Pla docent de l'assignatura

 

 

Catalą Castellano Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Prącticum de Biodiversitat Marina

Codi de l'assignatura: 568716

Curs acadčmic: 2021-2022

Coordinació: Maria Cruz Palacin Cabańas

Departament: Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Cičncies Ambientals

crčdits: 3

Programa śnic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

25

 

-  Teoria

Presencial i no presencial

 

1

 

-  Prąctiques especials

Presencial i no presencial

 

24

Treball tutelat/dirigit

25

Aprenentatge autņnom

25

 

 

Competčncies que es desenvolupen

 

CB6 - Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i / o aplicació d’idees, sovint en un context de recerca

 

CB7 - Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d’estudi

 

CB8 - Que els estudiants siguin capaços d’integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació dels seus coneixements i judicis

 

CB9 - Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions i els coneixements i raons últimes que les sustenten a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats

 

CB10 - Que els estudiants posseeixin les habilitats d’aprenentatge que els permetin continuar estudiant d’una manera que haurà de ser en gran manera autodirigida o autònom

 

CG0 - Saber integrar-se i treballar en equips d’investigació utilitzant indistintament el castellà, català o anglès

 

CE1 - Haver adquirit coneixements avançats i demostrat, en un context d’investigació científica, una comprensió detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia de treball en l’evolució de la biodiversitat o en la seva conservació.

 

CE2 - Saber aplicar i integrar els seus coneixements, la comprensió d’aquests, la seva fonamentació científica i les seves capacitats de resolució de problemes en entorns nous i definits de manera precisa, incloent contextos de caràcter multidisciplinari tant investigadors com professionals altament especialitzats.

 

CB3 - Saber avaluar i seleccionar la teoria científica adequada i la metodologia precisa dins de la biodiversitat per formular judicis a partir d’informació incompleta o limitada incloent-hi, quan calgui i sigui pertinent, una reflexió sobre la responsabilitat social o ètica lligada a la solució que es proposi en cada cas

 

CE4 - Predir i controlar l’evolució de situacions complexes mitjançant el desenvolupament de metodologies de treball noves i innovadores adaptades a l’àmbit científic / investigador de la biodiversitat

 

CB5 - Saber transmetre d’una manera clara i sense ambigüitats a un públic especialitzat o no, resultats procedents de la investigació científica i tecnològica o de l’àmbit de la innovació més avançada, així com els fonaments més rellevants sobre els quals se sustenten

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Adquirir una visió general de la biodiversitat marina, tant des del punt de diversitat d’espècies com de comunitats.

— Conèixer les característiques dels principals grups taxonòmics d’algues, d’invertebrats, de peixos i d’ocells marins.

— Identificar les espècies i les comunitats marines més freqüents de les nostres costes.

— Conèixer les tècniques de recol·lecció i estudi d’organismes marins.

— Saber accedir de forma adequada a les diferents fonts d’informació així com dominar les claus de determinació per permetre la identificació taxonòmica de les mostres.

— Estar capacitat per elaborar censos i llistes d’espècies, i escriure informes.

— Tenir una aproximació respectuosa envers la flora i fauna local.

— Tenir consciència de la importància de la preservació de la flora i fauna i els sistemes naturals.

— Comprendre la composició faunística des d’una perspectiva adaptativa i evolutiva.

 

 

Blocs temątics

 

1. Sessions prąctiques

*  A cada tema, s’introdueixen les espècies més destacades del nostre àmbit geogràfic, així com les tècniques d’estudi pròpies dels diversos ambients i la bibliografia (guies de camp, claus d’identificació) necessàries per treballar en els diversos grups.

1.1. Característiques i classificació dels principals grups de macroalgues (cloròfits, cromòfits i rodòfits) i de les principals espècies de fanerògames marines

1.2. Característiques i classificació dels principals grups d’esponges, cnidaris i ctenòfors

1.3. Característiques i classificació dels principals grups de platihelmints i anèl·lids

1.4. Característiques i classificació dels principals grups de meiofauna

1.5. Característiques i classificació dels principals grups de mol·luscs

1.6. Característiques i classificació dels principals grups de crustacis

1.7. Característiques i classificació dels principals grups d’equinoderms i briozous

1.8. Característiques i classificació dels principals grups de procordats, peixos i ocells marins

1.9. Característiques i classificació dels principals grups d’organismes planctònics

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Les sessions són totes pràctiques i es desenvolupen en el decurs d’una estada de tres o quatre dies (en funció de les possibilitats de l’assignatura) a una localitat de la costa mediterrània la primera quinzena de juny. Cada dia es fa una sortida a mar al matí, amb vaixell o des de la costa. Es fa una explicació in situ de les principals comunitats i espècies locals, així com de les tècniques de recol·lecció específiques per a cada grup taxonòmic i ecològic. Els professors fan una recollida selectiva de material i mostren les diverses tècniques. Com a exemple, es fa un transsecte horitzontal de 50 x 5 metres on se censen visualment els peixos, s’estima la cobertura de macroalgues i se censen i mesuren garotes. Els alumnes poden observar la flora i fauna marina amb respirador de superfície (snorkel) o fent immersió, en funció de la seva titulació. A la tarda es fa cada dia una sessió de laboratori on es treballa de forma interrelacionada (no seqüencial) el material recollit al mar. S’utilitzen claus i bibliografia i s’estudien els caràcters d’interès taxonòmic de cada grup. L’estudiant disposa d’un text guia que li servirà de guió durant el desenvolupament de tota l’assignatura. Aquest text guia inclou una síntesi de cada un dels principals grups taxonòmics, la referència de les fonts bibliogràfiques bàsiques, així com fulls en blanc on els estudiants poden reflectir totes les observacions fetes tant en el mar com en el laboratori (descripcions, esquemes, comentaris, etc.).

Nota important. La UB finança totes les despeses de la sortida, però pot ser que els alumnes hagin de pagar les despeses de manutenció i l’allotjament.

 

Activitats presencials

— Pràctiques de camp: sessions al mar (vaixell o costa) tots els matins del pràcticum.

— Classes teoricopràctiques: a l’inici de les sessions de laboratori, cada tarda.

— Laboratori: in situ, totes les tardes del pràcticum.

 

Activitats tutelades

— Treball tutelat: text guia.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

S’avaluen els coneixements i les habilitats pràctiques assolits, així com la participació activa en les sessions de mar i laboratori.

Procediment:

— Avaluació continuada de les activitats fetes i dels coneixements adquirits, mitjançant el seguiment exhaustiu del professorat en el decurs de les sessions de mar i laboratori.

— Avaluació del grau d’aprofitament i de l’interès demostrat en totes les activitats, així com de les habilitats adquirides.

— Prova de determinació al final de cadascuna de les sessions de laboratori: els alumnes, repartits en grups petits, han d’identificar exemplars de les espècies aparegudes al mostreig de mar i situar al seu ambient deu espècies típiques.

 

Avaluació śnica

Presentació de totes les mostres requerides a l’avaluació continuada i prova d’identificació general de les principals espècies aparegudes al mostreig de mar.

 

 

Fonts d'informació bąsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

BRAUNE, W.; GUIRY, M.D. Seaweeds. A colour guide to common benthic green, brown and red algae of the world’s oceans. A.R.G. Gantner Verlag K.G. 601 pp. 2011.   EnllaƧ

BRODIE, J.; LEWIS, J. Unravelling the algae: the past, present, and future of algal systematics. CRS Press. 376 pp. 2007.   EnllaƧ

CABIOC, J; FLOC’H, J.Y.; LE TOQUIN, A.; BOUDOURESQUE, C.F.; MEINESZ, A.; VERLAQUE, M. Guía de las algas de los mares de Europa: Atlántico y Mediterráneo. Omega, 249 pp. 1995.   EnllaƧ

CALVIN, J.C. El Ecosistema marino Mediterráneo: guía de su flora y fauna. Murcia: El autor, 1995.   EnllaƧ

CAMBRA, J.; GÓMEZ, A.; RULL, J. Guia de les algues i els líquens dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, 190 pp. 1989.   EnllaƧ

Fauna ibérica. Madrid: Museo Nacional de Ciencias Naturales. CSIC, 1990-2016 [Diversos volums].  EnllaƧ

GÖTHEL, H. Fauna marina del Mediterráneo. Barcelona: Omega, 1994.   EnllaƧ

GÓMEZ GARRETA, A.. Flora phycologica iberica. 1. Fucales. Universidad de Murcia, 192 pp. 2000.  EnllaƧ

GRAHAM, L.E.; GRAHAM, J.M.; WILCOX L.W. Algae. 2nd ed. 616 pp. 2009.  EnllaƧ

HICKMAN, F.M. Zoología: manual de laboratorio. Madrid [etc.]: McGraw-Hill/Interamericana de España, 1991.   EnllaƧ

LARINK, O. & WESTHEIDE, W. Coastal Plankton. Photo guide for European seas. 2nd extended ed. Verlag Dr. Friedrich München Pfeil. Munchen. 191 pp. 2011.  EnllaƧ

LEE, R. E. Phycology, 4th editon. Cambridge University Press, 547 pp. 2008.   EnllaƧ

LLIMONA, X. Plantes Inferiors. Historia Natural dels Països Catalans, 4. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 558 pp. 1993.   EnllaƧ

NEWELL, G.E. & NEWELL, R.C. Marine plankton, a practical guide. Pisces Conservation Ltd, 223 pp. 2006.   EnllaƧ

OCAÑA, A.; [et al.]. Guía submarina de invertebrados no artròpodos. 2a ed. Granada: Comares, 2000.   EnllaƧ

PATERSON, A. Las Aves marinas de España y Portugal : Península Ibérica, Islas Baleares, Canarias, Azores y Madeira. Barcelona : Lynx, 1997  EnllaƧ

PERRIER, R. La Faune de la France en tableaux synoptiques illustrés. París: Delagrave, 1964-1982. [Diversos volums].   EnllaƧ

REVIERS, B. De. Biologie et phylogénie des algues. Tome 1. Editions Belin, Paris, 352 pp. 2002.   EnllaƧ

REVIERS, B. De Biologie et phylogénie des algues. Tome 2. Editions Belin, Paris, 255 pp. 2002.   EnllaƧ

RIEDL. R., (Ed.). Fauna y flora del Mar Mediterráneo: una guía sistemática para biólogos y naturalistas. Barcelona: Omega, 1986.   EnllaƧ

SUTHERS, I.M. & RISSIK, D. (Eds.) Plankton, a guide to their ecology and monitoring for water quality. CSIRO Publishing, 256 pp. 2009.  EnllaƧ

Synopses of the British fauna. Londres: Adacemic Press. [Diversos volums].   EnllaƧ

WALLACE, R.L.; TAYLOR, W.K. Invertebrate zoology: a laboratory manual. 5th ed. Upper Saddle River (N.J.): Prentice Hall, 1997.   EnllaƧ

Pągina web

GUIRY, M.D.; GUIRY, G.M. AlgaBase version 4.2. World-wide electronic publication National University of Ireland, Galway. http:// www.algabase.org. 2012.  EnllaƧ