Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Desenvolupament Sostenible: Ecologia, Economia i Societat

Codi de l'assignatura: 366208

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Enrique Tello Aragay

Departament: Departament d'Història Econòmica, Institucions, Política i Economia Mundial

crèdits: 6

Programa únic: S

Més informació enllaç

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

36

 

-  Pràctiques especials

Presencial

 

4

 

-  Pràctiques orals comunicatives

Presencial

 

18

 

-  Sortida de camp

Presencial

 

2

Treball tutelat/dirigit

40

Aprenentatge autònom

50

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques).

   -

Sostenibilitat (capacitat de valorar l'impacte social i mediambiental d'actuacions en el seu àmbit / capacitat de manifestar visions integrades i sistèmiques).

   -

Capacitat comunicativa (capacitat de comprendre i d'expressar-se oralment i per escrit en català, castellà i una tercera llengua, amb domini del llenguatge especialitzat / capacitat de cercar, usar i integrar la informació).

   -

Reconeixement de la diversitat.

   -

Compromís ètic i reconeixement dels drets fonamentals.

   -

Presa de decisions i resolució de problemes.

   -

Identificació i avaluació dels conceptes bàsics de les desigualtats socials, diferències socials, capital social i poder.

   -

Capacitat d'actuar en entorns globalitzats. Aquesta competència es concreta en: - Capacitat d'analitzar els mercats i les organitzacions internacionals. - Capacitat de valorar la importància i les conseqüències del desenvolupament de les àrees funcionals i de les estratègies d'internacionalització de les organitzacions. - Capacitat d'identificar i valorar les accions públiques i privades encaminades a facilitar la incorporació de les entitats en un entorn globalitzat. - Comprensió de les implicacions de les polítiques governamentals tendents a facilitar la competitivitat i la internacionalització de les empreses.

   -

Capacitat d'analitzar les transformacions i l'evolució de les societats contemporànies, i d'elaborar propostes sobre els futurs probables, possibles i desitjables.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

Introduir els problemes, conceptes, indicadors i debats dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides; els informes de l’IPCC sobre el Canvi Climàtic; i de l’IPBES, la FAO i altres organismes internacionals sobre la informació disponible referent a la superació dels límits planetaris en altres dimensions, generada per totes les disciplines integrades en la nova ciència de la sostenibilitat. També s’emmarca en l’aliança CHAM-EU dirigida a l’assumpció, per part del sistema universitari europeu, del principal repte mundial del segle XXI: reconciliar la humanitat amb el planeta (http://charm-eu.eu/).

L’ODS 5 es refereix a la igualtat de gènere, un objectiu crucial per a la sostenibilitat, i al qual en aquest curs es presta una especial atenció. Entre els compromisos específics l’Agenda 2030 esmenta els d’acabar amb totes les formes de violència i discriminació contra les dones i nenes arreu del món; reconèixer i valorar la cura i el treball domèstic no pagats mitjançant la prestació de serveis públics, les infraestructures i polítiques de protecció social, i la promoció de la responsabilitat compartida dins la llar i la família; assegurar a totes les dones la plena i efectiva participació en igualtat d’oportunitats en el lideratge a tots els nivells de la presa de decisions en la vida política, econòmica i pública; garantir l’accés universal a la salut sexual i reproductiva i els drets reproductius; i emprendre reformes per donar-los els mateixos drets d’accés als recursos econòmics, a la propietat i control sobre la terra i altres formes de propietat, serveis financers, herència i recursos naturals.

Els ODS s’estudien de forma crítica, integrant-los dins un espai ambiental just i segur per a tothom sense superar els límits d’una Terra amb dotacions finites d’energia i materials, on el creixement sense fi del consum i excreció de recursos és impossible. La justícia ambiental global combina la justícia distributiva en els resultats amb la justícia procedimental en la informació i la participació en la presa de decisions que regulen l’accés a les capacitats per satisfer les necessitats humanes de les generacions actuals i futures. El curs té com objectius específics:

• Analitzar, comprendre i resoldre problemes relacionats amb la sostenibilitat ambiental, econòmica i social del funcionament de l’economia, l’activitat empresarial i la societat.

• Estudiar de manera activa i crítica els 17 ODS de les Nacions Unides entenent la complexitat de la seva implementació integrada tenint en compte les interaccions de tot tipus (sinèrgiques, antagòniques o amb diversos trade-offs) entre ells.

• Entendre les dificultats i identificar les oportunitats dels canvis necessaris en el funcionament econòmic i empresarial mitjançant la mobilització de les capacitats, sabers, recursos i tecnologies disponibles a l’entorn social i comunitari.

• I contribuir a definir les polítiques públiques necessàries per fer avançar aquesta transformació cap a escenaris de més sostenibilitat, que resultarà molt complexa i multidimensional, i haurà de transcórrer a diverses escales simultàniament.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Part I: fonaments per entendre la crisi socioecològica global

*  1. Fonaments econòmics per a un desenvolupament sostenible

  • L’economia com un sistema obert
  • Comptabilitat nacional i macromagnituds econòmiques
  • Globalització, desigualtats i fragmentació dels processos productius
  • Instruments econòmics de política ambiental i social, i polítiques nacionals i internacionals


2. L’economia dònut. 7 maneres de pensar l’economia del segle XXI
  • Canviar l’objectiu: del PIB al dònut
  • Veure el panorama general. Del mercat autosuficient a l’economia incardinada
  • Conrear la naturalesa humana. De l’home econòmic racional a humans socials adaptables
  • Aprendre a dominar els sistemes. De l’equilibri mecànic a la complexitat dinàmica
  • De «el creixement ho anivellarà tot» a la distribució per disseny
  • De «el creixement ho netejarà tot» a la regeneració per disseny
  • Ser agnòstic sobre el creixement. De ser addicte al creixement a mostrar-se’n agnòstic


3. Definir un espai ambiental sostenible: criteris, comptabilitats, indicadors i nexes multidimensionals
  • Metabolisme social
  • Com de circular és la nostra economia? És possible una bioeconomia circular?
  • Superació de límits planetaris: altres formes de comptabilitat
  • Satisfer necessitats humanes
  • Biodiversitat, territoris, ciutats
  • Serveis ecosistèmics
  • Amb quan n’hi ha prou? Eficiència, suficiència i equitat
  • Ecologia política: extractivisme i moviments de justícia ambiental

2. Part II: experiències, escenaris i fulls de ruta per abordar la transició ecològica

*  4. Transició agroecològica i sistemes alimentaris relocalitzats

  • Per què el sistema agroalimentari és important: canvi climàtic, usos de terra i biodiversitat
  • 5 estadis de transició agroecològica: dels agroecosistemes al conjunt de la cadena alimentària
  • Economies diverses, comunitàries, distributives i territorialitzades
  • Justícia social i política alimentària: més enllà de la igualtat


5. Transició energètica, ocupació del territori i preservació de la biodiversitat
  • El sistema energètic: fonts d’energia primària, convertidors, usos, consums finals, impactes
  • Globalització econòmica, mobilitat de mercaderies i persones, i mitjans de transport
  • Energia i materials: del «peak oil» al «peak everything»
  • Balanços, taxes de retorn energètic a l’energia invertida (EROI), creixement econòmic i complexitat social
  • Energia, materials i escenaris de decreixement econòmic
  • «Top down» o «bottom up»? Conflictes socials i ambientals del desplegament d’un sistema energètic 100 % renovable


6. Per què el desenvolupament sostenible ha fracassat fins ara en oferir una bona vida per a tothom dins dels límits planetaris? Hi ha alternatives?
  • Crítiques ecològiques i culturals al desenvolupament sostenible
  • Alternatives al desenvolupament sostenible: un «plurivers» de propostes i experiències
  • Justícia ambiental
  • Macroeconomia ecològica: la proposta de decreixement

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Una noció fonamental que articula tot l’enfocament del curs, i justifica la metodologia en dos blocs, és que per obrir camí cap a escenaris de més sostenibilitat no hi ha receptes, només principis i fonaments. Ningú no ha recorregut mai aquest camí abans. Les solucions per anar avançant s’hauran de trobar en cada lloc a partir d’auditories multidimensionals de la situació de partida, de les capacitats i recursos existents, i de la jerarquització d’objectius que es vulguin assolir de forma simultània. Això requereix molts processos participatius de deliberació i acció. Les diverses disciplines de la ciència de la sostenibilitat poden ajudar a prendre millors decisions en aquests processos deliberatius, proporcionant indicadors i tendències de la situació de partida, i nous tipus de models més complexos, holístics i dinàmics que permetin prefigurar escenaris futurs factibles i desitjables en funció de com les decisions que es prenguin van modificant els nexes sistèmics entre les dimensions i forces motrius en joc. Es tracta d’un avenç en comunitat per assaig i error, on es requereixen noves formes de combinar la ciència amb la innovació empresarial i ciutadana. Per això són tan importants en aquesta tasca els mètodes de deliberació participativa i presa de decisions multicriteri, un nou tipus de recerca científica pluridisciplinària capaç de tractar la complexitat, i el diàleg amb tot tipus de sabers i cultures basats en l’experiència comunitària.

Aquest pla docent només presenta els enunciats generals del curs. En congruència amb el seu enfocament crític i deliberatiu, la metodologia docent es basa en l’aprenentatge col·laboratiu. Una part de les sessions són principalment actives i aplicades, i es dedica una part del temps lectiu a desenvolupar, en grups, projectes pràctics orientats a la vida real, emprant com a referències bàsiques els ODS i el concepte d’un espai segur i just per a tothom dins dels límits planetaris. S’organitzaran debats i grups de treball per arribar a conclusions (que poden incloure consensos i també dissensos en diferents aspectes) sobre com reorientar l’activitat empresarial, les polítiques públiques, les actituds de consumidors i inversors, les iniciatives ciutadanes i el funcionament socioeconòmic i polític en el seu conjunt per aconseguir avenços efectius i integrats de la transició energètica, agroalimentària i ecològica global.

Per conduir aquest procés individual i col·lectiu d’estudi i debat, el curs fa servir com a guia bàsica la lectura i discussió del llibre de Kate Raworth, Economía rosquilla. 7 maneras de pensar la economía en el siglo XXI (Barcelona, Paidós, 2017). L’objectiu d’utilitzar aquest llibre com a manual bàsic és ajudar l’alumnat a pensar com situar cada dimensió de la sostenibilitat de la vida humana a l’espai ambiental sostenible delimitat pel dònut de Kate Raworth entre un sòl mínim d’accés als recursos o satisfactors de les necessitats de totes les persones i comunitats del gènere humà, i per un sostre màxim que eviti la superació dels límits planetaris en el consum de recursos i l’abocament de residus en detriment de les capacitats de les generacions futures de satisfer les seves necessitats (i sovint també en detriment de les condicions de vida i els drets humans de les poblacions afectades per activitats extractives i/o abocament de residus en el present). La superació d’aquest espai ambiental sostenible és a l’arrel de totes les formes d’injustícia ambiental existents al món, i dels conflictes als quals dona lloc. La lectura crítica dels ODS i l’economia dònut de Kate Raworth serveix per entendre i debatre els nexes i interaccions de tot tipus entre cadascuna de les dimensions en joc.

La resposta a la pregunta de quant pot disposar cada persona de cadascun d’aquests béns, recursos o serveis perquè totes les altres també puguin disposar-ne, incloent-hi les generacions futures, no només depèn dels recursos disponibles per a cada dimensió o ODS pres de forma separada. També depèn de com el funcionament socioeconòmic, empresarial, comunitari i polític actuï en les seves múltiples interrelacions reforçant-ne les sinergies, superant-ne els antagonismes, i adoptant decisions justes ben informades i participatives sobre quines prioritats establir en els seus trade-offs. Aquí rau l’aspecte fonamental de la tasca de redissenyar l’economia perquè pugui funcionar de maneres que resultin compatibles i sinèrgiques amb el funcionament, reproducció i perpetuació de la biosfera terrestre.

Aquest enfocament bàsic sobre les transicions ecològiques a emprendre s’aplica en la segona part del curs a diferents temes concrets i exemples pràctics que s’especificaran en la programació de cada curs. En algunes d’aquestes sessions pràctiques es pot convidar persones implicades en iniciatives ciutadanes i activitats empresarials innovadores perquè exposin la seva experiència i responguin les preguntes o problemes suscitats per l’alumnat. Depenent del nombre d’estudiants matriculats i els recursos disponibles, també es pot programar alguna sortida per visitar sobre el terreny aquest tipus d’experiències. A diferència de la consulta dels ODS en els llocs web de les Nacions Unides, i del llibre de Kate Raworth, les lectures o consultes addicionals referents a aquests estudis de cas es farà a l’aula durant el temps lectiu. En aquestes sessions pràctiques s’organitzaran grups de treball que estudiaran aspectes específics i prepararan presentacions per a la resta del grup previstes dins la programació anual.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Per superar l’assignatura l’alumnat ha d’obtenir una nota mínima de 5 punts en la qualificació final de l’assignatura.

En congruència amb la metodologia docent participativa de l’aprenentatge col·laboratiu, es requereix un mínim del 80 % d’assistència a les sessions del curs per poder ser avaluat de forma continuada. L’avaluació continuada es basa en quatre elements la composició dels quals s’ha d’adaptar a les circumstàncies i la dinàmica de cada curs, i que s’anunciaran prèviament en el Campus Virtual:

1) La participació en els debats de l’aula al llarg de totes les sessions del curs, que té un pes màxim de fins a un 10 % en la nota final de l’assignatura.

2) Exercicis programats en el Campus Virtual en forma de test de resposta múltiple sobre cada capítol del llibre de Kate Raworth llegit i debatut a classe, que tenen un pes màxim del 20 % en la nota final de l’assignatura.

3) Les presentacions a l’aula de cada grup de treball sobre casos concrets de transició socioecològica, segons les pautes i el calendari prèviament establerts en el Campus Virtual. Té un pes màxim del 30 % de la nota final.

4) Una prova de síntesi final escrita sobre els conceptes bàsics del curs, incloent-hi les dues parts sobre fonaments i casos pràctics de transició. Segons el nombre d’estudiants que es matriculin, i les proporcions prèviament establertes per a la participació individual en els debats del curs, els tests de resposta múltiple sobre el llibre, i les presentacions a l’aula per grups de treball sobre casos concrets, el pes de la prova de síntesi en la nota final pot variar entre un mínim del 40 % i un màxim del 60 %.

 

Avaluació única

L’estudiant que per algun motiu no hagi pogut participar de la dinàmica col·lectiva i l’avaluació continuada, pot sol·licitar de fer una única prova final amb preguntes basades en els ODS de les Nacions Unides, el llibre de Kate Raworth i els materials del curs disponibles en el Campus Virtual segons la programació anual de cada curs.

Reavaluació

En cas de no superar l’assignatura a la convocatòria ordinària, l’estudiant té dret a la reavaluació, que es duu a terme en la data fixada pel Consell d’Estudis i consisteix en un examen amb les mateixes característiques que l’examen final de l’avaluació única.

En cas que es facin canvis metodològics que afectin el sistema d’avaluació d’alguns grups o parts de l’assignatura, aquest sistema pot quedar modificat respecte al que s’ha descrit anteriorment. Els detalls es publiquen en el Campus Virtual a l’inici de curs.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Raworth, K. (2018). La economía rosquilla. 7 maneras de pensar la economía del siglo XXI. Barcelona: Paidós.

  Lectura bàsica obligatòria del curs.

Catàleg UB  Enllaç

Alió, M.A., Perxacs, H., Tello, E. (2020). Què hi ha darrere la crisi ambiental? Aportacions a l’ecologia social. Barcelona: Universitat de Barcelona Edicions

Catàleg UB  Enllaç

Patel, R., Moore, J. W. (2018). A history of the world in seven cheap things: A guide to capitalism, nature, and the future of the planet. London and New York: Verso

  Adquirint-se

Versió en línia (2017)  Enllaç

Gibson-Graham, J.K., Jenny Cameron, Stephen Healy (2017). Retomemos la economía: una guía ética para transformar nuestras comunidades. Bogotá: Pontificia Universidad Javeriana.

Versió en línia (2017)  Enllaç

Kallis, G., Paulson, S., D’Alisa, G., Demaria, F. (2020) Decrecimiento. Vocabulario para una nueva era. Barcelona: Icaria.

Catàleg UB  Enllaç

Martínez Alier, J.; Roca Jusmet, J. (2013). Economía ecológica y política ambiental. México:Fondo de     Cultura Económica

Versió en línia (3a ed., 2015)  Enllaç

Pérez Orozco, A. (2014) Subversión feminista de la economía: aportes para un debate sobre el conflicto capital-vida. Madrid: Traficantes de Sueños. 

Catàleg UB  Enllaç

Roelvink, G., St. Martin, G., Gibson-Graham, J. K. (2015). Making other worlds possible: Performing diverse economies. Minneapolis: University of Minnesota Press.

Catàleg UB  Enllaç

Article

Steffen, W., Richardson, K., Rockström, J., et al. (2015). Planetary boundaries: Guiding human development on a changing planet. Science 347(6223), 1259855

Recurs electrònic extern  Enllaç

Dearing, J.A., Wang, R, Zhang, K,. et al. (2014). Safe and just operating spaces for regional social-ecological Systems. Global Environmental Change 28, 227-238.

Recurs electrònic extern  Enllaç

D’Alessandro, S., Cieplinski, A.; Distefano, T., et al. (2020). Feasible alternatives to green growth. Nature Sustainability 3, 329–335

Recurs electrònic extern  Enllaç

Hajer, M., Nilsson, M., Raworth, K., et al. (2015). Beyond Cockpit-ism: Four Insights to Enhance the Transformative Potential of the Sustainable Development Goals. Sustainability 7(2), 1651-1660

Recurs electrònic extern  Enllaç

O’Neill, D.W., Fanning, A.L., Lamb, W.F., et al. (2018). A good life for all within planetary boundaries. Nature Sustainability 1, 88–95.

Recurs electrònic extern  Enllaç

Raworth, K. (2017b). A Doughnut for the Anthropocene: humanity’s compass in the 21st century. The Lancet Planetary Health 1(2).

Recurs electrònic extern  Enllaç