Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Enginyeria Genètica

Codi de l'assignatura: 361664

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Maria Teresa Adell Creixell

Departament: Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

59

 

-  Teoria

Presencial

 

14

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

12

 

-  Pràctiques de problemes

Presencial

 

12

 

-  Pràctiques de laboratori

Presencial

 

18

 

-  Seminari

Presencial

 

3

Treball tutelat/dirigit

41

Aprenentatge autònom

50

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques).

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).

   -

Treball en equip (capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comú / capacitat de col·laborar en equips interdisciplinaris i en equips multiculturals).

   -

Capacitat creativa i emprenedora (capacitat de formular, dissenyar i gestionar projectes / capacitat de cercar i integrar nous coneixements i actituds).

   -

Obtenir informació, dissenyar experiments i interpretar resultats experimentals.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Conèixer i comprendre els fonaments i les tècniques relacionats amb la caracterització i manipulació del material genètic, així com les aplicacions en recerca bàsica i aplicada.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Eines bàsiques per al maneig d’àcids nucleics (preparació i anàlisi)

1.1. Preparació i anàlisi dels àcids nucleics: purificació d’àcids nucleics. Electroforesi d’àcids nucleics

1.2. Enzims per manipular els àcids nucleics: nucleases. Enzims de restricció. Fosfatasa alcalina, polinucleòtid-cinasa. Ligasa. Polimerases d’àcids nucleics. DNA-polimerases i RNA-polimerases. Polimerases Taq, PCR

1.3. Tècniques per estudiar seqüències d’àcids nucleics. Marcatge d’àcids nucleics. Concepte de sonda i detecció de molècules marcades. Transferència de punts i transferència Southern (dot i Southern blots). Seqüenciació

2. Clonatge

2.1. Concepte de clonatge. Aplicació de la PCR per clonar

2.2. Tipus de vectors. Plasmidis i vectors derivats de plasmidis; derivats de lambda (fags i cosmidis); vectors de llevats; vectors d’eucariotes superiors

2.3. Genoteques. Construcció i cribratge. Estratègies de selecció dels clons recombinants

3. Caracterització dels productes d’expressió

3.1. Caracterització de l’expressió gènica: els transcrits. Transferència Northern. Hibridacions in situ. RT-PCR i concepte de microarrays. SAGE. Promotors i zones reguladores: caracterització i enginyeria

3.2. Caracterització de l’expressió gènica: les proteïnes. Extracció i purificació de proteïnes. Electroforesi de proteïnes. Transferència Western. Transferència de punts i transferència de ratlles (dot i slot blots), ELISA i microarrays de proteïnes. Detecció immunològica. Immunocitoquímica i immunohistoquímica

4. Aplicacions de l’enginyeria genètica

4.1. Expressió heteròloga de gens i sistemes de mutagènesi dirigida. Vectors d’expressió i sistemes d’expressió: proteïna independent i de fusió; proteïna citoplasmàtica i de secreció. Mutagènesi dirigida simple: rèplica d’heterodúplex i reemplaçament de casset. Introducció als sistemes de mutagènesi múltiple

4.2. Modificació genètica d’organismes. Transgènesi en animals: mètodes de generació i tipus. Edició genètica: CRISPR/Cas9. Regulació de l’expressió del transgèn. Transgènesi en plantes: mètodes d’obtenció. Interferència d’RNA. Teràpia gènica

5. Pràctiques

5.1. Purificació i caracterització d’àcids nucleics

5.2. Síntesi de proteïnes recombinants

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Activitats presencials
En aquest curs es duen a terme classes magistrals, problemes i seminaris per entendre i aprofundir en els conceptes bàsics de les tècniques d’enginyeria genètica i les seves aplicacions. Igualment es fan classes pràctiques intensives perquè l’alumne es familiaritzi amb les tecnologies bàsiques de l’enginyeria genètica.

Classes. A les classes s’utilitza material audiovisual en format electrònic (presentacions PowerPoint, animacions, vídeos, accés directe a URL, etc.) per permetre un millor seguiment dels continguts explicats. El material en format electrònic està disponible a les plataformes del Campus Virtual perquè els alumnes matriculats hi puguin accedir fàcilment.

— Problemes. L’aprenentatge es basa en la resolució de problemes a classe i fora de l’aula. A classe es fan en grups, i fora de l’aula es proposa la resolució d’un problema complex que integri els coneixements de tot el curs.

— Seminaris. Els seminaris serveixen per aprofundir en aspectes concrets de l’assignatura, i ampliar els coneixements oferts a les classes magistrals. 

— Classes pràctiques. Són obligatòries i intensives, de 18 h, en grups d’un màxim de 12 alumnes amb un professor (24 alumnes per laboratori amb dos professors), repartides en quatre dies consecutius.

 

Activitats no presencials dirigides

Per a les sessions de problemes i seminaris, els professors proporcionen prèviament material (problemes, articles i revisions) que l’alumne ha de llegir i assimilar abans de les sessions corresponents per afavorir que hi participi activament. Alguna de les proves parcials durant el curs es fa a partir de treballs grupals, que poden requerir treball no presencial.

 

Aprenentatge autònom

Abans de les classes presencials de teoria, l’alumne ha de revisar el material docent que s’utilitza en aquestes classes. Després de les classes teòriques, cal que l’alumne estudiï els continguts impartits, utilitzant no només els apunts de les classes sinó també el material docent complementari suggerit pel professor per poder resoldre els possibles dubtes que es plantegin. A les classes de problemes es resolen els problemes proposats a classe, però cal acabar-los fora de l’aula si no s’ha fet abans. Cal que l’alumne s’organitzi per a les tasques requerides pel professor tenint en compte els terminis i el calendari establerts per desenvolupar-les i presentar-les.

 

 En la mesura que sigui possible se incorporarà la perspectiva de gènere en el desenvolupament i activitats de l’assignatura

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Criteris
S’avaluen els aprenentatges, les habilitats, els coneixements assolits durant el curs i la participació.

 

Sistema

En l’avaluació continuada, el 60 % de la nota és la prova de síntesi, al final del curs, que inclou preguntes test sobre problemes curts i teoria i problemes (semblants als que hem treballat a classe).

Les pràctiques compten el 10 % de la nota final. No s’avaluen en aquest examen sinó que es fa un examen de pràctiques el darrer dia de les pràctiques, al laboratori mateix. Aquest examen es corregeix just en acabar-lo.

Es faran 4 activitats avaluables durant el curs, a part de la prova de síntesi, que comptaran el 20 %.

El 10 % restant correspon a la participació activa.

Per aprovar l’assignatura s’ha d’haver tret un mínim de 4/10 de la Part1 (Temes 1-6) i de la Part 2 (Temes 7-10) i haver assistit a les pràctiques. 

Els alumnes, tant si segueixen avaluació continuada com única, tenen dret a una reavaluació on es valora la nota de la prova de reavaluació (90 %). La de pràctiques (10 %) es manté en el cas que les tinguin aprovades de l’examen que van fer a les pràctiques.

 

Avaluació única

Criteris
S’avaluen els aprenentatges, les habilitats i els coneixements assolits durant el curs.

 

Sistema

En cas que l’alumne sol·liciti una avaluació única en substitució de l’avaluació continuada, ho ha de fer mitjançant un document únic, signat per ell i pel professor. Aquesta sol·licitud es fa durant el període fixat per la Facultat i és definitiva i irreversible. Tot i que l’alumne s’aculli a l’avaluació única, ha de fer les pràctiques en sessions presencials.

L’avaluació única es fa el mateix dia que la prova de síntesi. La prova de teoria i problemes (90 % de la nota final) és idèntica a la prova de síntesi dels alumnes que s’acullin a l’avaluació continuada, i serveix per valorar l’adquisició i la integració de coneixements. Consta de preguntes de tipus test i problemes. L’avaluació de les pràctiques (10 % de la nota final) es fa durant les pràctiques. 

Tant l’avaluació única com la continuada es duen a terme atenent les convocatòries oficials de la Facultat de Biologia.

 

Reavaluació

Els alumnes tenen dret a una reavaluació en què es valora la nota de la prova de reavaluació i de les pràctiques. La reavaluació es fa seguint la normativa vigent a la Facultat de Biologia.