Pla docent de l'assignatura

 

 

Catalą Castellano Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Prącticum de Biodiversitat a Macroescala

Codi de l'assignatura: 568715

Curs acadčmic: 2021-2022

Coordinació: Jose Domingo Rodriguez Teijeiro

Departament: Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Cičncies Ambientals

crčdits: 3

Programa śnic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

36

 

-  Exercicis prąctics

Presencial i no presencial

 

2

 

-  Prąctiques d'ordinadors

Presencial i no presencial

 

2

 

-  Prąctiques especials

Presencial i no presencial

 

32

Treball tutelat/dirigit

19

Aprenentatge autņnom

20

 

 

Competčncies que es desenvolupen

 

Competències bàsiques 

CB6 - Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i / o aplicació d’idees, sovint en un context de recerca

CB7 - Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d’estudi

CB8 - Que els estudiants siguin capaços d’integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació dels seus coneixements i judicis

CB9 - Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions i els coneixements i raons últimes que les sustenten a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats

CB10 - Que els estudiants posseeixin les habilitats d’aprenentatge que els permetin continuar estudiant d’una manera que haurà de ser en gran manera autodirigida o autònom

Competències específiques

CE1 - Haver adquirit coneixements avançats i demostrat, en un context d’investigació científica, una comprensió detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia de treball en l’evolució de la biodiversitat o en la seva conservació.

CE2 - Saber aplicar i integrar els seus coneixements, la comprensió d’aquests, la seva fonamentació científica i les seves capacitats de resolució de problemes en entorns nous i definits de manera precisa, incloent contextos de caràcter multidisciplinari tant investigadors com professionals altament especialitzats.

CE3 - Saber avaluar i seleccionar la teoria científica adequada i la metodologia precisa dins de la biodiversitat per formular judicis a partir d’informació incompleta o limitada incloent-hi, quan calgui i sigui pertinent, una una reflexió sobre la responsabilitat social o ètica lligada a la solució que es proposi en cada cas.

CE5 - Saber transmetre d’una manera clara i sense ambigüitats a un públic especialitzat o no, resultats procedents de la investigació científica i tecnològica o de l’àmbit de la innovació més avançada, així com els fonaments més rellevants sobre els quals se sustenten.

CE6 - Haver desenvolupat l’autonomia suficient per participar en projectes d’investigació i col·laboracions científiques o tecnològiques dins la biodiversitat, en contextos interdisciplinaris i, si escau, amb una alta component de transferència de coneixement.

 

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Adquirir un coneixement pràctic de la vegetació, la flora vascular i la fauna vertebrada de la península Ibèrica.

— Conèixer la taxonomia, la diversitat i la distribució dels principals grups de flora vascular i de fauna vertebrada.

— Poder identificar espècies de plantes vasculars i de fauna vertebrada.

— Conèixer les principals tècniques d’estudi i de mostreig dels grups esmentats.

— Comprendre la composició faunística d’un territori des d’una perspectiva adaptativa i evolutiva.

— Comprendre l’estructura del paisatge i de les comunitats vegetals en relació amb l’ecologia de les espècies dominants i de la dinàmica de la vegetació.

 

Referits a habilitats, destreses

— Saber elaborar censos i llistes d’espècies, i informes sobre la fauna i la flora d’un territori.

— Usar recursos bibliogràfics i informàtics per obtenir informació de base sobre hàbitats, plantes vasculars i espècies de vertebrats.

— Usar recursos bibliogràfics i informàtics per identificar plantes vasculars i espècies de vertebrats. 

 

Referits a actituds, valors i normes

— Tenir una actitud d’aproximació respectuosa envers la flora i la fauna local.

— Tenir consciència de la importància de gestionar de manera sostenible la flora, la fauna i els sistemes naturals.

 

 

Blocs temątics

 

1. Introducció / Planificació de les prospeccions de camp

1.1. Aspectes metodològics

1.2. Recull d’informació de base sobre els territoris i els grups d’organismes a estudiar: recursos bibliogràfics, recursos informàtics, bases de dades, ortoimatges, cartografies temàtiques, etc.

2. Casos d’estudi

2.1. Ecosistemes de muntanya mitjana submediterrània i medioeuropea: boscos, formacions arbustives, sistemes antropitzats, etc.

2.2. Ecosistemes d’alta muntanya: boscos subalpins, formacions arbustives, pastures, roquissars, etc.

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

— Pràctiques d’ordinadors:

• Obtenció d’informació de base sobre les àrees i els hàbitats d’estudi (ortoimatges, cartografia temàtica, bases de dades de biodiversitat, informació biogeogràfica, etc.) i sobre els poblaments faunístic i florístic dels territoris a explorar.

• Introducció a la caracterització taxonòmica, biològica i biogeogràfica de la flora i la fauna vertebrada de diferents ambients.

 

— Pràctiques de camp. Les sessions són totes pràctiques i es desenvolupen en el decurs d’una estada de quatre dies en localitats on es puguin estudiar diferents ambients terrestres i aquàtics.

• Caracterització de la vegetació i de la fauna en diferents ecosistemes terrestres i aquàtics en l’àmbit geogràfic de la península Ibèrica. Es fa incidència sobretot en les espècies més destacades de cada tipus d’ambient.

• Aplicació de tècniques d’estudi adequades als diversos ambients i grups taxonòmics mostrejats; s’incideix en l’ús de la bibliografia i d’altres recursos de suport per treballar aquests aspectes en els diversos grups.

• Al final de cada jornada de camp es duu a terme una sessió de posada en comú de les observacions i, si escau, d’identificació i preparació dels materials recol·lectats.

 

Activitats no presencials

— Pràctiques d’ordinador:

• Utilització de recursos bibliogràfics i informàtics (base de dades, banc d’imatges, claus de determinació en línia) per obtenir informació de base sobre els territoris i hàbitats a prospectar, i la flora vascular i la fauna vertebrada associades.

• Introducció a la caracterització taxonòmica, biològica i biogeogràfica de la vegetació, la flora i la fauna vertebrada de diferents ambients.

Activitats presencials 

— Pràctiques de camp:

Caracterització de diferents ecosistemes terrestres i aquàtics a través dels hàbitats i de la seva fauna vertebrada. De cada grup, es fa referència a les espècies més destacades i a les tècniques d’estudi pròpies dels diversos ambients, i es tracta com observar i emprar la bibliografia (guies de camp, claus d’identificació) necessàries per treballar en els diversos grups.

 

Activitats tutelades

— Treball tutelat:

Prèviament a la pràctica de camp, utilització de recursos bibliogràfics i informàtics (bases de dades de biodiversitat, banc d’imatges, claus de determinació en línia) per obtenir informació de base sobre els territoris i hàbitats a prospectar, i la flora vascular i la fauna vertebrada associades.

Després de la pràctica de camp, elaboració d’informes que continguin una caracterització de les localitats i els ambients prospectats: comparació dels hàbitats prospectats durant la sortida amb els catalogats al manual CORINE, prenent com a base la composició florística. En relació amb la fauna, comparar el catàleg de fauna potencial (segons el banc de dades de biodiversitat de Catalunya) amb les llistes d’espècies elaborades durant la sortida. Valorar el mètode d’identificació dels diferents grups de vertebrats en funció de l’hàbitat. Determinar el moment del cicle vital en què es troben les espècies.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Instruments basats en l’observació: llistats de flora i fauna i registres en base de dades: 10 %. 

Treballs de l’estudiant: memòria, dossiers, carpeta d’aprenentatge.

  • Presentació inicial: informació bàsica sobre el territori (orografia, litologia, climatologia), hàbitats, flora i fauna de les diferents sortides a realitzar en la pràctica de camp:  10 %.
  • Assistència: 40 %.
  • Treball pràctic: 40 %.
    • Caracterització de les localitats a comparar: 5 %.
    • Característiques relacionades amb la flora i la fauna: 30 %.
    • Qüestions formals de la presentació: 5 %.

 

Avaluació śnica

Prova de síntesi on s’avaluen els aspectes bàsics de l’assignatura.

 

 

Fonts d'informació bąsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

ARNOLD, E.N. & BURTON, J.A. Guía de campo de los anfibios y reptiles de España y Europa. 2a ed. Barcelona: Ed. Omega, 1982.  EnllaƧ

BANG, P. Y DAHLSTRÖM, P. Huellas y señales de los animales de Europa. Ed. Omega. 1999.  EnllaƧ

BARBADILLO, L. J.; LACOMBA, J. I.; PÉREZ-MELLADO, V.; SANCHO, V. Y LÓPEZ-JURADO, L. F. Anfibios y reptiles de la Península Ibérica, Baleares y Canarias. Barcelona: Ed. GeoPlaneta, 1999.  EnllaƧ

BLANCO CASTRO, E. et al. Los bosques ibéricos. Una interpretación geobotánica. 4a ed. rev. Barcelona: Ed. Planeta, 2005  EnllaƧ

BOLÒS, O.; VIGO, J.; MASALLES, R.M. I NINOT, J.M. Flora manual dels Països Catalans, 3a ed. rev. i ampl. Barcelona: Editorial Enciclopèdia Catalana, 2005  EnllaƧ

CASTROVIEJO, S. et al. (Eds.) Flora Iberica. Madrid: Real Jardín Botánico de Madrid, CSIC, 1986-2011.  EnllaƧ

CORBET, G. & OVENDEN, D. Manual de los mamíferos de España y de Europa. Barcelona: Ed. Omega, 1982.  EnllaƧ

GARCIA-PETIT, J. Fauna del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Lynx Edicions.1997.  EnllaƧ

JONSSON, L. Aves de Europa. Barcelona:Ed. Omega, 1994.  EnllaƧ

De JUANA, E. & VARELA, J.M. Aves de España. 3a ed. Barcelona: Ed. Lynx, 2016.  EnllaƧ

LAWRENCE, M. Guía de identificación: huellas y señales de las aves de España y de Europa. Ed. Omega. 2003.  EnllaƧ

LÓPEZ GONZÁLEZ, G. Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares. 2a ed. Madrid: Ed. Mundi-Prensa, 2006.  EnllaƧ

MULLARNEY, K. SVENSSON, L. ZETTERSTRÖM, D & GRANT, P.J. Guia d’ocells : Europa i regió mediterrània . 2a ed. Barcelona: Ed. Omega, 2010.  EnllaƧ

[També, Guķa de aves : la guķa de campo de aves de Espańa y de Europa mįs completa, 2001]  EnllaƧ

PURROY, F.J. & VARELA, J.M. Mamíferos de España. 3a ed. Barcelona: Ed. Lynx, 2016.  EnllaƧ

ROSE, L. Dónde observar aves en España y Portugal. Madrid: Ed. Tutor, 1996.  EnllaƧ

VIGO, J. Les comunitats vegetals. Descripció i classificació. Barcelona: Publicacions i edicions UB, 2005.  EnllaƧ

VIGO,J, CARRERAS, J & FERRÉ, A. (eds.) Manual dels Hàbitats de Catalunya. Volums I a VII. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya. 2005-2008.  EnllaƧ

Pągina web

CARRERAS, J.; DIEGO, F. Cartografia dels hàbitats a Catalunya [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge, 24 novembre 2004.   EnllaƧ

CARRERAS, J.; DIEGO, F.; VIGO, J. Informe sobre les correspondències entre els hàbitats de Catalunya i els hàbitats d’interès comunitari. Informe per a la Generalitat de Catalunya (inèdit), 2005  EnllaƧ

Banc de dades de biodiversitat de Catalunya   EnllaƧ