Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Conceptes de l'Art Modern

Codi de l'assignatura: 366433

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Fatima Lopez Perez

Departament: Departament d'Història de l'Art

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

50

(La modalitat de docència pot passar de ser presencial a ser presencial/no presencial segons les mesures que s’aprovin des del Procicat i des dels òrgans de govern de la Universitat en relació amb la situació de pandèmia derivada de la COVID-19. En el còmput total de l’activitat teoricopràctica s’inclouen també les hores destinades a les activitats de tutoria per grups, a les pràctiques de problemes i a les pràctiques orals comunicatives. Pot haver-hi variacions en la distribució horària de cada tipus d’activitat entre els diversos grups.)

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

50

Treball tutelat/dirigit

50

(Pot haver-hi variacions entre els programes dels diversos grups.)

Aprenentatge autònom

50

(Pot haver-hi variacions entre els programes dels diversos grups.)

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

CG7 - Raonament crític i compromís amb la pluralitat i diversitat de realitats de la societat.

   -

CB3 - Que els estudiants tinguin la capacitat de recopilar i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin la reflexió sobre temes rellevants de naturalesa social, científica o ètica

   -

CB5 - Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per dur a terme estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia

   -

CE1 - Aplicar el vocabulari i els codis de les arts visuals i de la seva pràctica professional.

   -

CE5 - Conèixer i tenir una comprensió crítica de les tendències, els conceptes i els discursos artístics

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

  • Adquirir el vocabulari específic relatiu al contingut de l’assignatura, comprendre’l i utilitzar-lo.
  • Identificar les relacions que la contemporaneïtat estableix amb el decurs històric en relació amb els aspectes centrals de l’assignatura i entendre-les.
  • Interpretar i dialogar críticament des del present amb la història d’Occident.
  • Identificar les imbricacions entre els discursos teòrics i plàstics en l’art durant el període històric estudiat, i entendre-les. Aplicar el que s’ha après a la interpretació de les manifestacions artístiques i al plantejament dels projectes artístics propis.
  • Identificar els estudis teòrics i les manifestacions artístiques més rellevants en relació amb la matèria de l’assignatura.

 

Referits a habilitats, destreses

  • Gestionar el temps disponible i planificar-lo. Coordinar les diferents activitats i classificar-les segons la importància.
  • Identificar les fases principals d’un projecte acadèmic o artístic, i organitzar-lo. Proposar un calendari d’actuació.
  • Identificar les fonts d’informació més reconegudes en relació amb l’assignatura i saber-les manejar amb destresa.
  • Discriminar la informació segons uns criteris de qualitat.
  • Identificar estàndards de referència bibliogràfica i de manifestacions artístiques en tots els formats, seleccionar-los i manejar-los amb destresa.
  • Identificar els aspectes centrals i els recursos d’una exposició oral, i millorar les habilitats en aquest sentit.
  • Identificar els problemes habituals del treball en grup, preveure’ls i solucionar-los.
  • Fer servir amb destresa els recursos complementaris de l’exposició oral i identificar els aspectes positius i negatius de l’ús.
  • Coordinar les accions individuals i col·lectives del treball en grup.
  • Identificar els punts forts del treball en grup i potenciar-los.

 

Referits a actituds, valors i normes

  • Identificar els diferents registres de comportament en funció del context, adquirir-los i comprendre’n la importància.
  • Fomentar el respecte per la persona i harmonitzar la crítica bel·ligerant de les idees.
  • Anticipar els efectes de les pròpies accions i responsabilitzar-se’n.
  • Exercir l’autocrítica.
  • Valorar la importància del compromís i la responsabilitat individuals en el treball en grup.
  • Equilibrar les accions de cooperació, negociació i lideratge en el treball en grup.
  • Jutjar amb equanimitat el treball i el comportament aliens.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Humanisme, Renaixement, barroc, il·luminisme. Nocions, paradigmes filosòfics, geopolítiques i institucions de poder en el món occidental

2. La institucionalització de les arts. Debats, tractats, acadèmies, mercat, col·leccionisme i mecenatge

3. El subjecte modern. Imatge del nou estatus de l’artista i els nous sistemes visuals

4. Imatge i culte. Església, iconolatries i iconoclàsties, mística i espiritualitat

5. Les esferes del poder i la política. Polítiques artístiques i culturals, utopies i teatralitats a l’Europa de les ciutats i les corts

6. Colonialisme visual i cultural. La invenció de l’altre i les conseqüències de la primera globalització

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia de l’assignatura consisteix en les activitats següents: classes magistrals en les quals el professorat introdueix i desenvolupa alguns dels continguts i debats de l’assignatura; classes expositives en les quals l’alumnat presenta un treball en grup preparat prèviament; conferències a càrrec d’especialistes en la temàtica; debats dirigits pel professorat o per l’alumnat per promoure l’expressió oral i la comprensió crítica, i visites a exposicions o centres d’art.

A més, hi ha la possibilitat que s’inclogui algun seminari tutoritzat per orientar els estudiants en els treballs de recerca o en el desenvolupament metodològic del seu projecte. Es promou el treball en grup i l’elaboració individual d’assajos escrits.

Totes aquestes modalitats organitzatives estan encaminades cap a la comprensió d’un tema històric o una problemàtica crítica que afavoreixi les competències de comprensió crítica del sistema de l’art, perquè els estudiants desenvolupin la capacitat d’exposar de manera oral, escrita, visual i performativa els temes de recerca. Tot plegat té la finalitat de desenvolupar la capacitat de relacionar els diferents discursos disciplinaris al voltant de les arts amb altres aspectes de la formació específica de l’estudiant en la titulació.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Criteris de qualificació i avaluació
L’avaluació de l’assignatura és continuada a partir de les activitats d’aprenentatge desenvolupades per l’alumnat que es concreten en cada un dels grups: proves escrites, proves orals i treballs de l’estudiant. Els criteris d’avaluació s’expliciten en els programes de les assignatures.

El nombre mínim de proves d’avaluació necessàries perquè es pugui qualificar una assignatura és d’un terç del nombre total de proves que componen l’avaluació continuada, segons els programes de les assignatures. Quan l’estudiant no n’aporti el nombre mínim establert, la qualificació final serà de no presentat.

Sistema d’avaluació

- Proves escrites: entre 10-20 %

- Proves orals: entre 30-40 %

- Treballs de l’estudiant: entre 40-60 %

El professorat de cada grup decideix el percentatge concret per a cadascuna de les parts del sistema d’avaluació. Cada evidència, segons la normativa de la UB, no pot superar el 60 %. 

Qualificació

Les qualificacions es publiquen al Campus Virtual en la data que s’estipula en el calendari acadèmic de la Facultat.

Revisió

L’estudiant té dret a la revisió de les qualificacions obtingudes en totes les mostres de l’avaluació davant de la professora responsable. A aquest efecte, juntament amb la publicació de les qualificacions de les diverses activitats dutes a terme, la professora ha de fer públiques les dates i els horaris de la revisió que, en tot cas, han de tenir lloc entre el tercer i el cinquè dia hàbils posteriors a la publicació de les qualificacions.

Reavaluació
Un cop conclosa l’avaluació continuada i després de la publicació de les qualificacions finals, els estudiants matriculats a l’assignatura poden sol·licitar una reavaluació per poder millorar la qualificació obtinguda. El sistema de la prova dependrà de cada grup. Tenen dret a reavaluació els estudiants que compleixin els requisits següents:
— Haver presentat almenys un 80 % de les activitats que componen l’avaluació continuada.
— Haver obtingut una qualificació final compresa entre el 4,5 i el 4,9.
— Presentar per escrit una sol·licitud de reavaluació a la professora en el termini màxim d’un dia des de la data establerta per a la revisió de les proves de qualificació.

Reclamacions
L’article 22 de la Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges de la UB (aprovada el 8 de maig de 2012 per la CACG), preveu que en cas de disconformitat amb la qualificació final es pot interposar una reclamació. Aquesta reclamació la resol un tribunal en què no figura la professora i que està format per professorat de l’assignatura, que revisa els treballs i l’assistència, i n’emet la valoració, que és definitiva, sense que hi hagi cap altre organisme que pugui revocar-la.
Aquest procés té un temps límit de cinc dies després del període de reavaluació corresponent. No hi ha cap altre termini.

Calendari d’avaluació
El procés d’avaluació està descrit en el calendari oficial de docència de la Facultat de Belles Arts. 

 

Avaluació única

L’estudiant podrà acollir-se a la convocatòria de l’avaluació única demanant-ho al professorat, sempre que ho sol·liciti durant el període establert en el calendari acadèmic aprovat per la Facultat, i d’acord amb el procediment disposat.

Els estudiants que optin per l’avaluació única han de complir els requisits següents:

— Presentar tots els treballs planificats a l’assignatura (projectes d’investigació o d’indagació de caràcter artístic, recensions, assajos crítics, estudi de casos, etc.) en la data que indiqui el professorat de cada grup.

— Fer un examen final dels continguts de l’assignatura en la data que indiqui el professorat de cada grup.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

BELTING, Hans. Imagen y culto: una historia de la imagen anterior a la edad del arte. Madrid: Akal, 2009.

BLUNT, Anthony. La Teoría de las artes en Italia: 1450-1600. Barcelona: Cátedra, 1979.

BURKE, Peter. El Renacimiento italiano: cultura y sociedad en Italia. Madrid: Alianza, 2001.

CHADWICK, Whitney. Mujer, arte y sociedad. Barcelona: Destino, 1992.

CHECA CREMADES, Fernando; MORÁN TURINA, José Miguel. El Barroco. Tres Cantos: Istmo, 1989.

GOMBRICH, Ernst H. Historia del arte. Madrid: Alianza, 1979.

SEBASTIÁN LÓPEZ, Santiago. Contrarreforma y Barroco: lecturas iconográficas e iconológicas. Madrid: Alianza, 1981.

STOICHITA, Victor. El ojo místico. Pintura y visión religiosa en el Siglo de Oro español. Madrid: Alianza, 1996.

STOICHITA, Victor. La invención del cuadro: arte, artífices y artificios en los orígenes de la pintura europea. Madrid: Cátedra, 2011.

WACKERNAGEL, Martin. El medio artístico en la Florencia del renacimiento: obras y comitentes, talleres y mercado. Madrid: Akal, 1997.