Pla docent de l'assignatura
Tanca

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: La Tragèdia i el Tràgic

Codi de l'assignatura: 569186

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Carlos Garriga Sans

Departament: Departament de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica

crèdits: 5

Programa únic: S

Hores estimades de dedicació

Hores totals 125

 

Activitats presencials i/o no presencials

48

	-  Teoricopràctica	Presencial		34
	-  Seminari	Presencial		14

Treball tutelat/dirigit

32

Aprenentatge autònom

45

Recomanacions

 

Es recomana una lectura el més intensa i extensa possible de les tragèdies.

Competències que es desenvolupen

 

Prendre consciència dels llaços d’unió i les ruptures entre les tragèdies i el tràgic

Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements - Conèixer el marc històric de les tragèdies. - Conèixer les principals articulacions de la teoria de la tragèdia des d’Aristòtil fins a avui - Conèixer la tradició del tràgic a la modernitat europea..   Referits a habilitats, destreses - Identificar els trets diferencials del tràgic en les tragèdies d’Èsquil, Sòfocles i Eurípides. - Identificar els trets argumentals del tràgic i distingir-los dels trets formals.   Referits a actituds, valors i normes - Valorar el tràgic com a element configurador de l’ètica.

 

 

Blocs temàtics

 

Núm..	Títol
1	La tragèdia dels grecs: Atenes, segle Vè. El tràgic com a recepció (literària, filosòfica, artística) de la tragèdia després dels grecs (especialment en la modernitat, a partir de la Il.lustració i del Romanticisme)
2	La tragèdia grega. Els personatges i el cor [relació amb l’èpica i la lírica coral].
3	El déu de la tragèdia; el tràgic i el seu déu.
4	L’heroi de la tragèdia i la seva situació entre el mite i la polis; entre els déus i els ciutadans. Acció: voluntat, responsabilitat, culpabilitat.
5	L’espai de la tragèdia. De l’àgora al teatre. Oralitat i escriptura. Recepció i usos grecs de la tragèdia [a partir de la comèdia].
6	Les tragèdies. Èsquil, Sòfocles, Eurípides. La Poètica d’Aristòtil.
7	La reducció moderna de les tragèdies al tràgic: a) en la filosofia fins a Nietzsche; b) en la poesia; c) en el trasllat al llibre i a l’escena (traduccions, reescriptures, represes teatrals i cinematogràfiques, representacions); d) en la interpretació dels hel.lenistes.

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia consisteix en l’exposició d’una sèrie d’articulacions nodals des de la tragèdia grega fins ara per part del professor i amb diàleg amb els alumnes; i en el comentari de les tragèdies llegides pels alumnes, tant globalment com específica. A més, els alumnes han de lliurar un treball sobre aquestes articulacions nodals o sobre un aspecte d’una tragèdia en concret.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Es tindrà en compte la participació activa en els debats que s’obrin arran de les anàlisis dels temes tractats a classe. Al final del curs, els alumnes lliuraran u treball sobre les articulacions nodals que s’hauran establert o sobre un aspecte concret d’una tragèdia grega.   Avaluació única Consistirà en un examen sobre un tema desenvolupat durant el curs.

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

A.W. Pickard-Cambridge, Dithyramb, Tragedy and Comedy, Oxford 1927 [segona edició a cura de T. B. L. Webster, Oxford 1962]

A. W. Pickard-Cambridge, The Dramatic Festivals of Athens, Oxford 1953 [segona edició a cura de J. Gould I D. M. Lewis, Oxford 1968]

 J. J. Winkler I F. I. Zeitlin (edd.), Nothing to do with Dionysos?, Princeton 1990.

 P. Judet de la Combe, Les tragédies grecques sont-elles tragiques? París 2010.

S. Goldhill, Reading Greek Tragedy, Cambridge 1987.

J.-P. Vernant i P. Vidal-Naquet, Mythe et tragédie en Grèce ancienne, París 1972; Mythe et tragédie II, París 1986.

N. Loraux, Façons tragiques de tuer une femme, París 1985

N. Loraux, Les mères en deuil, Paris 1990.

N. Loraux, La voix endeuillé. Essai sur la tragédie grecque, París 1999.

C. Miralles, Tragedia y política en Esquilo, Barcelona 1968.

C. Miralles, La luce del dolore, Aspetti della poesia di Sofocle, a cura de C. Angioni i P. Novelli, prefaci de V. Citti, Nàpols 2009.

M. Lloyd (ed.), Aeschylus (“Oxford Readings in Classical Studies”), Oxford 2006.

J. Jouanna, Sophocle, París 2007.

V. Di Benedetto, Euripide: teatro e società, Torí 1971.