Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Disseny i Anàlisi de Polítiques Públiques

Codi de l'assignatura: 569130

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Lluís Medir Tejado

Departament: Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret

crèdits: 5

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 125

 

Activitats presencials i/o no presencials

42

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

27

 

-  Tutorització per grups

Presencial

 

3

 

-  Taller experimental

Presencial

 

12

Treball tutelat/dirigit

42

Aprenentatge autònom

41

 

 

Competències que es desenvolupen

 

CB6. Capacitat per assolir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l’aplicació d’idees, sovint en un context de recerca.

CB7. Capacitat per aplicar els coneixements adquirits i per resoldre problemes en entorns nous o poc coneguts i en contextos més amplis (o multidisciplinaris) relatius al seu camp d’estudi.

CB8. Capacitat per integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació dels seus coneixements i judicis.

CB9. Capacitat per comunicar conclusions, i els coneixements i les raons últimes que les sustenten, a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats.

CB10. Habilitats d’aprenentatge que permetin continuar estudiant de manera majoritàriament autodirigida o autònoma.

CG0.- Capacitat per parlar bé en públic.

CG1. Vocació de servei públic i compromís ètic.

CG2. Capacitat per planificar, organitzar i gestionar amb recursos escassos.

CG3. Capacitat per liderar equips de treball.

 
CE1. Coneixement profund i capacitat d’aplicació del règim jurídic dels diferents àmbits de la gestió juridicoadministrativa i comprensió dels reptes actuals de les administracions públiques i del sector públic en general.

CE2. Capacitat per disposar dels recursos financers a l’abast per satisfer de la millor manera possible les necessitats de finançament i el compliment dels objectius establerts.

CE3. Capacitat per identificar les necessitats de recursos humans en una administració pública o una altra organització, i per aplicar les tècniques i els procediments de planificació, selecció i perfeccionament de personal.

CE4. Capacitat per analitzar, desenvolupar i interpretar el cicle de formació, disseny, implementació i avaluació de les polítiques públiques per aconseguir una gestió pública avançada amb la millora d’estratègies i directrius pràctiques.

CE5. Capacitat per comprendre teories, aplicar mètodes i organitzar dades amb la finalitat de dur a terme una recerca pròpia o en equip en algun àmbit de la gestió pública.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Disposar dels coneixements bàsics per analitzar la formació i l’estructura dels problemes públics, i per descriure i qüestionar el marc lògic amb què es formulen les polítiques públiques.

— Adquirir els coneixements per construir un model analític simple d’estudi i descripció dels processos d’elaboració de polítiques públiques, mitjançant variables d’actors, de recursos i d’institucions, que permeti identificar cursos d’intervenció.

— Adquirir nocions bàsiques per a l’anàlisi de plans governamentals i accions d’implementació, i alhora desenvolupar una mirada de disseny sobre les principals famílies d’instruments de política pública: informatius, d’organització, economicofinancers i d’autoritat.

 

Referits a habilitats, destreses

— Pensar estratègicament i emprar la creativitat per implementar solucions, tot activant processos d’ideació, cocreació, experimentació i pensament innovador.

— Adquirir les habilitats bàsiques per iniciar recerques qualitatives i laboratoris centrats en col·lectius de persones.

— Saber formar-se en el disseny de polítiques públiques específiques.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Practicar la responsabilitat individual per a l’accés a la informació, l’estudi i la discussió.

— Practicar la responsabilitat col·lectiva per tal de treballar en equip i treballar amb ètica respecte als altres.

— Saber defensar les idees pròpies i desenvolupar l’habilitat del diàleg.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Fonaments d'anàlisi i disseny de polítiques públiques

*  1.1 Components bàsics. Actors, institucions, recursos.
1.2 Forces motrius. Necessitats, alternatives, intervencions.

1.3 Marcs analítics. El cicle d’elaboració de polítiques públiques i els espais d’interacció.

1.4 Perfils professionals i estils d’elaboració en matèria de polítiques públiques.

2. Diagnosi i estructuració de problemes públics

*  2.1 De l’assumpte al problema. Diagnosi i estructuració de problemes públics.
2.2 Del problema a la necessitat. Causalitat i emmarcat (framing).Els efectes del gènere.

2.3 Interacció i conflicte. Agenda pública i agenda decisional.

2.4 Problemes no estructurats i problemes maleïts.

2.5 Eines i mètodes per a la identificació de necessitats.

3. Exploració d’alternatives i generació de plans d’acció

*  3.1 Generació d’escenaris i exploració d’objectius.
3.2 Diagnosi de context i arquitectura de la decisió. Lògiques de decisió.

3.3 Ideació, prototipatge, iteració.

3.4 Formulació de plans d’actuació i disseny del context institucional

3.5 Eines i mètodes per a la formulació de polítiques públiques.

4. Selecció d'instruments i disseny d'intervencions

*  4.1 Programes i accions d’implementació. Fallides d’implementació.
4.2 Instruments: Autoritat, regulació, submissió.

4.3 Instruments: Incentius fiscals i política pressupostària.

4.4 Instruments: Informació, exhortació, conformitat.

4.5 Instruments: Organització, agència i partenariat.4.6 Intervencions públiques (1): Regulació i modificació de conducta. Regulació analítica.

4.6 Intervencions públiques: Prestació de serveis. Externalització i participació dels usuaris.

5. Tendències en disseny de polítiques públiques contemporànies

*  5.1 Co-disseny i transparència
5.2. Disseny amb perspectiva de gènere

5.3 Incertesa, risc i adaptació

5.4 Co-producció i innovació social

5.5 Evidència i aprenentatge

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

L’assignatura s’imparteix d’acord amb les orientacions pedagògiques de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) i d’acord amb les pautes didàctiques dels crèdits europeus ECTS (European Credit Transfer System), en què l’alumnat té hores de treball presencial, hores de treball dirigit, hores d’aprenentatge autònom i hores d’avaluació.

El treball presencial es duu a terme a l’aula, i combina sessions teoricopràctiques, tutories en grup i tallers experimentals:

1. Les sessions teoricopràctiques serveixen per presentar els conceptes, els models i les variables analítiques que aporten un coneixement bàsic per treballar en el disseny de polítiques públiques. Aquestes sessions les prepara l’alumnat, individualment i a partir de la lectura prèvia dels materials assignats. La funció del professorat, en aquest cas, és establir el marc general de cada temàtica i apuntar-ne els aspectes més rellevants, i també respondre els dubtes i les qüestions obertes que es puguin plantejar. Les sessions inclouen diferents dinàmiques, exercicis d’avaluació i recursos d’aprenentatge en funció de la matèria que es tracti.

2. Les sessions de taller experimental tenen l’objectiu d’introduir l’alumnat en l’aplicació d’eines i metodologies de disseny de polítiques i serveis públics. L’alumnat treballa a partir del plantejament de reptes i problemes, i hi ha d’aplicar tècniques de recerca, ideació i prototipatge per tal de plantejar millores i solucions. L’alumnat ha de dur a terme treballs específics de recerca i desenvolupament en un temps disponible limitat. La funció del professorat, en aquest cas, és presentar les diferents tècniques, i conduir el grup a l’aula en l’establiment i desenvolupament dels seus propis itineraris de disseny.

3. Les sessions de tutories en grup serveixen per detectar necessitats formatives i ajustar els continguts de l’assignatura al perfil de l’alumnat. Es procura, en la mesura possible, seleccionar casos que incumbeixin l’alumnat i el motivin. Les tutories també serveixen per acompanyar l’alumnat en les decisions vinculades a exercicis i proves col·lectives.

El treball dirigit i el treball autònom tenen l’objectiu de garantir una suma horària suficient per al desenvolupament general correcte d’aquesta assignatura i per dur a terme satisfactòriament les sessions presencials i les avaluacions. Aquest pla docent preveu que l’alumnat disposi d’una mitjana de cinc hores setmanals per preparar i treballar l’assignatura, al marge de les sessions presencials.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada
El sistema d’avaluació ordinari és l’avaluació continuada, que ha de servir tant per acreditar i valorar l’adquisició dels aprenentatges com, sobretot, per esdevenir un instrument de formació i aprenentatge. 

En aquesta modalitat la qualificació final de l’assignatura es determina de la manera següent:

El 60 % de la qualificació final correspon a les activitats avaluables que es plantegin en la docència de l’assignatura: exercicis, comentaris de text, presentacions orals, etc. El programa de l’assignatura recull la relació completa d’activitats i les ponderacions corresponents.

El 40 % de la qualificació final correspon a la prova de síntesi, que consisteix en una prova escrita de resolució de casos pràctics, simulats o reals, amb preguntes de resposta oberta. La prova de síntesi és global i abasta tot el temari.

Tota activitat d’avaluació té en compte el nivell d’expressió, escrita i oral, i de comunicació dels coneixements i dels aprenentatges. Aquell exercici que no compleixi els mínims exigibles en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic, pot obtenir la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti.

El professor pot tenir en compte, a més, una altra mena d’evidències d’aprenentatge i la trajectòria de l’estudiant per tal de millorar la nota aritmètica obtinguda com a resultat de la qualificació de les proves avaluables. 

En els casos en què l’estudiant no hagi sol·licitat l’avaluació única i romangui, per tant, en el règim d’avaluació continuada, si no presenta cap activitat avaluable ni fa la prova de síntesi rep la qualificació final de no presentat. Si presenta alguna activitat avaluable, la qualificació és la mitjana ponderada prevista en aquest pla docent, entenent que ha obtingut un 0 de les activitats a què no s’ha presentat.

Reavaluació

Dins el marc d’una sola convocatòria ordinària, hi ha la possibilitat de reavaluació en l’avaluació continuada que no hagi estat superada. La reavaluació exigeix que l’estudiant hagi estat avaluat, i exclou aquells casos en què la qualificació sigui de no presentat. La prova de reavaluació consisteix en una prova escrita.

 

Avaluació única

L’estudiant té la possibilitat d’acollir-se a l’avaluació única en les condicions que fixa la normativa de la Universitat de Barcelona. Els estudiants que no sol·licitin a la Secretaria d’Estudiants i Docència l’avaluació única dins el termini establert continuen en règim d’avaluació continuada.

En aquesta modalitat la qualificació final de l’assignatura es determina de la manera següent:

El 40 % de la qualificació final correspon a l’elaboració d’un treball escrit sobre un dels blocs temàtics d’aquest pla docent, seguint les instruccions incloses en el programa de l’assignatura. El treball s’ha de lliurar el dia de la prova d’avaluació única.

El 60 % de la qualificació final correspon a la prova d’avaluació única, que consisteix en una prova de tipus test de resposta múltiple i una prova escrita de resolució d’un cas pràctic, simulat o real, amb preguntes. La prova d’avaluació única és global i abasta tot el temari. 

Tota activitat d’avaluació té en compte el nivell d’expressió, escrita i oral, i de comunicació dels coneixements i dels aprenentatges. Aquell exercici que no compleixi els mínims exigibles en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic, pot obtenir la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti.

Reavaluació

Dins el marc d’una sola convocatòria ordinària, hi ha la possibilitat de reavaluació en l’avaluació única que no hagi estat superada. La reavaluació exigeix que l’estudiant hagi estat avaluat, i exclou aquells casos en què la qualificació sigui de no presentat. La prova de reavaluació consisteix en una prova escrita.

 

 

Observacions

 

La participació activa i continuada, i l’actitud creativa de l’alumnat no es poden exigir, però es consideren imprescindibles per assolir els objectius bàsics de l’assignatura d’una manera mínimament satisfactòria.

El Campus Virtual és el canal preferent de relació entre l’alumnat i el professorat. Com a col·lectiu, és l’espai per vehicular dubtes i preguntes així com encàrrecs, tasques i lliuraments. Qualsevol pregunta individual pot tenir un aprofitament col·lectiu, i per això s’incentiva la utilització de fòrums i taulers d’avisos en el Campus Virtual. La utilització del correu electrònic amb el professorat no garanteix cap assabentat ni resposta. El correu electrònic es limita a les sol·licituds de tutoria individual, que sempre es fan amb cita prèvia.

L’anglès és predominant en la producció de coneixement científic, i especialment en el camp del disseny de polítiques públiques. La major part dels materials són en anglès i per això, per poder accedir a part dels coneixements, cal tenir-ne una comprensió lectora bàsica. Quan sigui possible, el professorat indicarà fonts alternatives.

La bibliografia que es recull en aquest pla docent és orientativa i pretén oferir un context de referència general per a l’alumnat. L’assignatura es treballa amb múltiples fonts: llibres, articles especialitzats, estudis de cas, premsa, vídeos, normativa, documentació administrativa, etc. El programa de l’assignatura recull, per a cada sessió, els materials de consulta obligatòria, les lectures recomanades i els materials d’aprofundiment.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

GUY PETERS, B. Advanced Introduction to Public Policy. Cheltenham: Edward Elgar Publishing Ltd., 2015.203 p. ISBN 978-1-178195-577-2.

  Manual breu d’elaboració de polítiques públiques que utilitza l’òptica del disseny.

Enllaç permanent Cercabib  Enllaç

SUBIRATS, J., KNOEPFEL, P., LARRUE, C. i VARONE, F. Análisis y gestión de políticas públicas. Barcelona: Editorial Ariel, 2009. 285 p. ISBN 978-84-344-0010-8.

  Marc analític que permet comprendre el procés d’elaboracio i gestió de polítiques públiques.

Enllaç permanent Cercabib  Enllaç

STOKER, G. i EVANS, M. (Eds.) Evidence-based policy making in the social sciences. Methods that matter. Bristol: Policy Press, 2016. p. 312. ISBN 978-1-4473-2936-7.

  "Estat de l’art" en matèria de metodologies de recerca en polítiques públiques.

Enllaç permanent Cercabib  Enllaç

STICKDORN, M., HORNESS, M. E., LAWRENCE, A. i SCHNEIDER, J. This is Service Design Doing. Applying Service Design Thinking in the Real World. A practitioner’s handbook. Sebastopol: O’Reilly Media, 2017. P. 541. ISBN-13: 978-1491927182.

  Referència general sobre disseny de serveis. Caire pràctic i exhaustiu.

SCHAMINÉE, A. Designing With-in Public Organizations. Building Bridges Between Public Sector Innovators and Designers. Amsterdam: BIS Publishers, 2018. p. 192. ISBN 978 90 6369 497 5.

  Referència de disseny de serveis aplicada al sector públic.

Krook, M., & Mackay, F. (Eds.). (2010). Gender, politics and institutions: Towards a feminist institutionalism. Springer.

https://cercabib.ub.edu/discovery/search?vid=34CSUC_UB:VU1&search_scope=MyInst_and_CI&query=any,contains,b2687933*  Enllaç

Ruesta, M. B. (2014). Evaluación de políticas públicas con perspectiva de género. In Ciencia política con perspectiva de género (pp. 189-216).