Pla docent de l'assignatura
Tanca

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Textos Epigràfics Romans

Codi de l'assignatura: 568412

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Sergio Ramon Grau Guijarro

Departament: Departament de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica

crèdits: 5

Programa únic: S

Hores estimades de dedicació

Hores totals 125

 

Activitats presencials i/o no presencials

50

	-  Teoricopràctica	Presencial		42
	-  Tutorització per grups	Presencial		8

Treball tutelat/dirigit

30

Aprenentatge autònom

45

Competències que es desenvolupen

 

Competències generals Capacitat de llegir i interpretar críticament textos, aplicant a la seva anàlisi les eines necessàries per a l’adquisició de coneixements (fonts, bibliografia, disciplines auxiliars) amb una cura especial de seguir puntualment els avenços de la comunitat científica internacional. Capacitat d’elaborar els coneixements adquirits de manera creativa, exposar-los amb claredat i amb domini de les tècniques de divulgació de resultats obtinguts (tant de manera escrita com oral), i debatre sobre aquests coneixements amb rigor i honestedat intel•lectual. Capacitat de treballar en investigacions multidisciplinàries i d’enfocament integrador de diverses tradicions culturals i d’utilitzar els coneixements adquirits en els estudis sobre el món antic per a la interpretació de la realitat present. Competències específiques del màster i de l’especialitat CE2 Dominar els conceptes fonamentals de les llengües de la Mediterrània i el Pròxim Orient Antic a l’antiguitat, tant les estructures lingüístiques com els suports i mitjans d’escriptura. CE6 Accedir críticament als textos de les cultures de la Mediterrània i el Pròxim Orient Antic a l’antiguitat utilitzant les eines filològiques específiques del seu estudi i incorporant també els recursos que ofereixen les noves tecnologies. CE7 Generar coneixement sobre la cultura grecoromana a partir dels textos en les llengües clàssiques i a través de l’ús de la metodologia i el raonament crític propis de la Filologia clàssica (Especialitat Filologia Clàssica). CE10 Conèixer profundament la llengua llatina, amb especial atenció a la metodologia pròpia de la gramàtica històrica, a partir de la lectura de textos en diversos suports d’escriptura (Especialitat Filologia Clàssica – Matèria Llatí).

Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements Iniciació avançada a l’epigrafia com a disciplina científica.   Anàlisi de la cultura escrita al món antic.   Introducció a l’”epigrafia comparada”.   Estudi de les interaccions entre epigrafia i literatura.   Valoració de les inscripcions com a element de patrimoni.

 

 

Blocs temàtics

 

Núm..	Títol
1	La cultura escrita al món romà.
2	Iniciacio a l’estudi epigràfic. Autòpsia i edició d’inscripcions.
3	Tipologia de les inscripcions al món romà.
4	Paleografia i epigrafia.
5	Onomàstica i prosopografia.
6	L’epigrafia com a element d’autorepresentació.
7	Epigrafia i literatura a Roma.
8	Altres epigrafies al món romà.
9	Les dones a l'epigrafia

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

El curs combinarà les exposicions teòriques sobre la disciplina amb sessions pràctiques d’estudis de cas. D’aquestes últimes, una part es desenvoluparà sobre reproduccions fotogràfiques d’inscripcions, una altra part sobre reproduccions en tres dimensions i una altra sobre originals (al lapidari del Museu Arqueològic de Barcelona i d’altres museus).

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació es basarà en dos tipus d’evidències: la participació a classe (50%) i l’elaboració d’un treball dirigit pel professor sobre un tema d’interès de l’estudiant. La reavaluació segueix el format de l’avaluació única.   Avaluació única En cas que l’estudiant no pugui seguir l’avaluació continuada, pot acollir-se a l’avaluació única sempre que ho sol·liciti en els terminis i termes establerts per la Facultat.   L’avaluació única consistirà en un examen o un treball amb el valor del 100% de la nota.

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

AA.VV., Guide de l’epigraphiste. Bibliographie choisie des épigraphies antiques et médiévales, París 2003 (7o supl.: 2006-2007). 

Antonio Alvar (coord.), Siste, viator. La Epigrafía en la antigua Roma, Madrid, 2019.

Javier Andreu Pintado, coord., Fundamentos de Epigrafía Latina, Pamplona 2009. 

Crister Bruun – Jonathan Edmondson (eds.), The Oxford Handbook of Roman Epigraphy, Oxford 2014. 

Alfredo Buonopane, Manuale di Epigrafia latina, Roma 2010.

René Cagnat, Cours d’épigraphie latine, París 1914 (reimp. Roma 1964).

Ida Calabi Limentani, Epigrafia latina, Milán 1991.

Mireille Cébeillac-Gervasoni, Épigraphie latine, París 2006.

Alison E. Cooley, The Cambridge Manual of Latin Epigraphy, Cambridge 2012.

Jose D’Encarnaçao, Introduçao ao estudo da Epigrafia Latina, Coimbra 1997.

Ivan Di Stefano Manzella, Mestiere di epigrafista: guida alla schedatura del materiale epigrafico lapideo, Roma 1987.

Margheritta Guarducci, Epigrafia Greca, I-IV, Roma 1967-1978 (reimpr.1995).

Jean-Marie Lassere, Manuel d’épigraphie romaine, París 2005.

P. López Barja, Epigrafía latina. Las inscripciones romanas de los orígenes al siglo III d. C., Santiago de Compostela 1993.

A. G. Sinner – J. Velaza (eds.), Palaeohispanic Languages & Epigraphies, Oxford University Press, 2019.

G.C. Susini, Il lapicida romano. Introduzione all’epigrafia latina, Roma 1966.

G.C. Susini, Epigrafia romana, Roma 1982.

Article

Manuel Ramírez Sánchez, "Epigrafía digital. Tecnología 3D de bajo coste (...)", El profesional de la información, 23/5, 2014,467-474.

Pàgina web

www.edr-edr.it/default/index.php

www.manfredclauss.de/

www.uni-heidelberg.de/institute/sonst/adw/edh/

www.uni-koeln.de/phil-fak/ifa/altg/eck/Aiegl-home.html (AIEGL)

 

www.bbaw.de/bbaw/Forschung/Forschungsprojekte/cil/de/Startseite (CIL)

 

 

www2.uah.es/imagines_cilii/ (CIL II)

hesperia.ucm.es/