Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Paleografia Medieval i Moderna

Codi de l'assignatura: 366686

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Ignasi Joaquim Baiges Jardí

Departament: Departament d'Història i Arqueologia

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

54

 

-  Teoricopràctica

Presencial i no presencial

 

45

 

-  Pràctiques amb documents

Presencial i no presencial

 

9

Treball tutelat/dirigit

36

Aprenentatge autònom

60

 

 

Recomanacions

 

En tractar-se d’una assignatura eminentment pràctica, es recomana l’assistència i la participació activa a classe per tal enriquir l’aprenentatge individual i col·lectiu.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Treball en equip (capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comú / capacitat de col·laborar en equips interdisciplinaris i en equips multiculturals).

   -

CG8 - Dots d'observació visual.

   -

CE6 - Aprendre a treballar amb les fonts documentals i literàries de la història de l'art.

   -

CE8 - Obtenir un coneixement pràctic dels processos bàsics de la metodologia científica en història de l'art.

   -

CE9 - Desenvolupar visions crítiques de la història i les problemàtiques actuals de la conservació, documentació, difusió i gestió del patrimoni històric, artístic i cultural.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

― Adquirir les tècniques instrumentals necessàries per llegir, analitzar, datar i interpretar documents medievals i moderns de diferents tipus, suports i èpoques, especialment relacionats amb la història de l’art.

― Aprendre a analitzar els caràcters externs i interns dels documents.

― Conèixer les entitats productores de documents i les tipologies documentals principals que configuren els fons històrics, majoritàriament catalans.

― Adquirir eines per analitzar críticament els documents i establir-ne el valor com a font històrica.

― Adquirir les eines necessàries per difondre el patrimoni documental: la transcripció i l’edició correcta dels textos.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Introducció a la Paleografia

1.1. Concepte, mètode, objectius

2. Les abreviatures

2.1. Les abreviatures en el món romà i els sistema abreviatiu medieval

3. Cronologia

3.1. La data dels documents

4. L’escriptura llatina

4.1. Els cicles de l’escriptura llatina

5. El patrimoni documental

5.1. Tractament i difusió

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia de les activitats s’adequarà a l’escenari de docència presencial que preveu la UB en un context de normalitat acadèmica i, en qualsevol cas, s’ajustarà a les directrius de les autoritats sanitàries vigents en aquell en cada moment, existint la possibilitat que calgui implantar un model de docència mixta que combini la presencialitat i la no presencialitat.

Tot i que assignatura és de caràcter pràctic, els aspectes teòrics de la matèria s’imparteixen en diverses sessions que tenen lloc els dimecres establerts a la guia de l’estudiant. La pràctica es duu a terme tant de manera col·lectiva com individual. A més del treball presencial a l’aula, cal que l’estudiant dugui a terme un treball personal a fi de reforçar, interioritzar i automatitzar els elements treballats. Els materials docents es troben al Campus Virtual i en un dossier en paper que conté els documents que es treballen durant el curs. Es recomanen lectures complementàries per a cada bloc temàtic.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació es basa en el sistema d’avaluació continuada:

1. Un examen de la part teòrica de l’assignatura, que suposa el 40 % de la nota final. Data previsible: 22 d’abril.

2. Un exercici pràctic, que equival al 40 % de la nota final. Data previsible: coincidint amb la data de l’examen final de l’assignatura.

3. Un treball de grup amb documents (20 % de la nota final). Data previsible de lliurament: el darrer dia de classe.

 

Avaluació única

La normativa de la Universitat de Barcelona preveu, dins els terminis establerts per a cada semestre, que s’ha de fer constar explícitament i documentalment la voluntat d’acollir-se a l’avaluació única mitjançant un document escrit, degudament signat pel responsable de l’assignatura.

L’avaluació única consta d’un examen final teòric i pràctic (100 % de la qualificació).

La data, l’hora i l’aula de la prova d’avaluació única es publiquen al web de la Facultat.


Reavaluació

La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges preveu un sistema de reavaluació per a tots els estudiants que no hagin superat l’avaluació final (suspesos i no presentats) en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única. 

El calendari de reavaluació estableix el mes de març per a les assignatures del primer semestre i de juliol per a les assignatures anuals i del segon semestre. 

La prova de reavaluació és igual que la d’avaluació única.

La data, l’hora i l’aula de la prova de reavaluació es publiquen al web de la Facultat.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

ARNALL I JUAN, M.; PONS I GURI, J. M., L’escriptura a les terres gironines: segles IX-XVIII, Girona: Diputació de Girona, 1993. (2 vols).

AUDISIO, G.; RAMBAUD, I., Lire le français d’hier. Manuel de Paléographie moderne (XVe-XVIIIe siècle), París: Armand Colin, 2001 (cinquena edició 2016).

BEAUCOURT-VICIDOMINI, B., Manuel de paléographie moderne: du XVIe sècle au XVIII siècle, à l’usage des généalogistes, Paris: Archives et Culture, 2012.

CENCETTI, G., Lineamenti di storia della scrittura latina, Bologna: Riccardo Pàtron, 1956 (reimpressió a cura de G. Guerrini Ferri, Bologna: Pàtron editore, 1997; 5a reimpressió 2010).

CHERUBINI, P. La scrittura latina: storia, forme, usi, Roma: Carocci, 2019 (ristampa 2020).

CHERUBINI, P.; PRATESI, A., Paleografia latina. L’avventura grafica del mondo occidentale, Città del Vaticano: Scuola Vaticana di Paleografia, Diplomatica e Archivistica, 2010. Versió en PFD (cal registrar-se).

COULSON, Frank T.; BABCOCK, Robrt G., The Oxford Handbook of latin Palaeography, Oxford: Oxford University Press., 2020.

CORTÉS ALONSO, V., La escritura y lo escrito. Paleografía y diplomática de los siglos XVI y XVII, Madrid: Instituto de Cooperación Iberoamericana, 1986.

GIMENO BLAY, F., . Las llamadas ciencias auxiliares de la historia: ¿errónea interpretación?: consideraciones sobre el método de investigación en Paleografía, Zaragoza: Diputación Provincial - Institución Fernando el Católico (CSIC), 1986.

MATEU IBARS, J.; MATEU IBARS, M. D., Colectánea paleográfica de la Corona de Aragón. Siglos IX-XVIII, Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, 1980-1991 (2 vols.: I. Texto y Transcripciones; II. Láminas).

MILLARES CARLO, A. (amb la colaboració de J.M. Ruiz Asencio), Tratado de paleografía española, Madrid: Espasa Calpe, 1983, 3 vols: I. Textos; II y III. Láminas).

NÚÑEZ CONTRERAS, L., Manual de paleografía: fundamentos e historia de la escritura latina hasta el siglo VIII, Madrid: Cátedra, 1994.

PARISSE, M., Manuel de paléographie médiévale: manuel pour grands commençants, París: Picard, 2006.

PETRUCCI, A., Breve storia della scrittura latina, Roma: Bagatto Libri, 1989 (seconda edizione riveduta e aggiornata: Roma, 1992).

PETRUCCI, A., Prima lezione di Paleografia, Roma: Laterza, 2002. Trad. catalana: Una lliçó de Paleografia, València: Universitat de València, 2008; Trad. castellana: La ciencia de la escritura: primera lección de Paleografía, Buenos Aires: Fondo de Cultura Economica, 2002-2003.

WEBBER, T., What is Palaeography? Blog of The British Academy [consulta 4 de maig de 2021].