Dades generals |
Nom de l'assignatura: Història de la Filosofia Moderna I
Codi de l'assignatura: 360956
Curs acadèmic: 2021-2022
Coordinació: Salvio Turro Tomas
Departament: Departament de Filosofia
crèdits: 6
Programa únic: S
Hores estimades de dedicació |
Hores totals 150 |
Activitats presencials i/o no presencials |
60 |
- Teoria |
Presencial |
45 |
|||
- Teoricopràctica |
Presencial |
15 |
Treball tutelat/dirigit |
15 |
Aprenentatge autònom |
75 |
Recomanacions |
Si la situació ho requerís, el pla docent podrà ser adaptat per a la docència virtual: qualsevol modificació en aquest sentit serà comunicada a l’alumnat per via del correu electrònic de la UB. |
Competències que es desenvolupen |
- |
Esperit crític. (.) |
- |
Capacitat per iniciar-se en la investigació. |
- |
Capacitat de llegir amb deteniment i d'interpretar textos procedents de diferents èpoques o tradicions, amb sensibilitat pel context en què es van produir. |
- |
Capacitat d'atenció a les oportunitats d'emprar doctrines històriques per il·luminar debats. |
- |
Capacitat d'identificar les teories principals defensades en les obres dels autors més destacats de la filosofia, i els arguments més importants que usen per defensar-les. |
- |
Sensibilitat i respecte per a les qüestions de gènere segons les directrius generals de la UB |
Objectius d'aprenentatge |
Referits a coneixements
— Conèixer els autors, obres fonamentals, conceptes i problemes del període estudiat.
Referits a habilitats, destreses — Ser capaç de llegir, analitzar, comentar i discutir sobre textos del període estudiat.
Referits a actituds, valors i normes — Sentir amor pel saber, la capacitat d’esforç, el diàleg i l’argumentació. |
Blocs temàtics |
1. Context filosoficocientífic del segle XVII: Descartes i Hobbes
2. La filosofia postcartesiana al continent: Spinoza i Leibniz
3. La filosofia postcartesiana a Anglaterra: Locke i Hume
4. La filosofia de la Il·lustració
Metodologia i activitats formatives |
Les sessions de classe teòrica s’empraran en avançar en l’explicació del programa. Per a les sessions pràctiques es dividirà el grup en subgrups a fi de poder treballar en la forma de seminari de lectura i discussió el material que es proposarà a l’inici del curs.També hi ha una hora de despatx a disposició dels estudiants, per a consultes presencials.
|
Avaluació acreditativa dels aprenentatges |
Hi haurà almenys tres qualificacions parcials a tenir en compte: cadascuna puntuarà entre un 20 % i un 40 % de la qualificació final. També es valorarà l’assistència i la participació a les sessions pràctiques i, si és el cas, algun treball escrit: en ambdós casos la qualificació no serà superior a un 20 % de la nota global.
Avaluació única La data màxima per acollir-se a l’avaluació única serà un mes després de l’inici de la docència. Fora d’aquest termini, sols s’acceptarà el pas a avaluació única per motius greus i degudament justificats.
|
Fonts d'informació bàsica |
Consulteu la disponibilitat a CERCABIB
Llibre
RODIS-LEWIS, G. Descartes y el racionalismo. Barcelona: Oikos-Tau, 1971.
CASSIRER, E. Filosofía de la ilustración. Mèxic: FCE, 1972.
FISCHER, K. Geschichte der neuern Philosophie. Vol. I-IV. Liechenstein: Klaus Reprint, 1973.
HAZARD, P. La crisis de la conciencia europea. Madrid: Alianza, 1988.
HAZARD, P. El pensamiento europeo en el siglo XVIII. Madrid: Alianza, 1985.
HEIMSOETH, H. La metafísica moderna. Madrid: Revista de Occidente, 1966.
MORRIS, C. R. Locke, Berkeley, Hume. Oxford: Oxford University Press, 1987.
AA.VV.; "Racionalismo, Empirismo, Ilustración" en: Historia de la Filosofia, vol. 6, Madrid, Ed. Siglo XXI, 1978.