PD:El Pensament Arcaic

Pla docent de l'assignatura

Tanca

Dades generals

Nom de l'assignatura: El Pensament Arcaic

Codi de l'assignatura: 569183

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Francesc Xavier Riu Camps

Departament: Departament de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica

crèdits: 5

Programa únic: S

Més informació

Hores estimades de dedicació

Hores totals 125

Activitats presencials i/o no presencials

- Teoria	Presencial i no presencial	12
- Teoricopràctica	Presencial i no presencial	24
- Tutorització per grups	Presencial i no presencial	20
- Pràctiques orals comunicatives	Presencial i no presencial	8
- Seminari	Presencial i no presencial	6

Treball tutelat/dirigit

Competències que es desenvolupen

Competències bàsiques i generals
Capacitat de llegir i interpretar críticament textos, aplicant a la seva anàlisi les eines necessàries per a l’adquisició de coneixements (fonts, bibliografia, disciplines auxiliars) amb una cura especial de seguir puntualment els avenços de la comunitat científica internacional.

Capacitat d’elaborar els coneixements adquirits de manera creativa, exposar-los amb claredat i amb domini de les tècniques de divulgació de resultats obtinguts (tant de manera escrita com oral), i debatre sobre aquests coneixements amb rigor i honestedat intel·lectual.

Argumentar correctament i saber detectar fal·làcies en argumentacions pròpies i d’altri.

Competències especifiques
CE1 - Demostrar alta capacidad de comprensión de textos filosóficos avanzados en la lengua original, al menos cuando se trate de grandes lenguas de cultura.
CE7 - Saber interpretar los textos filosóficos de otras épocas sin incurrir en anacronismos.
CE10 - Saber utilizar herramientas avanzadas de búsqueda telemática de información y bibliografía , especialmente en lo referente a fuentes y ediciones críticas.

Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements

GENÈRICS.

Donar una visió de conjunt de l’època arcaica grega, entorn en el qual operen els anomenats “presocràtics”, mirant de situar-los en aquest entorn.

ESPECÍFICS.

1. Estudiar l’evolució en la imatge que els grecs es forjaren dels seus poetes més antics, des de l’època arcaica fins a les primeres construccions d’història de la filosofia i de la literatura.

2. Estudiar, en aquest context, els conceptes de ’veritat’ i les paraules relacionades.

3. Mostrar i discutir les inadequacions de certes categories historiogràfiques a èpoques diferents d’aquelles per a les quals han estat creades. En particular les de ‘filosofia’ i de ‘presocràtics’, amb d’altres de relacionades, en l’arcaisme grec.

4. Obtenir un cert grau de familiaritat amb la llengua grega que permeti (idealment) d’encarar-se a un text de dificultat mitjana, amb l’ajut del diccionari o d’una traducció solvent.

Blocs temàtics

Cronologia. Elements del marc històric

Condicions de l’oralitat

Poesia, theologia, política, filosofia. Què és un poeta arcaic?

Evolucions del concepte de veritat entre poesia i filosofia. De la alêtheia a la versemblança i a l’opinió. La representació de la realitat

La construcció de la història de la filosofia i de la cultura en l’antiguitat i en els temps posteriors, amb atenció particular al cas dels presocràtics

Metodologia i activitats formatives

1. Les classes, presencials o a distància, inclouran exposició de continguts, comentari de textos (antics i moderns) i discussió.

2. L’alumnat haurà de preparar pel seu compte:

a) ressenyes d’alguns elements de bibliografia (llibres, capítols o articles, a acordar amb el professor);

b) una exposició oral a la classe sobre un tema a acordar amb el professor, que anirà seguida de discussió. Alternativament pot ser un treball escrit, però és molt preferible una exposició oral.

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

L’avaluació es fonamentarà en tres elements:

1. Al llarg del curs, participació en els comentaris i les discussions a classe.

2. Ressenya d’un o dos elements de bibliografia (llibres, capítols o articles, a acordar amb el professor; un o dos segons la llargària del material).

3. Al final de curs, exposició i discussió davant la classe d’un tema a escollir, d’acord amb el professor. La possibilitat de fer un treball escrit existeix, però és preferible una exposició oral.

Avaluació única

Una única prova escrita a final de curs, consistent en una ressenya i un treball a acordar amb el professor. Hom vigilarà que aquesta opció no representi ni un privilegi ni un inconvenient respecte els alumnes que hauran assistit regularment al curs.

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Brisson, L.; Macé, A.; Therme, A.-L. (eds. 2012). Lire les présocratiques. Quadrige. PUF: Paris.

https://cercabib.ub.edu/discovery/search?vid=34CSUC_UB:VU1&search_scope=MyInst_and_CI&query=any,contains,b2066796*

R. Buxton (ed.), From Myth to Reason? Studies in the Development of Greek Thought. Oxford University Press, 1999.

https://cataleg.ub.edu/record=b1542928~S1*cat

Walter Burkert, The Orientalizing Revolution: Near Eastern Influence on Greek Culture in the Early Archaic Age, Harvard University Press, 1992.

Desclos, M.L. & Fronterotta, F. (eds. 2013), La sagesse présocratique. Communication des savoirs en Grèce archaïque: Des lieux et des hommes. Armand Colin: Paris.

Blaise, F; Judet de la Combe, P. & Rousseau, P. (eds.). Le Métier du mythe. Lectures d’Hésiode. Lille: Presses Universitaires du Septentrion 1996.

A. Drozdek, Greek Philosophers as Theologians. Ashgate: Aldershot, 2007.

Cambiano, G., Canfora, L. & Lanza, D. (eds.) 1992. Lo Spazio letterario della Grecia antica. Vol. I, La produzione e la circolazione del testo. Tomo I, La Polis. Roma: Salerno Editrice.

Marcel Detienne, Les maîtres de vérité dans la Grèce archaïque, Maspero: Paris 1962 (trd. esp. Los maestros de verdad en la Grecia arcaica).

M. Detienne, G. Hamonic (eds.), La déesse parole, Paris 1995.

Havelock, E. A. 1982. The Literate Revolution in Greece and its Cultural consequences. Princeton University Press.

C. Dougherty and L. Kurke (eds.), Cultural Poetics in Archaic Greece: Cult, Performance, Politics, Oxford 1993.

Foxhall, L.; Gehrke, H.J.; Luraghi, N. (eds.). Intentional History. Spinning Time in Ancient Greece, Stuttgart 2010.

Curd, Patricia & Graham, Daniel W. (eds.), The Oxford Handbook of Presocratic Philosophy, Oxford 2008.

André Laks, Claire Louguet, Qu’est-ce que la Philosophie Présocratique? Cahiers de Philologie vol. 20. Villeneuve d’Ascq: Presses Universitaires du Septentrion, 2002.

P. Kingsley, In the Dark Places of Wisdom. Duckworth: London, 2001 (trad. esp.: Atalanta: Girona, 2006).

Laks, A. (2006). Introduction à la ‘philosophie présocratique’. PUF: Paris.

Nagy, G. . Pindar’s Homer. The Lyric Possession of an Epic Past. Baltimore: The Johns Hopkins University Press, 1990.

López-Ruiz, C., Gods, Heroes, and Monsters. A Sourcebook of Greek, Roman, and Near Eastern Myths in Translation. Oxford University Press: New York & Oxford, 2014

Morgan, K. A. 2000. Myth and Philosophy from the Presocratics to Plato. Cambridge University Press.

R.B. Onians, The Origins of European Thought about the Body, the Mind, the Soul, the World, Time and Fate, Cambridge University Press, 1951.

S. Rosen, The Quarrel between Philosophy and Poetry. Routledge: New York & London, 1993.

Sassi, M.M. Agli inizi della filosofia: in Grecia. Bollati Boringhieri: Milano 2009 (tr. angl. The Beginnings of Philosophy in Greece, Princeton 2018).

Shapiro, H. A. (ed.) 2007. The Cambridge Companion to Archaic Greece. Cambridge University Press.

Capítol

Nagy, Gregory, “Early Greek Views of Poets and Poetry,” in G. Kennedy (ed.), The Cambridge History of Literary Criticism, vol. 1: Cambridge.

Casey Dué, Poetry and the Dēmos: State Regulation of a Civic Possession, in C.W. Blackwell (ed.), Dēmos: Classical Athenian Democracy (available in A. Mahoney and R. Scaife, edd., The Stoa: a consortium for electronic publication in the humanities [www.stoa.org]) edition of January 31, 2003. Contact: cwb@stoa.org. <http://www.stoa.org/projects/demos/poetry_and_demos.pdf>

Riu, X. “Vérité, autorité et performance. Quelques réflexions sur l’alêtheia”. In M.-L. Desclos (ed.), La Poésie archaïque comme discours de savoir, Paris, Classiques Garnier, 2018, pp. 245-258.

Article

Bredlow, Luis Andrés, “Platón y la invención de la escuela de Elea (Sof. 242 d)”, Convivium 24, 2011, 25-42.

Laks, André, “Histoire critique et doxographie. Pour une histoire de l’historiographie de la philosophie” Les Études philosophiques, 4, La philosophie et ses histoires (Octobre-Décembre1999), pp. 465-477.

Riu, X., “Verità, poesia e occasione. Platone e Aristotele”, Orpheus n.s. 25, 2004: 64-82.