Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Història de la Filosofia Antiga II

Codi de l'assignatura: 360953

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Maria Isabel Mendez Lloret

Departament: Departament de Filosofia

crèdits: 6

Programa únic: N

 

 

Consideracions prèvies

 

Depenent de l’evolució de la situació actual, la docència es pot veure afectada en tots els aspectes. Si quedés modificada la presencialitat per formats de docència virtual, les afectacions poden modificar els apartats del pla docent següents:

— Modalitat de la impartició de la docència, que afectaria l’activitat teoricopràctica i la pràctica, utilitzant en aquest cas diferents formats i eines, com són:

a) posar a disposició dels estudiants per mitjà del Campus Virtual el contingut de les classes en diferents modalitats (en format PDF escrites pel professor o en PowerPoint acompanyat d’esquemes o guies),

b) mitjançant videoconferència (per Skype o similar); en aquest cas la informació sobre el contingut s’ha de posar a disposició dels estudiants al Campus Virtual per garantir que puguin accedir-hi en qualsevol moment, principalment els que no hagin pogut connectar-se a la sessió virtual en directe, per diverses raons o situacions.

— Contingut del temari: es pot reduir als blocs temàtics bàsics i fonamentals que garanteixin els objectius i les competències de l’aprenentatge de l’assignatura.

— Sistemes d’avaluació: s’avaluaran les competències contingudes al pla docent de l’assignatura, segons es defineixen en la memòria de la titulació. Per fer-ho, s’adaptarà el format dels procediments d’avaluació, única i continuada, al format virtual depenent de l’activitat desenvolupada pel professor de cada grup de l’assignatura i en coherència amb l’avaluació de les competències, així com del tipus i nombre d’exercicis parcials que hagi dissenyat, en el cas de l’avaluació continuada.

— Revisió d’examen: la revisió d’exàmens o proves, siguin parcials o úniques, es farà de forma personalitzada i per mitjans virtuals (o per correu electrònic o per Skype o similar), igual que el seguiment de l’estudiant i la tutorització.

— Bibliografia recomanada: es facilitarà als estudiants la bibliografia que necessitin per treballar continguts i competències. Això també es farà mitjançant el Campus Virtual, o bé penjant en format PDF els materials necessaris o bé indicant els enllaços on es poden trobar els textos necessaris i imprescindibles.

El professor comunicarà puntualment als estudiants de la seva assignatura i grup totes i cadascuna de les modificacions del pla docent en la seva adaptació al format virtual.

 

 

Altres continguts

 

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

50

 

-  Teoria

Presencial

 

45

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

5

Treball tutelat/dirigit

40

Aprenentatge autònom

60

 

 

Recomanacions

 

— Coneixements bàsics de grec antic.

— Coneixements bàsics d’idiomes moderns per al maneig i la lectura de textos.

— Coneixements generals d’història i cultura antigues.


Altres recomanacions

Es recomana conèixer i tenir en compte les rúbriques de la titulació de grau aprovades pel Consell d’Estudis.

Es facilita l’enllaç per garantir l’accés de l’estudiant a aquesta informació:

Rúbriques de la titulació de grau.

Es faciliten les rúbriques de l’assignatura Història de la Filosofia Antiga:

S’avaluarà l’adquisició de continguts teòrics (treball teoricopràctic a l’aula i treball autònom de lectures i estudi) i la seva aplicació a l’anàlisi de textos i de problemes filosòfics.

Els elements estratègics de l’avaluació seran els següents:


Adequació de la resposta al plantejament bàsic proposat: identificació clara del problema plantejat i formulació ajustada a aquest problema.

Coherència en el desenvolupament raonat del problema: a partir de la formulació, l’adequació de la selecció i l’ordenació d’idees; anàlisi clara i evident de la vinculació teòrica entre les idees exposades; indicació de la seva gènesi i la fortuna posterior.

Suficiència en el grau d’anàlisi del problema plantejat.

Cohesió interna: vinculació correcta entre les idees analitzades mitjançant la justificació filosòfica.

Correcció històrica: ús apropiat de la terminologia emprada, evitant anacronismes; identificació clara del context històric i escolar del problema.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Esperit crític.

   -

Capacitat per iniciar-se en la investigació.

   -

Capacitat de llegir amb deteniment i d'interpretar textos procedents de diferents èpoques o tradicions, amb sensibilitat pel context en què es van produir.

   -

Sensibilitat per la diversitat d'opinions, de pràctiques i de maneres de viure.

   -

Capacitat d'atenció a les oportunitats d'emprar doctrines històriques per il·luminar debats.

   -

Capacitat d'identificar les teories principals defensades en les obres dels autors més destacats de la filosofia, i els arguments més importants que usen per defensar-les.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Adquirir un coneixement històric dels problemes i la terminologia de la filosofia en la seva evolució des del període grec.

— Gestionar textos tant de fonts primàries com de bibliografia especialitzada.

— Aprendre a elaborar informació bibliogràfica com a preparació per a la investigació.

— Llegir textos i analitzar els problemes filosòfics que s’hi plantegen, així com la seva formulació i desenvolupament, fent servir la terminologia filosòfica adient per a l’autor i el moment històric estudiat.

— Elaborar estudis comparatius entre pensadors diferents.

El professorat de l’assignatura podrà donar altres objectius corresponents a la metodologia indicada, que podrà variar en funció de les característiques que presenti cada autor antic i dels problemes que afectin directament l’estat (transcripció, lectura, conservació i transmissió) de la seva obra.

 

— Formular un problema filosòfic mitjançant la seva construcció argumentativa, desenvolupar-lo mitjançant l’anàlisi dels seus elements i elaborar una reflexió sobre el seu valor històric.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Plató

*  — Diàlegs de maduresa

— Diàlegs cosmològics

— Teologia astral

2. Aristòtil

*  — Doctrina de l’ousia
— Cosmologia

— Filosofia primera o teologia

3. Filosofies hel·lenístiques

*  — Cínics

— Estoics

— Escèptics

— Epicuris

4. Filosofia de l’època imperial

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia depèn del perfil de l’alumnat. Com a pauta general, es fa èmfasi especial en el treball analític propi de la problemàtica filosòfica antiga, introduint la terminologia adequada segons l’autor i l’època, amb la finalitat de capacitar l’estudiant en l’anàlisi crítica i comparativa dels diversos textos i qüestions que es proposin.

Aquesta metodologia es basa fonamentalment en classes magistrals, en què es plantegen i desenvolupen el contingut teòric, la metodologia pròpia de l’assignatura i el contingut pràctic, i la lectura de les fonts. Aquesta metodologia es complementa, si cal, amb altres activitats presencials i dirigides com la realització i el seguiment de treballs, col·loquis dirigits pel professor i conferències impartides per persones expertes en certs temes del programa. La tutorització de l’alumnat forma part de la metodologia d’aprenentatge com a espai de seguiment, reforç i treball de comentari de textos.

Les hores de pràctica s’organitzen dividint els alumnes en tres grups. Cada grup ha de fer cinc hores de pràctiques. El contingut de les pràctiques el determina el professor.

Metodologia: si l’evolució de la situació actual ho requereix, la metodologia s’adaptarà al format virtual i afectarà, aquest canvi, tant les hores de classe teoricopràctica com les hores de pràctica.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Es farà una ponderació de l’aprenentatge presencial a l’aula i de l’aprenentatge dirigit i autònom fora de l’aula, desenvolupats durant tot el període de docència de l’assignatura. El mètode i les dates previstes per a aquesta ponderació dependran de cada professor. L’avaluació serà individual i la nota s’obtindrà de dos exercicis d’avaluació el valor dels quals estarà comprès entre un 40 % i un 60 % de la nota final. El professor decidirà la matèria continguda en cadascun d’aquests dos exercicis, així com el seu pes en funció del temari examinat.


Reavaluació
Els alumnes ja avaluats podran accedir a la prova de reavaluació si la seva qualificació final és de 3,5 punts com a mínim. Cada docent determinarà el format de reavaluació en funció de les condicions que presenti el seu alumnat.

En cas que la situació ho requereixi, els sistemes d’avaluació s’adaptaran a la modalitat virtual tant per a l’avaluació única com per a l’avaluació continuada. Si es donés aquesta circumstància, el professor informarà degudament l’alumnat.

 

Avaluació única

Consistirà en la realització d’una prova final que permetrà acreditar la competència de l’alumnat en diferents modes de pensament, adquirida mitjançant un rigorós entrenament amb textos de filòsofs antics i altres textos i materials de l’època. L’avaluació serà individual. El contingut de la prova haurà d’avaluar les competències adquirides tant en l’aspecte teòric de l’assignatura com en el pràctic.

Per acollir-se a l’avaluació única, l’estudiant haurà de sol·licitar-ho mitjançant un formulari. La petició es lliurarà al professor responsable i se’n facilitarà una còpia a l’estudiant sol·licitant (Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges, 12.2).

La data per presentar la sol·licitud de l’avaluació única:

— no podrà ser anterior a l’endemà de l’últim dia de matrícula;

— no podrà ser posterior a la data que cada professor encarregat de l’assignatura determini al començament del curs com a data límit última.