unfpa.org/issues/index.html.  Enlla├ž