Pla docent de l'assignatura

 

 

Catalą Castellano Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Prącticum de Biodiversitat a Microescala

Codi de l'assignatura: 568714

Curs acadčmic: 2021-2022

Coordinació: Antonio Gomez Bolea

Departament: Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Cičncies Ambientals

crčdits: 3

Programa śnic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

33

 

-  Teoria

Presencial

 

1

 

-  Prąctiques especials

Presencial

 

32

Treball tutelat/dirigit

17

Aprenentatge autņnom

25

 

 

Competčncies que es desenvolupen

 

Competències bàsiques del Màster

CB6: Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i / o aplicació d’idees, sovint en un context de recerca

CB7:Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc

CB8:Que els estudiants siguin capaços d’integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació dels seus coneixements i judicis

CB9: Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions i els coneixements i raons últimes que les sustenten a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats

CB10: Que els estudiants posseeixin les habilitats d’aprenentatge que els permetin continuar estudiant d’una manera que haurà de ser en gran manera autodirigida o autònom

Competències generals/transversals

CG0: Saber integrar-se i treballar en equips d’investigació utilitzant indistintament el castellà, català o anglès

Competències específiques

CE1: Haver adquirit coneixements avançats i demostrat, en un context d’investigació científica, una comprensió detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia de treball en l’evolució de la biodiversitat o en la seva conservació.

CE2: Saber aplicar i integrar els seus coneixements, la comprensió d’aquests, la seva fonamentació científica i les seves capacitats de resolució de problemes en entorns nous i definits de manera precisa, incloent contextos de caràcter multidisciplinari tant investigadors com professionals altament especialitzats.

CE3: Saber avaluar i seleccionar la teoria científica adequada i la metodologia precisa dins de la biodiversitat per formular judicis a partir d’informació incompleta o limitada incloent-hi, quan calgui i sigui pertinent, una reflexió sobre la responsabilitat social o ètica lligada a la solució que es proposi en cada cas.

CE5: Saber transmetre d’una manera clara i sense ambigüitats a un públic especialitzat o no, resultats procedents de la investigació científica i tecnològica o de l’àmbit de la innovació més avançada, així com els fonaments més rellevants sobre els quals se sustenten.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

Referits a coneixements

  • Adquirir un conocimiento práctico sobre la fauna de invertebrados, fundamentalmente artrópodos.
  • Adquirir un conocimiento práctico sobre briófitos, líquenes y hongos.
  • Conocer la taxonomía y la faunística de los principales grupos de invertebrados, briófitos, líquenes y hongos.
  • Poder identificar ejemplares de artrópodos, briófitos, líquenes y hongos.
  • Conocer las técnicas de recolección y estudio de cada grupo biológico.
  • Dominar el material bibliográfico y las claves de clasificación para permitir la identificación taxonómica de las muestras.
  • Estar capacitado para elaborar censos y listas de especies y elaborar informes.
  • Tener una aproximación respetuosa para con los organismos de los hábitats locales.
  • Tener conciencia de la importancia de la preservación de los organismos y de los sistemas naturales.
  • Comprender la composición taxonómica desde una perspectiva adaptativa y evolutiva.

 

 

Blocs temątics

 

1. Sessions de prąctiques de laboratori i sortides de camp

*  A cada tema, s’introdueixen els grups i les espècies més destacades del nostre àmbit geogràfic, així com les tècniques d’estudi pròpies dels diversos ambients i la bibliografia (guies de camp, claus d’identificació) necessàries per treballar en els diversos grups.

1.1. Tècniques de mostreig i conservació d’artròpodes, briòfits, líquens i fongs.

1.2. Disseny i pràctica d’un estudi per avaluar la diversitat d’invertebrats del medi edàfic

1.3. Disseny i pràctica d’un estudi per avaluar la diversitat de briòfits i líquens epífits

1.4. Sortida de mostreig a una roureda

1.5. Disseny i pràctica d’un estudi per avaluar la diversitat de briòfits en un medi lligat a l’aigua

1.6. Disseny i pràctica d’un estudi per avaluar la diversitat d’artròpodes del medi edàfic

1.7. Sortida de mostreig del salt d’aigua, la llera del torrent i roques

1.8. Disseny i pràctica d’un estudi per avaluar la diversitat d’artròpodes del medi edàfic

1.9. Disseny i pràctica d’un estudi per avaluar la diversitat de briòfits i líquens en roques i sòl

1.10. Sortida de mostreig a un pineda/prat/rocam

1.11. . Característiques i classificació dels principals grups d’artròpodes (queliceromorfs i miriàpodes)

1.12. Característiques i classificació dels principals grups d’artròpodes (crustacis i hexàpodes)

1.13. Característiques i classificació dels principals grups de briòfits

1.14. Característiques i classificació dels principals grups de líquens

1.15. Integració i anàlisi de les dades obtingudes

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Les sessions combinen pràctiques de laboratori i sortides de camp que es desenvolupen en el decurs d’una estada de cinc dies durant el mes de juny, en una localitat amb diferents ambients terrestres. Les activitats s’inicien mitjançant l’explicació de tècniques generals de recol·lecció d’invertebrats, algues, briòfits, líquens i fongs. A continuació es fa una sortida a una zona amb un ambient determinat (avetosa, pineda, bedollar, rierol, etc.) per recol·lectar els diferents organismes objecte del curs. Posteriorment, al laboratori, el material recol·lectat serveix per estudiar els caràcters d’interès taxonòmic de cada grup i es determina mitjançant claus dicotòmiques i guies de camp.

Al llarg dels cinc dies també s’exposen els temes de disseny dels diferents tipus d’estudi d’avaluació de la diversitat i de la dinàmica espaciotemporal de poblacions d’artròpodes, algues, briòfits, líquens i fongs.

D’una manera general es pot dir que la metodologia de l’assignatura segueix les pautes d’una activitat d’aplicació.

 

Activitats presencials

Tal com s’ha exposat en els apartats anteriors, les activitats presencials consisteixen en sortides de camp i en pràctiques de laboratori.

 

Activitats tutelades

El treball tutelat consisteix en l’elaboració d’un informe de les dades de diversitat obtingudes en el decurs de les activitats presencials.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 


S’avaluen els coneixements i habilitats pràctiques assolits, així com la participació activa en les sessions de camp i de laboratori.

Avaluació continuada dels coneixements i activitats adquirits mitjançant el seguiment exhaustiu del professorat en el decurs de les sessions de camp i de laboratori.

Avaluació de l’informe sobre les dades de diversitat obtingudes en el decurs de les activitats presencials.

 

Avaluació śnica


No es preveu la possibilitat d’una avaluació única ja que l’assistència a les activitats de camp i de laboratori és totalment necessària.

 

 

Fonts d'informació bąsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

BARRIENTOS, J.A. (ed.). Curso práctico de entomología. Manuals de la Universitat Autònoma de Barcelona, Entomologia. Bellaterra, 2004.  EnllaƧ

CASAS, C.; BRUGUÉS, M.; CROS, R.M. Flora dels Briòfits dels Països Catalans. I. Molses. 2a ed. rev. Institut d’Estudis Catalans, 2003-2004.  EnllaƧ

CASAS, C.; BRUGUÉS, M.; CROS, R.M. Flora dels Briòfits dels Països Catalans. II. Hepàtiques i antocerotes. 2a ed. rev. Institut d’Estudis Catalans, 2003-2004.  EnllaƧ

FUENTE, J.A., DE LA, (ed.). Zoología de artrópodos. Nova York: McGraw-Hill/Interamericana de España, 1994   EnllaƧ

Història natural dels Països Catalans. Vol. 4: Plantes inferiors. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1985   EnllaƧ

Història natural dels Països Catalans. Vol. 5: Fongs i líquens. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1985   EnllaƧ

Història natural dels Països Catalans. Vol. 9: Artròpodes I. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986  EnllaƧ

Història natural dels Països Catalans. Vol. 10: Artròpodes II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1987   EnllaƧ

NIETO, J.M.; MIER, M.P. Tratado de entomología. Barcelona: Omega, 1985   EnllaƧ

RICHARDS, O.W.; DAVIES, R.G. Tratado de entomología Imms. Barcelona: Omega, 1984. 2 vol.   EnllaƧ

ROMOSER, V.S. The science of entomology . 2a ed. Nova York: MacMillan, 1981  EnllaƧ

[També, 1973]  EnllaƧ

SELFA, J.; PUJADE, J. Fonaments de zoologia dels artròpodes. València : Universitat de València, cop. 2002   EnllaƧ

SMITH, C.W. et al. The Lichens of Great Britain and Ireland. British Lichen Society. 2009  EnllaƧ

STREBLE, H.; KRAUTER, D. 1987. Atlas de microorganismes de agua dulce: la vida en una gota de agua. Omega. 1987   EnllaƧ