Pla docent de l'assignatura

 

 

Català English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Plans Públics de Previsió

Codi de l'assignatura: 363682

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Salvador Torra Porras

Departament: Departament d'Econometria, Estadística i Economia Aplicada

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoricopràctica

Presencial i no presencial

 

60

Treball tutelat/dirigit

40

Aprenentatge autònom

50

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Capacitat d'elaborar, analitzar i aplicar la informació comptable i financera externa i interna per controlar la gestió i la presa de decisions.

   -

Capacitat de prendre decisions econòmiques i empresarials tenint en compte la situació econòmica actual.

   -

Capacitat d'identificar els agents econòmics que configuren una economia, d'entendre com s'interrelacionen per poder prendre decisions econòmiques i conèixer-ne tots els efectes.

   -

Capacitat d'identificar, analitzar i seleccionar els projectes d'inversió mitjançant els criteris financers adequats.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

Conèixer l’objectiu, el funcionament i les característiques fonamentals dels diferents models de previsió social que hi ha al món. Es tracta específicament el sistema de Seguretat Social espanyol, les seves prestacions, la seva situació i la influència exercida des de l’àmbit de la Unió Europea. S’analitza la sostenibilitat dels sistemes de pensions i s’introdueixen elements de l’economia conductual en les decisions en l’estalvi.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Principals sistemes de protecció social

1.1. El concepte estat del benestar: orígens i objectius

1.2. Evolució al llarg del temps: el sistema dels tres pilars

1.3. La Seguretat Social a Espanya: origen i desenvolupament

1.4. Models teòrics de pensions: prestació definida, contribució definida i contribució definida nocional

1.5. Bases de dades i anàlisis empíriques

2. Factors demogràfics i impacte en els sistemes de pensions

2.1. Mesura del canvi demogràfic en un país: components demogràfiques fonamentals a tenir en compte en el càlcul de projeccions

2.2. Magnituds demogràfiques bàsiques i evolució: taxa de natalitat, taxa de mortalitat, esperança de vida i moviments migratoris

2.3. Escenaris demogràfics usats pels principals organismes nacionals i internacionals

2.4. Risc de longevitat: mesura i formes de cobertura

3. Factors econòmics i impacte en els sistemes de pensions

3.1. Desenvolupament econòmic i impacte en el sistema de benestar

3.2. Població activa i població passiva: evolució de la taxa de dependència

3.3. Cotitzacions socials i alternatives de finançament

3.4. Despesa social i producte interior brut: comparativa internacional

3.5. El pressupost de la Seguretat Social

3.6. Els riscos econòmics en els sistemes de pensions

4. Règims i canvis legislatius en el sistema de pensions a Espanya

4.1. Règim general de la Seguretat Social

4.2. Règim especial dels treballadors per compte propi o autònoms

4.3. Altres règims especials

4.4. Classes passives

4.5. Pacte de Toledo

4.6. Fons de reserva

4.7. Principals reformes legislatives

5. Prestacions dels sistemes de pensions

5.1. Pensions contributives

5.2. Pensions no contributives

5.3. Complements a mínims

5.4. Comparativa internacional: les prestacions per països

5.5. Altres prestacions en l’àmbit de l’estat del benestar: dependència i salut

6. La sostenibilitat dels sistemes de pensions

6.1. Sostenibilitat, suficiència i eficiència: tres conceptes bàsics

6.2. Taxa de substitució

6.3. Complementarietat entre pilars de protecció

6.4. Segon pilar: plans de pensions d’ocupació

6.5. Tercer pilar: plans de pensions individuals i altres sistemes d’estalvi a llarg termini

7. Noves anàlisis en pensions: economia conductual en pensions

7.1. Decisió: de la utilitat esperada a la teoria de la perspectiva

7.2. Bases conceptuals de l’economia conductual

7.3. Heurístiques i biaixos

7.4. L’arquitectura de les decisions sobre l’estalvi

7.5. Nudges per impulsar un estalvi adequat

7.6. Experiències internacionals d’aplicació d’economia conductual en pensions

7.7. El paper de la neuroeconomia en les decisions d’estalvi

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

El curs es desenvolupa en sessions teòriques en què l’alumnat ha de participar havent llegit el material facilitat prèviament. Cal redactar tres exercicis pràctics associats a alguns dels blocs de l’assignatura en què es mostri el domini de la matèria.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’alumnat té la possibilitat d’aprovar l’assignatura mitjançant les activitats d’avaluació continuada, de manera que, a partir del temari, es proposen tres exercicis que s’han de resoldre i lliurar en la data fixada. Aquests exercicis s’encaminen a avaluar l’habilitat pràctica de l’alumnat a l’hora d’aplicar i desenvolupar els conceptes explicats durant les classes.

Així mateix, ha de fer una prova final referent a la matèria cursada. La ponderació per a cada apartat és la següent: 60 % de la qualificació corresponent als exercicis i 40 %, a la prova final (la nota mínima d’aquesta prova final és de 5 sobre 10).

La planificació dels tres exercicis d’avaluació continuada està prevista cada mes i mig aproximadament.
 

 

Avaluació única

L’avaluació única consisteix en un examen escrit que inclou tot el contingut de l’assignatura. L’estudiant ha d’acreditar que ha adquirit els mateixos coneixements i competències que han adquirit en l’avaluació continuada la resta d’estudiants.

Per a la reavaluació el criteri és el mateix que en l’avaluació única. No s’estableix cap condició prèvia perquè l’estudiant pugui presentar-se a la reavaluació. Per tant, pot presentar-se a la reavaluació d’una assignatura qualsevol estudiant que no l’hagi superat prèviament (tant si ha suspès com si no s’hi ha presentat).

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

BARR, N; DIAMOND, Peter. La reforma necesaria. El futuro de las pensiones. Madrid: El hombre del tres, 2012

Catàleg UB  Enllaç

BENARTZI, Shlomo.; LEWIN, R. Save More Tomorrow. Penguin, 2012

Catàleg UB  Enllaç

GORELLI HERNÁNDEZ, Juan; VILCHEZ, M; ALVAREZ, M; De VAL PENA, A. Lecciones de Seguridad Social. Madrid: Tecnos, 2011

Catàleg UB  Enllaç

KAHNEMAN, Daniel. Pensar rápido, pensar despacio. Barcelona: Editorial Debate, 2012

Catàleg UB  Enllaç

¿Pensiones Públicas o Pensiones Privadas? y otros textos: semblanza de Luis Martínez Noval. Prólogo de Felipe González. Siero: La fábrica de Libros, 2014

Catàleg UB  Enllaç

OCDE (2019) Pensions at a Glance 2019: OECD and G20 Indicators. Paris: OECD Publishing

Catàleg UB  Enllaç

Article

AYUSO, M; HOLZMANN, R. Natalildad, Pirámide Poblacional y Movimientos Migratorios en España: su efecto en el sistema de pensiones. Documento de Trabajo Instituto BBVA de Pensiones, 2014, núm. 8, p. 1-18.

 

Recurs electrònic extern  Enllaç

AYUSO, M; BRAVO, J; HOLZMANN, R. Indicadores demográficos alternativos en el cálculo de las proyecciones de población para España y Portugal. Documento de trabajo Instituto BBVA de Pensiones, abril 2015, núm. 11, p. 1-22.

 

Recurs electrònic extern  Enllaç

AYUSO, M; GUILLÉN, M; VALERO, D. Eficiencia y equidad en el sistema de pensiones.Portugal. Revista Presupuesto y Gasto Público, 2013, núm. 71, p. 193-204.

 

VALERO, D. ARTIS, M; AYUSO, M; GARCIA, M. Una propuesta de reforma del sistema de pensiones español basada en un modelo de contribución definida nocional. Revista de Métodos Cuantitativos para la Economía y la Empresa, 2011, núm. 11, p. 91-113.

 

THALER, R.H.; BERNARTZI, S. Save More Tomorrow: using Behavioural Economics to increase employee Saving. Journal of Political Economy, Febrer 2004, (vol. supplemen), núm. 112, p. 164-187.

 

Recurs electrònic extern  Enllaç

VALERO, D. Perspectivas del sistema público de pensiones y el papel de la previsión complementaria. Ekonomiaz, Revista vasca de Economía del Gobierno Vasco, 2014, núm. 85, 1 semestre, p. 42-65.

 

VALERO, D. Tendencias en materia de pensiones privadas. El papel de las rentas vitalicias. Pensiones. Una reforma medular. 2013a. Editorial J.A. Herce. Fundación de Estudios Financieros, 175-189

Pàgina web  Enllaç

Ayuso, M., Bravo J. M., Holzmann, R. (2021a). Getting life expectancy estimates right for pension policy: period versus cohort approach. Journal of Pension Economics and Finance, 20, 2, 212-231

Ayuso, M., Bravo, J. M., Holzmann, R., Palmer, E. (2021b). Automatic Indexation of the Pension Age to Life Expectancy: When Policy Design Matters. Risks, 9, 96 (https://doi.org/10.3390/risks9050096)

Ayuso, M., Bravo, J. M., Palmer, E. (2021). Edad de jubilación y vinculación a la esperanza de vida: corrigiendo el gap en las estimaciones. Instituto BBVA de Pensiones, Working Paper nº33/2020.

Bravo, J. M., Ayuso, M., Holzmann, R., Palmer, E. (2021a). Addressing the life expectancy gap in pension policy. Insurance: Mathematics and Economics, 99, 200-221

Text electrònic

United Nations. World Mortality Wallchart 2015. Department of Economic and Social Affairs-Population Division, New York, 2015

Recurs electrònic extern  Enllaç