Dades generals |
Nom de l'assignatura: Gestió i Anàlisi de Dades de Biodiversitat
Codi de l'assignatura: 568700
Curs acadèmic: 2021-2022
Coordinació: Francesc Oliva Cuyas
Departament: Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística
crèdits: 6
Programa únic: S
Hores estimades de dedicació |
Hores totals 150 |
Activitats presencials i/o no presencials |
60 |
- Teoricopràctica |
Presencial |
4 |
|||
- Pràctiques de laboratori |
Presencial |
56 |
Treball tutelat/dirigit |
30 |
Aprenentatge autònom |
60 |
Competències que es desenvolupen |
|
Objectius d'aprenentatge |
Referits a coneixements • Assolir competència en la consulta i descàrrega de dades de biodiversitat i en l’ús del programari B-VegAna.
|
Blocs temàtics |
1. Tipus de dades en biodiversitat i la seva gestió
1.1. Tipus de dades. Espècimens. Observacions de camp (florístiques i faunístiques) i recomptes d’individus. Camps principals. Inventaris d’espècies i de comunitats
1.2. Recol·lecció d’espècimens i conservació: gestió i utilització científica. Interès de les col·leccions científiques històriques. Dades bibliogràfiques
1.3. Introducció als bancs d’informació en biodiversitat. Estructures de dades: taules, camps i tesaurus. Bases de dades de biodiversitat en xarxa: locals, nacionals i internacionals. Exemples de portals internacionals: GBIF i BioCASE. Exemples nacionals i locals (SIVIM, BDBC, Anthos, SIBA, etc.). Consulta i descàrrega de dades. Problemàtica de l’autoria. Filtratge d’errors i problemes de nomenclatura (sinònims). Bases de dades amb inventaris de vegetació (Global Index of Vegetation-Plot Databases). Bases de dades de biodiversitat. Perspectives de futur de les col·leccions i dels bancs de dades de biodiversitat
1.4. Formats estàndards d’intercanvi de dades (el TDWG). Formats XML de dades de biodiversitat: DarwinCore II i ABCD. Serveis webs (taxonòmics, cartogràfics i de georeferenciació). El format Veg-X per a dades de vegetació. Protocols de comunicació: Digir i Tapir
1.5. Georeferenciació de dades. SIG. Les bases de dades georeferenciades. Variables discretes i contínues. Format vectorial i de trama. Anàlisi en format vectorial i de trama: reclassificació i superposició. Els models digitals d’elevacions. Infraestructures de dades espacials (IDE)
1.6. Introducció al paquet de programes B-VegAna (http://biodiver.bio.ub.es/veganaweb), informatització de dades inèdites i importació de dades publicades. Consultes, cartografia i redacció d’informes
1.7. Presa de dades georeferenciades amb ZamiaDroid. Gestió de projectes, filtre de dades i exportació de les observacions als altres mòduls
1.8. Els mòduls Fagus, Quercus, Ginkgo i Yucca de B-VegAna (elaboració de projectes, introducció de dades, cartografia corològica, etc.)
2. Anàlisi de dades
2.1. Introducció a les tècniques d’anàlisi multivariant de dades. Matrius de dades, vector de mitjanes, matriu de covariàncies i matriu de correlacions. Distàncies i similituds. Tècniques de representació i tècniques de classificació
2.2. L’anàlisi de components principals. Elecció del nombre de components i interpretació. Rotació varimax. Relació amb l’anàlisi factorial. Cas pràctic: selecció de factors a partir de variables ambientals
2.3. Transformacions de variables i mesures de distàncies i similituds recomanables per a l’anàlisi de la biodiversitat
2.4. Anàlisi de proximitats (multidimensional scaling) mètrica i no mètrica: reducció de la dimensió mitjançant una matriu de proximitats entre els individus. Anàlisi de coordenades principals (classical scaling) i non-metric scaling. Cas pràctic: estudi de dades d’abundàncies d’espècies en localitats de mostreig
2.5. Relació entre abundància d’espècies i variables ambientals: RDA (redundancy analysis) i CCA (canonical correspondence analysis). Generalització a qualsevol mesura de distància: db-RDA. Cas pràtic: interrelació entre variables ambientals explicatives i matrius de taxons
2.6. Introducció a les eines d’anàlisi de conglomerats (cluster analysis). Conglomerat jeràrquic: dendrogrames. k mitjanes (k-means) i k mitjanes difuses (fuzzy k-means). Elecció del nombre de conglomerats. Cas pràctic: delimitació de territoris a Catalunya basats en la seva flora (fitogeografia) i en variables ambientals
2.7. Comparació de particions: matrius de confusió i Kappa. Índex de Rand. Cas pràctic: comparació dels resultats dels territoris obtinguts a Catalunya amb les propostes clàssiques d’O. de Bolòs i Rivas-Martínez. Concepte teòric de fidelitat i estadístics de mesura (phi-coefficient i Ochiai index). Cas pràctic: cerca d’espècies diagnòstiques a les comunitats
2.8. L’anàlisi discriminant: conceptes fonamentals i alguns enfocaments possibles. El discriminador lineal de Fisher. Avaluació d’una regla discriminant. Selecció de variables. Anàlisi discriminant basada en distàncies. Cas pràctic: comparació de la distribució potencial i real d’una espècie autòctona i d’una altra d’invasora
2.9. Disseny experimental i inferència estadística multivariant: PERMANOVA. Cas pràctic: confirmació de la validesa estadística d’associacions vegetals de boscos caducifolis
Metodologia i activitats formatives |
L’assignatura es fa íntegrament a l’aula d’informàtica.
|
Avaluació acreditativa dels aprenentatges |
S’utilitza el criteri següent: assistència (20%) i dues proves d’avaluació de coneixements i competències basades en casos pràctics (80%, un 40% cadascuna de les proves). |
Fonts d'informació bàsica |
Consulteu la disponibilitat a CERCABIB
Llibre
Legendre, P. & Legendre, L. Numerical Ecology. Elsevier Science, 3rd ed. (2012)
Revista
Pàgina web
Anònim. (2006). Esquema de dades xml DarwinCore II.
Anònim. (2006). Esquema de dades xml ABCD.