Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Tècniques de Diagnòstic i d'Imatge

Codi de l'assignatura: 365389

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Jose Garcia Valero

Departament: Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

42

 

-  Teoria

Presencial i no presencial

 

20

 

(Vint hores de classes magistrals amb els conceptes importants de les quatre àrees de coneixement.)

 

-  Seminari

Presencial i no presencial

 

20

 

(Vint hores de casos d?estudi pràctics en grups tutelats pels professors i presentats pels estudiants.)

 

-  Taller experimental

Presencial i no presencial

 

2

 

(Dues hores d?activitat transversal i integració experimental)

Treball tutelat/dirigit

50

(Aquestes activitats les tutora el professor i inclouen projectes centrats en aspectes transversals de l?assignatura, bàsicament en grups de treball que estudien temes específics i casos pràctics proposats pel professor que es treballen mitjançant lectures, revisions bibliogràfiques, i posada en comú i presentació per part dels alumnes en seminaris.)

Aprenentatge autònom

58

(Abans de les classes presencials de teoria, l?alumne ha de revisar el material docent que li hagi indicat el professor. Després de les classes teòriques, cal estudiar els continguts impartits, utilitzant no només les notes de les classes sinó també el material docent complementari suggerit pel professor.)

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

CG2. Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica, i capacitat de presa de decisions i d'adaptació a noves situacions).

   -

CB3. Capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de l'àrea d'estudi pròpia) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.

   -

CB2. Capacitat per aplicar els coneixements a la feina o ocupació d'una manera professional i per desenvolupar determinades competències que permetin l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de l'àrea d'estudi.

   -

CE16. Capacitat per raonar sobre el concepte i les característiques generals de la malaltia, els mecanismes pels quals es desenvolupa, i els aspectes personals i constitucionals de la reacció morbosa; per classificar els tipus de malalties, els seus mecanismes de difusió i la seva estructura dinàmica, i per aprendre les principals tècniques d'estudi i diagnòstic de les malalties, inclosa la metodologia epidemiològica.

   -

CE18. Capacitat per aplicar tècniques instrumentals, informàtiques, analítiques i moleculars, i per treballar amb seguretat en un laboratori.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a habilitats, destreses

— Comprendre els conceptes bàsics del diagnòstic en els aspectes fisiològic, genètic, de biologia cel·lular i microbiològic.

— Conèixer i dissenyar protocols d’anàlisi per al diagnòstic de patologies o mostres que contenen patògens que representen un risc per a la salut.

— Ser capaç d’integrar dades, comunicar estudis de diagnòstic i elaborar informes per al diagnòstic.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Microbiologia

*  1.1. Introducció global de les infeccions víriques i el diagnòstic. Recollida i processament de mostres

1.2. Tècniques de diagnòstic aplicades a virus, d’ELISA a NGS. Tècniques d’amplificació genòmica, mètodes múltiplex. Aplicacions de noves tecnologies de seqüenciació al diagnòstic de virus. Epidemiologia molecular. Aplicacions al diagnòstic de malalties víriques: diagnòstic diferencial d’infeccions cròniques, agudes i latents

1.3. Tècniques de diagnòstic aplicades a malalties causades per bacteris: observacions, cultiu i tipificació. Tècniques immunològiques i moleculars. Epidemiologia molecular. Aplicacions al diagnòstic de malalties que afecten els diferents òrgans i sistèmiques

1.4. Aplicacions al diagnòstic d’altres malalties infeccioses. Micro-, nanotecnologia i metagenòmica aplicades al diagnòstic

2. Biologia cel·lular

*  2.1. El context espacial de la malaltia. Lesions cel·lulars. Indicadors i patrons de modificacions tissulars. Quantificació 2D i 3D. Paràmetres absoluts i relatius. Reconstrucció 3D. Morfometria. Estereologia

2.2. Estratègies microscòpiques aplicades a la diagnosi: observacions 2D i 3D. Tècniques de microscòpia òptica: indicadors estructurals i marcadors patològics. Aplicacions diagnòstiques de la microscòpia electrònica i l’anàlisi elemental

2.3. Tècniques histoquímiques i immunohistoquímiques. Bases moleculars. Sistemes de detecció. Control de qualitat. Estandardització. Automatització. Resultats qualitatius/quantitatius. Reproductibilitat

2.4. Microarrays de proteïna. Bases. Diversitat estratègica. Aplicacions diagnòstiques

3. Genètica

*  3.1. Introducció. Definició de diagnòstic genètic. Àmbit d’aplicació: malalties genètiques cromosòmiques, monogèniques, complexes. Aspectes ètics del diagnòstic. Tècniques per a l’estudi dels cromosomes. Cariotip. FISH. Pintat cromosòmic. Aplicacions

3.2. Tècniques per a l’estudi molecular d’un gen. Mutacions conegudes: P CR-RFLP, ARMS, Southern, seqüenciació, MLPA. Rastreig de mutacions desconegudes: SSCP, HRM. Anàlisi a partir de DNA o d’RNA. Aplicacions

3.3. Diagnòstic indirecte d’una malaltia monogènica. Marcadors polimòrfics. Concepte de cosegregació. Informativitat d’un pedigrí

3.4. Tècniques per a l’estudi global del genoma: array-CGH, array d’SNP I CNV, seqüenciació massiva. Aplicacions

4. Fisiologia

*  4.1. Eritropoesi i mielopoesi. Fórmula leucocitària i alteracions patològiques. Esquemes de diagnòstic d’infeccions i tumors. Diagnòstic serològic

4.2. Hemogrames i exàmens hematològics bàsics: fonament i limitacions dels comptadors hematològics. Determinació de talassèmies i hemoglobinopaties. Diagnòstic d’anèmies. Examen de l’hemostàsia. Proves funcionals plaquetàries i de coagulació

4.3. Diagnòstic de patologies hepàtiques, pancreàtiques i renals. Proves funcionals i d’esforç. Proves funcionals respiratòries. Mesura i interpretació de les pressions arteriovenoses de O2 i CO2. Diagnòstic dels desequilibris àcid-base

4.4. Tècniques de diagnòstic per imatge: radiografia, RMN, gammagrafia (PET, SPECT), ecografia, endoscòpia

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

 

Activitats presencials

Classes magistrals (20 h)

Classes teòriques impartides en grups de 60-80 alumnes. Es fan tres sessions setmanals d’1 h, durant un període de 8 setmanes. Com a suport de les classes magistrals s’utilitza, a més de la pissarra, material audiovisual en format electrònic (presentacions en PowerPoint, vídeos, accés directe a l’URL, etc.) per facilitar el seguiment dels continguts explicats. El material en format electrònic està disponible a la plataforma del Campus Virtual.

 

Altres activitats presencials (20 h)

Com a part de les activitats dirigides, hi ha sessions d’una hora en què els estudiants presenten seminaris i treballs d’anàlisi de casos pràctics. La presencialitat també pot incloure grups de discussió, debats i exposició d’articles. Es fan en sessions de tres hores setmanals en el període posterior a les classes magistrals.

 

Tallers experimentals (4 h)

Anàlisi de casos pràctics i problemes que s’imparteixen en sessions d’una hora en grups reduïts (quatre grups) a continuació del període de classes i seminaris.

 

Activitats no presencials

Activitats dirigides (50 h)

Aquestes activitats les tutora el professor i inclouen projectes centrats en aspectes transversals de l’assignatura, bàsicament en grups de treball que estudien temes específics i casos pràctics proposats pel professor que es treballen mitjançant lectures, revisions bibliogràfiques, i posada en comú i presentació per part dels alumnes en seminaris.

 

Aprenentatge autònom (56 h)

Abans de les classes presencials de teoria, l’alumne ha de revisar el material docent que li hagi indicat el professor. Després de les classes teòriques, cal que l’alumne estudiï els continguts impartits, utilitzant no només les notes de les classes sinó també el material docent complementari suggerit pel professor.

Cal organitzar-se per fer personalment les tasques requerides pel professor tenint en compte els terminis i el calendari establert per dur-les a terme i presentar-les, especialment pel que fa a l’elaboració de seminaris que formen part de l’estudi de casos pràctics plantejats pels professors.

 

Notes addicionals

1) Donat que aquesta assignatura s’imparteix a les facultats de Biologia i de Medicina i Ciències de la Salut, ambdós centres han acordat la possibilitat de que algunes activitats dels plans docents tinguin diferent càrrega d’hores per adaptar‐se al calendari docent de cada centre. També poden tenir diferent nomenclatura (mantenint la tipología d’activitat) per adaptar‐se a la disponibilitat d’espais i infraestructures de cada centre, a la capacitat del grup i als possibles projectes d’innovació en els que participen els equips docents de cada centre. Els caps d’estudis i els equips docents de les assignatures de cada campus es coordinen per tal de garantir l’assoliment de les competències i elsobjectius del pla docent.

2) En la mesura del que sigui possible, s’incorporarà la perspectiva de gènere en el desenvolupament i activitats de l’assignatura.

3) La metodologia docent proposada pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Es fa una avaluació continuada dels aprenentatges, dels coneixements, de les habilitats i les actituds, inclosos en els objectius i en els continguts de la matèria. Per obtenir la qualificació de l’alumne es té en compte la nota de la prova de síntesi (60 % de la nota final), la participació activa a les classes (10 % de la nota final) i la nota de les activitats dirigides presencials i no presencials (30 % de la nota final). Si un alumne no es presenta a la prova de síntesi, la qualificació és de no presentat.

L’assignatura se supera amb una nota igual o superior a 5,0 punts, condicionada a la superació de totes i cadascuna de les activitats recollides en aquest pla docent.

 

Reavaluació

Aquesta prova escrita inclou preguntes sobre els coneixements treballats a les classes teòriques i sobre els treballats en les activitats dirigides.

 

Nota addicional

L’avaluació proposada pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

 

Avaluació única

En cas que l’alumne sol·liciti una avaluació única en substitució de l’avaluació continuada, ho ha de fer mitjançant un document únic, signat per ell i pel professor. Aquesta sol·licitud s’ha de presentar durant el període fixat per la Facultat i, si es fa, és definitiva i irreversible. L’avaluació única té lloc el mateix dia que la prova de síntesi i inclou l’avaluació dels coneixements corresponents a les activitats dirigides.

 

Reavaluació

Els alumnes d’avaluació única poden optar a la reavaluació amb les mateixes condicions definides per a l’avaluació continuada.

Tant l’avaluació única com la continuada es duen a terme en les convocatòries oficials marcades per la Facultat de Biologia.

 

En qualsevol de les modalitats, l’assignatura se supera amb una nota igual o superior a 5,0 punts, condicionada a la superació de totes i cadascuna de les activitats recollides en aquest pla docent.

 

Nota addicional

L’avaluació proposada pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

PRIETO, J.M.; YUSTE, J.R. (dir.). La clínica y el laboratorio [de] Balcells : interpretación de análisis y pruebas funcionales : exploración de los síndromes : cuadro biológico de las enfermedades. 22a ed. Barcelona : Elsevier/Masson, 2015

BUCKINGHAM, L. Molecular diagnostics : fundamentals, methods, and clinical applications. 2nd ed. Philadelphia, Pa.: F. A. Davis Co., 2012

BURNS, D.E.; ASHWOOD, E.R.; CURTIS, C.A. Fundamentals of molecular diagnosis. St. Louis (Mo.) :Saunders/Elsevier, cop. 2007

DABBS, J. (ed.). Diagnostic immunohistochemistry : theranostic and genomic applications. 4th ed.Philadelphia, PA : Saunders /Elsevier, 2014

ÁNGEL MEJÍA, G. Diccionario de laboratorio aplicado a la clínica. 3a ed. Bogotá [etc.] : Médica Panamericana, 2005

 

OCÓN NAVAZA, M.C.D’; GARCÍA GARCÍA-SAAVEDRA, M.J.; VICENTE GARCÍA, J.C. Fundamentos y técnicas de análisis bioquímico : análisis de muestra biológicas. 2a ed. Madrid : Paraninfo, 2002

MAJNO, G.; JORIS, I. Cells, tissues, and disease : principles of general pathology. 2nd ed. New York :Oxford University Press, 2004

Manual of clinical microbiology. 11th ed. Washington, DC : ASM Press, 2015

MURRAY, P.R. Medical microbiology. 8th. Philadelphia, Pa. : Mosby/Elsevier, 2016

NUSSBAUM, R.L.; MCINNES, R.R.; WILLIARD, H.F. Thompson & Thompson. Genética en medicina. 8a ed. Barcelona : Elsevier, cop. 2016

PATRINOS, G.P.; ANSORGE, W.J. Molecular diagnostics. 3rd ed. London : Elsevier/Academic Press, [2017]

 

PRATS, G. Microbiología clínica. Buenos Aires [etc.] : Médica Panamericana, cop. 2006

SPECTER, S. [et al.] (ed.). Clinical virology manual. 4th ed. Washington, D.C. : ASM Press, cop. 2009

STRACHAN, T.; READ, A. Human molecular genetics. 4th ed. London : Garland Science, cop. 2011

SUDBERY, P.; SUDBERY, I. Human molecular genetics. 3rd ed. Harlow [etc.] : Pearson/Benjamin Cummings, 2009

YOUNG, I.D. Introduction to risk calculation in genetic consulting. 3rd ed. New York, N.Y. : Oxford University Press, 2007