Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Complements Alimentosos, Productes Dietètics i Aliments Funcionals

Codi de l'assignatura: 366378

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Maria Cristina Andres Lacueva

Departament: Departament de Nutrició, Ciències de l'Alimentació i Gastronomia

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

54

 

-  Teoria

Presencial i no presencial

 

50

 

-  Pràctiques d'ordinadors

Presencial i no presencial

 

4

 

(Activitat amb ordinadors personals a aula o aula virtual, en 2 grups)

Treball tutelat/dirigit

44

Aprenentatge autònom

52

 

 

Recomanacions

 

Coneixements d’anglès nivell intermedi/alt, amb capacitat per poder llegir, entendre i interpretar documents científics en llengua anglesa.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

CT4 - Capacitat per treballar en equips interdisciplinaris i multiculturals.

   -

CT3 - Capacitat de prendre decisions i d'adaptar-se a situacions noves.

   -

CT6 - Capacitat per valorar l'impacte social i mediambiental de les actuacions en el seu àmbit.

   -

CT5 - Capacitat creativa i emprenedora, i d'integrar nous coneixements i actituds.

   -

CT1 - Capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques.

   -

CT2 - Capacitat d'analitzar, de sintetitzar, i d'aplicar els coneixements a la pràctica.

   -

Capacitat de comprendre i expressar-se oralment i per escrit en català, castellà i una tercera llengua, a més de buscar i integrar la informació.

   -

CE17 - Capacitat d'aplicar els coneixements científics de la fisiologia, la fisiopatologia, la nutrició i l'alimentació a la planificació i al consell dietètic a individus i col·lectivitats, al llarg del cicle vital, tant sans com malalts.

   -

CE27 - Capacitat d'interpretar els informes i expedients administratius en relació amb els aliments i ingredients.

   -

CE15 - Coneixement dels nutrients, la seva funció en l'organisme, la seva biodisponibilitat, les necessitats i recomanacions, i les bases de l'equilibri energètic i nutricional.

   -

CE16 - Capacitat d'integrar i avaluar la relació entre l'alimentació i la nutrició en estat de salut i en situacions patològiques.

   -

CE26 - Capacitat d'assessorar en el desenvolupament, la comercialització, l'etiquetatge, la comunicació i el màrqueting dels productes alimentaris d'acord amb les necessitats socials, els coneixements científics i la legislació vigent.

   -

CE1 - Capacitat de criteri sobre la qualitat i seguretat dels aliments i d'interpretar-ne els informes.

   -

CE30 - Capacitat d'intervenir en la qualitat i seguretat alimentàries dels productes, en les instal·lacions i els processos.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Conèixer el concepte i les diferències entre aliments dietètics, complements alimentosos i aliments funcionals, tant en l’àmbit legal com en el científic.

— Adquirir els coneixements necessaris sobre les evidències científiques actuals que avalen la importància d’una alimentació específica.

— Conèixer la legislació nacional, i europea d’aliments, complements alimentosos i aliments funcionals.

— Conèixer l’aplicació dels conceptes legals en el disseny d’un producte alimentari (innovació, selecció d’ingredients, etiquetatge, publicitat, seguretat, qualitat, requisits dins del mercat comunitari, requisits per a la comercialització, entre d’altres).

— Conèixer els beneficis fisiològics més enllà de la funció nutritiva.

— Conèixer el concepte d’evidència científica associada als aliments funcionals. Adquirir els coneixements necessaris sobre les evidències científiques actuals que avalen la importància d’una alimentació específica.

— Avaluar les dades i informacions relacionades amb l’alimentació funcional.

— Saber dissenyar un estudi d’intervenció nutricional per valorar l’evidència científica en estudis nutricionals

 

Referits a habilitats, destreses

— Saber a on buscar tota la informació actualitzada referent a la legislació alimentària i saber-la aplicar a casos pràctics de complements alimentosos i aliments funcionals. 

— Promoure l’anàlisi crítica per interpretar les recomanacions i la publicitat relacionada amb l’alimentació funcional.

— Utilitzar les diferents eines per buscar fonts d’informació (bases de dades, revistes electròniques catàlegs de biblioteques, etc.).

— Presentar en públic el treball (preparació de presentacions gràfiques, claredat i seqüencialitat de l’exposició oral, capacitat de comunicació, etc.).

— Demostrar que s’és conscient que el coneixement i l’experiència és limitada i saber on buscar consell i orientació.

— Adquirir la capacitat de discutir, convèncer, moderar i arribar a un consens. 

 

Referits a actituds, valors i normes

— Tenir una actitud positiva i constructiva de tolerància i respecte a les idees alienes.

— Utilitzar habilitats interpersonals per mostrar respecte als altres.

— Aplicar la capacitat de lideratge per crear un bon entorn de treball.

— Promoure i potenciar la professionalitat, la integritat i coherència en la presa de decisions.

- En la mesura que sigui possible s’incorporarà la perspectiva de gènere en el temari de l’assignatura.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Introducció. Definicions bàsiques. Origen. Justificació

*  Concepte general d’aliments i alimentació. Introducció al concepte de producte alimentari. Dieta-aliments-nutrients i altres substàncies
Tipus d’aliments des del punt de vista legal: aliments de consum ordinari, aliments dietètics, complements alimentosos i aliments funcionals
De la nutrició per evitar carències a la nutrició òptima. Justificació dels aliments funcionals, complements alimentosos i aliments funcionals

2. Aliments vegetals i compostos bioactius

*  Metabolisme especialitzat en vegetals: Concepte i generalitats. Principals rutes metabòliques vegetals implicades en la producció compostos bioactius. Compostos bioactius d’origen terpènic: fitosterols, carotenoides. Compostos bioactius de naturalesa fenòlica: polifenols, flavonoides i estilbens, antocianidines
Fonaments per a la producció biotecnològica d’aliments funcionals i compostos bioactius d’origen vegetal. Millora genètica tradicional versus transgènica. Aliments enriquits en carotenoides i antocianidines (arròs daurat, tomàquets o blat de moro rics amb antocianines). Altres exemples
Aliments transgènics d’origen vegetal. Situació actual a nivell mundial (UE, EUA, altres països). Etiquetatge

3. Establiment de l’evidència científica en compostos bioactius de complements alimentosos i aliments funcionals. Disseny d’estudis d’intervenció nutricional

*  Estudi de l’evidència científica associada al consum d’aliments funcionals i complements alimentosos. Tipologia d’estudis nutricionals. Aspectes a considerar en l’establiment de l’evidència científica
Fonamentació científica de declaracions de salut. Aplicació a productes en el mercat dels complements alimentosos i aliments funcionals
Analitzar i contrastar l’evidència científica basant-se en les opinions de l’European Food Safety Authority (EFSA) i les publicacions científiques actuals
Disseny d’estudis científics d’intervenció amb un complement alimentós o aliment funcional. Importància dels marcadors dietètics i nutricionals

4. Nutrients i altres ingredients interessants per a la salut. Compostos bioactius

*  Nutrients i compostos bioactius interessants per a la salut en complements alimentosos, productes dietètics i aliments funcionals. Classificació dels compostos bioactius dels aliments. Compostos amb declaracions de propietats saludables. «Quins, quan, quant i en quines situacions?». Vitamines i minerals. Compostos bioactius de naturalesa lipídica. Proteïnes, aminoàcids i altres compostos nitrogenats. Probiòtics, prebiòtics, simbiòtics, postbiòtics. Fibra i derivats. Compostos bioactius de naturalesa fenòlica. Compostos organosulfurats. Altres: Curcumina, gelea reial, pol·len, ginkgo biloba, maca, llevat de cervesa, llevat d’arròs vermell fermentat, cafè verd

 

5. Marc legal dels complements alimentosos, productes dietètics i aliments funcionals. La seguretat dels nous ingredients/aliments.

*  Normativa alimentària: etiquetatge i publicitat. Etiquetatge obligatori. Informació voluntària dirigida al consumidor sobre salut
Declaracions nutricionals dels aliments
Declaracions de salut dels aliments: autoritzades, denegades, pendents d’avaluar
Etiquetatge de dietètics o d’aliments adreçats a poblacions específiques
Nous aliments i nous ingredients

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

 

Activitats presencials

— Classes magistrals: conferències interactives / tutories / sessions pràctiques. Cas pràctic del món empresarial de la indústria dels complements alimentosos i/o aliments funcionals.

— Seminaris orientats a fer un seguiment de l’elaboració dels treballs individuals o en grup que comporten les activitats complementàries. Presentació i treball individual i/o en equip de les activitats complementàries. La presentació de les activitats complementàries és obligatòria per a tots els estudiants, tant per als d’avaluació continuada com per als d’avaluació única.

— Discussió de casos o documents: presentació i discussió de casos o documents preparats pels estudiants. Amb aquesta activitat es contribueix al treball en equip, al criteri científic i a l’esperit crític, a la cerca d’informació i a la familiarització amb el llenguatge propi de l’assignatura i a l’expressió oral (habilitats que l’estudiant ha d’adquirir).

 

Activitats no presencials previstes

Activitats complementàries

— Activitat complementària 1: Anàlisi d’una notícia de premsa. Cada estudiant ha de presentar un informe crític raonat sobre l’article científic en el qual es basa una notícia apareguda en premsa relacionada amb l’alimentació funcional, els compostos bioactius implicats i l’efecte en la salut. Segons el document model facilitat a l’estudiant al Campus Virtual, cal indicar l’opinió crítica sobre els objectius, el plantejament i les conclusions que es poden extreure de la lectura de l’article. Tanmateix, cal buscar bibliografia a favor i en contra de la notícia esmentada a partir d’altres estudis científics publicats. Aquesta activitat complementària s’explica a classe i es treballa a l’aula d’informàtica (professorat: Nicole Hidalgo/Raul Zamora).

— Activitat complementària 2: Disseny d’un estudi d’intervenció dietètica amb un complement alimentós o aliment funcional. En grups de quatre persones s’ha de dissenyar un estudi científic d’intervenció amb un complement alimentós o aliment funcional a partir d’una hipòtesi prèvia assignada. L’activitat complementària 3 s’explica a les classes magistrals i addicionalment es treballa un dia a l’aula d’ordinadors. S’ha de presentar un informe, segons el model que es proporciona al Campus Virtual. Aquells estudiants que vulguin apujar nota poden exposar breument l’estudi en 10 minuts amb minuts de 5 minuts de preguntes (Dra. Andrés-Lacueva/Nicole Hidalgo). La presentació ha de ser en format PowerPoint amb 10 diapositives i ha de contenir la informació següent: hipòtesi, evidències científiques de l’efecte a estudiar, tipus i disseny de l’estudi, forma d’administració i dosi del complement alimentós o aliment funcional, característiques dels participants i reclutament, variables principals i secundàries, càlcul de la mida mostral i el poder estadístic, com se n’avaluarà el compliment, limitacions de l’estudi i conclusions. Es valora la cerca d’informació científica que avali la hipòtesi presentada, la qualitat del disseny de l’estudi segons l’efecte a estudiar i les conclusions que es poden extreure a partir del tipus d’estudi i complement alimentós/aliment funcional (professores Nicole Hidalgo/Cristina Andres-Lacueva).

— Activitat complementària 3: qüestionari en línia de la part corresponent a Compostos bioactius d’origen vegetal. Es porta a terme 1-2 setmanes després, un cop finalitzada aquesta part de l’assignatura (prof. Teresa Altabella).

— Activitat complementària 4: activitat relacionada amb el desenvolupament d’un producte tenint en compte la normativa i les declaracions de propietats nutricionals i saludables dels aliments, les autoritzacions de la Comissió Europea, l’etiquetatge i la publicitat (Prof. Laura Arranz).

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Es planteja una avaluació continuada de les activitats, tant presencials com no presencials, basada en informes que l’alumne ha d’entregar en les dates establertes.

La puntuació total màxima de l’assignatura és de 100 %. Aquesta puntuació total s’aconsegueix mitjançant:

— 10 % activitat complementària 1. Professores Nicole Hidalgo/ Raul Zamora.

— 20 % activitat complementària 2. Professores Nicole Hidalgo/Cristina Andres-Lacueva

— 10 % activitat complementària 3. Prof. Teresa Altabella.

— 10 % activitat complementària 4. Prof. Laura Arranz.

— 50 % prova escrita de coneixements de tipus test.

 

L’avaluació continuada comprèn les evidències d’avaluació següents:

— Prova de coneixements: tipus test (50 % de la qualificació final). Aquesta prova és reavaluable i la reavaluació s’exigeix per superar l’assignatura als estudiants que no arribin a la puntuació en la prova de coneixement de 5 sobre un màxim de 10.

— Discussió dels casos, documents/seminaris o qüestionaris fets: lliurament de les activitats complementàries i/o exposició oral corresponent quan es consideri. Les activitats complementàries no són reavaluables. Són de caràcter obligatori per a tots els estudiants, tant els d’avaluació continuada com els d’avaluació única.

 

Criteris per presentar-se a la reavaluació

Haver aconseguit 5 punts del màxim de 10 en la ponderació de les activitats complementàries i no haver arribat als 5 punts en la prova de coneixements sobre un màxim de 10. 

La reavaluació comprèn una prova de coneixements de tipus test (50 % de la qualificació final). La qualificació obtinguda en aquesta prova ha de ser com a mínim de 5 punts sobre un màxim de 10, per tal de calcular la ponderació amb les notes de la resta d’evidències i obtenir la qualificació final.

 

Avaluació única

Són estudiants d’avaluació única els que ho sol·licitin dins del termini establert pel Consell d’Estudis.

Les evidències mínimes que l’estudiant ha de fer per ser avaluat amb l’opció avaluació única són:

— Prova de coneixements: tipus test (50 % de la qualificació final). Aquesta prova és reavaluable i la reavaluació s’exigeix als estudiants que no arribin als 5 punts sobre un màxim de 10. Aquesta prova es fa conjuntament amb els alumnes d’avaluació continuada.

— Activitats complementàries, discussió dels casos, documents/seminaris o qüestions fetes: correspon a una prova escrita, on s’avaluen els continguts de les activitats complementàries. Per fer aquesta prova, que té una durada aproximada de 3-4 hores i es fa el mateix dia, després de la prova de coneixements, els alumnes disposen d’ordinadors i connexió a internet. 

Criteris per presentar-se a la reavaluació

Haver aconseguit 5 punts del màxim de 10 en les activitats complementàries (B) i no haver arribat als 5 punts en la prova de coneixements, tot sobre un màxim de 10. També han de repetir la prova de coneixements els estudiants d’avaluació única quan la ponderació de totes les evidències (examen i activitats complementàries) no arribi als 5 punts sobre un màxim de 10.

La reavaluació comprèn una prova de coneixements de tipus test (50 % de la qualificació final). La qualificació obtinguda en aquesta prova ha de ser de 5 punts sobre un màxim de 10, per calcular la ponderació amb la nota de la resta d’evidències (activitats complementàries) i obtenir la qualificació final.

El criteri per a la qualificació final de l’estudiant d’avaluació única és aconseguir 5 punts del màxim de 10.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Keller RB, ed. Flavonoids: biosynthesis, biological effects and dietary sources. New York: Nova Science Publishers; cop. 2009.  Enllaç

Watson RR, ed. Vegetables, Fruits and Herbs in health promotion. Boca Raton [Fla.] [etc.]: CRC Press; cop. 2001.  Enllaç

Accés en línia  Enllaç

Legislació

REGLAMENTO (CE) Nº1924/2006 DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO de 20 de diciembre de 2006 relativo a las declaraciones nutricionales y de propiedades saludables en los alimentos 

  REGLAMENTO (CE) Nº608/2004 DE LA COMISIÓN de 31 de marzo de 2004, relativo al etiquetado de alimentos e ingredientes alimentarios con fitosteroles, ésteres de fitos- terol, fitostanoles o ésteres de fitostanol añadidos  

  DIRECTIVA 2008/100/CE DE LA COMISIÓN, de 28 de octubre de 2008 por la que se modifica la Directiva 90/496/CEE del Consejo, relativa al etiquetado sobre propiedades nutritivas de los productos alimenticios, en lo que respecta a las cantidades diarias recomendadas, los factores de conversión de la energía y las definiciones.  

https://www.boe.es/eli/es/rd/2018/03/16/130/dof/spa/pdf  Enllaç

Article

Terry T.-K. Huang, PhD, MPH; Thomas A. Glass, PhD. Transforming Research Strategies for Understanding and Preventing Obesity. JAMA. 2008;300(15):1811-1813.

David S. Ludwig, MD, PhD; Marion Nestle, PhD, MPH. Can the Food Industry Play a Constructive Role in the Obesity Epidemic? JAMA. 2008;300(15):1808-1811.

Egert S, Rimbach G. Which Sources of Flavonoids: Complex Diets or Dietary Supplements. American Society for Nutrition. Adv. Nutr. 2: 8–14, 2011; doi:10.3945/an.110.000026.

Dwyer JT. Do Functional Components in Foods Have A Role in Helping to Solve Current Health Issues? The Journal of nutrition, 2007, 137: 2489S–2492S. 

Schneeman Barbara. FDA’s Review of Scientific Evidence for Health Claims. The Journal of nutrition, 2007, 137: 493–494.

Hollman Peter C. H, et al. The Biological Relevance of Direct Antioxidant Effects of Polyphenols for Cardiovascular Health in Humans Is Not Established. The Journal of Nutrition, 2011, 141: 989S–1009S.

GrossKlaus R. Codex recommendations on the scientific basis of health claims. European journal of nutrition, 2009, 48 (Suppl 1):S15–S22.

  Kris-Etherton, P. M., Hecker, K. D., Bonanome, A., Coval, S. M., Binkoski, A. E., Hilpert, K. F., ... & Etherton, T. D. (2002). Bioactive compounds in foods: their role in the prevention of cardiovascular disease and cancer. The American journal of medicine, 2002, 113(9), 71-88.  

Kris-Etherton, P. M., Lefevre, M., Beecher, G. R., Gross, M. D., Keen, C. L., & Etherton, T. D. Bioactive compounds in nutrition and health-research methodologies for establishing biological function: the antioxidant and anti-inflammatory effects of flavonoids on atherosclerosis. Annu. Rev. Nutr., 2004, 24, 511-538.

Simon Vlad Lucaa,b, Irina Macoveia, Alexandra Bujora, Anca Mirona , Krystyna Skalicka-Wozniakb , Ana Clara. Bioactivity of dietary polyphenols: The role of metabolites. CRITICAL REVIEWS IN FOOD SCIENCE AND NUTRITION. 2020, 60(4): 626-659