Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Lògica dels Gèneres Literaris

Codi de l'assignatura: 566556

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Alex Josep Matas Pons

Departament: Departament de Filologia Hispànica, Teoria de la Literatura i Comunicació

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

56

 

-  Teoria

Presencial

 

42

 

-  Tutorització per grups

Presencial

 

14

Treball tutelat/dirigit

44

Aprenentatge autònom

50

 

 

Competències que es desenvolupen

 

Capacitat d’articular un discurs complex.
Capacitat d’anàlisi i síntesi.
Capacitat de realitzar estudis i treballs sobre temes diversos, en un nivell d’excel·lència.
Habilitat en l’ús dels recursos bibliogràfics.
Capacitat per a articular un discurs propi i comunicar-lo de manera clara i rigorosa.
Capacitat de crítica i autocrítica.
Capacitat de reflexió i pensament independent.
Capacitat de raonament intel·lectual.
Competència literària: capacitat per a comprendre i posar en relació textos literaris complexos.
Competència teòrico-crítica: capacitat per a analitzar els textos literaris i altres documents de cultura.
Competència comparatística: capacitat per a pensar en termes de relacions interlinearies.
Competència crítica transversal: capacitat per a posar en relació crítica la tradició literària amb altres manifestacions.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

L’assignatura està dedicada a un dels principals problemes dels estudis literaris: la qüestió dels gèneres literaris. Al llarg del curs es proposarà un anàlisi de les diferents possibilitats de pensar un gènere literari amb l’objectiu de demostrar que en funció de la lògica genèrica seguida els resultats poder ser molt diferents. Es prendrà com a cas d’estudi el gènere assagístic.

 

 

Blocs temàtics

 

1. 1. Els gèneres literaris com a problema de la Teoria. Es reflexionarà sobre els diferents criteris d’identitat textual que justifiquen l’existència de diferents lògiques genèriques. Es desenvoluparan específicament els següents punts:

*   

1.1. Gèneres naturals, gèneres teòrics i gèneres històrics

 

1.2. Una perspectiva diacrònica

 

1.3. Els gèneres des d’un acostament pragmàtic

 

1.4. Els gèneres com a institució literària

 

1.5. Genericitat i hibridació genèrica

2. 2. L’assaig com a gènere literari. Es plantejaran els límits i problemes de pensar l’assaig com a gènere, es plantejaran els seus trets genèrics específics i es revisarà tant la seva literarietat com les distintes possibilitats d’integrar-lo en el sistema de gèneres. Es desenvoluparan específicament els següents punts:

*  

2.1. L’assaig en el sistema de gèneres literaris

 

2.2. Els Assaigs de Montaigne com a paradigma

 

2.3. Teories filosòfiques de l’assaig

 

2.4. L’assaig com a escriptura de la intimitat

3. 3. L’assaig periòdic. S’estudiarà un cas específic de subgènere assagístic, el que des del segle XVIII es desenvolupa en la premsa periòdica i que evoluciona cap a l’article i la crònica. Es presentarà especial atenció als vincles entre les característiques del suport material i els trets genèrics de l’assaig.

*  3.1. Assagisme i esfera pública

 

3.2. Una teoria de la fragmentarietat

 

3.3. Hibridació genèrica en l’assaig periòdic

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Elaboració d’un article de caire acadèmic directament relacionat amb els continguts tractats al llarg del curs.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Angenot, Marc (coord.): Teoría literaria, México, Siglo XXI, 1993.

Duff, David (ed.) (2000): Modern Genre Theory, London, Longman.

García Berrio, Antonio; Huerta Calvo, Javier (1996): Los géneros literarios. Sistema e historia, Madrid, Síntesis.

Garrido Gallardo, Miguel Ángel (ed.) (1988): Teoría de los géneros literarios, Madrid, Arco/Libros

Genette, Gérard (1979): Introduction à l’architexte, Paris, Seuil.

Genette, Gérard (1991): Fiction et diction, París, Seuil.

Hamburger, Käte (1975): La lógica de la literatura, Madrid, Visor, 1995.

Hernadi, Paul (1972): Teoría de los géneros literarios, Barcelona, Bosch, 1978

Spang, Kurt (1992): Géneros literarios, Madrid, Síntesis, 1996.

Staiger, Emil (1946): Conceptos fundamentales de poética, Madrid, Rialp, 1966.

Viñas, David: “Géneros literarios” dins Llovet, Jordi (et. Al.): Teoría literaria y literatura comparada, Barcelona, Ariel, pp. 263-331.

Aullón de Haro, Pedro (1992): Teoría del ensayo como categoria polèmica y programàtica en el marco de un sistema global de géneros, Madrid, Verbum.

Bense, Max (1947): «Sobre l’assaig i la seva prosa» dins L’Espill, Segona època, nº 22, Primavera de 2006, pp.119-127.

Cervera, Vicente; Hernández, Belén y Adsuar, Ma Dolores (eds.) (2005): El ensayo como género literario, Murcia, Universidad de Murcia

Habermas, Jürgen (1962): Historia y crítica de la opinión pública, Barcelona, Gustavo Gili, 1981

Lacoue-Labarthe, Philippe; Nancy, Jean-Luc (1978): El absoluto literario. Teoría de la literatura del romanticismo alemán, Buenos Aires, Eterna Cadencia, 2012.

Lukács, Georg (1911): L’ánima i les formes, Barcelona, Edicions 62, 1984

Martí Monterde, Antoni (2007): Poética del Café. Un espacio de la modernidad europea, Barcelona, Anagrama.

Montaigne, Michel (1595): Assaigs, Barcelona, Proa, 2006-2007

Ortega y Gasset, José (1914): Meditaciones del Quijote, Madrid, Revista de Occidente, 1984

Said, Edward (1983): El mundo, el texto y el crítico, Barcelona, Debate, 2004.

Schlegel, Friedrich (2009): Fragmentos; seguido de Sobre la incomprensibilidad, Barcelona, Marbot

Starobinski, Jean: «¿Es possible definir el ensayo?» en Cuadernos Hispanoamericanos, nº 575, mayo de 1998, pp. 31-41.

Weinberg, Liliana (2006): Situación del ensayo, México, UNAM

Article

Adorno, Theodor W. (1958): «L’assaig com a forma», dins Notes de literatura, Barcelona, Columna, 2001.

Besa Camprubí, Carles (2014): «El ensayo en la teoría de los géneros», Castilla. Estudios de Literatura, 5 (2014), pp. 101-123