Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Execució Penal i Mesures Alternatives

Codi de l'assignatura: 570012

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Erika Xiomara Torregrossa Acuña

Departament: Departament de Dret Penal i Criminologia, i Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals

crèdits: 3

Programa únic: S

 

 

Consideracions prèvies

 

Vegeu la bibliografia en el programa del Campus Virtual.

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

75

 

-  Teoria

Presencial

 

40

 

-  Tutorització per grups

Presencial i no presencial

 

30

 

-  Exercicis pràctics

No presencial

 

5

 

 

Competències que es desenvolupen

 

— Capacitat per potenciar l’anàlisi crítica de les principals institucions que conformen el nostre sistema de penes, així com els instruments alternatius de resolució de conflictes incipientment introduïts en el nostre ordenament substantiu-processal.

— Capacitat per abordar de manera interdisciplinària els problemes relatius a l’execució penal i els instruments alternatius a la imposició de penes de presó, de manera que es compagini la perspectiva politicocriminal, legal i criminològica.

— Capacitat per prendre consciència del notable enduriment de les penes ja existents, les restriccions operades entorn dels instruments alternatius a la presó i la introducció de noves penes i mesures de seguretat destinades a controlar els delinqüents reincidents perillosos.

— Capacitat per analitzar els automatismes judicials existents a l’hora de decretar la suspensió i substitució de les penes privatives de llibertat i les llacunes de motivació en la seva adopció, amb especial referència a la pena d’expulsió com a substitució de les penes de presó inferiors a sis anys imposades a estrangers en situació irregular.

— Capacitat per relacionar alguns àmbits de criminalitat (violència de gènere, seguretat en el trànsit viari) amb les respostes penals adoptades per combatre’ls, i posar especial atenció a les alternatives a la imposició de la pena de presó.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Establir la connexió entre la política criminal propugnada pel legislador i la realitat de l’execució penal.

— Conèixer les mesures alternatives a la pena tradicional privativa de llibertat.

— Verificar la persistència de la pena de presó en el nostre sistema de penes actual i la resistència a la implantació i implementació d’instruments alternatius amb la finalitat d’eludir-ne la imposició.

— Determinar els problemes teoricopràctics que planteja l’aplicació dels anomenats substitutius penals, i analitzar-ne la racionalitat, l’oportunitat i la motivació d’adoptar-los en la praxi judicial, així com els dèficits en executar-los i supervisar-los.

— Examinar les penes imposades en la lluita contra la violència de gènere, prestant una especial atenció al tractament al maltractador com a pena alternativa a la presó.

— Examinar els problemes plantejats en l’execució de les penes contra la delinqüència vial, després de la Llei orgànica 1/2015 de reforma del Codi penal.

— Examinar les mesures alternatives per a delinqüents relacionats amb el consum de substàncies tòxiques.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Bloc I. Sistema de sancions penals, política criminal i penes

*  Tema 1. Sistema de sancions penals i política criminal: introducció
1. Classes de penes: privatives de llibertat, restrictives de drets, pecuniàries

2. L’execució de les penes: funció administrativa amb supervisió judicial

3. Les mesures alternatives: judicials i d’execució.

4. Comparació de sistemes legals: aflictivitat de les penes i flexibilitat en la imposició

5. Resocialització, reeducació i reinserció

    5.1. Concepte

    5.2. Naturalesa jurídica

6. L’execució de les sentències penals

    6.1. Concepte

    6.2. Naturalesa jurídica. Contingut de l’execució penal

    6.3. Principis fonamentals de l’execució penal

    6.4. El principi de jurisdiccionalitat

    6.5. El principi d’oficialitat. El principi de legalitat

7. Els jutjats de vigilància penitenciària i l’administració penitenciària

    7.1. Jurisdicció

2. Bloc II. Execució penal. Pena privativa de llibertat. Formes especials de compliment

*  Tema 2. Penes privatives de llibertat
2.1. Presó, presó permanent revisable, localització permanent, responsabilitat personal subsidiària. Marc legal en matèria penitenciària: les referències en la Constitució espanyola. La Llei orgànica general penitenciària. Referència a la normativa internacional en matèria penitenciària

2.2. Les formes d’ingrés en un centre penitenciari: procediments i tràmits d’ingrés. Classificació interior. Sistema de classificació en graus de tractament. El principi de flexibilitat

2.3. L’assignació dels models regimentals: separació interior dels models regimentals

2.4. La classificació dels penats

2.5. Principals indicadors dels serveis penitenciaris i rehabilitació, problemàtiques, etc.

2.6. El tractament penitenciari

2.7. Beneficis penitenciaris: tipus, finalitat i procediment de concessió

 

Tema 3. Formes especials d’execució

3.1. Centres d’inserció social

3.2. Unitats dependents

3.3. Establiments o departaments mixtos

3.4. Comunitat terapèutica

3.5. Departaments per a joves

3.6. Unitats de mares

3. Bloc III. Instruments alternatius a la pena de presó: els anomenats substitutius penals

*  Tema 4. Suspensió de l’execució de les penes privatives de llibertat
Tema 5. La substitució de les penes privatives de llibertat: especial atenció a l’expulsió. Estrangeria

 

4. Bloc IV. Altres penes alternatives a la presó: localització permanent, multa i treballs en benefici de la comunitat

*  Tema 6. Formes especials d’execució, concepte i enumeració
Tema 7. La pena de mula: la «nova» espina dorsal del sistema de penes?

Tema 8. La pena de treballs en benefici de la comunitat: una alternativa real a la presó?

5. Bloc V. Instruments alternatius en l’àmbit de la violència de gènere i la delinqüència vial

*  Tema 9. El sistema de penes en matèria de violència de gènere
Tema 10. La lluita contra la delinqüència vial

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

El seguiment del curs en aquests blocs implica la lectura de la bibliografia recomanada, l’estudi, la reflexió i l’exposició escrita i oral dels temes treballats.

Abans de cada sessió presencial s’indica, d’acord amb la programació proposada, quin és el treball específic de preparació per a cadascuna. Els criteris són els següents:

— Les sessions d’explicació requereixen la lectura prèvia dels textos bàsics, que s’indiquen amb la deguda antelació.

— Les activitats s’han de preparar treballant amb els materials específics.

— La preparació dels debats requereix un treball previ de formulació d’arguments.

La dinàmica de les sessions d’explicació és la següent: a l’inici de cada sessió s’indiquen quins són els continguts que s’han de treballar; s’introdueix breument la lectura que els estudiants han de fer i s’apunten succintament els principals problemes que s’han de tractar. Seguidament, es dedica la major part del temps a explicar i desenvolupar els aspectes més importants dels temes programats.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada
 

En l’avaluació continuada les activitats avaluables són:

— Quatre activitats pràctiques (70 % de la nota final)

Les activitats pràctiques estan destinades a avaluar tots els components de l’aprenentatge. Cada pràctica consisteix en una o diverses activitats dirigides en què es discuteix sobre documents o casos pràctics, o bé s’analitzen continguts de l’assignatura. En la programació de l’assignatura s’indica el nombre de sessions per a cada activitat, les tasques prèvies que s’han de fer, i els aspectes que cal tenir en compte perquè són objecte de treball durant la sessió o sessions de presentació.

En relació amb l’avaluació de cadascuna d’aquestes activitats, s’han de tenir en compte els aspectes següents:

a) Hi ha una qualificació per a cadascuna de les activitats programades.

b) S’aprova amb un 5.

c) Es tenen en compte una sèrie d’elements de valoració de les activitats pràctiques ponderats pel professorat. Els elements principals que es tenen en compte són, com a mínim, l’assistència a les sessions presencials, la participació activa i significativa en l’elaboració i presentació de l’activitat (inclosa la qualitat de l’expressió oral), i la qualitat del treball escrit previ o posterior que es pugui encarregar (inclosa la qualitat de l’expressió escrita).

— Prova de síntesi (30 % de la nota final)

La prova de síntesi és una prova escrita destinada a avaluar els coneixements globals de l’assignatura. La matèria objecte d’examen és la que es correspon amb el temari descrit en aquest pla docent. La prova consisteix en un comentari de text. Es valora la coherència del comentari, l’originalitat (no mera reiteració de les idees del text) i les referències i interrelacions d’idees que evidencien un coneixement global del tema. L’adequació de l’expressió escrita es té en compte en la qualificació de la prova de síntesi. La qualificació mínima necessària per superar la prova final de síntesi és d’aprovat (5).

Reavaluació

Hi ha la possibilitat de reavaluació de l’avaluació continuada o única, per als alumnes que no superin l’assignatura, a partir dels criteris generals establerts. La reavaluació exigeix que l’estudiant hagi estat avaluat prèviament, i exclou aquells casos en què la qualificació és de no presentat.

La qualificació obtinguda en la prova de reavaluació és la qualificació final que apareixerà a l’expedient de l’estudiant, sens perjudici de la possibilitat que el professorat pugui tenir en compte altres evidències d’aprenentatge per millorar la nota aritmètica obtinguda en la prova de reavaluació.

 

Avaluació única

És possible l’avaluació única (AU) si se sol·licita dins del termini previst en el Protocol academicodocent.

La prova d’AU consisteix en el desenvolupament de tres temes a escollir entre cinc que el professor presenta a l’inici de l’exercici. Aquest acte és públic i d’assistència obligatòria per a tots els estudiants.

L’opció d’avaluació única s’ha de formalitzar per mitjà del lliurament d’un formulari degudament emplenat, o enviant un correu electrònic al professor. També es pot formalitzar per mitjà d’una sol·licitud electrònica, d’acord amb la normativa aplicable. La petició s’ha de tramitar durant les dues primeres setmanes de classe com a màxim.

L’estudiant que opti per l’avaluació única ha de fer un examen escrit en la data prevista per la Facultat de Dret.

L’examen final consisteix en:

— Cinc preguntes, en què la resposta s’ha de desenvolupar entre 15-20 línies, relacionades amb el contingut dels blocs temàtics de l’assignatura.

— Entre les cinc preguntes, hi pot haver una part pràctica, com ara un comentari de text o la resolució d’un cas pràctic relacionat amb l’objecte de l’assignatura.

Per a la preparació de l’examen es recomana consultar la bibliografia indicada en aquest pla docent («Fonts d’informació bàsica»).

S’exigeix una nota mitjana de 5 en el conjunt de l’examen per poder obtenir almenys un aprovat (5).

Reavaluació

La qualificació obtinguda en la prova de reavaluació és la qualificació final que apareixerà a l’expedient de l’estudiant, sens perjudici de la possibilitat que el professorat pugui tenir en compte altres evidències d’aprenentatge per millorar la nota aritmètica obtinguda en la prova de reavaluació.

La reavaluació consisteix en:

— Cinc preguntes, en què la resposta s’ha de desenvolupar entre 15-20 línies, relacionades amb el contingut dels blocs temàtics de l’assignatura.

— Entre les cinc preguntes, hi pot haver una part pràctica, com ara un comentari de text o la resolució d’un cas pràctic relacionat amb l’objecte de l’assignatura.

Per a la preparació de l’examen es recomana consultar la bibliografia indicada en aquest pla docent («Fonts d’informació bàsica»).

S’exigeix una nota mitjana de 5 en el conjunt de l’examen per poder obtenir almenys un aprovat (5).

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

VER BIBLIOGRAFÍA EN PROGRAMA DEL CAMPUS VIRTUAL.

CID MOLINÉ (2009). La elección del castigo. Suspensión de la pena o "probation versus prision". Barcelona: Bosch.

  La Expulsión judicial sustitutiva del art. 89 del Código Penal. Las Rozas (Madrid) Editorial jurídica Sepín, 2019. 1 recurs en línia.

Legislación Penitenciaria y Circulares e Instrucciones. 4.ª edición, enero  2020.Colección: Texto Legal Basico. Editorial: Colex.

Justícia restaurativa y terapéutica : hacia innovadores modelos de justícia. Valencia : Tirant lo Blanch, 2017  -- 605 p.

 MIR PUIG - CORCOY BIDASOLO (dirs.). Nuevas tendencias en política criminal: una auditoría al Código Penal español de 1995, Montevideo, 2006.

MONTERO HERNANZ, Tomás (2018).  La Privación de libertad de menores y los estándares internacionales.    Las Rozas (Madrid): Wolters Kluwer.

La Pena de trabajos en beneficio de la comunidad. Las Rozas (Madrid) Editorial jurídica Sepín, 2019. 1                       recurs en línia.

 Prisión y alternativas en el nuevo Código Penal tras la reforma 2015. Madrid : Dykinson, 2017. 310 p.

 Salat Paisal, Marc (2018).  “Sanciones aplicables a manifestaciones contemporáneas de violencia de género de escasa gravedad : el caso de stalking”. En: Indret: Revista para el Análisis del Derecho, nº 1 (2018), p. 6

 Suspensión y sustitución de las penas privativas de libertad. Varios autores. Biblioteca Juridica De Bolsillo Editorial: Colex. 1.ª edición 2020