Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Tècniques d'Investigació en Criminologia

Codi de l'assignatura: 570004

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Sandra Racionero Plaza

Departament: Departament de Sociologia

crèdits: 3

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

25

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

25

Treball tutelat/dirigit

25

Aprenentatge autònom

25

 

 

Recomanacions

 

Tot i que no és obligatori, és important que els alumnes puguin llegir textos en anglès.


Altres recomanacions

És recomanable que l’alumnat domini algun programa de tractament i visualització de dades (com Excel o SPSS).

 

 

Competències que es desenvolupen

 

CB6.- Capacitat d’assolir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l’aplicació d’idees, sovint en un context de recerca.

CB10.- Habilitats d’aprenentatge que permetin continuar estudiant de manera majoritàriament autodirigida o autònoma.

CG1.- Capacitat de detectar problemes delinqüencials i penològics, o d’execució de penes i mesures, i problemes victimològics i de seguretat.

CT2.- Capacitat de dissenyar projectes d’investigació i d’utilitzar metodologies científiques.

CE1.- Capacitat d’analitzar de manera multidisciplinària les causes, els factors, i les conseqüències de les problemàtiques delinqüencials.

CE2.- Capacitat d’analitzar, diagnosticar i dur a terme intervencions preventives i reactives amb delinqüents, víctimes i comunitats, partint de l’estudi de la realitat social i normativa i dels mitjans i instruments legals i econòmics disponibles.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

L’assignatura té com a objectiu conèixer els aspectes fonamentals i aplicats de la investigació social en el camp de la criminologia. S’ensenyen els principis del mètode científic, el disseny d’investigacions, l’ètica de la recerca, i s’introdueixen tècniques de recollida i anàlisi de dades, tant quantitatives com qualitatives. Es dota així a l’alumne dels coneixements i habilitats bàsiques necessàries per emprendre un projecte de recerca.

Els objectius d’aprenentatge són, referits a coneixements:

  • Conèixer els fonaments del mètode científic
  • Comprendre el procés de recerca
  • Conèixer els aspectes de mesura i anàlisi dels fenòmens criminològics
  • Conèixer els mètodes de mostreig
  • Conèixer les tècniques de recollida i anàlisi de dades en criminologia
  • Conèixer els principis d’ètica de la recerca científica aplicada a criminologia


 

     

    Referits a habilitats, destreses

    Referits a habilitats i destreses:

    • Saber planificar, dissenyar i desenvolupar una recerca empírica en criminologia
    • Conèixer les principals fonts d’informació en criminologia i saber buscar i seleccionar dades
    • Saber aplicar tècniques d’obtenció d’informació i anàlisi en l’àmbit de la criminologia

     

     

    Blocs temàtics

     

    1. Condició científica de la criminologia i disseny de la recerca

    *  * En aquest bloc es planteja la diferència entre ciència i sentit comú i la diversitat de metodologies científiques. Es mostra la lògica subjacent a l’estructura d’un disseny de recerca, les fases que la comprenen i les opcions del disseny en funció dels objectius i de la naturalesa de la recerca.
    1.1. Condició científica de la criminologia.

    1.2. Disseny de la recerca i fases.

    2. Ètica de la recerca científica en criminologia

    3. Aproximació quantitativa

    *  * En aquest apartat s’aborda el sentit de l’aproximació quantitativa com a estratègia d’estudi de la realitat sociocriminològica, els seus avantatges i limitacions en general. S’hi planteja la lògica per elaborar qüestionaris i enquestes, i el vessant de les opcions mostrals. S’emfasitza en les possibilitats d’anàlisi de les fonts estadístiques i s’aporten algunes claus tècniques bàsiques per analitzar-les.
    3.1. Lògica de l’aproximació quantitativa en criminologia

    3.2. Tipus de mostreig

    3.3. Disseny de qüestionaris i elaboració d’enquestes

    3.4. Anàlisi de dades quantitatives, univariades i bivariades.

    3.5. Algun programari de tractament i anàlisi de dades: SPSS, R.

    4. Aproximació qualitativa

    *  * En aquest apartat s’aborda la lògica subjacent i els avantatges i les limitacions de les tècniques qualitatives en general, i de les associades a l’entrevista en particular. Aquest bloc gira a l’entorn de les diferents modalitats d’entrevista, abordant també l’entrevista biogràfica i els grups de discussió. S’hi tracten opcions per al disseny, desenvolupament i registre de l’entrevista. Finalment, es donen eines per a l’anàlisi bàsic de les dades qualitatives mitjançant programari.
    4.1. Lògica de l’aproximació qualitativa en criminologia

    4.2. Observació

    4.3. Tipologies d’entrevista. Històries de vida. Grups de discussió

    4.4. Algun programari de tractament i anàlisi de dades: NVivo, Transana, Atlas.ti

     

     

    Metodologia i activitats formatives

     

    La docència de l’assignatura és presencial i segueix una metodologia d’avaluació continuada.

    En les activitats presencials hi ha:

    • Classes magistrals d’exposició dels continguts de l’assignatura de forma oral per part de la professora, que s’aniran entrellaçant amb debats dirigits per fomentar l’escolta activa, participació i comprensió de l’alumnat
    • Exercicis pràctics a l’aula: disseny, formulació, anàlisi i debat de temàtiques específiques de l’assignatura.
    • Activitats tutoritzades i dirigides per grups de treball.


    S’ha de fer un treball (individual o, excepcionalment, en parella) que consisteix en el disseny d’una recerca, el qual ha d’incloure el plantejament de la investigació, l’estratègia investigadora, i l’elecció i desenvolupament de les tècniques adequades per obtenir la informació necessària per als objectius definits. Aquest treball es duu a terme al llarg del curs, i es fan tutories per fer-ne el seguiment. El treball final s’ha de lliurar en la data prevista per la coordinació del màster per fer l’avaluació final de l’assignatura. Quatre setmanes després de l’inici de l’assignatura, s’ha de lliurar una pre-entrega (d’unes 500 paraules) explicant el plantejament del treball.

    El Campus Virtual s’utilitza com a mitjà de comunicació entre el professorat i l’alumnat i per al lliurament dels materials. El professorat el fa servir per anunciar qualsevol tipus d’informació relativa al desenvolupament de l’assignatura.

    El plagi serà sancionat suspenent l’assignatura, i se’n passarà notificació a la coordinació del màster.

     

     

    Avaluació acreditativa dels aprenentatges

     

    La distribució de la nota final de l’alumne segueix els criteris següents:

    • Participació a l’aula i en els exercicis pràctics: 10%
    • Treball:
      • Primera entrega: 15%
      • Entrega final: 75%


    Re-avaluació

    Segons la normativa vigent de la UB, els estudiants tenen dret a la re-avaluació en els terminis i condicions que s’hi especifiquen. Això comporta que, prèviament a la re-avaluació, l’estudiant ha hagut de presentar-se i suspendre. La re-avaluació consisteix en un examen referents als continguts treballats al llarg del curs.

     

     

    Avaluació única

    Els alumnes poden acollir-se a l’avaluació única, sempre que ho sol·licitin dintre del termini i en la manera establerts per la Secretaria de la Facultat de Dret.

    L’avaluació única consisteix en un examen final que representa el 100 % de la nota.

    L’examen es duu a terme en la data prevista per la coordinació del màster per a  l’avaluació final de l’assignatura.

     

    Re-avaluació

    Segons la normativa vigent de la UB, els estudiants tenen dret a la re-avaluació en els terminis i condicions que s’hi especifiquen. Això comporta que, prèviament a la re-avaluació, l’estudiant ha hagut de presentar-se i suspendre. La re-avaluació consisteix en un examen referents als continguts treballats al llarg del curs.

     

     

    Fonts d'informació bàsica

    Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

    Llibre

    Denzin, Norman K. & Lincoln, Yvonna S. (eds.) (2018). The Sage handbook of qualitative research. Thousand Oaks, CA: Sage.

    Gadd, D., Karstedt, S., & Messner, S. (2011). The Sage Handbook of Criminological Research

    Methods.  Thousand Oaks, CA: Sage.  

    Gómez, J., Latorre, A., Sánchez, M., & Flecha, R. (2006). Metodología comunicativa crítica. Barcelona: Hipatia.

    Quivy, Raymond & Van Campenhoudt, Luc. (1997). Manual de recerca en ciències socials. Barcelona: Herder.

    García Ferrando, Manuel;  Alvira, Fernando; Alonso, Luis Enrique & Escobar, Modesto  (comps.). (2015). El Análisis de la realidad social: métodos y técnicas de investigación. Cuarta Edición. Madrid: Alianza. ( 4ª edició, la majoria de continguts són nous).

    Alvira, F. (2004) La encuesta: una perspectiva general metodológica. Madrid: CIS. Colección Cuadernos Metodológicos 35.

    Bericat, E. (1998) La integración de los métodos cuantitativo y cualitativo en la investigación social. Significado y medida. Barcelona: Ariel.

    Cea, M. A. (1996) Metodología cuantitativa: Estrategias y técnicas de investigación social. Madrid: Síntesis.

    Denzin, Norman K. & Lincoln, Yvonna S. (eds.) (2013). Collecting and interpreting qualitative materials. Thousand Oaks, CA: Sage.

    López-Roldán, Pedro & Lozares, Carlos (1999) Anàlisi bivariable de dades estadístiques. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.

    Pérez López, César, (2010) Técnicas de muestreo estadístico. Madrid : Ibergarceta.

    Pérez López, César, (2005) Muestreo estadístico: conceptos y problemas resueltos. Madrid: Prentice Hall.

    O’Reilly, Katie (2009). Key concepts in Ethnography. London: Sage

    Valles, Miguel S. (2014). Entrevistas cualitativas. Madrid: CIS.

    Valles, Miguel S. (1997). Técnicas cualitativas de investigación social: reflexión metodológica y práctica profesional. Madrid: Síntesis.

    Capítol

    Guba, Egon G. & Lincoln, Yvonna S. (1994). "Competing Paradigms in Qualitative Research. Pp. 105-117 in Denzin and Y. Lincoln (eds.), Handbook of Qualitative Research. Thousand Oaks: Sage.

    Lareau, Annette. (1996). “Common Problems in Field Work: A Personal Essay”. In: Lareau, A & Schultz. F (Eds.) Journeys through ethnography: Realistic accounts of fieldwork, 196-236. Boulder, Co: Westview Press

    Small, Mario L. (2008). “Lost in translation: How not to make qualitative research more scientific”. In Report from workshop on interdisciplinary standards for systematic qualitative research. Washington, DC: National Science Foundation. Pp. 165-171.

    Article

    Gomez, A., & Puigvert, L., & Flecha, R. (2011). Critical Communicative Methodology: Informing Real Social Transformation Through Research. Qualitative Inquiry. 17. 235-245. 10.1177/1077800410397802.