|
Pla docent de l'assignatura
|
|
Nom de l'assignatura: Entomologia Aplicada
Codi de l'assignatura: 568709
Curs acadèmic: 2021-2022
Coordinació: Marta Goula Goula
Departament: Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals
crèdits: 3
Programa únic: S
Hores estimades de dedicació
|
Hores totals 75
|
Activitats presencials i/o no presencials
|
30
|
|
- Pràctiques de laboratori
|
Presencial i no presencial
|
|
24
|
|
- Sortida de camp
|
Presencial i no presencial
|
|
4
|
|
- Seminari
|
Presencial i no presencial
|
|
2
|
Treball tutelat/dirigit
|
23
|
Competències que es desenvolupen
|
Competències específiques
CB6.- Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i / o aplicació d’idees, sovint en un context de recerca CB7.- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d’estudi.
CB8.- Que els estudiants siguin capaços d’integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació dels seus coneixements i judicis
CB9.- Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions i els coneixements i raons últimes que les sustenten a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats
CB10.- Que els estudiants posseeixin les habilitats d’aprenentatge que els permetin continuar estudiant d’una manera que haurà de ser en gran manera autodirigida o autònom
CE2.- Saber aplicar i integrar els seus coneixements, la comprensió d’aquests, la seva fonamentació científica i les seves capacitats de resolució de problemes en entorns nous i definits de manera precisa, incloent contextos de caràcter multidisciplinari tant investigadors com professionals altament especialitzats.
CE5.- Saber transmetre d’una manera clara i sense ambigüitats a un públic especialitzat o no, resultats procedents de la investigació científica i tecnològica o de l’àmbit de la innovació més avançada, així com els fonaments més rellevants sobre els quals se sustenten.
CE6.- Haver desenvolupat l’autonomia suficient per participar en projectes d’investigació i col·laboracions científiques o tecnològiques dins la biodiversitat, en contextos interdisciplinaris i, si escau, amb una alta component de transferència de coneixement.
|
Referits a coneixements
En el marc de l’estudi aplicat de la biodiversitat animal un dels aspectes d’interès és conèixer els artròpodes que interactuen amb els interessos humans, tant des del punt vista taxonòmic com dels danys que produeixen (malalties, plagues, etc.). Aquesta assignatura presenta un interès eminentment pràctic i proporciona les bases per a la sortida professional i per a la investigació en aquest àmbit de la biologia.
Una part de l’assignatura se centra en casos model d’espècies que són plaga forestal o agrícola. Alguns dels exemples corresponen a espècies invasores. A partir d’aquests models s’estudien les característiques biològiques i poblacionals que, sota determinades condicions, poden provocar que una espècie esdevingui plaga. Aquestes característiques junt amb els mecanismes d’avaluació de danys i els mecanismes de control de les poblacions són la informació que ha de permetre afrontar, amb coneixements, les solucions als problemes que causen les espècies plaga.
L’altra part de l’assignatura se centra en els artròpodes que incideixen en el benestar i en la salut humana, tant els molestos (que poden causar fòbies) com els perillosos (metzinosos, urticants, paràsits o vectors). Per tant, reconèixer les espècies d’artròpodes més importants que poden afectar el nostre estat d’ànim o la nostra salut, entendre els processos patològics, al·lèrgics i conductuals dels artròpodes perniciosos, tenir en compte els aspectes preventius de certes malalties perilloses i conèixer les àrees de distribució de les pandèmies més nocives, constitueix el gruix d’objectius a assolir en aquesta segona part de l’assignatura.
L’objectiu final de l’assignatura és proporcionar les bases teoricopràctiques necessàries per conèixer i poder afrontar la gestió d’espècies d’artròpodes que interactuen amb els interessos humans en els àmbits estudiats.
Objectius concrets de l’assignatura
— Reconèixer les espècies d’artròpodes perjudicials tant per a l’economia com per a la salut humana, i les repercussions tant en l’home (individu) com en les poblacions (comunitats) dels trastorns que poden causar els artròpodes. — Conèixer els fonaments biològics i les característiques poblacionals que fan que una espècie pugui esdevenir perjudicial. — Aprendre a utilitzar els mètodes i tècniques per estudiar i valorar les espècies perjudicials i els estralls que ocasionen. — Conèixer i valorar els mètodes emprats per gestionar tant les espècies plaga com els mètodes preventius d’algunes malalties, així com la legislació i les normatives existents en relació amb el control de plagues, les vacunes disponibles i els processos terapèutics per a algunes malalties.
|
1.
Teoria
1.1.
Els artròpodes i els interessos humans
1.2.
Introducció a l’entomologia mèdica, primers conceptes. Artròpodes molestos (nerviosismes i fòbies). Artròpodes picadors-mastegadors: principals grups i importància mèdica. Prevenció contra les picades: repel·lents i altres sistemes de protecció. Principals trastorns, simptomatologia i tractament
1.3.
Artròpodes urticants i metzinosos: principals grups i importància mèdica. Simptomatologia metzinosa. Tractament contra els verins. Al·lèrgies
1.4.
Els vectors de nematodes i les malalties associades: les filariosis. Principals trastorns, prevenció, simptomatologia i tractament de les filariosis. Principals àrees de distribució d’aquestes malalties
1.5.
Els vectors de protoctists (flagel·lats i apicomplexos) i les malalties associades. Principals trastorns, prevenció, simptomatologia i tractament. Principals àrees de distribució d’aquestes malalties
1.6.
Els vectors de microorganismes (bacteris i virus) i les malalties associades. Principals trastorns, prevenció, simptomatologia i tractament. Principals àrees de distribució d’algunes d’aquestes malalties
1.7.
Entomologia agroforestal. Concepte de plaga. Factors determinants de les plagues. Mètodes de gestió de plagues: panoràmica general. Gestió química. Gestió biològica. Principals grups emprats. Gestió integrada
1.8.
Plagues model del medi forestal. Espècies plaga autòctones i invasores. Exemples seleccionats. Reconeixement, dinàmica poblacional, danys, gestió
1.9.
Plagues model del medi agrícola. Espècies plaga autòctones i invasores. Exemples seleccionats. Reconeixement, dinàmica poblacional, danys, gestió
1.10.
Plagues model dels espais verds urbans (parcs i jardins). Espècies plaga autòctones i invasores. Exemples seleccionats. Reconeixement, dinàmica poblacional, danys, gestió
1.11.
Plagues model dels magatzems. Espècies plaga autòctones i invasores. Exemples seleccionats. Reconeixement, dinàmica poblacional, danys, gestió
1.12.
Legislació, normatives i organismes públics que regulen el control i la gestió en l’àmbit agroforestal
2.
Seminaris
* S’organitzen diferents seminaris, per tractar temes d’interès en el control de plagues. Hi participen especialistes qualificats, el tema de recerca dels quals pertanyi a les matèries de l’assignatura. Alguns dels temes que consten al programa teòric es tracten en aquests seminaris, ja sigui de forma total o parcial.
Els seminaris s’organitzen segons la disponibilitat dels investigadors i poden canviar d’un curs a l’altre.
3.
Treball pràctic de laboratori
* — Reconeixement d’algunes espècies plaga de l’àmbit agroforestal i d’algunes espècies amb importància mèdica (artròpodes i vectors)
— Dissecció de l’aparell metzinós i reproductor dels himenòpters
— Reconeixement d’algunes espècies útils en el control de plagues
4.
Treball pràctic de camp
* Visita d’un parc urbà amb un especialista en plagues de parcs i plantes ornamentals. Aquesta visita serveix per preparar el treball pràctic (fet en grups), que consisteix en el seguiment de les poblacions d’algunes de les plagues habituals en els parcs. Al treball també s’han de proposar les mesures de gestió oportunes.
Metodologia i activitats formatives
|
Activitats presencials i no presencials
— Classes teòricopràctiques. Les classes teoòricopràctiquesdesenvolupen els conceptes bàsics del temari i inclouen les eines adients per il·lustrar l’explicació (presentacions, vídeos, etc.). El material de suport a l’assignatura està disponible en el Campus Virtual abans de la impartició. A continuació de l’explicació, l’alumne accedeix al material preparat per observar a la realitat el que s’ha exposat en la primera part. Si convingués, les explicacions teòriques es poden fer no presencials (virtuals), i la part observacional es farà al laboratori presencialment als laboratoris del Departament de Biologia Animal, amb materials procedents de la col·lecció del Departament i amb material viu, d’espècies plaga, dels seus enemics naturals i espècies o grups importants en l’entomologia mèdica.
— Classes expositives. Els alumnes han d’exposar oralment a la classe un treball referent al temari prèviament acordat amb el professor.
— Seminaris. Els seminaris s’ajusten al mateix procediment d’impartició que les classes teòriques.
— Pràctiques de camp. Visita a un parc urbà dels voltants de la ciutat de Barcelona per a la part forestal o agrícola.
Activitats tutelades
Treball en grup tutelat. Les activitats tutoritzades se centren en el seguiment de dos treballs pràctics que fan els alumnes (per grups) sobre plagues d’un parc urbà i sobre el desenvolupament d’una malaltia o comentari d’un article cientificomèdic relacionat amb l’entomologia.
Aprenentatge autònom
Estudi dels conceptes que s’imparteixen a les classes presencials. Consulta de fonts complementàries, lectura de textos proposats pel professor, consulta de pàgines web proposades pel professor.
|
Avaluació acreditativa dels aprenentatges
|
S’avaluen els coneixements i les habilitats adquirides, així com la participació en les diverses activitats presencials i no presencials.
Instruments basats en l’observació:
— Assistència a les sessions teòriques i pràctiques i participació activa en les activitats programades (10 %).
— Dos treballs de curs (total 60 %).
— Examen de síntesi dels continguts de l’assignatura (30 %). Nota: l’exàmen es pot fer, si convé, virtualment.
La nota final és el resultat de la suma de les diferents puntuacions avaluades.
Avaluació única
— Examen de síntesi dels continguts de l’assignatura (70 %).
— Treballs de curs (30 %).
La nota final és el resultat de la suma de dues puntuacions avaluades.
|
Fonts d'informació bàsica
|
Consulteu la disponibilitat a CERCABIB
Llibre
ALTIERI MA., NICHOLLS CI. 2004. Biodiversity and pest management in agroecosystems. 2nd ed. New York. Food Products Press.

ATIAS, A. & HEGHNE, A., 1984. Parasitologia clínica. Ed. Publicaciones técnicas Mediterraneo. Santiago de Chile.
BUSVINE, J. R., 1976. Insects, Hygiene and History. Ed. Athlone Press., Londes.
DAJOZ, R. Entomologia forestal. Los insectos y el bosque. Ed. Mundi-Prensa. 2001

FERNÁNDEZ-RUBIO, F., 2011. Artrópodos en medicina y veterinaria. 2a ed. Madrid : Ministerio. 
FERNÁNDEZ-RUBIO, E., 1986. Normas profilácticas para estancias cortas en paises tropicales. Ed. Ministerio Asuntos exteriores. Madrid.
Fitxes de plagues de malalties agrícoles i forestals . Barcelona : Generalitat de Catalunya. Servei de Protecció dels Vegetals, 1986-

GILBERT LI, GILL SS (eds). 2010. Insect control : biological and synthetic agents. Amsterdam: Elsevier,

GODDARD, J. 2007. Physician’s Guide to Arthropods of Medical Importance. 5th ed. Boca Raton, FL, CRC Press 
[També, 4th ed., 2003]
HEAPS JW (ed). 2006. Insect Management for Food Storage and Processing. 2n ed. American Association of Cereal Chemists. 
ISHAAYA I, HOROWITZ AR. (eds.) 2009. Biorational Control of Arthropod Pests. 380 pages. Springer-Verlag.

JACAS J, CABALLERO P, AVILA J. (eds.). 2005. El Control biológico de plagas y enfermedades : la sostenibilidad de la agricultura mediterránea Castelló de la Plana : Publicacions de la Universitat Jaume I.

ELDRIDGE, B. F. & EDMAN, J. D., eds. 2004. Medical Entomology: A Textbook on Public Health and Veterinary Problems Caused by Arthropods. Rev. ed. Kluwer Academic Publishers. 
MULLER, G. & DURDEN, L.A., eds. 2009. Medical and veterinary entomology. 2nd ed. Elsevier. 
PAINE TD (ed). 2006. Invasive forest insects, introduced forest trees, and altered ecosystems: ecological pest management in global forests of a changing world.

PUMAROLA, A., PIEDROLA, G. GONZÁLEZ, F. et al., 1982-1983. Medicina preventiva y social. Higiene y sanidad ambiental. [7a ed]. Ed. Amaro. Madrid. 
SERVICE, M. 2012. Medical entomology for students 5th Edition Cambridge University Press 
SMITH, K. G. V., 1973. Insects and other arthropods of medical importance. Ed. Brithish Museum (Natural History) Londres. 
VILLALBA S. 2005. Plagas y enfermedades de jardines. 2a ed. rev. y ampliada. Ed. Mundi-Prensa. 356 p. 
Article
SELIGMAN, M. E., 1996. Phobias and preparedness. Behavior Therapy, 2: 307-320. 
Pàgina web
http://www.soton.ac.uk/~ceb/EctoEndodirectory/frontectoendo.htm

http://www.ent.iastate.edu/list/directory/114/vid/5

Text electrònic
PRODUCTES FITOSANITARIS: NOVA LEGISLACIÓ QUE REGULA EL SEU ÚS. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Generalitat de Catalunya. Dossier tècnic. N47 