Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Treball Final de Màster

Codi de l'assignatura: 570126

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Mariola Rodriguez Font

Departament: Facultat de Dret

crèdits: 12

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 300

 

Treball tutelat/dirigit

45

Aprenentatge autònom

255

 

 

Recomanacions

 

Els períodes de matriculació del TFM són els ordinaris que estableix la Facultat de Dret per a totes les assignatures del màster. En aquest sentit, l’alumnat es pot matricular de l’assignatura en el primer o en el segon semestre. En qualsevol cas, es recomana tenir la proposta definitiva de projecte de TFM aprovada per la Comissió de Coordinació del Màster abans de matricular-se de l’assignatura.

El TFM que no es presenti al final del semestre que correspongui es qualifica com a no presentat i l’estudiant s’hi ha de tornar a matricular en els termes que estableix la normativa aplicable.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

CB7. Capacitat per aplicar els coneixements adquirits i per resoldre problemes en entorns nous o poc coneguts i en contextos més amplis (o multidisciplinaris) relatius al camp d’estudi.

CB9. Capacitat per comunicar conclusions, i els coneixements i les raons últimes que les sustenten, a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats.

CE3. Capacitat per dissenyar i planificar processos i estratègies tenint en compte les especialitats i exigències dels diferents àmbits de la pràctica professional.

CE4. Capacitat per anticipar i avaluar les conseqüències jurídiques i econòmiques de les estratègies dissenyades.

CE7. Capacitat per identificar i per saber fer els tràmits administratius, notarials i registrals propis dels gestors administratius.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a habilitats, destreses

— Dissenyar una proposta d’estudi o investigació ajustada als objectius del màster, original i viable, i indicar la justificació de la proposta, els objectius de treball, les hipòtesis de partida, l’estructura, la metodologia i la planificació temporal de les diverses fases d’elaboració del treball.

— Identificar les teories que han de fonamentar el treball i les eines metodològiques necessàries per assolir-ne els objectius.

–– Saber incorporar la perspectiva de gènere en aquelles parts del treball en que pugui ser rellevant i possible.

— Cercar documentació científica rellevant i gestionar una base de dades bibliogràfica.

— Desenvolupar el TFM atenent als objectius establerts, explicant adequadament les teories que fonamenten l’estudi o investigació i desenvolupant amb eficàcia les metodologies previstes.

— Gestionar adequadament el temps, atenent a la planificació temporal i als terminis de seguiment establerts.

— Resoldre els contratemps que puguin sorgir durant l’estudi o investigació i revisar-ne els objectius, si escau.

— Elaborar unes conclusions coherents amb els objectius plantejats, que es desprenguin del desenvolupament del treball.

— Presentar d’una manera correcta i ben estructurada el treball d’acord amb els criteris de qualitat formal i substancial establerts per la normativa de la Facultat i de la Universitat sobre els treballs de final de màster.

— Exposar oralment el treball (objectius, desenvolupament i resultats), davant d’una comissió avaluadora i en acte públic, de manera sintètica i entenedora, fent ús dels recursos adequats. 

— Defensar les decisions preses en el desenvolupament del treball davant de les intervencions dels membres de la comissió avaluadora i saber valorar els suggeriments que podrien comportar una millora del treball.

 

 

Blocs temàtics

 

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

I.- MODALITATS

El treball final de màster (TFM) consisteix en la presentació d’una memòria escrita que pot ser d’una de les modalitats següents:

  • Estudi analític i monogràfic: Desenvolupament d’un estudi analític sobre alguna temàtica d’interès en l’àmbit de la gestoria administrativa. Exemple d’aquesta modalitat podrien ser les modalitats contractuals: contingut i efectes.

  • Estudi analític comparatiu: Desenvolupament d’un estudi amb l’objectiu principal de comparar dos aspectes d’interès per a la professió. Exemples: successions i donacions en les diferents comunitats autònomes, constitució d’empreses en diferents països, règim jurídic de les autoritzacions administratives en les diferents comunitats autònomes, etc.

  • Projecte transversal aplicat: Desenvolupament d’un projecte aplicat a la pràctica professional com pot ser la creació d’una empresa, l’assessorament sobre una problemàtica concreta, la creació d’una gestoria administrativa, etc.

  • Estudi i anàlisi corporativa: Desenvolupament d’un estudi en què s’analitzi algun aspecte relatiu a la professió de gestor administratiu des de la vessant del caràcter estatutari de la professió.


II.- TUTORS DELS TFM: FUNCIONS I TEMES

El TFM és tutoritzat per un professor. El tutor acadèmic té les funcions següents:

  • Orientar l’estudiant en la definició del projecte: delimitació del tema i definició d’uns objectius assequibles i pertinents; confecció d’un pla de treball realista i adequat al temps i als recursos disponibles; orientació documental i metodològica.

  • Fer el seguiment del desenvolupament del TFM.

  • Fer un informe final sobre el TFM que s’entrega al coordinador dels TFM del màster per tal que els membres del tribunal davant del qual es defensa el puguin tenir en compte per poder avaluar l’apartat “Procediment” de les rúbriques.


III.- PROCEDIMENT PER A L’ELABORACIÓ DEL TFM

En relació amb el procediment per a l’elaboració del TFM, es poden distingir cinc etapes. La primera etapa correspon a l’elaboració i entrega de la proposta inicial de TFM per part de l’estudiant, així com a l’assignació de tutor i tema. A la segona etapa, l’estudiant ha d’elaborar i entregar, amb l’autorització del tutor, la proposta definitiva de projecte de TFM al coordinador dels TFM perquè, si escau, sigui aprovada per la Comissió Coordinadora del Màster i l’estudiant pugui fer el TFM durant el semestre corresponent. Així doncs, una vegada la Comissió Coordinadora del Màster aprova la proposta, l’estudiant pot començar la tercera etapa, que consisteix en el desenvolupament del TFM. La quarta etapa consisteix en l’entrega de la versió final del TFM  i la cinquena etapa en la defensa pública.

Les dates concretes de cada etapa es poden trobar en els documents “Cronograma – defensa juliol” i “Cronograma – defensa febrer” penjats al Campus Virtual de l’assignatura. El Cronograma – defensa juliol és per a aquells estudiants que es matriculen al TFM a la convocatòria d’ampliació de matrícula, que s’obre normalment al febrer, per defensar el TFM al final del segon semestre del mateix curs acadèmic en què s’estan cursant les altres assignatures del màster. El Cronograma – defensa febrer és per a aquells estudiants que, una vegada han finalitzat el primer curs acadèmic cursant la majoria de les assignatures del màster, es matriculen al setembre del curs vinent per defensar el TFM al final del primer semestre.

1.- PRIMERA ETAPA: PROPOSTA INICIAL DE TFM I ASSIGNACIÓ DE TEMA I TUTOR

En aquesta primera etapa d’elaboració del TFM, els estudiants han de presentar una proposta inicial de TFM (document "Proposta inicial TFM") al coordinador dels TFM en les dates establertes en el cronograma corresponent. En aquesta proposta inicial, l’estudiant ha d’escollir quin tipus de treball vol fer, en quina disciplina i amb quin tutor. En cas que l’estudiant proposi un tutor o tema no previst en el llistat, el coordinador del màster, juntament amb el professorat o el departament afectat, valora la possibilitat d’atendre aquesta petició. Es prioritza, llavors, el tema escollit per l´alumnat i només en cas de que aquest no trobi tutor, se n´hi assigna un per part de la coordinació. 

Per tal d’entregar aquesta proposta inicial correctament, es convida als estudiants a una primera sessió presencial amb el coordinador dels TFM en la que, entre d’altres qüestions, s’explica el funcionament de l’assignatura, els seus objectius i les fonts per a l´elaboració del treball.  

Una vegada rebudes totes les propostes dels estudiants, es publica el llistat definitiu d’assignacions de temes i tutors.

2.- SEGONA ETAPA: PROPOSTA DEFINITIVA DEL PROJECTE DE TFM I APROVACIÓ PER PART DE LA COMISSIÓ DE COORDINACIÓ DEL MÀSTER

Una vegada assignat el tutor acadèmic, l´estudiant ha de posar-se en contacte amb ell per concretar el tema del TFM i elaborar aquesta proposta. Els estudiants poden proposar un projecte concret de treball de final de màster o bé poden acceptar un projecte suggerit pel tutor. 

El document "Proposta definitiva de projecte de TFM" s’ha d’entregar al coordinador dels TFM en la data establerta en el cronograma corresponent. Una vegada rebudes les propostes dels estudiants, i prèviament aprovades pel tutor, la Comissió Coordinadora del Màster valora si es poden aprovar les propostes presentades, per tal que es puguin desenvolupar durant el semestre corresponent.

3.- TERCERA ETAPA: DESENVOLUPAMENT DEL TFM

Durant aquesta etapa d’elaboració del TFM, l’estudiant l’ha de desenvolupar. En aquest sentit, és important recordar que l’estudiant ha de seguir el calendari establert amb el tutor a la "Proposta definitiva de Projecte TFM", fixat de forma general o orientativa en el cronograma corresponent.

En cas que l’estudiant no respecti les dates, no es garanteix la correcció del contingut del TFM per part del tutor acadèmic ni l’autorització corresponent per poder fer-ne la defensa pública en les dates establertes.

4.- QUARTA ETAPA: ENTREGA DE LA VERSIÓ FINAL DEL TFM

En aquesta quarta etapa, l’estudiant ha d’entregar la versió final del TFM al seu tutor acadèmic. Aquesta entrega s’ha de fer segons les preferències del tutor (versió en paper o a través d’un correu electrònic).

El tutor acadèmic emet un informe valoratiu del contingut del TFM, en el qual inclou, si escau, la seva autorització perquè es defensi públicament. Aquest informe s’entrega al coordinador dels TFM, perquè, en cas que el TFM es pugui defensar públicament, l’entregui als membres del tribunal davant del qual es defensa.

D’altra banda, l’estudiant ha de dipositar:

  • Un arxiu del TFM en versió electrònica (pdf) al Campus Virtual de l’assignatura, concretament a través de la tasca creada exclusivament per a aquesta finalitat.


  • Tres exemplars impresos a la secretaria del departament adscrit del tutor del TFM. Si el tutor pertany a un departament no adscrit a la Facultat, el dipòsit es farà a l’Escola de Postgraus de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona.


5.- CINQUENA ETAPA: DEFENSA PÚBLICA DEL TFM

Finalment, l’estudiant ha de defensar el TFM en un acte públic davant d’un tribunal format per tres membres. Aquesta defensa pública consisteix en l’exposició per part de l’estudiant durant 15 minuts del contingut essencial del TFM, així com en la resposta a les qüestions que li plantegin els membres del tribunal.

Les dates de defensa generals es poden trobar en el cronograma corresponent. Les dates, hores, llocs i membres de cada tribunal són publicades per part de la coordinació una setmana abans de l’inici del període d’avaluació.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació del TFM es duu a terme aplicant les rúbriques aprovades per la Comissió de Coordinació del Màster, que són publicades al Campus Virtual de l’assignatura per tal de donar-les a conèixer als estudiants i tutors a l’inici del semestre.

La ponderació dels indicadors d’avaluació aprovada per la Comissió de Coordinació del Màster és la següent:

  • Procés de planificació i desenvolupament del treball: 10 %
  • Contingut i originalitat dels resultats: 50 %
  • Aspectes formals del treball: 10 %
  • Exposició i defensa oral: 30 %

Els estudiants matriculats de TFM que no el presentin al final del semestre que correspongui són qualificats com a no presentats i s’hi han de tornar a matricular en els termes que estableix la normativa aplicable, tal com disposa l’article 3.3 de la Normativa reguladora dels TFM de la Facultat de Dret.

Respecte a la reavaluació de l’assignatura del TFM, el tribunal valora en cada cas si el treball qualificat com a suspès és susceptible de ser esmenat o completat en un període de temps no superior als 15 dies naturals. En aquest cas, s’indiquen en l’acta d’avaluació les millores que cal introduir-hi i es concreta el termini per fer-ho. En cap cas aquesta reavaluació no implica ni pot donar lloc a l’elaboració d’un nou treball.

L’estudiant ha de lliurar la versió final del TFM, amb les modificacions incorporades, a través del Campus Virtual de l’assignatura. La reavaluació de les parts indicades la fa íntegrament el mateix tribunal que ha valorat el TFM en la convocatòria ordinària, mitjançant una nova defensa pública. La qualificació serà la resultant d’integrar la valoració de la part o les parts reavaluades amb la resta del treball, i el tribunal emetrà una nova acta d’avaluació amb la qualificació final.

 

Còpia, plagi i ús de procediments fraudulents

El TFM ha de ser  un treball original i que no s’hagi presentat abans a cap altre procés d’avaluació o reavaluació en el mateix o en diferents graus i màsters. Igualment, ha de complir els criteris ètics comuns i propis de la recerca en l’àmbit acadèmic.

La còpia o el plagi, total o parcial, en el TFM, així com la utilització o la cooperació en procediments fraudulents per dur a terme aquesta activitat, comporta la qualificació de 0 (suspens) en la qualificació final del treball, sense possibilitat de reavaluació, ja que desvirtua l’autoria de l’exercici.

 

 

ANNEX I.- Les parts del treball

 

LES PARTS DEL TREBALL

Les parts del treball s’han d’adaptar en funció de la tipologia de treball. A continuació s’enumeren, respectivament, les parts d’un treball de recerca i les parts d’un dictamen, que són dos dels formats més utilitzats.

a) Parts d’un treball de recerca

En el cas que el treball de final de màster consisteixi en un treball de recerca, les parts del treball són les següents:

Portada

La portada d’un treball final de màster ha de contenir les dades identificadores següents:

  • Nom i dos cognoms de l’autor o autora del treball

  • Títol complet de l’obra

  • Tutor del treball

  • Curs en què es presenta


Aquestes dades es disposen en el quadrant inferior dret d’un full en blanc que només conté aquesta informació identificadora.

Índex

L’índex ha de contenir tots els apartats del treball definitiu. Hi han de figurar tots els apartats i subapartats, fins a tres nivells, amb la paginació corresponent.

L’organització de l’índex ha de ser homogènia, de manera que cada nivell segueixi la mateixa estructura. L’índex s’inclou al principi de l’obra, després de la portada.

Introducció

La introducció ha de constar, com a mínim, de dues parts:

  • Part personal: motiu personal, si n’hi ha, pel qual s’ha escollit el tema, i d’altres consideracions, si escau, d’aquest àmbit personal.

  • Part científica:

    • Hipòtesi, problema, objecte d’estudi o buit en el coneixement que es pretén omplir o resoldre.

    • Marc conceptual (o estat de la qüestió).

    • Rellevància (científica, social, personal, acadèmica, professional, etc.).

    • Metodologia (fonts i mètode)


Cos del treball

El treball ha de tenir una bona estructuració: ha d’estar organitzat internament en parts, capítols, títols, subtítols, etc., en la proporció adequada i sense fragmentar excessivament el cos ni incloure-hi massa nivells (és comunament admès que una estructura amb tres o quatre nivells és adequada en la majoria dels casos).

Conclusions

Qualsevol treball final de màster es tanca amb unes conclusions. És imprescindible que hi hagi coherència i alineament entre la introducció, el cos del treball i les conclusions.

En la majoria de ciències socials i jurídiques cada vegada és més habitual numerar les conclusions, però també és admissible un text discursiu i únic de conclusions.

Fonts i bibliografia

Al final del treball hi ha d’aparèixer, degudament estructurada, la relació de fonts i bibliografia (bibliografia i bibliografia web), que s’identifica o coincideix amb el conjunt de fonts i recursos que s’han emprat al llarg de l’execució.

Les relacions bibliogràfiques han d’estar ordenades per ordre alfabètic, o bé dels cognoms de l’autor en el cas de la bibliografia, o bé de l’entitat que representa el web en el cas de la bibliografia web. Quan se cita legislació, és habitual ordenar-la per rang legislatiu (de major a menor), i dins de cada nivell per ordre cronològic. En el cas de la jurisprudència es proposa o bé una ordenació cronològica pura o bé una agrupació pel rang dels òrgans que les han emès i, a igualtat de rang, per ordre cronològic.

Tant la bibliografia com les fonts s’han de formalitzar seguint els criteris tècnics de citació establerts a la UB (vegeu apartat III).

Annexos

Els treballs poden contenir annexos o conjunts de materials que es poden afegir al final i que no formen part de la producció de l’autor, sinó que recullen algunes de les fonts utilitzades quan són de difícil consulta per al lector o no hi són a l’abast de manera habitual. Sempre s’ha de poder distingir clarament, dins d’un annex, allò que és propi o originari d’allò que és extern a l’autor; en aquest cas el text ha d’anar acompanyat de la referència exacta de la procedència. Cal llistar els annexos en l’índex general de l’obra.

b) Parts d’un dictamen

Si el treball final de màster consisteix en un dictamen s’estructura sobre la base dels quatre apartats següents:

Descripció dels antecedents

L’estudiant ha de fer una relació de les dades i de la documentació de què disposa i indicar aquelles que li falten. Aquesta és la base del treball sobre la qual l’estudiant ha d’emetre l’informe.

Anàlisi legal

L’estudiant indica quina ha estat la selecció de les normes, jurisprudència i, si escau, doctrina, que ha considerat aplicables en els antecedents. Respon a la fase d’argumentació jurídica.

Conclusions

En aquest apartat l’estudiant plasma, de manera concisa, els resultats de l’anàlisi legal en els antecedents.

Emissió del dictamen

En aquest apartat l’estudiant recull les recomanacions en relació amb la conveniència o no d’iniciar un judici, continuar-lo, iniciar un procediment administratiu o demanar documentació addicional, segons correspongui.

 

 

ANNEX II.- Normes de presentació escrita

 

NORMES DE PRESENTACIÓ ESCRITA

Com que no hi ha un estàndard acadèmic únic sobre la presentació de textos escrits, s’adopten les pautes indicades en la relació bibliogràfica de referència final.

Mida i tipus de lletra (estil de la font):


  • Per al cos del treball: Arial mida 11 o Times New Roman mida 12.
  • Per als exemples o per a les citacions de paràgrafs: mateixes famílies tipogràfiques del cos del treball, mida 10.
  • Per als títols: Arial mida 13 o Times New Roman mida 14.
  • Per a les notes a peu de pàgina: mateixes famílies, mida 10.
  • Per a la portada: la mateixa família tipogràfica que a l’interior del treball.

Interlineat:


  • Per al cos del treball: interlineat 1,5.
  • Per als exemples o per a les citacions de paràgrafs llargs que van en lletra més petita: interlineat 1 o senzill.
  • Per a les notes a peu de pàgina interlineat 1 o senzill.

Marges i altres elements de l’edició de text:


  • Marges superior, inferior i laterals: entre 2,5 i 3 cm
  • Cal consultar la bibliografia recomanada respecte a la resta de criteris d’edició de textos: espais entre paràgrafs, encapçalaments, numeració de pàgines, ús de negretes, ús cursives, cometes, etc.

 

 

ANNEX III.- Criteris de citació bibliogràfica i citació de les fonts jurídiques

 

CRITERIS DE CITACIÓ BIBLIOGRÀFICA I LA CITACIÓ DE LES FONTS JURÍDIQUES

A.- CRITERIS DE CITACIÓ BIBLIOGRÀFICA

Criteris de citació

Són acceptats els dos estils de citació de les diferents tradicions científiques: l’estil continental i l’estil anglosaxó o Harvard. El sistema emprat ha de ser coherent i homogeni en tot el treball. En qualsevol cas, s’han d’utilitzar els criteris de citació i de referència bibliogràfica establerts per la Universitat de Barcelona (http://www.ub.es/criteris-cub/).

  • Sistema continental: és el model citació-nota, en el qual cada cop que se cita es posa una nota a peu de pàgina amb la referència bibliogràfica completa (o abreujada si no és la primera vegada que se cita l’obra). Les notes funcionen com un instrument de referència bibliogràfica. La forma de la citació bibliogràfica és la mateixa que s’utilitza per fer el llistat de referències o bibliografies.

  • Sistema anglosaxó o Harvard: o model autor-data, en el qual les citacions entre parèntesis dins del text només van seguides del cognom de l’autor i l’any de l’obra. En aquest cas se suprimeixen totes les notes a peu de pàgina de referència bibliogràfica i es mantenen només les altres notes (aclaridores, d’ampliació, etc.). Al final del treball hi ha d’haver una bibliografia sencera i de remissió.


Llistes de referències o bibliografies

Davant de l’absència de criteris universals, s’han d’utilitzar els establerts per la Universitat de Barcelona, coincidents amb els d’altres institucions acadèmiques i científiques.

Els criteris bibliogràfics indiquen la manera de referenciar:

Bibliografia:

  • Llibres o monografies

  • Publicacions periòdiques

  • Capítols de llibres

  • Articles de revista (o altres publicacions periòdiques)

  • Participacions en congressos, comunicacions i ponències

  • Altres documents impresos


Recursos electrònics:

  • Textos electrònics, bases de dades i programes informàtics complets

  • Contribucions en textos electrònics, bases de dades i programes informàtics

  • Contribucions en revistes electròniques

  • Altres recursos electrònics


Tota la informació detallada sobre les formes de citació és accessible a: CUB Criteris de la Universitat de Barcelona, http://www.ub.es/criteris-cub/

B.- LA CITACIÓ DE LES FONTS JURÍDIQUES EN L’ÀMBIT AUTONÒMIC, ESTATAL I INTERNACIONAL

La diversitat d’estàndards de citació i abreviació de fonts jurídiques ha fet necessària la redacció d’uns criteris sobre citació de fonts jurídiques en els àmbits autonòmic, estatal i internacional que recullin les formes habituals i establertes, quan és el cas, i que proposi nous criteris quan sigui necessari.

Les citacions de fonts jurídiques s’han d’adaptar, quan no hi hagi indicació contrària del director del treball, als criteris establerts a: http://www.bib.ub.edu/fileadmin/arxius /comcitardocumentslegals.pdf.  

BIBLIOGRAFIA que conté els criteris indicats:

Criteris de la Universitat de Barcelona (CUB). [en línia] Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics <http://www.ub.es/criteris-cub/> [Consulta, 18 octubre 2012].

FONTBOTÉ BONILLA, H.; YMBERT CERÓN, M.: La citació de les fonts jurídiques en l’àmbit autonòmic, estatal i internacional. [en línia] <http://www.bib.ub.edu/fileadmin/arxius/comcitardocumentslegals.pdf> [Consulta, 19 octubre 2012].

MESTRES, J.M. et al.: Manual d’estil: la redacció i l’edició de textos. Vic, Barcelona, Eumo Editorial, Universitat de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, 2007. ISBN 978-84-9766-146-1.

TURULL RUBINAT, M. (dir.). Tècniques de treball i de comunicació. Instrumentarium per a les ciències jurídiques i socials, Barcelona, Huygens Editorial, 2011. ISBN 978-84-939245-3-9. (En especial: «Introducció al treball de recerca», [La redacció del treball i les seves parts] [Sobre la presentació escrita], pàg. 187-196 i pàg. 196-198; «Els sistemes tècnics de citació bibliogràfica», pàg. 232-239; «La citació de les fonts jurídiques d’àmbit autonòmic, estatal i internacional», pàg. 241-264).

Altres referències:

Criteris lingüístics del Departament de Justícia [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia. <http://www20.gencat.cat/docs/Justicia/Documents/ARXIUS/doc_28

590133_1.pdf>. [Consulta: 14/04/2011]

Libro de estilo interinstitucional [en línia]. Luxemburg: Oficina de Publicacions de les Comunitats Europees. <http://publications.europa.eu/code/es/es-8000100.htm>. [Consulta: 14/04/2011]

Societat Catalana d’Estudis Jurídics. Diccionari jurídic català [en línia]. Abreviacions. <http://cit.iec.cat/DJC/default.asp?opcio=1>. [Consulta: 01/06/2011]

Tribunal Europeu de Drets Humans. Mode of citation and how to refer to the judgements and decisions of the Court (old and new) [en línia]. <http://www. echr.coe.int/ECHR/EN/Header/Case-Law/Published+case+law/Citation/>. [Consulta: 14/04/2011]

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. Criteris de la Universitat de Barcelona (CUB) [en línia]. Les abreviacions. <http://www.ub.edu/criteriscub/abreviacions.php>. [Consulta: 14/04/2011]

 

 

ANNEX III.- Criteris de citació bibliogràfica i citació de les fonts jurídiques

 

CRITERIS DE CITACIÓ BIBLIOGRÀFICA I LA CITACIÓ DE LES FONTS JURÍDIQUES

A.- CRITERIS DE CITACIÓ BIBLIOGRÀFICA

Criteris de citació

Són acceptats els dos estils de citació de les diferents tradicions científiques: l’estil continental i l’estil anglosaxó o Harvard. El sistema emprat ha de ser coherent i homogeni en tot el treball. En qualsevol cas, s’han d’utilitzar els criteris de citació i de referència bibliogràfica establerts per la Universitat de Barcelona (http://www.ub.es/criteris-cub/).

  • Sistema continental: és el model citació-nota, en el qual cada cop que se cita es posa una nota a peu de pàgina amb la referència bibliogràfica completa (o abreujada si no és la primera vegada que se cita l’obra). Les notes funcionen com un instrument de referència bibliogràfica. La forma de la citació bibliogràfica és la mateixa que s’utilitza per fer el llistat de referències o bibliografies.

  • Sistema anglosaxó o Harvard: o model autor-data, en el qual les citacions entre parèntesis dins del text només van seguides del cognom de l’autor i l’any de l’obra. En aquest cas se suprimeixen totes les notes a peu de pàgina de referència bibliogràfica i es mantenen només les altres notes (aclaridores, d’ampliació, etc.). Al final del treball hi ha d’haver una bibliografia sencera i de remissió.


Llistes de referències o bibliografies

Davant de l’absència de criteris universals, s’han d’utilitzar els establerts per la Universitat de Barcelona, coincidents amb els d’altres institucions acadèmiques i científiques.

Els criteris bibliogràfics indiquen la manera de referenciar:

Bibliografia:

  • Llibres o monografies

  • Publicacions periòdiques

  • Capítols de llibres

  • Articles de revista (o altres publicacions periòdiques)

  • Participacions en congressos, comunicacions i ponències

  • Altres documents impresos


Recursos electrònics:

  • Textos electrònics, bases de dades i programes informàtics complets

  • Contribucions en textos electrònics, bases de dades i programes informàtics

  • Contribucions en revistes electròniques

  • Altres recursos electrònics


Tota la informació detallada sobre les formes de citació és accessible a: CUB Criteris de la Universitat de Barcelona, http://www.ub.es/criteris-cub/

B.- LA CITACIÓ DE LES FONTS JURÍDIQUES EN L’ÀMBIT AUTONÒMIC, ESTATAL I INTERNACIONAL

La diversitat d’estàndards de citació i abreviació de fonts jurídiques ha fet necessària la redacció d’uns criteris sobre citació de fonts jurídiques en els àmbits autonòmic, estatal i internacional que recullin les formes habituals i establertes, quan és el cas, i que proposi nous criteris quan sigui necessari.

Les citacions de fonts jurídiques s’han d’adaptar, quan no hi hagi indicació contrària del director del treball, als criteris establerts a: http://www.bib.ub.edu/fileadmin/arxius /comcitardocumentslegals.pdf.  

BIBLIOGRAFIA que conté els criteris indicats:

Criteris de la Universitat de Barcelona (CUB). [en línia] Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics <http://www.ub.es/criteris-cub/> [Consulta, 18 octubre 2012].

FONTBOTÉ BONILLA, H.; YMBERT CERÓN, M.: La citació de les fonts jurídiques en l’àmbit autonòmic, estatal i internacional. [en línia] <http://www.bib.ub.edu/fileadmin/arxius/comcitardocumentslegals.pdf> [Consulta, 19 octubre 2012].

MESTRES, J.M. et al.: Manual d’estil: la redacció i l’edició de textos. Vic, Barcelona, Eumo Editorial, Universitat de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, 2007. ISBN 978-84-9766-146-1.

TURULL RUBINAT, M. (dir.). Tècniques de treball i de comunicació. Instrumentarium per a les ciències jurídiques i socials, Barcelona, Huygens Editorial, 2011. ISBN 978-84-939245-3-9. (En especial: «Introducció al treball de recerca», [La redacció del treball i les seves parts] [Sobre la presentació escrita], pàg. 187-196 i pàg. 196-198; «Els sistemes tècnics de citació bibliogràfica», pàg. 232-239; «La citació de les fonts jurídiques d’àmbit autonòmic, estatal i internacional», pàg. 241-264).

Altres referències:

Criteris lingüístics del Departament de Justícia [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia. <http://www20.gencat.cat/docs/Justicia/Documents/ARXIUS/doc_28

590133_1.pdf>. [Consulta: 14/04/2011]

Libro de estilo interinstitucional [en línia]. Luxemburg: Oficina de Publicacions de les Comunitats Europees. <http://publications.europa.eu/code/es/es-8000100.htm>. [Consulta: 14/04/2011]

Societat Catalana d’Estudis Jurídics. Diccionari jurídic català [en línia]. Abreviacions. <http://cit.iec.cat/DJC/default.asp?opcio=1>. [Consulta: 01/06/2011]

Tribunal Europeu de Drets Humans. Mode of citation and how to refer to the judgements and decisions of the Court (old and new) [en línia]. <http://www. echr.coe.int/ECHR/EN/Header/Case-Law/Published+case+law/Citation/>. [Consulta: 14/04/2011]

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. Criteris de la Universitat de Barcelona (CUB) [en línia]. Les abreviacions. <http://www.ub.edu/criteriscub/abreviacions.php>. [Consulta: 14/04/2011]

 

 

ANNEX II.- Normes de presentació escrita

 

NORMES DE PRESENTACIÓ ESCRITA

Com que no hi ha un estàndard acadèmic únic sobre la presentació de textos escrits, s’adopten les pautes indicades en la relació bibliogràfica de referència final.

Mida i tipus de lletra (estil de la font):


  • Per al cos del treball: Arial mida 11 o Times New Roman mida 12.
  • Per als exemples o per a les citacions de paràgrafs: mateixes famílies tipogràfiques del cos del treball, mida 10.
  • Per als títols: Arial mida 13 o Times New Roman mida 14.
  • Per a les notes a peu de pàgina: mateixes famílies, mida 10.
  • Per a la portada: la mateixa família tipogràfica que a l’interior del treball.

Interlineat:


  • Per al cos del treball: interlineat 1,5.
  • Per als exemples o per a les citacions de paràgrafs llargs que van en lletra més petita: interlineat 1 o senzill.
  • Per a les notes a peu de pàgina interlineat 1 o senzill.

Marges i altres elements de l’edició de text:


  • Marges superior, inferior i laterals: entre 2,5 i 3 cm
  • Cal consultar la bibliografia recomanada respecte a la resta de criteris d’edició de textos: espais entre paràgrafs, encapçalaments, numeració de pàgines, ús de negretes, ús cursives, cometes, etc.

 

 

ANNEX I.- Les parts del treball

 

LES PARTS DEL TREBALL

Les parts del treball s’han d’adaptar en funció de la tipologia de treball. A continuació s’enumeren, respectivament, les parts d’un treball de recerca i les parts d’un dictamen, que són dos dels formats més utilitzats.

a) Parts d’un treball de recerca

En el cas que el treball de final de màster consisteixi en un treball de recerca, les parts del treball són les següents:

Portada

La portada d’un treball final de màster ha de contenir les dades identificadores següents:

  • Nom i dos cognoms de l’autor o autora del treball

  • Títol complet de l’obra

  • Tutor del treball

  • Curs en què es presenta


Aquestes dades es disposen en el quadrant inferior dret d’un full en blanc que només conté aquesta informació identificadora.

Índex

L’índex ha de contenir tots els apartats del treball definitiu. Hi han de figurar tots els apartats i subapartats, fins a tres nivells, amb la paginació corresponent.

L’organització de l’índex ha de ser homogènia, de manera que cada nivell segueixi la mateixa estructura. L’índex s’inclou al principi de l’obra, després de la portada.

Introducció

La introducció ha de constar, com a mínim, de dues parts:

  • Part personal: motiu personal, si n’hi ha, pel qual s’ha escollit el tema, i d’altres consideracions, si escau, d’aquest àmbit personal.

  • Part científica:

    • Hipòtesi, problema, objecte d’estudi o buit en el coneixement que es pretén omplir o resoldre.

    • Marc conceptual (o estat de la qüestió).

    • Rellevància (científica, social, personal, acadèmica, professional, etc.).

    • Metodologia (fonts i mètode)


Cos del treball

El treball ha de tenir una bona estructuració: ha d’estar organitzat internament en parts, capítols, títols, subtítols, etc., en la proporció adequada i sense fragmentar excessivament el cos ni incloure-hi massa nivells (és comunament admès que una estructura amb tres o quatre nivells és adequada en la majoria dels casos).

Conclusions

Qualsevol treball final de màster es tanca amb unes conclusions. És imprescindible que hi hagi coherència i alineament entre la introducció, el cos del treball i les conclusions.

En la majoria de ciències socials i jurídiques cada vegada és més habitual numerar les conclusions, però també és admissible un text discursiu i únic de conclusions.

Fonts i bibliografia

Al final del treball hi ha d’aparèixer, degudament estructurada, la relació de fonts i bibliografia (bibliografia i bibliografia web), que s’identifica o coincideix amb el conjunt de fonts i recursos que s’han emprat al llarg de l’execució.

Les relacions bibliogràfiques han d’estar ordenades per ordre alfabètic, o bé dels cognoms de l’autor en el cas de la bibliografia, o bé de l’entitat que representa el web en el cas de la bibliografia web. Quan se cita legislació, és habitual ordenar-la per rang legislatiu (de major a menor), i dins de cada nivell per ordre cronològic. En el cas de la jurisprudència es proposa o bé una ordenació cronològica pura o bé una agrupació pel rang dels òrgans que les han emès i, a igualtat de rang, per ordre cronològic.

Tant la bibliografia com les fonts s’han de formalitzar seguint els criteris tècnics de citació establerts a la UB (vegeu apartat III).

Annexos

Els treballs poden contenir annexos o conjunts de materials que es poden afegir al final i que no formen part de la producció de l’autor, sinó que recullen algunes de les fonts utilitzades quan són de difícil consulta per al lector o no hi són a l’abast de manera habitual. Sempre s’ha de poder distingir clarament, dins d’un annex, allò que és propi o originari d’allò que és extern a l’autor; en aquest cas el text ha d’anar acompanyat de la referència exacta de la procedència. Cal llistar els annexos en l’índex general de l’obra.

b) Parts d’un dictamen

Si el treball final de màster consisteix en un dictamen s’estructura sobre la base dels quatre apartats següents:

Descripció dels antecedents

L’estudiant ha de fer una relació de les dades i de la documentació de què disposa i indicar aquelles que li falten. Aquesta és la base del treball sobre la qual l’estudiant ha d’emetre l’informe.

Anàlisi legal

L’estudiant indica quina ha estat la selecció de les normes, jurisprudència i, si escau, doctrina, que ha considerat aplicables en els antecedents. Respon a la fase d’argumentació jurídica.

Conclusions

En aquest apartat l’estudiant plasma, de manera concisa, els resultats de l’anàlisi legal en els antecedents.

Emissió del dictamen

En aquest apartat l’estudiant recull les recomanacions en relació amb la conveniència o no d’iniciar un judici, continuar-lo, iniciar un procediment administratiu o demanar documentació addicional, segons correspongui.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

MESTRES, J.M. (et al.): Manual d’estil: la redacció i l’edició de textos, Barcelona, Eumo editorial, Universitat de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, 2007 (ISBN 978-84-9766-146-1).

TURULL RUBINAT, Max (Dir.). Tècniques de treball i de comunicació. Instrumentarium per a les ciències jurídiques i socials. Barcelona: Huygens editorial, 2011. 317 pàg. ISBN 978-84-939245-3-9. («Introducció al treball de recerca», [La redacció del treball i les seves parts] [Sobre la presentació escrita], pàg. 187-196 i pàg. 196-198; «Els sistemes tècnics de citació bibliogràfica», pàg. 232-239; «La citació de les fonts jurídiques d’àmbit autonòmic, estatal i internacional», pàg. 241-264.

Pàgina web

FACULTAT DE DRET DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA, Normativa reguladora dels treballs de fi de màster de la Facultat de Dret.

http://www.ub.edu/dret/secretaria/docs/normativa_treball_fi%20de%20carrera_master.pdf   Enllaç

FONTBOTÉ BONILLA, Helena; YMBERT CERÓN, Marta. La citació de les fonts jurídiques en l’àmbit autonòmic, estatal i internacional (en linia).

http://www.bib.ub.edu/fileadmin/arxius/comcitardocumentslegals.pdf   Enllaç

SERVEIS LINGÜÍSTICS DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA, Criteris de la Universitat de Barcelona (CUB).

http://www.ub.es/criteris-cub/  Enllaç

Text electrònic

RODRIGUEZ, M.L. i LLANES, J.: Com elaborar, tutoritzar i avaluar un Treball de Final de Màster, Agència de Qualitat del sistema Universitari de Catalunya, 2013.

  Enllaç