Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Orientalisme i Antiorientalisme

Codi de l'assignatura: 569569

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Cristina Alsina Risquez

Departament: Departament de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

(La docència pot passar a no presencial si les circumstàncies ho exigeixen.)

 

-  Pràctiques amb documents

Presencial i no presencial

 

6

 

-  Seminari

Presencial i no presencial

 

42

 

-  Taller experimental

Presencial i no presencial

 

12

Treball tutelat/dirigit

45

Aprenentatge autònom

45

 

 

Recomanacions

 

L’assignatura s’imparteix íntegrament en anglès, català i/o castellà. S’accepten treballs escrits i orals en aquestes tres llengües i d’altres, a acordar amb la professora.


Altres recomanacions

Aquesta assignatura pot incloure sortides de camp com a part de les seves activitats. 

 

 

Competències que es desenvolupen

 

Competències bàsiques i generals
 

— Coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d’idees, sovint en un context d’investigació.

 

— Capacitat d’integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació dels propis coneixements i judicis.

 

— Habilitats d’aprenentatge que permetin als alumnes continuar estudiant d’una forma que ha de ser en gran manera autodirigida o autònoma.

 

— Capacitat de comprensió: identificació de conceptes, problemes i qüestions fonamentals en qualsevol tipus de debat sobre construcció d’identitats culturals.

 

— Capacitat de gestió de la informació: capacitat d’extreure i sintetitzar informació a partir de fonts diverses, utilització efectiva de biblioteques, arxius, hemeroteques i altres fonts d’informació (especialment les de tipus virtual) apropiades a la investigació en humanitats.

 

— Capacitat d’aplicar els coneixements adquirits i capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d’estudi.

 

— Capacitat de comunicar les conclusions i els coneixements i raons últimes que les sustenten a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats.

 

— Habilitat per interpretar textos provinents d’èpoques o tradicions culturals diverses.

 

— Capacitat de reflexió: consciència del propi pensament, capacitat de reconèixer i valorar teories i punts de vista diferents en l’àmbit dels estudis literaris i culturals.

 

— Capacitat de desenvolupar el pensament independent: capacitat crítica i autocrítica, desenvolupament d’estratègies originals de resolució de problemes, capacitat de generar idees noves, capacitat de delimitar un objecte o camp d’estudi al voltant de la construcció i representació d’identitats culturals.

 

— Capacitat de dur a terme recerca bàsica i d’estar al dia de la desenvolupada en l’àmbit de la comunitat científica internacional en els estudis culturals, literaris i de gènere.

 

— Treball en equip (capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comú / capacitat de col·laborar en equips interdisciplinaris i en equips interculturals).

 

Competències específiques
 

— Adquisició de coneixements avançats de les diferents teories i metodologies de la interculturalitat, de la globalització, dels estudis postcolonials i de l’anàlisi de diferents tipus de textos; aprofundiment en el coneixement de l’instrumental filològic necessari per analitzar textos complexos i dur a terme estudis comparatístics.

 

— Adquisició de l’instrumental teòric i crític necessari per elaborar un discurs sobre la interculturalitat, l’alteritat i la globalització.

 

— Anàlisi dels vincles entre creació artística i història contemporànies, institucions culturals i tendències socials i polítiques tenint en compte la colonització i la globalització.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

• Conèixer les formulacions dels principals intel·lectuals que han tractat el tema de l’orientalisme i l’antiorientalisme.

• Valorar el pes específic d’aquestes formulacions en la definició d’una identitat europea i occidental, així com en la resposta corresponent des d’Orient.

• Llegir i analitzar críticament alguns textos significatius, prenent cura de l’entorn històric en què es produeixen i dels fenòmens polítics i culturals que els motiven i envolten.

 

Referits a habilitats, destreses

• Desenvolupar la capacitat de construir arguments sòlids i complexos, que enllacin amb l’estat de la qüestió en l’entorn internacional.

• Desenvolupar la capacitat de gestionar la informació, de discriminar les teories i metodologies literàries, medials i culturals pertinents per a cada cas concret, i de participar amb precisió de pensament i d’expressió, tant oralment com per escrit, en els debats propis dels estudis literaris i culturals.

 

Referits a actituds, valors i normes

• Potenciar el respecte envers la diversitat d’opinions, sempre que estiguin degudament fonamentades i raonades.

 

 

Blocs temàtics

 

1. L’orientalisme fins al s. XIX (literatura de viatges, pintura, música)

2. L’orientalisme al segle XX (el cinema i la traducció)

3. Crisi de l’orientalisme i postorientalisme: crítiques a la ideologia subjacent, al mètode i als objectius d’estudi de "la matèria oriental" a partir de la segona meitat del segle XX

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia es basa en un plantejament teoricopràctic que combina exposicions teòriques amb activitats d’aplicació, que poden incloure debats dirigits, treballs en grup, presentacions orals, treballs escrits i recerca d’informació. 

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Elaboració i defensa oral de dos exercicis crítics (40 % i 40 %) que han de passar per tutoria individual prèvia. Cal aprovar tots dos exercicis. El primer es lliurarà al març i el segon en la darrera sessió de maig. Participació activa (20 %).

El desenvolupament de l’assignatura pot incloure la metodologia d’aprenentatge servei (ApS) que exigeix la participació dels i les estudiants en entitats socials, institucions o centres externs a la Facultat.

 

Avaluació única

En cas que l’estudiant no pugui seguir l’avaluació continuada, pot acollir-se a l’única sempre que ho sol·liciti en els terminis i termes establerts per la Facultat.

L’avaluació única consisteix en l’elaboració d’un treball escrit d’entre 4.000 i 5.000 paraules aproximadament, que val el 100 % de la nota final i que s’ha de lliurar la data oficial prevista per la professora en el calendari de la Facultat.

Reavaluació

Segueix el format de l’avaluació única.