Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Lectures Helenístiques i Pensament Romà

Codi de l'assignatura: 569187

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Xavier Espluga Corbalan

Departament: Departament de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica

crèdits: 5

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 125

 

Activitats presencials i/o no presencials

42

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

28

 

-  Seminari

Presencial

 

14

Treball tutelat/dirigit

38

Aprenentatge autònom

45

 

 

Competències que es desenvolupen

 

 Competències bàsiques i generals
- Argumentar correctament i saber detectar fal·làcies en argumentacions pròpies i alienes.

- Capacitat d’estar al dia en els avenços de la disciplina.

Competències transversals

- Demostrar alta capacitat de comprensió de textos filosòfics avançants en la llengua original, si mésno quan es tracti de grans llengües de cultura.

- Ser capaç d’ordenar de forma coherent mapes conceptuals a partir d’entramats de conceptes filosòfics complexos.

- Distingir amb precisió entre les idees d’un autor de textos filosòfics quines són pròpiament originals i quines rebudes.

- Saber interpretar els textos filosòfics d’altres èpoques sense incórrer en anacronismes.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Aprofundir en el coneixement de la filosofia hel·lenística i del pensament romà.

 

Referits a habilitats, destreses

— Elaborar treballs d’aprofundiment i síntesi cercant en les fonts bibliogràfiques fonamentals referències a la filosofia hel·lenística i al pensament romà.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Valorar la cultura grecollatina en la seva especificitat i com a esperó d’un procés ininterromput i divers de creació de la cultura occidental.

 

 

Blocs temàtics

 

1. La filosofia d’època hel·lenística

*  1. Època hel·lenística. Característiques.

2. La filosofia en època hel·lenística

3. Cinisme, estoïcisme, escepticisme, cirenaics, epicurisme, platonisme, peripatètics, neoplatònics.

4. Vocabulari filosòfic.

2. Pensament romà

*  1. L’adaptació del pensament grec: el context històric.

2. L’adopció de l’epicureisme: Lucreci i el De rerum natura

3. La tasca de Ciceró com a vehiculador d’idees, conceptes i termes de la filosofia grega.

4. Noves aproximacions a l’estoïcisme de Sèneca.

 

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

1. Exposició dels punts del programa docent per part del professor a la classe presencial.

2. Exposició i discussió dels treballs dels estudiants entre tot el grup a la classe presencial.

3. Lectura de textos originals i contribucions científiques.

4. Anàlisi, comentari i discussió a classe de textos originals i de contribucions científiques.

5. Participació en els seminaris i conferències.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

1. Examen dels continguts del primer bloc (40%)

2. Examen del continguts del segon bloc (40%)

3. Assistència i participació activa a les sessions presencials. (5%)

4. Assistència i participació activa en els seminaris de lectura i classes pràctiques (5%)

*En el cas que la docència i l’avaluació no es pugui dur a terme presencialment, s’articularà un mecanisme substitutori equivalent, amb un valor de 50% per a cada una de les parts del temari.

 

 

Avaluació única

Examen dels continguts del primer bloc (50%) i del segon bloc (50%)

*En el cas que la docència i l’avaluació no es pugui dur a terme presencialment, s’articularà un mecanisme substitutori equivalent, amb un valor de 50% per a cada una de les parts del temari.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

ANDRÉ, J.M. (1977): La philosophie à Rome. Paris : PUF.

AUDI, R. (ed.), The Cambridge Dictionary of Philosophy, Cambridge 19992.

BRACHT-BRANHAM, R.; goulet-cazé, m.o. (eds.), The Cynic Movement in Antiquity and Its Legacy, University of California Press, 1996 (tr.esp. Seix Barral, 2000).

Brun, J. (19767): Le stoïcisme. Paris: Presses Universitaires de France [trad. cast. (1977) : El estoicismo. Buenos Aires]

Brun, J. (19796) : L’épicurisme. Paris: Presses Universitaires de France.

CAPELLETTI, A.J. (1987): lucrecio: la filosofía como liberación. Caracas.

CLARKE, M.L. (19602): The Roman Mind. Studies in the history of thought from Cicero to Marcus Aurelius. London: Cohen and West.

Diògenes Laerci, Vides dels filòsofs, trad. d’A. Piqué, Barcelona : Laia, 1988.

GARBARINO G. (1973): roma e la filosofia greca dalle origini alla fine del II secolo a.C. Torino (en dos volums).

Levi, A. (19491): Storia della filosofia romana. Firenze: Sansoni [trad.cast. (1969): Historia de la filosofia romana. Buenos Aires: Eudeba].

LONG, A.A., Hellenistic Philosophy. Stoics, Epicureans, Sceptics, University of California Press, 19862.

MAROUZEAU, J. (1937): L’expression des idées philosophiques chez Cicéron. Paris.

MARROU, H.I. (1972): Historia de la educación en la Antigüedad. Madrid (orig. Histoire de l’éducation dans l’Antiquité, Paris: Seuil, 1948).

MICHEL, A. (1982): La philosophie politique à Rome d’Auguste à Marc Aurèle. Pars: Armand Colin.

MIRALLES, C., El helenismo. Épocas helenística y romana de la cultura griega, Barcelona: Montesinos 19892.

Nicolet, C. (1964): Les idées politiques à Rome sous la République. Paris.

Perelli, F. (1972): Il pensiero politico di Cicerone. Torino.

Prieto, F. (1977): El pensamiento político de Séneca. Madrid.

RAWSON, E. (1985): intellectual Life in the Late Roman Republic. Baltimore.

Roca Ferrer, X. Kynikós trópos : cinismo e subversión literaria en la antigüedad, Instituto de Estudios Helénicos: boletín 8. Barcelona 1974.

Veyne, P. (1995): Séneca y el estoicismo. México.

VILLENEUVE, M. (1947): Rome et le stoïcisme. Montpellier.

CALERO CALERO, F. (1996): Antología de textos filosóficos latinos. Madrid: UNED.

LONG, A.A. ; SEDLEY, D.N., The Hellenistic Philosophers. Volume 1, Translations of the Principal Sources with Philosophical Commentary; Volume 2, Greek and Latin Texts with Notes and Bibliography, Cambridge 1987.

Article

HADOT, P., Elogi de la Filosofia Antiga’, Comprendre nº V, Barcelona 2003/2: 141-164 http://www.alcoberro.info/planes/hadot1.htm