Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Criminologia Avanšada

Codi de l'assignatura: 570010

Curs acadŔmic: 2021-2022

Coordinaciˇ: Miguel Angel Soria Verde

Departament: Departament de Psicologia Social i Psicologia Quantitativa

crŔdits: 3

Programa ˙nic: S

 

 

Hores estimades de dedicaciˇ

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

25

 

-  TeoricoprÓctica

Presencial

 

25

Treball tutelat/dirigit

25

Aprenentatge aut˛nom

25

 

 

CompetŔncies que es desenvolupen

 

CB7.- Capacitat per aplicar els coneixements adquirits i de resoldre problemes en entorns nous o poc coneguts i en contextos més amplis (o multidisciplinaris) relatius al camp d’estudi.

CB8.- Capacitat per integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació d’aquests coneixements i judicis.

CG1.- Capacitat per detectar problemes delinqüencials i penològics, o d’execució de penes i mesures, i problemes victimològics i de seguretat.

CG2.- Capacitat per oferir solucions pràctiques, amb base científica, als problemes detectats.

CE2.- Capacitat per analitzar, diagnosticar i realitzar intervencions preventives i reactives amb delinqüents, víctimes i comunitats, partint de l’estudi de la realitat social i normativa i dels mitjans i instruments legals i econòmics disponibles

CE3.- Capacitat per dissenyar, implementar, analitzar i avaluar programes de detecció i prevenció delinqüencial.

CE4.- Capacitat per gestionar mecanismes formals o informals de prevenció i tractament del delicte així com de reparació de les víctimes.

CE5.- Capacitat per dissenyar i implementar programes de mediació en situacions conflictives i delictuals en programes formals i informals.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

a) Conèixer els estudis i les investigacions avançades i actuals més rellevants per a l’estudi de la conducta criminal i la investigació criminològica dels delictes violents.

b) Saber aplicar els principis teòrics a la investigació dels delictes violents (homicidis i agressions sexuals).

 

 

Blocs temÓtics

 

1. Fonaments psicosocials de la criminalitat violenta

*  Relació entre factors interns i contextuals en l’acte criminal violent

Personalitat: configuració i  estructura

Relació de la personalitat amb l’acte criminal

Creació de la fantasia i traspàs a la realitat

Agressivitat: factors essencials i coadjuvants en crims violents

Motivació criminal: tipus i conformació

Moralitat: barreres i superació

Malaltia mental: mites i realitats en delinqüents violents

2. Homicidis: tipus i processos psicol˛gics de conformaciˇ

*  Desenvolupament intern del pensament criminal de l’homicida

La perfilació criminal en l’homicidi: tipologies segons la motivació de l’autor

Sistema classificatori segons el pes dels factors interns i externs

La perfilació geogràfica en homicidis serials: geopsicologia de l’acte criminal

L’homicidi de gènere: estructura motivacional interna de l’autor, maltractament previ, assetjament i risc de suïcidi posterior de l’autor

Els homicidis en sèrie

Els homicidis en massa

Homicidis per estructura criminal (sectes, màfies, terrorisme, etc.)

3. Agressions sexuals amb adults i amb menors

*  Desenvolupament del pensament criminal de l’agressor sexual

Fantasia sexual alterada: construcció i estructuració mental

Les parafílies i la relació que tenen amb l’acte d’agressió sexual

L’escena del crim en agressions sexuals

Processos d’accés i captació de la víctima

Modus operandi i firma en delictes sexuals

Perfilació criminal en agressions sexuals: tipologies i motivacions

Agressors sexuals en sèrie: tipus i anàlisi espacial

Els menors com a víctimes sexuals: relació amb la fantasia sexual

Perfils dels agressors sexuals infantils

Aspectes longitudinals dels agressors sexuals infantils

4. Investigaciˇ dels e-crims: pornografia infantil, grooming y agrsesors duals.

*  Característiques generals dels e-crims.

Canvis en la estructura formal interactiva derivada de la relació virtual.

Manipulació i processos d’cultació de l’autor.

Accés a menors amb finalitats sexuals mitjançant imatges: finalitat

Procés de captació.de menors amb finalitats sexuals

Explotació de menors: estructura psicológica de l’autor

Selecció de la víctima en casos d’explotació de menors.

Pornografia infantil: concepte psicológic i problemes conceptuals.

El paper de fantasia amb la pornografia infantil.

La fantasia com a nexe entre la pornografía infantil i l’agressió sexual infantil

Tipus de pornografia infantil: motivacions

Sistema clasificatori dels nivells de violencia.

Agressors duals: característiques i formes de detecció.

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

a) Classes teoricopràctiques. Classes introductòries a cada bloc temàtic de l’assignatura, que inclouen la presentació de casos i el treball i discussió en grup.

b) Anàlisi de casos. Utilització dels fonaments científics a l’anàlisi d’un crim violent mitjançant procés de recerca d’informació.

c) Conferències/debat. Discussió amb el professor o conferenciant convidat sobre un tema o temes específics de l’assignatura.

 

 

Avaluaciˇ acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada
L’avaluació continuada, que és l’opció ordinària d’avaluació, implica:

- L’elaboració individual d’un informe relatiu a un cas d’investigació criminal (70 %) a partir de respostes obertes seguint l’estructura reduida d’un informe científic-tècnic.

- La participació i debat a l’aula (30 %). Inclou l’elaboració de material escrit abans, després o durant la docència a l’aula.

Totes dues activitats inclouen treball de recerca de documentació científica.

Reavaluació

Els alumnes que no superin l’avaluació continuada poden fer una prova de reavaluació, que consisteix en una prova escrita de preguntes curtes sobre la temàtica de l’assignatura (pwp). Per poder optar a la reavaluació és indispensable haver-se presentat i haver suspès l’assignatura. Els estudiants no presentats no poden optar a la reavaluació.

 

Avaluaciˇ ˙nica

Per a l’avaluació única s’ha d’elaborar individualment un informe sobre un cas d’investigació criminal facilitat pel professor. L’activitat inclou una revisió crítica de textos mitjançant recerca científica.

Reavaluació

La prova de reavaluació és una prova escrita  presencial de preguntes curtes sobre el temari del curs (pwp assignatura). 

Per poder optar a la reavaluació és indispensable haver-se presentat a l’avaluació i haver suspès l’assignatura.

Els estudiants no presentats a l’avaluació no poden optar a la reavaluació.

 

 

Fonts d'informaciˇ bÓsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Soria, M A. & Saiz, D. (2006). Psicología criminal. Madrid: Pearson.

Soria, M.A. et all. (2011). Manual de psicología jurídica, forense y criminal. Barcelona: Publicaciones Universitarias.

Alba, J.L. (2007). Fundamentos de psicología jurídica e investigación criminal. Salamanca: Universidad de Salamanca.

Ainsworth, P.B. (2001). Offender profiling and crime analysis. Devon:Willan publishing.

American Psychiatric Association. (1994). D.S.M. IV-TR. Barcelona: Masson.

Blackburn, R. (1993) The psychology of criminal conduct. New York.NY: Wiley.

Bull, R., Cooke, C., Hatcher, R. & Bilby, C. (2009).Criminal Psychology: A Beginner’s Guide. London: Oneworld.

Canter, D. & Youngs, D. (2008). Applications of geographical offender profiling. Surrey: Ashgate.

Canter, D. & Youngs, D. (2008). Principles of geographical offender profiling. Surrey: Ashgate.

Campbell, T. (2007). Assessing Sex Offenders: Problems and Pitfalls (2nd Ed.) Springfield, IL: Charles C. Thomas.

Cassel, E. & Bernstein, D.A. (2009). Criminal behavior. Mahwah, NJ: Lawrence Erlbaum.

Clemente. M. & Núñez, J. (1997). Psicología Jurídica Penitenciaria (I y II). Madrid: Fundación Universidad- Empresa..

Fariña, F. & Arce, R. (1997). Psicología e investigación judicial. Madrid: Fundación Universidad- Empresa.

Garrido, V. (2005). Qué es la psicología criminológica. Madrid: Biblioteca nueva.

Garrido, V. & al. (1995). Delinqüents sexuals a les presons. Barcelona: Centre d’estudis Jurídics.

Holmes,R.M. & Holmes, S.T. (1996). Profiling violent crimes. London:Sage.

Jacobs, D.E. (2006). Criminal Psychology: Sexual Predators in the Age of Neuroscience. Dubuke, IL: Kendall Hunt.

Kaur, R. (2006). Criminal psychology: new trends and innovations. New Delhi: Deep & Deep.

Kocsis, R.N. (2009). Applied Criminal Psychology: A Guide to Forensic Behavioral Sciences. Springfield, IL: Charles C. Thomas.

Otín, J.M. (2009). Psicología criminal: técnicas de investigación e intervención policial. Madrid: Lex Nova.

Pakes, F.J. & Pakes, S. (2009). Criminal psychology. Devon: Willan.

Pont, T. (2008). Profiling el acto criminal. Barcelona: UOC.

Redondo, S. (2008). Manual para el tratamiento psicológico de los delincuentes. Madrid: Pirámide.

Rutter, M. & Giller, H. (1988). Delincuencia juvenil. Barcelona: Martínez Roca.

Soria, M.A. (2006). Métodos y programas en mediación penal. En R. Diego y C. Guillén. Mediación. Proceso, tácticas y técnicas (pp. 209-222). Madrid: Pirámide.

Soria, M.A. (2006). Métodos y programas en mediación penal. En R. Diego y C. Guillén. Mediación. Proceso, tácticas y técnicas (pp. 209-222). Madrid: Pirámide.

Soria, M.A. (1998). Psicología y práctica jurídica. Barcelona: Ariel Derecho.

Soria, M.A. & Hernández, J.A. (1994). El agresor sexual y la víctima. Barcelona: Boixareu.

Soria, M A. & Saiz, D. (2006). Psicología criminal. Madrid: Pearson.

Towl, G.J. (2006). Psychological research in prisons. Malden, MA: Blackwell.

Wikström, P.H. & Sampson, R.J. (2006). The explanation of crime: context, mechanisms, and development. Cambridge: Cambridge University press.

Soria, M.A. y Romo, J. (2015). Perfilación criminal y análisis conducta criminal. Madrid: Pearson (e-book).

Soria, M.A. y Romo, J. (2015). Perfilación y análisis conducta criminal. Madrid: Pearson