Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Història de l'Art II: Art Medieval, Renaixentista i Barroc

Codi de l'assignatura: 366623

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Laura Mercader Amigo

Departament: Departament d'Història de l'Art

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoria

Presencial i no presencial

 

40

 

-  Seminari

Presencial i no presencial

 

20

Treball tutelat/dirigit

40

Aprenentatge autònom

50

 

 

Recomanacions

 


Altres recomanacions

Haver cursat l’assignatura "Història de l’art I - Art prehistòric i antic" del mateix grau en Conservació-Restauració dels Béns Culturals de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

CB4 - Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.

   -

CB1 - Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.

   -

CG6 - Raonament crític i compromís amb la pluralitat i diversitat de realitats de la societat.

   -

CE8 - Tenir capacitat d'identificar, comprendre i valorar el pensament dels artistes a través de les seves obres i textos.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

Referits a coneixements

  • Demostrar que posseeix i comprèn coneixements en l’àmbit de la Història de l’Art, recolzant-se en llibres de text i camps d’avantguarda.
  • Seleccionar, utilitzar i gestionar diverses fonts d’informació.
  • Realitzar treballs en què demostri ser capaç d’exposar amb claredat de manera visual, oral i per escrit qüestions relacionades amb la matèria.
  • Identificar les diferents realitats socials que han donat lloc als diferents estils artístics.
  • Realitzar treballs en els que demostri comprendre i valorar l’acció i la repercussió de l’art en la societat.
  • Analitzar la història de l’art des d’una perspectiva contextual, considerant les condicions històriques i socials particulars que han condicionat les possibilitats de producció de l’art en el cas dels homes i de les dones.
  • Realitzar treballs en els que demostri conèixer el discurs dels i les artistes des dels seus/seves obres i textos.

 

Referits a habilitats, destreses

Referits a habilitats, destreses

  • Gestionar el temps disponible i planificar-lo. Coordinar les diferents activitats i classificar-les segons la importància.
  • Identificar les fases principals d’un projecte acadèmic i/o de restauració, i organitzar-lo. Proposar un calendari d’actuació.
  • Identificar les fonts d’informació més reconegudes en relació amb l’assignatura i saber-les manejar amb destresa.
  • Discriminar la informació segons uns criteris de qualitat.
  • Identificar estàndards de referència bibliogràfica i de manifestacions artístiques en tots els formats, seleccionar-los i manejar-los amb destresa.
  • Identificar els aspectes centrals i els recursos d’una exposició oral, i millorar les habilitats en
  • Identificar els problemes habituals del treball en grup, preveure’ls i solucionar-los.
  • Usar amb destresa els recursos complementaris de l’exposició oral i identificar els aspectes
  • positius i negatius de l’ús.
  • Coordinar les accions individuals i col·lectives del treball en grup.
  • Identificar els punts forts del treball en grup i potenciar-los.

 

Referits a actituds, valors i normes

Referits a actituds, valors i normes

  • Identificar els diferents registres de comportament en funció del context, adquirir-los i
  • comprendre’n la importància.
  • Fomentar el respecte per la persona i harmonitzar la crítica bel·ligerant de les idees.
  • Anticipar els efectes de les pròpies accions i responsabilitzar-se’n.
  • Exercir l’autocrítica.
  • Valorar la importància del compromís i la responsabilitat individuals en el treball en grup.
  • Equilibrar les accions de cooperació, negociació i lideratge en el treball en grup.
  • Jutjar amb equanimitat el treball i el comportament aliens.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Contextualització històrica i epistemològica. De l'Edat mitjana a l'Edat moderna: diàlegs culturals entre Orient i Occident.

2. Les arts i la cultura visual de les religions monoteistes d’Orient i Occident. Cartografia crítica i visual de les cultures medievals

3. Les arts i cultura visual dels Renaixements europeus. Cartografia crítica i visual de la cultura humanista

4. Les arts i la cultura visual del món barroc a Europa i Amèrica. Cartografia crítica i visual de la teatralitat i la racionalitat barroca

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

L’assignatura seguirà la metodologia de treball següent, tot i que en un mateix curs no es despleguin totes les activitats:

1. Classes magistrals en què el/la professor/a introdueix i desenvolupa alguns dels continguts del temari.

2. Conferències a càrrec d’algun especialista en algun dels temes del temari.

3. Debat dirigit pel/la professor/a per promoure l’expressió oral i la comprensió crítica.

4. Roda d’intervencions en què l’alumnat treballa algun punt del temari proposat pel/la professor/a.

5. Seminaris tutoritzats per orientar l’alumnat en els treballs de recerca o en el desenvolupament metodològic del seu projecte de treball.

6. Treball escrit sobre algun punt del temari.

7. Visites a exposicions, centres d’art, departaments de conservació-restauració de museus o centres de conservació-restauració.

Totes aquestes modalitats organitzatives estan pensades per estimular la comprensió d’un tema històric o una problemàtica crítica que afavoreixi les competències de comprensió oral, visual i escrita del sistema de l’art, els diferents discursos disciplinaris al voltant de les arts, els processos de creació i promoció de les arts i els aspectes materials de la pràctica artística amb altres aspectes de la formació específica de l’estudiant en la titulació.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada
L’avaluació continuada està constituïda per un nombre variable de proves, les quals figuraran especificades en el programa de l’assignatura. Les activitats objecte d’avaluació i ponderació poden ser: recensions, presentacions orals a classe, exàmens, exercicis, projectes d’investigació, assajos crítics, mapes conceptuals, etc.

Les ratios de les proves que preveu la memòria del Grau són les següents:

  • Proves escrites del 40 al 60 %
  • Proves orals del 0 al 20 %
  • Treballs realitzats per l’estudiant del 40 al 60 %


En el programa de l’assignatura s’especificarà com es reparteixen.

La qualificació final de No Presentat només es pot posar aquells/es estudiants que no hagin presentat CAP evidència d’avaluació. Si n’han presentat encara que en sigui només una i les altres no, la qualificació final serà un suspens i la nota de cada evidència no presentada és un zero.

Qualificació
Les qualificacions es publiquen al Campus Virtual en la data que s’estipula en el calendari acadèmic de la Facultat.

Revisió
L’estudiant té dret a la revisió de les qualificacions obtingudes en totes les evidències de l’avaluació davant del/la professor/a responsable. A aquest efecte, juntament amb la publicació de les qualificacions de les diverses activitats dutes a terme, el/la professor/a ha de fer públiques les dates i els horaris de la revisió que, en tot cas, han de tenir lloc entre el tercer i el cinquè dia hàbils posteriors a la publicació de les qualificacions.


Reavaluació
Un cop conclosa l’avaluació continuada i després de la publicació de les qualificacions finals, els i les estudiants matriculats/es a l’assignatura poden sol·licitar una reavaluació per poder superar la qualificació final de suspens. El sistema de la prova s’especificarà en el programa de l’assignatura. Tenen dret a reavaluació els i les estudiants que compleixin els requisits següents:
  • Haver presentat almenys un 80 % de les activitats que componen l’avaluació continuada.
  • Haver obtingut una qualificació final compresa entre el 4,5 i el 4,9.
  • Presentar per escrit una sol·licitud de reavaluació al/la professor/a responsable en el termini màxim d’un dia des de la data establerta per a la revisió de les proves de qualificació.


Reclamacions
L’article 15 de la Normativa reguladora de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges de la UB (aprovada per Consell de Govern el 27 de febrer de 2020), preveu que en cas de disconformitat amb la qualificació final es pot interposar una reclamació. Aquesta reclamació la resol un tribunal nomenat pel departament en què no hi figura el/la professor/a, que revisa els treballs i l’assistència i n’emet la valoració final, que és definitiva, sense que hi hagi cap altre organisme que pugui revocar-la. Aquest procés té un temps límit de cinc dies després del període de reavaluació corresponent. No hi ha cap altre termini.


Calendari d’avaluació
El procés d’avaluació està descrit en el calendari oficial de docència de la Facultat, a l’adreça: www.ub.edu/bellesarts/bbaa/calendari.htm.

 

Avaluació única

L’estudiant podrà acollir-se a la convocatòria de l’avaluació única demanant-ho al/la professor/a, sempre que ho sol·liciti durant el període establert en el calendari acadèmic aprovat per la Facultat, i d’acord amb el procediment disposat. 

Les i els estudiants que optin per l’avaluació única han de complir els requisits següents: 

  •  Presentar tots els treballs planificats a l’assignatura en la data que indiqui el/la professor/a. 
  •  Fer un examen final dels continguts de l’assignatura en la data que indiqui el/la professor/a. 

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Alpers, S. (2020). El Arte de Describir El Arte Holandés en el Siglo XVII. Ciudad Autónoma de Buenos Aires: Ampersand.

Belting, H. (2009). Imagen y culto: una historia de la imagen anterior a la edad del arte. Madrid: Akal. 

Blunt, A. (1979). La Teoría de las artes en Italia: 1450-1600. Madrid: Cátedra.

Castelnuovo, E., Giuseppe, S. (2009). Arte e historia en la Edad Media I. Tiempos, espacios, instituciones. Madrid: Akal.

Castelnuovo, E., Giuseppe, S. (2013). Arte e historia en la edad media II: Del construir: técnicas, artistas, artesanos, comitentes. España: Ediciones Akal.

Castelnuovo, E., Giuseppe, S. (2016). Arte e historia en la Edad Media III. Públicos, formas, funciones. Madrid: Akal.

Chadwick, W. (1992). Mujer, arte y sociedad. Barcelona: Destino.

Checa Cremades, F.; Morán Turina, J.M. (1989). El Barroco. Madrid: Istmo.

Harbison, C. (2007). El espejo del artista: El arte del Renacimiento septentrional en su contexto histórico. Madrid: Akal.

Sebastián López, S. (1989). Contrarreforma y barroco: Lecturas iconográficas e iconológicas. Madrid: Alianza.

Stoichiță, V. (1996). El ojo místico: Pintura y visión religiosa en el Siglo de Oro español. Madrid: Alianza.

Stoichita, V. I. (2011). La invención del cuadro: Arte, artífices y artificios en los orígenes de la pintura europea. Madrid: Cátedra.

Wackernagel, M. (1997). El medio artístico en la Florencia del Renacimiento: Obras y comitentes, talleres y mercado.

Zumthor, P. (1994). La Medida del mundo: representación del espacio en la Edad Media. Madrid: Cátedra