Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Coneixements sobre Vacunes

Codi de l'assignatura: 366216

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Angela Dominguez Garcia

Departament: Departament de Medicina

crèdits: 3

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

26

 

-  Teoria

Presencial

 

9

 

-  Exercicis pràctics

Presencial

 

7

 

-  Pràctiques d'ordinadors

Presencial

 

6

 

-  Seminari

Presencial

 

4

Treball tutelat/dirigit

25

Aprenentatge autònom

24

 

 

Recomanacions

 

Tenir coneixements bàsics d’anglès per poder utilitzar la bibliografia recomanada.

Cursar quart curs del grau de Ciències Biomèdiques

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

CG5. Sostenibilitat (capacitat de valorar l'impacte social i mediambiental d'actuacions en l'àmbit propi, i capacitat de manifestar visions integrades i sistèmiques).

   -

CB5. Habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

   -

CG2. Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica, i capacitat de presa de decisions i d'adaptació a noves situacions).

   -

CB3. Capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de l'àrea d'estudi pròpia) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.

   -

CE16. Capacitat per raonar sobre el concepte i les característiques generals de la malaltia, els mecanismes pels quals es desenvolupa, i els aspectes personals i constitucionals de la reacció morbosa; per classificar els tipus de malalties, els seus mecanismes de difusió i la seva estructura dinàmica, i per aprendre les principals tècniques d'estudi i diagnòstic de les malalties, inclosa la metodologia epidemiològica.

   -

CE12. Capacitat per entendre i explicar l'estructura, funció i mecanismes d'acció dels components del sistema immunitari, incloent-hi les immunitats congènita i adquirida i la seva regulació, i per identificar les condicions immunopatològiques i la funció immunitària anormal en les deficiències o autoagressions, les infeccions o el càncer.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Conèixer les bases científiques de les vacunacions com a tècniques de prevenció i el seu impacte en la millora de la salut de la població en les últimes dècades. 

— Conèixer els propòsits dels programes de vacunacions sistemàtiques i no sistemàtiques. 

— Conèixer les característiques i principals indicacions de determinades vacunes incloses en el calendari de vacunacions sistemàtiques. 

— Conèixer els mètodes que s’utilitzen per avaluar l’eficàcia, l’efectivitat i l’eficiència de les vacunacions preventives. 

— Conèixer els criteris que se segueixen per decidir sobre la inclusió de les vacunes en el calendari de vacunacions sistemàtiques.

— Conèixer els conceptes necessaris per abordar la recerca de noves vacunes, amb especial referència a les vacunes enfront de la COVID-19.

— En la mesura en que sigui possible s’incorporarà la perspectiva de gènere en el temari de l’assignatura.

 

Referits a habilitats, destreses

— Identificar les fonts d’informació que es poden fer servir per conèixer la càrrega de les malalties prevenibles mitjançant vacunacions. 

— Identificar les fonts d’informació per valorar el compliment dels criteris per introduir una vacuna en el calendari de vacunacions sistemàtiques.

— Identificar les fonts d’informació que es poden fer servir per conèixer l’evolució de les cobertures de vacunació. 

 

Referits a actituds, valors i normes

— Ser capaç d’orientar adequadament les discussions sobre els avantatges i inconvenients de les vacunacions d’acord amb les evidències científiques disponibles.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Introducció a les vacunacions

1.1. Les vacunacions com a tècnica preventiva. Calendari de vacunacions

2. Vacunacions contra malalties específiques

2.1. Vacuna antipoliomielítica. Impacte de la vacunació

2.2. Vacuna antidiftèrica i antitetànica. Impacte de la vacunació

2.3. Vacuna antipertussis. Impacte de la vacunació

2.4. Vacuna antihepatitis B. Impacte de la vacunació

2.5. Vacuna antixarampió. Impacte de la vacunació

2.6. Vacuna antirubèola. Impacte de la vacunació

2.7. Vacuna antiparotiditis. Impacte de la vacunació 

2.8. Vacuna antihepatitis A. Impacte de la vacunació 

2.9. Vacuna anti-virus del papil·loma humà. Programes de vacunació

2.10. Vacuna antigripal. Programes de vacunació

3. Seminaris sobre aspectes operatius dels programes de vacunacions i perspectives de noves vacunes

3.1. Contraindicacions de les vacunes i esdeveniments adversos

3.2. Avaluació de l’eficàcia de les vacunes 

3.3. Avaluació de l’efectivitat i eficiència dels programes de vacunacions

3.4. Vacunes contra la COVID-19. Desenvolupament de noves vacunes

4. Pràctiques d’ordinador: es fan a l’aula d’informàtica

4.1. Pràctica 1. Càrrega de les malalties prevenibles per vacunació

4.2. Pràctica 2. Calendaris de vacunacions i cobertures vacunals

4.3. Pràctica 3. Criteris per a la introducció d’una vacuna en el calendari de vacunacions

5. Exercici pràctic

*  Se’n fan dos grups i cada grup té 7 sessions d’exercici pràctic al llarg del curs

5.1. Sessió 1. Presentació dels objectius i metodologia

5.2. Sessió 2. L’agent infecciós i la malaltia. Complicacions

5.3. Sessió 3. Epidemiologia de la malaltia

5.4. Sessió 4. Característiques de les vacunes disponibles

5.5. Sessió 5. Utilització de la vacuna per al control de brots. Recerca de noves vacunes

5.6. Sessió 6. Presentació oral i defensa

5.7. Sessió 7. Presentació oral i defensa

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Idioma d’impartició: català

1. Les classes teòriques (9 h) s’imparteixen mitjançant classes magistrals d’una hora a l’aula.

2. Els seminaris (4 h) es plantegen amb l’objectiu de completar des d’una perspectiva més transversal els conceptes necessaris per poder avaluar els beneficis i inconvenients que comporten les vacunacions per als individus i per a la comunitat i per abordar la recerca de noves vacunes, amb especial referència a les vacunes enfront de la COVID-19. Es fan en sessions presencials.

3. Les sessions de tutoració per grups per a l’exercici pràctic (7 h) es fan en dos grups, cadascun en una aula i amb professorat diferent. Es fan presencialment. Consisteixen en la supervisió i discussió de les activitats que du a terme l’alumnat, així com l’elaboració i presentació oral d’un treball de revisió bibliogràfica sobre els reptes que planteja la vacunació amb una vacuna que no s’hagi tractat a les sessions teòriques, a escollir entre les que s’ofereixin a classe. El mateix dia de la presentació oral s’ha d’entregar el document escrit.

4. Les pràctiques amb ordinador (6 h) es fan en grups més petits, amb dos professors a l’aula d’informàtica. Es plantegen per conèixer com accedir a la informació sobre la càrrega que tenen les malalties que es poden prevenir mitjançant vacunacions, els calendaris de vacunacions i les cobertures vacunals, així com el nivell de compliment dels criteris per a la introducció d’una vacuna en el calendari de vacunacions.

Les condicions previstes es poden veure afectades per l’evolució de la pandèmia.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació acreditativa dels aprenentatges consisteix en la valoració de:

a) La participació i el rendiment dels estudiants en l’assistència a classe, que val el 10 % de la nota.

b) Les proves escrites de resposta a preguntes curtes i a preguntes de tipus test, que es fan en dues ocasions durant el curs i que valen en conjunt el 45 % de la nota. Les preguntes de tipus test tenen quatre respostes possibles només una de les quals és correcta. Les respostes incorrectes a les preguntes de tipus test resten el 25 % de la puntuació que té cada resposta correcta.

c) Un exercici pràctic sobre els reptes que planteja la vacunació poblacional d’una vacuna en particular, que val el 45 % de la nota.

La nota final és la suma dels apartats ab i c. És un requisit imprescindible per aprovar haver presentat el treball de l’exercici pràctic.

Reavaluació

Després que s’hagin publicat les qualificacions finals s’obre un procés de reavaluació per a l’alumnat que hagi suspès. Per presentar-se a aquesta prova cal haver presentat el treball de l’exercici pràctic. La prova de reavaluació consisteix en una prova escrita amb preguntes curtes i preguntes de tipus test. Les preguntes de tipus test tenen quatre possibles respostes de les quals només una és correcta. Les respostes incorrectes resten el 25 % de la puntuació que té cada resposta correcta. La qualificació final és la suma de la nota obtinguda a la prova de reavaluació i la nota obtinguda a l’exercici pràctic.

Les condicions previstes per a l’avaluació i la reavaluació es poden veure afectades per l’evolució de la pandèmia.

 

Avaluació única

L’alumnat que es vulgui acollir a l’avaluació única ha de comunicar-ho al coordinador de l’assignatura abans del 15 d’octubre de 2021.
L’avaluació consisteix en la valoració de:

a) Un exercici pràctic sobre els reptes que planteja la vacunació poblacional d’una vacuna en particular, que val el 50 % de la nota. Aquest exercici és obligatori per poder-se presentar a la prova escrita.

b) Una prova escrita amb peguntes curtes i preguntes de tipus test que val el 50 % de la nota. Les preguntes de tipus test tenen quatre possibles respostes de les quals només una és correcta. Les respostes incorrectes resten el 25 % de la puntuació que té cada resposta correcta.

Reavaluació

Per als alumnes d’avaluació única que hagin suspès, la prova de reavaluació consisteix en una prova escrita amb preguntes curtes i preguntes de tipus test. Les preguntes de tipus test tenen quatre possibles respostes de les quals només una és correcta. Les respostes incorrectes resten el 25 % de la puntuació que té cada resposta correcta. La qualificació final és la suma de la nota obtinguda a la prova de reavaluació i la nota obtinguda a l’exercici pràctic.

Les condicions previstes per a l’avaluació i la reavaluació es poden veure afectades per l’evolució de la pandèmia.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

American Academy of Pediatrics (2018). Red Book: 2018-2021 Report of the Committee on Infectious Diseases. 31st ed. Itasca IL

Argimon JM, Jiménez J (2019). Métodos de investigación clínica y epidemiològica. 5a ed. Barcelona: Elsevier.

Bennett JE, Dolin R, Blaser MJ (2020). Principles and Practice of Infectious Diseases. 9th ed. Philadelphia: Elsevier.

Cherry JD, Harrison GJ, Kaplan SL, et al. editors (2019). Textbook of Pediatric Infectious Diseases. 8th ed. Philadelphia: Elsevier.

Giesecke J (2017). Modern infectious disease epidemiology. 3rd ed. Boca Ratón: CRC Press.

Gil de Miguel A, Gil Prieto R, Rodríguez Caravaca G (2018). Inmunización. A: Hernández Aguado I, Lumbreras Lacarra B, editores. Manual de Epidemiología y Salud Pública. 3a ed. Madrid: Editorial Médica Panamericana: 199-202

Hamborsky J, Kroger A, Wolfe S (2015). Epidemiology and Prevention of Vaccine-Preventable Diseases. 13th ed. Washington D.C.: Public Health Foundation.

Heyman DL, editor (2015). Control of communicable diseases manual. 20th ed. Washington: American Public Health Association.

Howley PM, Knipe DM, Whelan S (2020). Fields Virology: Emerging  Viruses. 7th ed. Philadelphia: Lippincott Williams & Wilkins.

Kirmani N, Durkin MJ, Liang SY. Infectious diseases. Subspeciality consult. 3rd ed. Philadelphia: Wolters Kluwer, 2020.

Mensa J, Gatell JM, García Sánchez, et al. editors (2020). Guia terapéutica antimicrobiana 2020. Barcelona: Elsevier Masson.

Plotkin SA, Orentein WA, Offit PA (2018). Vaccines. 7th ed. Philadelphia: Saunders.

Plotkin SA, editor (2011). History of vaccine development. Philadelphia: Springer.

Porta M, editor (2014). A dictionary of Epidemiology. 6th ed. Oxford: Oxford University Press.

Saxena SK, editor (2020). Coronavirus Disease 2019 (COVID-19). Epidemiology, pathogenesis, diagnosis and therapeutics. Gateway East: Springer Nature Singapore.

Webber R (2020). Communicable diseases. A global perspective. 6th ed. Oxfordshire: CABI.

Capítol

Domínguez A, Campins M (2020). Prevención de las enfermedades transmissibles: vacunación e immunización pasiva. A: Rozman C, Cardellach F, editores. Medicina Interna. 19ª ed. Barcelona: Elsevier,  2020. pp. 2485-2493.

Domínguez A, Torner N, Salleras L (2016). Inmunización activa y pasiva. A: Fernández-Crehuet J, Gestal JJ, Delgado M et al., editors. Medicina Preventiva y Salud Pública. 12a ed. Barcelona: Elsevier, 2016. pp. 553-566.

Gil de Miguel A, Gil Prieto R, Rodríguez Caravaca G. Inmunización. A: Hernández Aguado I, Lumbreas Lacarra B, editors. Manual de epidemiología y salud pública. 3a ed. Madrid: Editorial Médica Panamericana, 2018. pp 199-202.

Pàgina web

Agència de Salut Pública de Catalunya. Manual de vacunacions de Catalunya. 5a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Salut, 2020. http://salutpublica.gencat.cat/ca/ambits/promocio_salut/vacunacions/Manual-de-vacunacions/

Agència de Salut Pública de Barcelona. Vacuna contra la Covid-19, preguntes i respostes. https://www.aspb.cat/documents/vacuna-covid19/ 

Asociación Española de Vacunología. https://www.vacunas.org/

Ministerio de Sanidad. Vacunación Covid-19 en España. Preguntas comunes. https://www.mscbs.gob.es/profesionales/saludPublica/prevPromocion/vacunaciones/covid19/docs/VACUNACION-COVID-19_PREGUNTAS.pdf

Sociedad Española de Epidemiología. Guía con las respuestas a las preguntas más comunes sobre la vacunación Covid-19. https://www.seepidemiologia.es/documents/dummy/GUIA%20VACUNACION%20SEE.pdf

WHO. Proposed Guideline Development Group (GDG) for the revision of WHO International Travel Health. WHO, 2019. https://www.who.int/ith/guideline-development-group-ith-revision/en/

World Health Organization. Coronavirus disease (COVID-19): herd immunity, lockdowns and COVID-19. https://www.who.int/news-room/q-a-detail/herd-immunity-lockdowns-and-covid-19