Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Conceptes de l'Art d'Avantguarda

Codi de l'assignatura: 366434

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Irene Gras Valero

Departament: Departament d'Història de l'Art

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

50

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

50

 

(La modalitat de docència pot passar de ser presencial a ser presencial/no presencial depenent de les mesures que aprovin el Procicat i els òrgans de govern de la Universitat en relació amb la situació de pandèmia derivada de la COVID-19.)

Treball tutelat/dirigit

50

Aprenentatge autònom

50

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

CG7 - Raonament crític i compromís amb la pluralitat i diversitat de realitats de la societat.

   -

CB3 - Que els estudiants tinguin la capacitat de recopilar i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin la reflexió sobre temes rellevants de naturalesa social, científica o ètica

   -

CB5 - Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per dur a terme estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia

   -

CE1 - Aplicar el vocabulari i els codis de les arts visuals i de la seva pràctica professional.

   -

CE5 - Conèixer i tenir una comprensió crítica de les tendències, els conceptes i els discursos artístics

   -


 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

Referits a coneixements
Adquirir el vocabulari específic relatiu al contingut de l’assignatura, comprendre’l i utilitzar-lo.

Identificar els diferents aspectes i els processos més importants de la teoria de l’art, la història de l’art i l’estètica en el període històric estudiat, comprendre’ls i relacionar-los.

Identificar les relacions que la contemporaneïtat estableix amb el decurs històric en relació amb els aspectes centrals de l’assignatura i entendre-les. 

Identificar les imbricacions entre els discursos teòrics i plàstics en l’art durant el període històric estudiat, i entendre-les. Aplicar el que s’ha après a la interpretació de les manifestacions artístiques i al plantejament dels projectes artístics propis.

Identificar els estudis teòrics i les manifestacions artístiques més rellevants en relació amb la matèria de l’assignatura.

Utilització idònia dels sistemes i mitjans de presentació.

Adquirir capacitat per a l’anàlisi visual i el debat crític sobre les produccions artístiques des d’una perspectiva històrica, per traçar la configuració de tradicions i genealogies en relació amb el present del món de l’art.

Construir relacions entre les perspectives estètiques i els contextos socials, tecnològics i polítics de l’època.

 

Referits a habilitats, destreses

Gestionar el temps disponible i planificar-lo. Coordinar les diferents activitats i classificar-les segons la importància.

Identificar les fases principals d’un projecte acadèmic o artístic, i organitzar-lo. Proposar un calendari d’actuació.

Identificar les fonts d’informació més reconegudes en relació amb l’assignatura i saber-les manejar amb destresa. 

Discriminar la informació segons uns criteris de qualitat.

Identificar estàndards de referència bibliogràfica i de manifestacions artístiques en tots els formats, seleccionar-los i manejar-los amb destresa.

Identificar els aspectes centrals i els recursos d’una exposició oral, i millorar les habilitats en aquest sentit.

Identificar els problemes habituals del treball en grup, preveure’ls i solucionar-los.

Usar amb destresa els recursos complementaris de l’exposició oral i identificar els aspectes positius i negatius de l’ús.

Coordinar les accions individuals i col·lectives del treball en grup.

Identificar els punts forts del treball en grup i potenciar-los.

 

Referits a actituds, valors i normes

Identificar els diferents registres de comportament en funció del context, adquirir-los i comprendre’n la importància.

Fomentar el respecte per la persona i harmonitzar la crítica bel·ligerant de les idees.

Anticipar els efectes de les pròpies accions i responsabilitzar-se’n.

Exercir l’autocrítica.

Valorar la importància del compromís i la responsabilitat individuals en el treball en grup.

Equilibrar les accions de cooperació, negociació i lideratge en el treball en grup.

Jutjar amb equanimitat el treball i el comportament aliens.

 

 

Blocs temàtics

 

1. El projecte cultural de la primera modernitat (a partir del segle XVIII fins a la II Guerra Mundial). Nocions, paradigmes filosòfics, geopolítiques i institucions de poder en el món occidental

2. El sistema de les Belles Arts: discursos i institucions. Teoria, estètica, crítica, història, museus, exposicions, acadèmies i galeries

3. L’art en l’esfera pública burgesa: projecte il·lustrat i cultures romàntiques

4. Vida moderna, avantguarda i bohèmia. Experiències artístiques, posicions polítiques, tecnologies de la imatge i noves visualitats a la metròpoli

5. La mirada colonial

6. Espais d’utopia. Pràctiques artístiques, autonomia del llenguatge i noves espiritualitats

7. Estratègies contra l’art. Politització de l’art i polítiques de l’art. Militància, revolució, ideologia i guerra. Grups, revistes i manifestos

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Modalitat presencial i no presencial
La metodologia de l’assignatura consisteix en les activitats següents: classes magistrals en les quals el professorat introdueix i desenvolupa alguns dels continguts i debats de l’assignatura; classes expositives en les quals l’alumnat presenta un treball en grup preparat prèviament; conferències a càrrec d’especialistes en la temàtica; debats dirigits pel professorat o per l’alumnat per promoure l’expressió oral i la comprensió crítica, i visites a exposicions o centres d’art.

A més, hi ha la possibilitat que s’inclogui algun seminari tutoritzat per orientar els estudiants en els treballs de recerca o en el desenvolupament metodològic del seu projecte. Es promou el treball en grup i l’elaboració individual d’assajos escrits.

Totes aquestes modalitats organitzatives estan encaminades cap a la comprensió d’un tema històric o una problemàtica crítica que afavoreixi les competències de comprensió crítica del sistema de l’art, perquè els estudiants desenvolupin la capacitat d’exposar de manera oral, escrita, visual i performativa els temes de recerca. Tot plegat té la finalitat de desenvolupar la capacitat de relacionar els diferents discursos disciplinaris al voltant de les arts amb altres aspectes de la formació específica de l’estudiant en la titulació.

La metodologia de les activitats s’ajustarà, en qualsevol cas, a les directrius que demanin les autoritats sanitàries en cada moment, tant en termes de restricció de la presencialitat com de retrobament de la normalitat.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Criteris de qualificació i avaluació

L’avaluació de l’assignatura és continuada a partir de les activitats d’aprenentatge desenvolupades per l’alumnat que es concreten, en cada un dels grups, en una sèrie de treballs (recensions, presentacions a classe, exàmens, exercicis, projectes d’investigació, assajos crítics, mapes conceptuals, etc.), els criteris d’avaluació dels quals s’expliciten en els programes de les assignatures.

El nombre mínim de proves d’avaluació necessàries perquè es pugui qualificar una assignatura és d’un terç del nombre total de proves que componen l’avaluació continuada, segons els programes de les assignatures. Quan l’estudiant no n’aporti el nombre mínim establert, la qualificació final serà de no presentat. 

Sistema de qualificació

L’avaluació continuada està constituïda per un nombre variable de proves segons els grups.

Proves escrites: 10 % - 20 %

Proves orals: 20 % - 30 %

Treballs realitzats per l’estudiant: 40 %- 60 %
 

Qualificació
Les qualificacions es publiquen al Campus Virtual en la data que s’estipula en el calendari acadèmic de la Facultat.

Revisió
L’estudiant té dret a la revisió de les qualificacions obtingudes en totes les mostres de l’avaluació davant de la professora responsable. A aquest efecte, juntament amb la publicació de les qualificacions de les diverses activitats dutes a terme, la professora ha de fer públiques les dates i els horaris de la revisió que, en tot cas, han de tenir lloc entre el tercer i el cinquè dia hàbils posteriors a la publicació de les qualificacions.

Reavaluació
Un cop conclosa l’avaluació continuada i després de la publicació de les qualificacions finals, els estudiants matriculats a l’assignatura poden sol·licitar una reavaluació per poder millorar la qualificació obtinguda. El sistema de la prova dependrà de cada grup. Tenen dret a reavaluació els estudiants que compleixin els requisits següents:

— Haver presentat almenys un 80 % de les activitats que componen l’avaluació continuada.

— Haver obtingut una qualificació final compresa entre el 4,5 i el 4,9.

— Presentar per escrit una sol·licitud de reavaluació a la professora en el termini màxim d’un dia des de la data establerta per a la revisió de les proves de qualificació.

Reclamacions
L’article 22 de la Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges de la UB (aprovada el 8 de maig de 2012 per la CACG), preveu que en cas de disconformitat amb la qualificació final es pot interposar una reclamació. Aquesta reclamació la resol un tribunal en què no figura la professora i que està format per professorat de l’assignatura, que revisa els treballs i l’assistència, i n’emet la valoració, que és definitiva, sense que hi hagi cap altre organisme que pugui revocar-la. Aquest procés té un temps límit de cinc dies després del període de reavaluació corresponent. No hi ha cap altre termini.

Calendari d’avaluació
El procés d’avaluació està descrit en el calendari oficial de docència de la Facultat, a l’adreça

https://www.ub.edu/portal/web/bellesarts/graus/-/ensenyament/detallEnsenyament/10526425/23

 

Avaluació única

L’estudiant podrà acollir-se a la convocatòria de l’avaluació única demanant-ho a la professora, sempre que ho sol·liciti durant el període establert en el calendari acadèmic aprovat per la Facultat, i d’acord amb el procediment disposat.

Els estudiants que optin per l’avaluació única han de:

— presentar tots els treballs planificats a l’assignatura (projectes d’investigació o d’indagació de caràcter artístic, recensions, assajos crítics, estudi de casos, etc.) en la data que indiqui la professora de cada grup.

— i /o bé  fer un examen final dels continguts de l’assignatura en la data que indiqui la professora de cada grup.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

ALIAGA, J.V. Orden fálico. Androcentrismo y violencia de género en las prácticas artísticas del siglo XX. Madrid: Akal, 2008.

ARGULLOL, R.  La atracción del abismo: un itinerario por el paisaje romántico, Barcelona: Bruguera, 1983.

BÜRGER, P. Teoría de la vanguardia. Buenos Aires: La Cuarenta, 2009.

CALINESCU, M. Cinco caras de la modernidad: modernismo, vanguardia, decadenica, kitsch, posmodernismo. Madrid: Tecnos, 1991.

CHADWICK, W. Mujer, arte y sociedad. Barcelona-Londres: Destino/Thames and Hudson, 1992.

CHIPP, H.B.: SELZ, P.H.; TAYLOR, J.C. Teorías del arte contemporáneo: fuentes artísticas y opiniones críticas. Madrid: Akal, 1995.

CROW, T. E. Pintura y sociedad en el París del siglo XVIII. Madrid: Nerea, 1989.

DE PAZ, A. La revolución romántica. Poéticas, estéticas, ideologías. Madrid: Tecnos, 1992.

EISENMAN, S.F. (ed.). Historia crítica del arte del siglo XIX. Madrid: Akal:  2001.

FER, B.; BATCHELOR, D.; WOOD, P. Realismo, racionalismo, surrealismo: El arte de entreguerras (1914–1945). Madrid: Akal, 1999.

FOSTER, H., KRAUSS, R.E., & BOIS, Y.-A. Arte desde 1900: modernidad, antimodernidad, posmodernidad. Madrid: Akal, 2006.

FRASCINA, F.; BLAKE, N.; FER, B.; GARB, T.; HARRISON, Ch. La modernidad y lo moderno. La pintura francesa en el siglo XIX. Madrid: Akal, 1998.

GUASCH, A.M. (coord.). La crítica de arte. Historia, teoría y praxis. Barcelona: Serbal, 2003.

HARRISON, Ch.; FRASCINA, F.; PERRY, G. Primitivismo, cubismo y abstracción. Los primeros años del siglo XX. Madrid: Akal, 1998.

KRAUSS, R. Pasajes de la escultura moderna. Madrid: Akal, 2002.

MAYAYO,  P. Historias de mujeres, historias del arte. Madrid: Ensayos Arte Cátedra, 2003

REYERO, C. Introducción al arte occidental del siglo XIX. Madrid: Cátedra, 2014.

PRAZ, M. La carne, la muerte y el diablo en la literatura romántica. Barcelona: Quadems Crema., 1999

SHIFF, R. Cézanne y el fin del impresionismo. Estudio de la teoría, la técnica y la valoración crítica del arte moderno. Madrid: A. Machado Libros, 2002.