Pla docent de l'assignatura

 

 

Català English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Polítiques Públiques Específiques II: Polítiques Públiques d'Igualtat de Gènere

Codi de l'assignatura: 366679

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Lidia Puigvert Mallart

Departament: Departament de Sociologia

crèdits: 3

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

30

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

30

Treball tutelat/dirigit

25

Aprenentatge autònom

20

 

 

Recomanacions

 

És recomanable que l’alumnat tingui capacitat de llegir textos acadèmics en anglès, o que faci servir les eines de traducció disponibles per poder fer la lectura i comprensió adequada dels textos.

 


 

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Conèixer la metodologia de l'anàlisi de les polítiques públiques i les fases del procés d'elaboració d'aquestes polítiques.

   -

Conèixer els continguts basats en aportacions de la comunitat científica internacional sobre igualtat de gènere, per tal de formar-se en la incorporació d’aquestes evidències en el si de la futura professió, i encara més, en què aportar a les millores de les polítiques actuals per tal que responguin a les necessitats socials actuals.   

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Entendre i saber incorporar la perspectiva de gènere en tots els àmbits professionals de les ciències polítiques.

— Saber aplicar els conceptes, els mètodes i les perspectives teòriques més rellevants de l’anàlisi de polítiques públiques d’igualtat de gènere d’una manera transversal i específica en tots els àmbits d’actuació. 

— Incloure continguts basats en aportacions de la comunitat científica internacional sobre igualtat de gènere, per tal de formar-se en la incorporació d’aquestes evidències en el si de la futura professió, i encara més, en com i què aportar a les millores de les polítiques actuals per tal que responguin a les necessitats socials actuals.

— Desenvolupar i assessorar en polítiques orientades a la incorporació de la perspectiva de gènere en matèria d’igualtat.

— Estudiar les teories que conformen el cos actual de temes, les evidències científiques en què es basen i les transformacions polítiques i socials que han generat. 

— Analitzar tant els factors transformadors que permeten la incorporació d’aquestes teories com els elements d’exclusió que la dificulten per tal de donar respostes efectives. 

— Identificar les lleis actuals i les propostes de llei en el marc del nostre territori i el seu impacte social, polític i científic; i identificar aquelles altres, d’àmbit internacional, que serveixen de precedent. 

 

 

Blocs temàtics

 

1. Bases conceptuals i teòriques

*  

  • Pensament polític feminista 
  • Debats més rellevants en la comunitat científica internacional  
  • Aportacions en el marc legal i en el si de les polítiques públiques vigents en el nostre context
  • Lleis aprovades i propostes de llei

2. Interseccionalitat i perspectiva de gènere

*  

  • Relació entre igualtat de sexe segons la llei i desigualtat de gènere i sexe en la societat  
  • Equitat, oportunitat, inclusió, opressió, privilegi i poder dins del context social i cultural actual 

3. Polítiques públiques dialògiques i el seu impacte en les polítiques de gènere

*  

  • Aspectes metodològics i tracte judicial
  • Impacte social 

4. Avaluació de polítiques i programes de millora d’igualtat de gènere basats en evidències científiques d’impacte social en temàtiques específiques

*   

  • Llibertat sexual, consentiment, intimate partner violence, tràfic sexual i prostitució
  • Drets humans i salut global 

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

El curs es programa de manera presencial, però si la situació sanitària ho imposa, les activitats del curs es duran a terme de manera combinada, presencial i en línia, o bé íntegrament en línia. En aquests casos, tot i que es mantenen els objectius, el temari i l’avaluació, a través del Campus Virtual es donaran les indicacions necessàries per fer les activitats del curs, tant pel que fa a les classes teòriques com a les sessions pràctiques i les activitats avaluables.

Es treballa a partir dels elements següents:

— Legislacions actuals, informes i debats sobre les legislacions vigents i les propostes de llei. Articles científics, documents, regulacions i recomanacions internacionals, exemples de la incorporació de la perspectiva de gènere en diferents àmbits d’actuació, documents teòrics, documentals, explicacions de la professora, presentacions en PowerPoint, i gravacions i vídeos específics per seguir els temes.

— Els fòrums del Campus Virtual es fan servir per a debats específics, i també per a dubtes i per al seguiment de la matèria.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada

Segons les directrius academicodocents per als graus de la Facultat de Dret (2016): «En les assignatures de tres crèdits (optatives) l’estudiantat ha de dur a terme entre una i dues activitats avaluables, a més de la prova de síntesi, amb idèntica proporció que en els casos anteriors».

L’AC consisteix a dur a terme tres activitats, mitjançant les quals es van treballant els continguts durant el curs. El total d’aquestes activitats té un valor del 60 % sobre la nota final, que es complementa amb el 40 % que hi aporta el resultat de la prova de síntesi.

La prova de síntesi és un examen que es fa amb el suport dels materials de l’assignatura. 

Segons la normativa vigent, aquell exercici d’avaluació continuada, de síntesi o única que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereixerà la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4).

El professorat pot tenir en compte, addicionalment a les proves avaluables, una altra mena d’evidències d’aprenentatge, com ara la participació en l’assignatura. La valoració que el professorat faci d’aquestes evidències permet millorar, eventualment, la nota aritmètica obtinguda com a resultat de la qualificació de les proves avaluables i finals. Especialment escau aquest fet quan la nota de la prova de síntesi és superior a l’obtinguda en el tram d’activitats en el règim d’avaluació continuada.

El plagi parcial o complet és motiu de suspens.

Reavaluació

La possibilitat de reavaluació per a l’alumnat que segueixi l’avaluació continuada s’adequa a les condicions que s’estableixen en el Protocol academicodocent per als graus de la Facultat de Dret.

L’estudiantat que no superi l’avaluació continuada té dret a una prova de reavaluació, que consisteix en una prova de síntesi sobre els continguts treballats durant el curs (70 % de la nota) i en un treball (implication paper) sobre una lectura central de l’assignatura (30 %).

S’exclouen de la reavaluació aquelles persones que tinguin la qualificació de no presentat. La qualificació obtinguda a la prova de reavaluació és la qualificació final que apareixerà a l’expedient.

El professorat pot tenir en compte, addicionalment a les proves avaluables, una altra mena d’evidències d’aprenentatge, com ara la participació en l’assignatura. La valoració que el professorat faci d’aquestes evidències permet millorar, eventualment, la nota aritmètica obtinguda com a resultat de la qualificació de les proves avaluables i finals. Especialment escau aquest fet si la nota de la prova de síntesi és superior a l’obtinguda en el tram d’activitats en el règim d’avaluació continuada.

El plagi total o parcial és motiu de suspens.

 

Avaluació única

Per poder-se acollir a l’opció d’avaluació única, l’alumnat ha d’emplenar un formulari disponible al web de la Facultat en els terminis que marqui la Comissió Acadèmica, i notificar-ho formalment a la professora en el termini establert.

L’avaluació única consisteix en una prova de síntesi sobre els continguts treballats durant el curs (80 % de la nota) i en un estudi de cas que s’ha de resoldre individualment (20 %). 

Segons la normativa vigent, aquell exercici d’avaluació continuada, de síntesi o única, presencial o no presencial, que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereixerà la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4).

El plagi total o parcial és motiu de suspens.

Reavaluació

La possibilitat de reavaluació per a l’alumnat que segueixi l’avaluació única s’adequa a les condicions que s’estableixen en el Protocol academicodocent per als graus de la Facultat de Dret.

L’alumnat que no superi l’avaluació té dret a una prova de reavaluació.

S’exclouen de la reavaluació aquelles persones que tinguin la qualificació de no presentat. La qualificació obtinguda a la prova de reavaluació és la qualificació final que apareixerà a l’expedient de l’estudiant.

La reavaluació consisteix, en l’avaluació única, en una prova de síntesi sobre els continguts treballats durant el curs (80 % de la nota) i en un estudi de cas que s’ha de resoldre individualment (20 %). 

El plagi total o parcial és motiu de suspens.


Convocatòria extraordinària de final de carrera

L’avaluació, en el cas de la convocatòria extraordinària de final de carrera, segueix els mateixos criteris que els establerts per a l’avaluació única.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

*Waylen, Georgina, Karen Celis, Johanna Kantola, and Laurel Weldon. (2013). The Oxford Handbook of Gender and Politics. Oxford University Press.

Acker, J. (2006). Inequality regimes: Gender, class, and race in organizations. Gender & Society, 20(4), 441–464.

 

 

Revista

Bodelón González, Encarna. (2010). “Las leyes de igualdad de género en España y Europa: ¿hacia una nueva ciudadanía?”, Anuario de filosofía del derecho, nº 26, pp. 85-1

Kelly, M., Carathers, J., & Kade, T. (2020). Beyond tolerance: Policies, practices, and ideologies of queer-friendly workplaces. Sexuality Research and Social Policy, Early Access,. https://doi.org/10.1007/s13178-020-00512-3

Kalaitzi, S., Czabanowska, K., Fowler-Davis, S., & Brand, H. (2017). Women leadership barriers in healthcare, academia and business. Equality, Diversity and Inclusion: An International Journal, 36(5), 457–474.

Ruiz-Eugenio, L., Puigvert, L., Ríos, O., & Cisneros, R. M. (2020). Communicative Daily Life Stories: Raising Awareness About the Link Between Desire and ViolenceQualitative Inquiryhttps://doi.org/10.1177/1077800420938880

 

Lombardo, Emmanuela; León, Margarita. (2014). “Políticas de igualdad de género y sociales en España: origen, desarrollo y desmantelamiento en un contexto de crisis económica”, Revista de Investigaciones Feministas, vol.5, pp. 13-35.

National Academies of Sciences, Engineering, and Medicine. (2018), Sexual Harassment of Women. Climate, Culture, and consequences in Academic Sciences, Engineering and Medicine. The National Academies Press, Washington, DC.

Rosenfeld, D. L. (2008). Concluding Remarks. In Changing Social Norms? Title IX and Legal Activism. Harvard Journal of Law & Gender, 5(3), 407–422. https://doi.org/10.1177/1524838014521323

Serrano Amaya, J. F., & Ríos González, O. (2019). Introduction to the Special Issue: Challenges of LGBT research in the 21st century. International Sociology, 34(4), 371-381. https://doi.org/10.1177/0268580919856490

 

Smith, A. E., Hassan, S., Hatmaker, D. M., DeHart-Davis, L., & Humphrey, N. M. (2020). Gender, race, and experiences of workplace incivility in public organizations. Review of Public Personnel Administration, Early Access,. https://doi.org/10.1177/0734371X20927760

Vidu, A., Puigvert, L., Flecha, R.. & López de Aguileta, G. (2021). The Concept and the Name of Isolating Gender Violence. Multidisciplinary Journal of Gender Studies, 10(2), 176-200. doi: 10.17583/generos.2021.6975 To link this article: http://dx.doi.org/10.17583/generos.2021.8622

Vidu, A., Tomás, G. & Flecha, R. Pioneer Legislation on Second Order of Sexual Harassment: Sociolegal Innovation in Addressing Sexual Harassment. Sex Res Soc Policy (2021). https://doi.org/10.1007/s13178-021-00571-0

 

Pàgina web

Altres recursos:

https://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa?action=fitxa&documentId=491383#fragment-1407595

Directive 2006/54/EC of the European Parliament and the Council on July 5, 2006 on the application of the principle of equal opportunities and equal treatment for men and women in employment and occupation matters (recast). DOUE L 204/23, 26.7.2006; and Council Directive 2004/113/EC on December 13, 2004, which applies the principle of equal treatment between men and women to access to goods and services and their supply. DOUE L 373/37, 21.12.2004.

UN Women. (2018). Turning promises into action. Gender Equality in the 2030 Agenda for Sustainable Development, United Nations. Retrieved from: http://www.unwomen.org/en/digital-library/sdg-report

https://eige.europa.eu/thesaurus/terms/1175