Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Violència de Gènere

Codi de l'assignatura: 570000

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Lidia Puigvert Mallart

Departament: Departament de Dret Penal i Criminologia, i Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals

crèdits: 3

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

25

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

25

Treball tutelat/dirigit

25

Aprenentatge autònom

25

 

 

Competències que es desenvolupen

 

CB8. Capacitat per integrar coneixements i per enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació d’aquests coneixements i judicis.

CT1. Capacitat per treballar en equips multidisciplinaris.

CE1. Capacitat per analitzar de manera multidisciplinària les causes, els factors, i les conseqüències de les problemàtiques delinqüencials.

CE7. Capacitat per distingir els diversos ordres normatius (jurídics, religiosos, ètics i socials).

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

 

— Conèixer les principals reformes en l’àmbit processal, substantiu, i la valoració politicocriminal de la resposta penal a la violència familiar i de gènere.

— Conèixer les fonts científiques, en l’àmbit de la violència de gènere, útils per a la criminologia.

— Abordar l’impacte social que tenen les legislacions actuals, i la relació que tenen amb la superació de la violència de gènere.

— Abordar els principals debats actuals en matèria internacional de violència de gènere i les aportacions concretes en l’àmbit del dret penal i sociològic.

— Aprendre a treballar en equip, a participar col·lectivament en la construcció d’arguments científics de recerca i a preparar exposicions orals.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Bloc temàtic 1. El dret penal davant la violència familiar i de gènere

*  — Exemples legislatius de casos reals
— Casos pràctics i legislació vigent
— Reformes legislatives successives, que culminen en la LO 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere:
a) Reformes en l’àmbit processal
b) Reformes en l’àmbit substantiu
— Valoració politicocriminal: la STC 59/2008 (especial atenció als vots particulars)

2. Bloc temàtic 2. Debats i interrogants per a les reformes en l’àmbit processal, substantiu i valoració politicocriminal davant la violència de gènere

*  — Programa marc de recerca europeu. Impacte científic, polític i social de la recerca en violència de gènere
— Moviments socials, evidències científiques i solidaritat internacional. Oportunitat legal davant: a) Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere; b) Llei 11/2016, de 28 de juliol, d’igualtat entre dones i homes; c) Avantprojecte de la Llei orgànica de garantia de la llibertat sexual

Aportacions a:
— Consentiment: «No means no; Yes means yes and beyond»
— «Dating violence», «hookup violence», «hookup culture»
— Espais lliures de violència des dels 0 anys; SOSH; de víctimes a supervivents
— Identitat de gènere
— Tràfic amb finalitat d’explotació sexual

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

L’assignatura consta de dos blocs temàtics:

Bloc temàtic 1. Bloc dedicat a les qüestions penals, que consta de classes magistrals impartides per la professora assignada i la seva anàlisi penal. També hi ha exposicions orals de treballs a càrrec de l’alumnat. Amb l’objectiu de dinamitzar i fomentar la participació, es proposa la resolució de casos pràctics i activitats directament vinculades al contingut del programa.


Bloc temàtic 2. Bloc dedicat a les qüestions socials, que consta de classes magistrals i de lectures d’articles científics i exposicions, en què s’analitzen els resultats de les investigacions internacionals actuals i els debats socials de la realitat emergent, i l’impacte que tenen tant en el conjunt de la societat com en la legislació vigent. Amb l’objectiu de dinamitzar i fomentar la participació i l’anàlisi i comprensió dels diferents plantejaments, es proposarà treballar en la defensa d’unes posicions o altres, en què s’identifiquin les aportacions de millora a aquestes posicions.

Tots els continguts estaran penjats i organitzats al Campus Virtual i es faran servir els instruments necessaris per assegurar la participació i l’accés als continguts en línia durant el curs. Si és el cas, hi ha la possibilitat d’impartir el curs amb docència híbrida o en línia a través del Campus Virtual.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada
Per definició, i d’acord amb el Protocol academicodocent de la Facultat, l’avaluació és continuada (AC) i pressuposa l’assistència regular dels estudiants a les sessions, previstes majoritàriament a l’aula però amb la possibilitat, si és necessari, d’adequar la docència al format híbrid o virtual.  Els mecanismes d’avaluació seran els mateixos en qualsevol cas. La participació regular no pot ser inferior al 80 %. Complert aquest requisit, el sistema d’avaluació es fonamenta en l’avaluació de les diferents parts de l’assignatura.

Cada una de les dues parts de l’assignatura avalua:

La participació activa a cada una de les sessions, les intervencions en grups de discussió i debats, les activitats de classe i les exposicions (50 %). 

El treball específic o cas pràctic desenvolupat, que ha de tenir una extensió aproximada de tres a cinc pàgines (50 %).

Un cop avaluada cada una d’aquestes dues parts, es fa una valoració única de l’assignatura. Cada part s’ha de superar amb una puntuació mínima de 5.

Els treballs es lliuraran a través del Campus Virtual.

 

Avaluació única

L’alumnat es pot acollir al sistema d’avaluació única (AU) a l’inici de curs, sempre que ho demani en els termes previstos en el Protocol academicodocent. L’AU consisteix en un examen sobre els continguts principals de la matèria treballada durant el curs.

Reavaluació

Els alumnes que no hagin superat l’avaluació contínua o única poden fer una prova de reavaluació, que és una prova escrita. Per poder optar a la reavaluació és indispensable haver-se presentat i haver suspès l’assignatura. Els estudiants no presentats no poden optar a la reavaluació.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

European Parliament: Sexual Exploitation and its Impact in Gender Equality. 2014

Flecha, R., Soler-Gallart, M. and Sordé, T. (2015). Social impact: Europe must fund social sciences. Nature 528, 193, DOI: 10.1038/528193d

Gelsthorpe, L. (2012). The Criminalisation of Migrant Women (2012) (with L. Hales), Cambridge: Institute of Criminology

Leen, E., Sorbing, E., Mawer, M., Holdsworth, E., Helsing, B., and Bowen, E. (2013). Prevalence, Dynamic Risk Factors and the Efficacy of Primary Interventions for Adolescent Dating Violence: An International Review. Agression and violent behaviour, 18, 1, 159-179. Doi.org/10.1016/j.avb.2012.11.015

Puigvert, L., Gelsthorpe, L., Soler-Gallart, M. & Flecha, R. (2019). Girls’ perceptions of boys with violent attitudes and behaviours, and of sexual attraction. Palgrave Communications, 5(56), doi: 10.1057/s41599-019-0262-5

Seo-Yung, C., Dreher, A., & Neumayer, E. (2013). Does Legalized Prostitution Increase Human Trafficking? World Development, 41, 67-82. European Parliament: Sexual Exploitation and its Impact in Gender Equality. 2014

Soler-Gallart, M. (2017). Achieving Social Impact. Sociology in the Public Sphere. Springer.

Leen, E. et al. (2013). Prevalence, dynamic risk factors and the efficacy of primary interventions for adolescent dating violence: an international review.

Aggression and Violent Behavior 18, 1, 159–174

Capítol

Aguilera, M. (2005) “Situación jurídica de las mujeres inmigrantes presas”. En Martín-Palomo et al, pp.253-269. Delitos y fronteras. Mujeres extranjeras en prisión. Madrid: U. Complutense.

Almeda, Elisabet (2009) Para unas nuevas estadísticas sobre la ejecución penal femenina, en Gemma Nicolàs i Encarna Bodelón, ’Género y Dominación. Críticas feministas del derecho y del poder’. Desafío(s), Colección Huellas. Barcelona, Anthropos.

Revista

Banyard, V., Plante, E.G., Cohn, E.S., Moorhead, C., Ward, S., and Walsh, W. (2005). Revisiting unwanted sexual experiences on campus: A 12-year follow-up. Violence Against Women. 11, 4, 426-46. DOI: 10.1177/1077801204274388

Bramsen, R. H., Lasgaard, M., Koss, M. P., Elklit, A., & Banner, J. (2012). Adolescent sexual victimization: A prospective study on risk factors for first time sexual assault. Eur Child Adolesc Psychiatry 21, 521-526

Brzank, P., Liepe, K., Schillmöller, Z., Blättner, B. (2014). Teen Dating Violence in Germany: Prevalence, risk factors and impairments. European Journal of Public Health, 24, 2. cku166-150. https://doi.org/10.1093/eurpub/cku166.150

Connell, R. W. (2005). Hegemonic masculinity. Rethinking the concept. Gender and society. 19 (6), 829-859.

Erickson, M. J. E., Gittelman, M. A. & Dowd, D. (2010). Risk factors for dating violence among adolescent females presenting to the pediatric emergency department. Journal of Trauma and Acute Care Surgery 69, S227-S232

Gelsthorpe, L. (2009). ‘Looking for Trouble: a Recent History of Girls, Young Women, and Youth Justice’ (with A. Worrall) in Youth Justice, 2009, 9:3, pp209- 223

Paik, Leslie. (2017). Critical perspectives on intersectionality and criminology: Introduction. Theoretical Criminology. Volume: 21 Issue 1 ISSN: 1362-4806 Online ISSN: 1461-7439

Puigvert, L. (2016). Female University Students Respond to Gender Violence through Dialogic Feminist Gatherings. Intern Multidisciplinary J Social Sciences, 5, 2, 183-203. doi: 10.17583/rimcis.2016.2118

Pulido, C., Redondo-Sama G., Sordé-Martí T., & Flecha, R. (2018). Social impact in social media: A new method to evaluate the social impact of research.

PLoS ONE, 13(8): e0203117. doi: 10.1371/journal.pone.0203117

Rios-Gonzalez, O., Peña Axt, J. C., Duque Sanchez, E., & De Botton Fernández, L. (2018). The language of ethics and double standards in the affective and sexual socialization of youth. Communicative acts in the family environment as protective or risk factors of intimate partner violence. Frontiers in Sociology, 19(3). doi: 10.3389/fsoc.2018.00019

Sorde, T., Serradell, O., Puigvert, L., & Munte, a. (2013). Solidarity networks that challenge racialized discourses: The case of Romani immigrant women in Spain. European Journal of Women’s Studies, 21, 87–102. doi: 10.1177/1350506813510425

Vidu, A., Valls, R., Puigvert, L., Melgar, P., and Joanpere, M. (2017). Second Order of Sexual Harassment - SOSH. Multidisciplinary Journal of Educational Research, 7,1, 1-26. doi:10.17583/remie.2017.2505

Article

Giner, E., Ruiz, L., Serrano, M.A., Valls, R. (2016). Free Women’s contributions to working class women’s sexual education during the Spanish Civil War (1936-1939) and beyond. Teachers College Record, 118(4), 1-38.

Gelsthorpe, L. (2004). ‘Back to Basics in Crime Control: Weaving in Women’, Critical Review of International Social and Political Philosophy, 7:2, pp. 76-103.

Flack, W.F, Hansen, B.E., Hopper, A.B., Bryant, L.A., Lang, K. W., Massa, A. A., Whalen, J. E. (2016). Some types of hookups may be riskier than others for campus sexual assault. Psychol trauma. 8, 4, 413-20. DOI: 10.1037/tra0000090

Flack, WF Jr., Daubman K.A, Caron, M.L., Asadorian JA, D’Aureli NR, Gigliotti SN, Hall AT, Kiser, S., and Stine, E.R. (2007). Risk factors and consequences of unwanted sex among university students: Hooking up, alcohol, and stress response. J Interpers Violence. 22, 2, 139-157. DOI: 10.1177/0886260506295354

Exner-Cortens, D., Eckenrode, J., Bunge, J., & Rothman, E. (2017). Revictimization after adolescent dating violence in a matched, national sample of youth. Journal of Adolescent Health, 60(2), 176-183

lmeda, Elisabet; Bodelon, Encarna i Ribas, Natalia (2005) Rastreando lo invisible: mujeres inmigrantes en las cárceles, en Colección “Migraciones” (2005) Barcelona: Anthropos

Carlen, P & A. Worrall (2004) Analysing Women’s Imprisonment, Portland, Oregon, USA: Willan Publishing.

Naredo Molero, M. (2004) “¿Qué nos enseñan las reclusas?: La criminalización de la pobreza desde la situación de reclusas extranjeras y gitanas”, núm 3: 67-94. Humanismo y trabajo social. 

Yagüe Olmos, C. (2007) “Mujeres en prisión. Intervención basada en sus características, necesidades y demandas”. Revista Española de Investigación Criminológica: REIC, ISSN 1696-9219, Nº 5

Thornberg R, Tenenbaum L, Varjas K, Meyers J, Jungert T, Vanegas G. (2012). Bystander Motivation in Bullying Incidents: To Intervene or Not to Intervene?.

West J Emerg Med. Aug;13(3):247-52. doi: 10.5811/westjem.2012.3.11792

Valls, R., Puigvert, L. and Duque, E. (2008). Gender violence among teenagers-Socialization and prevention. Violence Against Women. 14, 7, 759-785. DOI: 10.1177/1077801208320365

Valls, R., Puigvert, L., Melgar, P., & García-Yeste, C. (2016). Breaking the silence at the Spanish universities: the first research about violence against women.

Violence Against Women, 22(13), 1519-1539. doi: 10.1177/1077801215627511

Theobald, D., Farrington, D., Ttofi, M. & Crago, R. V. (2016). Risk factors for dating violence versus cohabiting violence: Results from the third generation of the Cambridge Study in Delinquent Development. Criminal Behaviour and Mental Health 26, 229-239

Comunicacions, ponències

igallón, P. i A. Voria (2007) Guía práctica para la Intervención Grupal con Mujeres Privadas de Libertad. Programa de Intervención en Salud desde un Enfoque de Género, Madrid: Instituto de la Mujer. Serie Salud 11.

  Enllaç