PD:Platonisme i Aristotelisme Medievals

Pla docent de l'assignatura

Tanca

Dades generals

Nom de l'assignatura: Platonisme i Aristotelisme Medievals

Codi de l'assignatura: 569189

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Jose Maria Romero Baro

Departament: Departament de Filosofia

crèdits: 5

Programa únic: S

Altres continguts

Si durant el curs es fa necessària la docència no presencial, l’exposició i els comentaris del continguts del Temari es registraran en àudios que es publicaran al Campus de l’assignatura i, de la mateixa manera, s’organitzaran videoconferències per a debats i tutories mitjançant el recurs "Collaborate" en el mateix Campus.

Hores estimades de dedicació

Hores totals 125

Activitats presencials i/o no presencials

- Teoricopràctica	Presencial i no presencial	28
- Tutorització per grups	Presencial i no presencial	14
- Seminari	Presencial i no presencial	4

Treball tutelat/dirigit

Aprenentatge autònom

Competències que es desenvolupen

Competències generals

Redactar amb claredat, coherència i concisió anàlisis i conclusions en un context de recerca.

Planificar adequadament el treball en un context de recerca.

Competències bàsiques

Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o una oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d’ idees, sovint dins d’un context de recerca.

Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en àmbits nous o poc coneguts, dins de contextos més amplis (o multidisciplinars) relacionats amb la seva àrea de estudi.

Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions –i els coneixements i raons últimes que les sostenen– a públics especialitzats i no especialitzats d’un manera clara i sense ambigüitats.

Que els estudiants posseeixin les habilitats d’aprenentatge que els permetin continuar estudiant d’una manera que haurà de ser en gran mesura autodirigida o autònoma.

Competències específiques

Capacitat per discernir entre les concepcions subjacents a formulacions d’idees filosòfiques aparentment idèntiques o molt semblants.

Capacitat per mostrar les coincidències o afinitats conceptuals entre formulacions d’idees filosòfiques diferents.

Capacitat per interpretar els textos filosòfics d’altres èpoques sense incórrer en anacronismes.

Capacitat per distingir, entre les idees d’un autor de textos filosòfics o afins, quines són pròpiament originals i quines rebudes d’altres.

Capacitat per trobar la bibliografia adequada i actualitzada per al tema tractat en cada cas, especialment pel que fa a fonts i edicions crítiques.

Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements

El curs presenta una part del llegat platònic i aristotèlic com un únic i constant esforç per comprendre la relació existent entre el Déu creador i la Naturalesa creada.

Referits a habilitats, destreses

La lectura detinguda de textos representatius d’alguns dels autors que han col·laborat en aquest esforç proporcionarà un mínim de terminologia bàsica, necessària per justificar la referida presentació del llegat platònic i aristotèlic.

Referits a actituds, valors i normes

Cal mantenir una actitud sempre oberta, receptiva i agraïda per qualsevol esforç dirigit a comprendre millor l’admirable relació existent entre Déu i el Món, en profit de l’home.

Blocs temàtics

1. Antecedents

* Aquest primer bloc temàtic recull una part del llegat més nuclear de l’Acadèmia (Plató i Aristòtil) que, recuperat a l’edat mitjana, ha perdurat a través dels segles fins als nostres dies.

1.1. Pervivència del platonisme en l’aristotelisme

Plató i Aristòtil dins l’Acadèmia. Els diàlegs no escrits i la continuïtat de l’ensenyament platònic. El cas del Timeu en la Física d’Aristòtil.

1.2. El platonisme de sant Agustí.

Herència platònica en la filosofia cristiana. Sant Agustí, seguidor de Plató i de Plotí i coneixedor d’Aristòtil.

2. Platonisme i aristotelisme medievals

* En aquest segon bloc central, s’exposa aquella part del nucli acadèmic recuperat en l’edat mitjana per dos autors coetanis ben significatius: sant Tomàs d’Aquino i sant Bonaventura.

2.1. Platonisme medieval

Franciscans i dominics a la Universitat. El platonisme agustinià de sant Bonaventura: lectura de l’ Itinerarium mentis in Deo.

2.2. Aristotelisme medieval

Aristòtil i sant Agustí en l’obra de sant Tomàs d’Aquino: lectura de la Summa Theologiae I, qq. 44-45 sobre la creació.

3. Conseqüents

* Aquest darrer bloc temàtic mostra la pervivència de la filosofia i de la teologia que ja ha quedat fixada com a corpus acadèmic per als autors i estudiosos contemporanis.

3.1. L’espiritualitat postmedieval

Sant Felip Neri: “La universitat ha matat l’esperit”. La devotio nova. Filosofia i poesia a sant Joan de la Creu.

3.2. Filosofia i teologia, encara.

L’agustinisme dins del cercle del cardenal De Béroulle (R. Descartes). Filosofia i teologia patrística en sant J. Newman.

Metodologia i activitats formatives

Es dedicaran nou dies del curs a la lectura i els comentaris per part del professor de textos representatius dels autors indicats en el Temari i, en finalitzar l’exposició de cada autor, s’obrirà un debat entre el professor i els alumnes.

La resta del curs (cinc dies), intercalats amb els ja indicats anteriorment, es dedicaran a l’exposició i debat de la proposta del treball de curs i de la ressenya que ha de presentar cada un dels alumnes.

Si durant el curs es fa necessària la docència no presencial, la lectura i els comentaris dels textos dels autors indicats al Temari seran enregistrats al Campus Virtual de l’assignatura mitjançant videoconferències a través de "Collaborate", de la mateixa manera que el debat amb els alumnes sobre els continguts del Temari i les tutories de grup del treball de curs i de la ressenya.

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

L’avaluació contínua consistirà en l’exposició i debat a l’aula de la proposta de treball de curs i de la ressenya (20% de la nota final), en la presentació de la ressenya (1.200 paraules) d’una publicació que situï el treball de curs en l’àmbit de la recerca (30%) i en la presentació del treball de curs (5.000 paraules) tutelat pel professor (50%).

Avaluació única

L’avaluació única consistirà en un examen escrit sobre el contingut del temari el dia de la convocatòria oficial (20% de la nota final), en la presentació i debat de la ressenya (1.200 paraules) d’una publicació que situï el treball de curs en l’àmbit de la recerca (30%) i en la presentació i debat del treball de curs (5.000 paraules) tutelat pel professor (50%).

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

AGUSTÍN, Confesiones, Madrid: BAC, 1991.

ATANASIO, La encarnación del Verbo. Madrid: Editorial Ciudad Nueva, 1997.

BUENAVENTURA, Itinerario del alma a Dios, en Obras, vol. I, Madrid: BAC, 1968.

COMBES, Gustave. Saint Augustin et la culture clàssique, Paris: Plon, 1927.

HAGENDAHL, Harald. Augustine and the Latin Classics, Göteborg: Universitat de Göteborg, 1967.

JUAN DE LA CRUZ, Obras completas, Burgos: Monte Carmelo, 2010.

NEWMAN, John Henry. El asentimiento religioso, Barcelona: Herder, 1960.

PLOTINO. Enéadas, Madrid: Gredos, 2002.

PROCLO, Teologia platonica, Milano: Bompiani, 2005. Inclou el text grec.

TOMÁS DE AQUINO, Suma de teología, Madrid: BAC, 1953-1960.