Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Governanša i PolÝtiques P˙bliques

Codi de l'assignatura: 569149

Curs acadŔmic: 2021-2022

Coordinaciˇ: Mariona Tomas Fornes

Departament: Facultat de Dret

crŔdits: 2,5

Programa ˙nic: S

 

 

Hores estimades de dedicaciˇ

Hores totals 62,5

 

Activitats presencials i/o no presencials

21

 

-  Teoria

Presencial

 

10,5

 

-  TeoricoprÓctica

Presencial

 

10,5

Treball tutelat/dirigit

21

Aprenentatge aut˛nom

20,5

 

 

Recomanacions

 

Coneixements d’anglès, com a mínim pel que fa a la comprensió lectora.

Ganes de participar activament a classe.


Altres recomanacions

Es recomana, tot i que no és imprescindible, haver cursat l’assignatura Polítiques Públiques I.

Bibliografia recomanada per preparar l’assignatura:

— Meny, I. i Thoening, J. C. (1992). Las políticas públicas. Barcelona: Ariel.

— Subirats, J. (1989). Análisis de politicas públicas y eficacia de la Administración. Madrid: INAP.

— Krook, M., & Mackay, F. (Eds.). (2010). Gender, politics and institutions: Towards a feminist institutionalism. Springer.

 

 

CompetŔncies que es desenvolupen

 

CG1. Vocació de servei públic i compromís ètic. 

CG2. Capacitat per planificar, organitzar i gestionar amb recursos escassos.  

CE4. Capacitat per analitzar, desenvolupar i interpretar el cicle de formació, disseny, implementació i avaluació de les polítiques públiques per aconseguir una gestió pública avançada amb la millora d’estratègies i directrius pràctiques.

 

- Aplicar la perspectiva de gènere de manera transversal.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

Adquirir coneixements sobre la manera de decidir i de gestionar les polítiques públiques, la qual cosa exigeix:

— Aprofundir en els coneixements sobre la creació de l’agenda, el concepte de la governança i distingir entre els seus diferents significats.

— Descriure i enumerar diferents tipus de xarxes de polítiques públiques.

— Conèixer el paper de les idees i les institucions en el procés d’elaboració de les polítiques, específicament en les polítiques urbanes.

 

Referits a habilitats, destreses

— Valorar i augmentar l’hàbit de lectura com a eina imprescindible d’aprenentatge.

— Tenir una bona comprensió lectora i tenir capacitat d’anàlisi i d’interpretació crítica de textos científics.

— Saber buscar informació, seleccionar-la i desenvolupar la capacitat de recerca.

— Adquirir habilitats per elaborar i redactar informes per escrit i per sintetitzar idees i conceptes.

— Expressar públicament arguments i explicacions amb un tarannà crític.

— Aprendre a desenvolupar-se amb un conjunt de metodologies, tècniques i models propis de l’anàlisi de les polítiques públiques.

— Aplicar l’anàlisi de les polítiques públiques a estudis de casos.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Participar activament a classe.

— Defensar les idees pròpies.

— Treballar en equip.

 

 

Blocs temÓtics

 

1. Institucions i governanša

*  — El neoinstitucionalisme

— La governança

1.1.
El neoinstitucionalisme

 

1.2. La governança

2. La transparŔncia

*  Què és la transparència i com la medim?

—  Com s’aplica a l’àmbit local?

 

2.1. Què és la transparència i com la medim?

 

2.2. Com s’aplica a l’àmbit local?

3. La participaciˇ ciutadana

*  — Definició i tipologies 

— Debats clau

3.1.  Definició i tipologies 

 

3.2. Debats clau

4. Smart cities i govern obert

*  Què són les smart cities?

— Límits i potencialitats del govern obert

 

4.1.  Què són les smart cities?

 

4.2. Límits i potencialitats del govern obert

5. Governanša metropolitana

5.1. Actors, polítiques i models de governança

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Per seguir aquest curs cal assistir a les sessions expositives generals, fer les lectures de la bibliografia recomanada i fer les activitats pràctiques.

Els objectius s’assoleixen per mitjà d’una pluralitat de fonts d’aprenentatge: la lectura de llibres i d’articles de revistes científiques, l’elaboració de treballs (individuals i en grup), l’anàlisi crítica de textos, la presentació escrita i oral de comentaris de text, la discussió de lectures, la participació activa a classe, el cinefòrum, i la participació recomanada a actes com ara conferències, cursos de formació, exposicions, pel·lícules i altres activitats culturals i d’estudi.

Dinàmica de les sessions expositives generals. En aquestes sessions el professorat estableix el marc general de cada tema i n’apunta els aspectes estructurals. Així mateix, es posen en relleu i es debaten les qüestions problemàtiques plantejades per la matèria i se n’analitza la possible evolució. D’altra banda, es contextualitzen els problemes concrets a partir dels quals s’han de dur a terme les sessions d’activitats i de treball. Per a l’estudi dels aspectes concrets, en general se n’indiquen les fonts i els materials necessaris. En qualsevol cas, els estudiants han de completar l’exposició del professorat amb l’estudi de la matèria a partir dels manuals i materials de referència. El professorat també pot indicar en cada cas quines lectures prèvies bàsiques són necessàries per assistir a aquestes sessions amb una sèrie de nocions comunes i adients que permetin iniciar el plantejament de cada tema.

Al llarg del curs també es fan activitats de caràcter pràctic i sessions de treball. Aquestes sessions poden consistir en el plantejament de casos, l’anàlisi de textos i lectures de llibres, o en el seguiment de les notícies de premsa relacionades amb el temari de l’assignatura. La dinàmica d’aquest segon tipus de sessions exigeix que l’alumnat llegeixi prèviament una sèrie de materials, que en consulti d’altres de complementaris i que estudiï i reflexioni sobre les qüestions plantejades. La preparació prèvia ha de servir perquè l’alumnat estigui en condicions d’assistir a la sessió corresponent amb un primer criteri propi format sobre la qüestió. En aquestes sessions es fomenta el diàleg i el contrast de criteris amb relació als diferents punts problemàtics que es plantegin. En alguns casos es recomana especialment el treball en equip previ a la sessió per afavorir la màxima participació i aportació prèvia d’idees. El professorat anuncia amb prou antelació les qüestions concretes i els materials necessaris per al bon desenvolupament d’aquestes sessions.

 

 

Avaluaciˇ acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada
El sistema ordinari d’avaluació és l’avaluació continuada. Els estudiants que no sol·licitin l’avaluació única en el termini establert (un mes després del començament del quadrimestre) han de seguir l’avaluació continuada.

En els dos tipus d’avaluació, continuada i única, s’hi avaluen el mateix nivell d’aprenentatge i els mateixos objectius de l’assignatura.

En el cas del sistema d’avaluació continuada:

• El 50 % de la nota final correspon a activitats presencials en el marc de l’avaluació continuada. El 25 % de la nota s’obté de les activitats, que es fan en les dates que es comuniquen en el programa a principi de curs i que consisteixen en comentaris de text o de notícies, estudis de casos o presentacions, i l’altre 25 % avalua la participació a classe.

• El 50 % restant correspon a una prova de síntesi, que engloba les habilitats i destreses i els coneixements assolits al llarg del curs, tant en les classes teòriques com en les lectures i en altres activitats dirigides. Per aprovar l’avaluació continuada s’ha d’obtenir una qualificació mínima d’aprovat a la prova de síntesi.

Reavaluació

Els alumnes que no hagin superat l’avaluació continuada o única poden fer una prova de reavaluació, que és una prova escrita. Per poder optar a la reavaluació és indispensable haver-se presentat i haver suspès l’assignatura. Els estudiants que constin com a no presentats no poden optar a la reavaluació.

 

Avaluaciˇ ˙nica

Els alumnes que optin pel sistema d’avaluació única han de fer una prova de síntesi que equival al 100 % de la nota. Aquesta és una prova global que avalua el conjunt del programa de l’assignatura i els coneixements, les habilitats i les destreses assolits en les lectures i en les altres activitats de l’assignatura.

 

 

Fonts d'informaciˇ bÓsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

CHAQUÉS, L. Redes de políticas públicas. Madrid : Centro de Investigaciones Sociológicas, 2004.  Enlla├ž

GOODIN, R.E.; KLINGEMANN, H.D. (eds.). Nuevo manual de ciencia política. Madrid : Istmo, cop. 2001.  Enlla├ž

HOOGHE, L.; MARKS, G. Multi-level governance and European integration. Lanham : Rowman & Littlefield, cop. 2001.  Enlla├ž

MARSH, D.; RHODES, R.A.W. (eds.). Policy networks in British government. Oxford : Clarendon Press, 1992.

Enllaš al CCUC  Enlla├ž

MARSH, D.; STOKER, G. Teoría y métodos de la ciencia política. Madrid : Alianza, cop. 1997.  Enlla├ž

MCADAM, D.; MCCARTHY, J.D.; ZALD, M.N. (eds.). Movimientos sociales : perspectivas comparadas : oportunidades políticas, estructuras de movilización y marcos interpretativos culturales. Madrid : Istmo, 1999.  Enlla├ž

OSBORNE, D.; PLASTRIK, P. Herramientas para transformar el gobierno. Barcelona : Paidós, 2003.  Enlla├ž

OSBORNE, D. La reducción de la burocracia. Barcelona : Paidós, 1998.  Enlla├ž

OSBORNE, D.; GAEBLER, T. La reinvención del gobierno. Barcelona : Paidós, 1994.  Enlla├ž

PUTNAM, R. (ed.). El declive del capital social : un estudio internacional sobre las sociedades y el sentido comunitario, promovido por Bertelsmann Stiftung. Barcelona : Galaxia Gutemberg : Círculo de Lectores, 2003.  Enlla├ž

SCHARPF, F.W. Gobernar en Europa ¿eficaz y democráticamente?. Madrid : Alianza, cop. 2000.  Enlla├ž

STEINMO, S.; THELEN, K.; LONGSTRETH, F. (eds.). Structuring politics : historical institutionalism in comparative analysis. Cambridge : Cambridge University Press, 1992.  Enlla├ž

TARROW, S.G. El poder en movimiento : los movimientos sociales, la acción colectiva y la política. Madrid : Alianza, cop. 2004.  Enlla├ž

TARROW, S.G. The new transnational activism. Cambridge : Cambridge University Press, 2005.  Enlla├ž

CHRISTENSEN, T.; LAEGREID, P. Transcending new public management : the transformation of public sector reforms. Aldershot : Ashgate, 2007.  Enlla├ž

PETERS, B.G. The politics of bureaucracy. London : Routledge, 2010.

Enllaš al CCUC  Enlla├ž
Ediciˇ de 2001  Enlla├ž

ESPING-ANDERSEN, G. Los tres grandes retos del Estado del bienestar. Barcelona : Ariel, 2010.  Enlla├ž

BAUMGARTNER, F.R.; JONES, B.D. Agendas and instability in American politics. Chicago : University of Chicago Press, 1993.

Enllaš al CCUC  Enlla├ž
Ediciˇ de 2009  Enlla├ž

CapÝtol

CHAQUÉS, L.; PALAU, A. "Gobernanza", dins CAMINAL, M. Manual de ciencia política. Madrid : Tecnos, 2006.  Enlla├ž