Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Història de la Filosofia Antiga I

Codi de l'assignatura: 360952

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Maria Isabel Mendez Lloret

Departament: Departament de Filosofia

crèdits: 6

Programa únic: N

 

 

Consideracions prèvies

 

En aplicació del Pla d’igualtat de la Universitat de Barcelona, ​​els continguts de les assignatures (blocs temàtics, o temes, o problemes; bibliografia; treballs) incorporaran, tant com sigui possible i en funció del temari desplegat per cada professor, qüestions sobre gènere (problemes, pensadores, bibliografia).

 

 

Altres continguts

 

Depenent de l’evolució de la situació actual, la docència es pot veure afectada en tots els aspectes. Si quedés modificada la presencialitat sent substituïda per formats de docència virtual, les afectacions poden modificar els apartats del pla docent següents:

— Modalitat de la impartició de la docència, que afectaria l’activitat teoricopràctica i la pràctica, utilitzant en aquest cas diferents formats i eines, com són:

a) posar a disposició dels estudiants a través del Campus Virtual el contingut de les classes en diferents modalitats (en format PDF escrites pel professor o en PowerPoint acompanyat d’esquemes o guies),

b) mitjançant videoconferència (per Skype o similar); en aquest cas la informació sobre el contingut s’ha de posar a disposició dels estudiants al Campus Virtual per garantir que aquests puguin accedir-hi en qualsevol moment, principalment els que no hagin pogut connectar-se a la sessió virtual en directe, per diverses raons o situacions.

— Contingut del temari: es pot reduir als blocs temàtics bàsics i fonamentals que garanteixin els objectius i les competències de l’aprenentatge de l’assignatura.

— Sistemes d’avaluació: s’avaluaran les competències contingudes al pla docent de l’assignatura, segons es defineixen a la memòria de la titulació. Per fer-ho, s’adaptarà el format de les dues modalitats d’avaluació, única i continuada, al format virtual depenent de l’activitat desenvolupada pel professor de cada grup de l’assignatura i en coherència amb l’avaluació de les competències, així com del tipus i nombre d’exercicis parcials que hagi dissenyat, en el cas de l’avaluació continuada.

— Revisió d’examen: la revisió d’exàmens o proves, siguin parcials o úniques, es farà de forma personalitzada i per mitjans virtuals (o per correu electrònic o per Skype o similar), igual que el seguiment de l’estudiant i la tutorització.

— Bibliografia recomanada: es facilitarà als estudiants la bibliografia que necessitin per treballar continguts i competències. Això també es farà mitjançant el Campus Virtual, o bé penjant en format PDF els materials necessaris o bé indicant els enllaços on els estudiants poden trobar els textos necessaris i imprescindibles.

El professor haurà de comunicar als seus estudiants de l’assignatura i grup totes i cadascuna de les modificacions del pla docent en la seva adaptació al format virtual.

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

50

 

-  Teoria

Presencial

 

45

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

5

Treball tutelat/dirigit

40

Aprenentatge autònom

60

 

 

Recomanacions

 

— Coneixements bàsics de grec antic.
— Coneixements bàsics d’idiomes moderns per al maneig i la lectura de textos.
— Coneixements generals d’història i cultura antigues.


Altres recomanacions

Es recomana conèixer i tenir en compte les rúbriques de la titulació de grau aprovades pel Consell d’Estudis.

En facilitem l’enllaç per garantir l’accés de l’estudiant a aquesta informació:

Rúbriques de la titulació de grau

S’avaluarà l’adquisició de continguts teòrics (treball teoricopràctic a l’aula i treball autònom de lectures i estudi) i la seva aplicació a l’anàlisi de textos i de problemes filosòfics.

Els elements estratègics de l’avaluació seran els següents:

Adequació de la resposta al plantejament bàsic proposat: identificació clara del problema plantejat i formulació ajustada a aquest problema.

Coherència en el desenvolupament raonat del problema: a partir de la seva formulació, l’adequació de la selecció i l’ordenació d’idees; anàlisi clara i evident de la vinculació teòrica entre les idees exposades; indicació de la seva gènesi i la fortuna posterior.

Suficiència en el grau d’anàlisi del problema plantejat.

Cohesió interna: vinculació correcta entre les idees analitzades mitjançant la justificació filosòfica.

Correcció històrica: ús apropiat de la terminologia evitant anacronismes; identificació clara del context històric i escolar del problema.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Esperit crític.

   -

Capacitat per iniciar-se en la investigació.

   -

Capacitat de llegir amb deteniment i d'interpretar textos procedents de diferents èpoques o tradicions, amb sensibilitat pel context en què es van produir.

   -

Sensibilitat per la diversitat d'opinions, de pràctiques i de maneres de viure.

   -

Capacitat d'atenció a les oportunitats d'emprar doctrines històriques per il·luminar debats.

   -

Capacitat d'identificar les teories principals defensades en les obres dels autors més destacats de la filosofia, i els arguments més importants que usen per defensar-les.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Poder dur a terme treballs d’aprofundiment i síntesi a partir de la recerca en fonts bibliogràfiques fonamentals relacionades amb la història del pensament.
— Comprendre conceptes elaborats pels diversos pensadors, tant des d’una òptica sincrònica com diacrònica.
— Distingir entre diverses visions del món a partir de diferents textos i dels seus contextos materials respectius.

 

— Adquirir un coneixement històric dels problemes i la terminologia de la filosofia des dels seus orígens fins a la seva consolidació.

— Fer servir textos tant de fonts primàries com de bibliografia especialitzada.

— Aprendre a elaborar informació bibliogràfica com a preparació per a la investigació.

— Llegir textos i analitzar els problemes filosòfics que es plantegen, així com la seva formulació i desenvolupament, utilitzant per a això la terminologia filosòfica adequada a l’autor i al moment històric estudiat.

Podran donar-se altres objectius corresponents a la metodologia indicada pel professorat de l’assignatura, que podrà variar en funció de les característiques que presenti cada autor antic i dels problemes que afectin directament l’estat de la seva obra (transcripció, lectura, conservació i transmissió).

 

— Formular un problema filosòfic mitjançant la seva construcció argumentativa, desenvolupar-lo mitjançant l’anàlisi dels seus elements i elaborar una reflexió sobre el seu valor històric.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Els presocràtics

*  Milesis: Tales, Anaximandre, Anaxímenes

Itàlics: Pitàgores i pitagorisme antic

Heràclit

Parmènides, Zenó, Melissos

Pluralistes: Empèdocles, Anaxàgores, Leucip, Demòcrit

2. La sofística i Sòcrates

3. El socratisme i Plató

*  Socràtics menors: cínics, cirenaics i megàrics

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Aquesta metodologia es basa fonamentalment en classes magistrals, on es planteja i desenvolupa el contingut teòric, la metodologia pròpia de l’assignatura i el contingut pràctic, i la lectura de les fonts. Aquesta metodologia es complementa, quan cali, amb altres activitats presencials i dirigides, com la realització i el seguiment de treballs, col·loquis dirigits pel professor i conferències impartides per persones expertes en certs temes del programa. La tutorització de l’alumnat forma part de la metodologia d’aprenentatge com a espai de seguiment, reforç i treball de comentari de textos.

Les hores de pràctiques s’organitzen dividint els alumnes en tres grups. Cada grup ha de fer cinc hores de pràctiques, el contingut de les quals el determina cada professor.

En cas que l’evolució de la situació actual ho requereixi, la metodologia s’adaptarà al format virtual, afectant aquest canvi tant a les hores de classe teoricopràctica com a les de pràctica.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Es farà una ponderació de l’aprenentatge presencial a l’aula i de l’aprenentatge dirigit i autònom fora de l’aula, desenvolupats al llarg de tot el període destinat a la impartició de l’assignatura. El mètode d’avaluació i les dates previstes per a aquesta ponderació dependran de cada professor. L’avaluació serà individual i s’obtindrà de dos exercicis d’avaluació, el valor dels quals estarà comprès entre un 40 % i un 60 % de la nota final. El professor decidirà la matèria continguda en cada un d’aquests dos exercicis, així com el pes de cada un d’ells en funció del temari examinat.


Reavaluació

Els alumnes ja avaluats podran accedir a la prova de reavaluació si tenen una qualificació final mínima de 3,5 punts. Cada docent determinarà el format de reavaluació en funció de les condicions que presenti el seu alumnat.

Si la situació ho requereix, els sistemes d’avaluació s’adaptaran a la modalitat virtual tant per a l’avaluació única com per a l’avaluació continuada. Si es donés aquesta circumstància, el professor n’informarà l’alumnat puntualment.

 

Avaluació única

Consistirà en la realització d’una prova final que permetrà acreditar la competència de l’alumnat en diferents modes de pensament, adquirida mitjançant un rigorós entrenament amb textos de filòsofs antics i altres textos i materials de l’època. L’avaluació serà individual. El contingut de la prova haurà d’avaluar les competències adquirides tant en l’aspecte teòric com en l’aspecte pràctic de l’assignatura.

Per acollir-se a l’avaluació única, l’estudiant haurà de sol·licitar-ho mitjançant un formulari. La petició es lliurarà al professor responsable i se’n facilitarà una còpia a l’estudiant sol·licitant (Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges, 12.2).

La data per presentar la sol·licitud d’avaluació única:

— no podrà ser anterior a l’endemà de l’últim dia de matrícula;

— no podrà ser posterior a la data que cada professor encarregat de l’assignatura determini al començament del curs com a data límit última.