Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Revisions en Teoria de la Literatura

Codi de l'assignatura: 566553

Curs acadŔmic: 2021-2022

Coordinaciˇ: Alex Josep Matas Pons

Departament: Departament de Filologia HispÓnica, Teoria de la Literatura i Comunicaciˇ

crŔdits: 6

Programa ˙nic: S

 

 

Hores estimades de dedicaciˇ

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

56

 

-  Teoria

Presencial

 

42

 

-  Tutoritzaciˇ per grups

Presencial

 

14

Treball tutelat/dirigit

44

Aprenentatge aut˛nom

50

 

 

CompetŔncies que es desenvolupen

 

Capacitat d’articular un discurs complex.
Capacitat d’anàlisi i síntesi.
Capacitat de realitzar estudis i treballs sobre temes diversos, en un nivell d’excel·lència.
Habilitat en l’ús dels recursos bibliogràfics.
Capacitat per a articular un discurs propi i comunicar-lo de manera clara i rigorosa.
Capacitat de crítica i autocrítica.
Capacitat de reflexió i pensament independent.
Capacitat de raonament intel·lectual.
Competència literària: capacitat per a comprendre i posar en relació textos literaris complexos.
Competència teòrico-crítica: capacitat per a analitzar els textos literaris i altres documents de cultura.
Competència comparatística: capacitat per a pensar en termes de relacions interlinearies.
Competència crítica transversal: capacitat per a posar en relació crítica la tradició literària amb altres manifestacions.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

  

La teoria literària del segle XX ha transformat de manera radical la concepció de la literatura. Des dels formalistes russos fins la deconstrucció, passant per l’estructuralisme txec o les aproximacions de la fenomenologia, totes aquestes teories fan un problema del lloc, la funció i el valor d’allò literari. Aquestes teories han sorgit i s’han desenvolupat en coordenades històriques i geogràfiques específiques i, en un segon moment, han irradiat altres contextos. Una història intel·lectual de la teoria del segle XX mostraria que moltes vegades ha estat el resultat de la circulació, no nomes dels textos, sinó també d’autors les vides dels quals s’han vist marcades, moltes vegades, per la guerra, l’exili i, dins els marcs nacionals, en les lluites polítiques i simbòliques per l’hegemonia i la reproducció cultural.

 

Si acceptem estudiar la teoria literària en relació als entramats històrics i materials de la cultura, té sentit preguntar-se per la circulació i transformació d’aquestes teories. D’aquí que aquest curs proposi una primera aproximació a una història intel·lectual comparada de la teoria literària a l’Argentina, Brasil i Espanya, amb especial èmfasi al període que comença els anys seixanta i setanta. Des de 1966 fins el 1973, la renovació crítica i teòrica va circular sobretot per mediació francesa, a les més variades geografies. El curs vol contribuir a la reconstrucció d’aquestes transformacions i al mateix temps vol fer pensar sobre una genealogia de les nostres actuals pràctiques.

  

 

 

Blocs temÓtics

 

1. Problemes de circulaciˇ

1.1. Conceptes i problemes:

1.1.1. Influència, deute, recepció, reescriptura, apropiació, ús, antropofàgia.

1.1.2. Model i còpia; simulacre.

1.1.3. Dependents i universals.

1.1.4. Paradigma; discurs; producció i circulació

1.1.5. Registre d’allò real. El cas Lautréamont (Leyla Perrone i Emir Rodríguez Monegal; Lautréamont austral).

2. Estructuralismes francesos

2.1. El camp del saber a França l’any 1966.

2.2. Estructuralisme periodístic, científic i intel·lectual.

2.3. Producció i circulació de la teoria.

3. Circulaciˇ de la teoria a IberoamŔrica

3.1. El cas argentí.

3.1.1. El camp del saber i el poder a l’Argentina l’any 1966.

3.1.2. Revistes i discursos.

3.1.3. La universitat argentina, la clandestinitat i la renovació teòrica.

3.1.4. El cas Òscar Massota.

3.2. El cas brasiler

3.2.1. El camp del saber i del poder a Brasil l’any 1966.

3.2.2. Antonio Candido i l’escola sociològica.

3.2.3. El cas Haroldo de Campos.

3.3. El cas espanyol.

3.3.1. Després de la Guerra Civil.

3.3.2. Institucions i discursos: el lloc de l’estilítica.

3.3.3. La renovació teòrica.

3.3.3.1. Plataformes de renovació acadèmica i intel·lectual: editorials, revistes, grups.

3.3.3.2. Els camps.

3.3.3.2.1. El camp filosòfic i els neo-nietzscheans.

3.3.3.2.2. El camp de la teoria.

3.3.3.2.1. Marxisme

3.3.3.2.2. Formalisme i estructuralisme.

3.3.3.2.3. Textualismes psicoanàlisi i deconstrucció

3.3.3.2.4. Les institucions de la Teoria de la Literatura (i la Literatura Comparada) en els estudis literaris.

3.3.3.2.5. El camp literari

3.3.4 Estudis de cas.

 

 

Avaluaciˇ acreditativa dels aprenentatges

 

Treball monogràfic a la fi del curs.

 

 

Fonts d'informaciˇ bÓsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

AA.VV., A favor de Nietzsche, Madrid, Taurus, 1972.  Enlla├ž

Brandini, Laura, Imágens de Roland Barthes no jornal ‘O Estado de S. Paulo’ (1953-2013) (Paris, Nota de Rodapé, 2015).  Enlla├ž

Canavese, Mariana, Los usos de Foucault en la Argentina. Recepción y circulación desde los años cincuenta hasta nuestros días, Buenos Aires, Siglo XXI, 2015.  Enlla├ž

Candido, Antonio, A formação da literatura brasileira, São Paulo, Martins, 1959.

De Campos, Haroldo, De la razón antropofágica y otros ensayos, México/Madrid, Siglo XXI, 2000.  Enlla├ž

De Campos, Haroldo, O seqüestro do barroco na formação da literatura brasileira: o caso Gregório de Mattos, Fundaçao Casa de Jorge Amadao, 1989.  Enlla├ž

García Berrio, Antonio, Significado actual del formalismo ruso, Barcelona, Planeta, 1973.

Garrido Gallardo, Miguel Ángel (ed.), Teoría semiótica. Lenguajes y textos hispánicos (volumen I de las Actas del Congreso de 1983), Madrid, CSIC, 1984.

Gerbaudo, Analía, Políticas de exhumación. Las clases de los críticos en la universidad argentina de la posdictadura (1984-1986) (Santa Fe, UNL, 2016).

Llovet, Jordi, Por una estética egoísta (esquizosemia), Barcelona, Anagrama, 1978.

Martínez Romero, Carmen, La crítica literaria española ante la renovación teórica (1965-1974), Tesis doctoral, Universidad de Granada, 1987. http://www.tdx.cat/handle/10803/17428?show=full  Enlla├ž

Moreno Pestaña, José Luis, La norma de la filosofía: la configuración del patrón filosófico español tras la Guerra Civil, Madrid, Biblioteca Nueva, 2013.

Schwarz, Roberto, Que horas são?, São Paulo, Companhia das Letras, 1987.

Trías, Eugenio, La filosofía y su sombra, Barcelona, Seix Barral, 1969.

Tuset, Vicenç, Los efectos del estructuralismo en la crítica literaria española y argentina: aproximación teórica a un estudio comparativo (2017), tesis doctoral de (Universidad Nacional de La Plata).

Vázquez García, Francisco, Hijos de Dionisos. Sociogénesis de una vanguardia nietzscheana (1968-1985), Madrid, Biblioteca Nueva, 2014.

Vázquez García, Francisco, La filosofía española. Herederos y pretendientes. Una lectura sociológica, Madrid, Abada, 2010.

Vidal Beneyto, José, Posibilidades y límites del análisis estructural, Madrid, Editora Nacional, 1981.

Wahnón Bensusan, Sultana, Estética y crítica literarias en España (1940-1950), Tesis doctoral, Universidad de Granada, 1987. http://www.tesisenred.net/handle/10803/17443

Wolff, Jorge H., Telquelismos latinoamericanos, Buenos Aires, Grumo, 2009. (Hay versión portuguesa: Telquelismos latino-americanos. A teoria crítica francesa no entre-lugar dos trópicos, Rio de Janeiro, Papéis Selvagens, 2016).

CapÝtol

Pozuelo Yvancos, José María, “Los años de la teoría” (pp. 679-711), en Historia de la literatura española. 8. Las ideas literarias (1214-2010), Madrid, Crítica, 2011.

Revista

Anthropos. Jacques Derrida. "¿Cómo no hablar?" y otros textos, "Suplementos", nº 13, Barcelona, 1989.  Enlla├ž

Article

Blesa, Túa, “Fernando Lázaro Carreter: la literalidad de la literatura”, Pensamiento literario español del siglo XX, 1, Anexos de Tropelías, Zaragoza, Universidad de Zaragoza, 2008.   Enlla├ž

De Peretti, Cristina y Rocha, Delmiro, “Las Spanish-speaking connections de Derrida”, Alea, Rio de Janeiro, vol. 17/1, pp. 78-91 (enero-junio 2015).  Enlla├ž

Hidalgo Nácher, Max (ed.), “Historia y usos hispánicos de la teoría”, 452ºf, nº 12, enero 2015.

Pino Estivill, Ester, “L’écriture barthésienne contre l’oubli (vue depuis l’Espagne)”, 452ºf, nº12, enero 2015. http://www.452f.com/pdf/numero12/12_452f_Pino_orgnl.pdf

Sullà, Enric; Catelli, Nora; y Sarlo, Beatriz, “Testimonios críticos”, 452ºf, nº 12, enero 2015. http://www.452f.com/pdf/numero12/12_452f_Testimonios_orgnl.pdf

Comunicacions, ponŔncies

Catelli, Nora, “Academias: los equívocos del comparatismo en el mundo (hispánico)”. Ponencia en el Encuentro organizado por el Department of Comparative Literature, (Harvard University), Frictions of World Literature: Taste, Value, and the Academy in Spanish and Latin American Literatures and Contexts- Mayo de 2015.  Enlla├ž