Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Historiografia i Teories de l'Art

Codi de l'assignatura: 570255

Curs acadŔmic: 2021-2022

Coordinaciˇ: Cristina Fontcuberta Famadas

Departament: Departament d'Hist˛ria de l'Art

crŔdits: 5

Programa ˙nic: S

 

 

Hores estimades de dedicaciˇ

Hores totals 125

 

Activitats presencials i/o no presencials

50

(Aquest programa estÓ subjecte al desenvolupament de la crisi sanitÓria i a possibles canvis derivats de la gestiˇ de la pandŔmia)

 

-  TeoricoprÓctica

No presencial

 

33

 

-  Tutoritzaciˇ per grups

Presencial

 

3

 

-  Seminari

Presencial

 

12

 

-  Altres prÓctiques

Presencial

 

2

Treball tutelat/dirigit

20

Aprenentatge aut˛nom

55

 

 

Recomanacions

 

Domini de dues o més llengües tant per a les classes com per a la lectura de la bibliografia. 

Conprensió de les llengües catalana i castellana. 

 

 

CompetŔncies que es desenvolupen

 

COMPETÈNCIES BÀSIQUES I GENERALS
CB6 - Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i / o aplicació d’idees, sovint en un context de recerca.

CB7 - Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d’estudi.

CB8 - Que els estudiants siguin capaços d’integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació dels seus coneixements i judicis.

CB10 - Que els estudiants posseeixin les habilitats d’aprenentatge que els permetin continuar estudiant d’una manera que haurà de ser en gran manera autodirigida o autònoma.

CG1 - Que els estudiants siguin capaços d’exercir la crítica i l’autocrítica sobre el procés d’aprenentatge i de treball propis i del grup discent, avaluant la progressió en el procés cognitiu.

CG5 - Que els estudiants sàpiguen identificar estratègies d’anàlisi i de síntesi en els processos cognitius complexos que siguin útils per a formular problemes i planificar estratègies de comprensió o solució.

CG7 - Que els estudiants sàpiguen reconèixer les eines i les estratègies professionalment contrastades que fomentin els processos de qualitat en el treball científic, tant en recerca bàsica com aplicada.

 

 

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES
CE1 - Que els estudiants sàpiguen reconèixer amb sentit crític els processos diacrònics i sincrònics en els diferents àmbits de la Història de l’Art, fent anàlisi i valoració de les constants i disfuncions en el temps.

CE2 - Que els estudiants sàpiguen identificar en profunditat les opcions metodològiques en l’aproximació científica al fet artístic en les diferents contingències històriques, per tal de dissenyar models cognitius aplicables.

CE3 - Que els estudiants sàpiguen identificar i argumentar sobre les relacions del pensament sobre l’art (Teoria, Crítica i Pensament Estètic) amb els processos de producció artística al llarg de la Història.

CE4 - Que els estudiants sàpiguen reconèixer l’evolució de les problemàtiques relatives al Patrimoni artístic en les seves diverses manifestacions (patrimoni monumental, col·leccionisme, museografia, mercat, comissariat i turisme artístics) per tal de comparar i discriminar els canvis històrics qualitatius.

CE5 - Que els estudiants sàpiguen classificar i avaluar les tècniques i estratègies de producció a les editorials o les seves seccions especialitzades en Història de l’Art, per fer que siguin capaços de gestionar la globalitat dels processos i les seves fases.

 

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

• Aprofundir en la història de l’art com a disciplina, i les diverses orientacions, al llarg de la història.

 

Referits a habilitats, destreses


• Desenvolupar l’esperit crític sobre la interpretació de la història.
• Conèixer d’una manera directa les fonts documentals de la història de l’art.
• Treballar sobre les tècniques i els procediments del treball científic.
• Conèixer les principals metodologies pròpies de la història de l’art.

 

Referits a actituds, valors i normes

Que els estudiants sàpiguen valorar la complexitat del present multicultural i globalitzat en l’art actual, així com les manifestacions artístqiues del passat. Així mateix, identificar amb la profunditat i amb el rigor que la disciplina permet, aquelles metodologies i punts de vista que les poden interpretar i explicar. 

 

 

Blocs temÓtics

 

1. Presentaciˇ

*  1 Presentació
• Revisió bibliogràfica i introducció a l’assignatura: la complexitat de l’obra d’art i les possibilitats de la interpretació al llarg de la història. 

 

2. Els orÝgens de la hist˛ria e l’art

*  2 Els orígens de la història de l’art
• La historiografia de l’art al renaixement i al barroc

• Giorgio Vasari i les biografies. La pervivència d’un gènere 
   
 
   

3. La IlĚlustraciˇ

*  3 Nous plantejaments a la Il·lustració 
• La «construcció» d’una història. De J.J. Winckelmann a Leopoldo Cicognara.
 
   

4. El positivisme i la historiografia de l’art. El naixement de la historiografia modernaá

*  4. El positivisme i la historiografia de l’art. El naixement de la historiografia moderna. 
La crítica filològica. Giovanni Morelli (1816-1891). L’atribucionisme. Giovanni Battista Cavalcaselle (1820-1897). 

5. Les aportacions de l’escola de Viena

*  5.  Les aportacions de l’escola de Viena

  • El formalisme. Konrad Fiedler. Adolf Hildebrand (1847-1921). Alois Riegl, Heinrich Wölfflin (1864-1945), Henry Focillon (1881-1943).
  • Julius Von Schlosser i la literatura artística (1924)
  • Jacob Burckhardt (1818-1897), la història de l’art i la història de la civilització. 

6. La influŔncia del marxisme en la hist˛ria de l’artá

*  6. La influència del marxisme em la història de l’art. 


  • Frederik Antal (1887-1954), Arnold Hauser (1892-1978), Keneth Clark (1903-1983), Walter Benjamin (1892-1940), Timothy James Clark (1943).

7. Iconografia i iconologia

*  7. Iconografia i iconologia. 

  • Aby Warburg (1866-1929). Erwin Panofsky (1892-1968) i la seva irradiació. 

8. L’estructuralisme i la semi˛tica en la hist˛ria de l’art.

9. Les aportacions del feminisme i les perspectives de gŔnere en la hist˛ria de l’art.á

*  9. Les aportacions del feminisme i les perspectives de gènere en la història de l’art. 

10. La sociologia i l’antropologia de l’art.

*  10. La sociologia i l’antropologia de l’art. 

11. Algunes perspectives en la hist˛ria de l’art actual.á

*  11. Algunes perspectives en la història de l’art actual. 

12. La historiografia de l’art a Catalunya

*  12. La historiografia de l’art a Catalunya

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Activitats relacionades amb les classes i els debats que es generin en l’assignatura: 
• Alguns materials necessaris per tal de preparar l’asssignatura estaran disponibles al campus. 
• Les lectures prèvies a les classes seran part de l’assignatura i de l’avaluació. 
• Estan previstes intervencions a classe d’especialistes sobre temes puntuals del temari. Enguany estan subjectes a les possibilitats derivades de la crisi sanitària

 

 

Avaluaciˇ acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació de l’assignatura es basa en un treball individual (60%): 
1. Un esquema escrit (amb presentació del tema, intencions i objectius i una aproximació al material bibliogràfic i fonts emprades) :10%  

2. Treball escrit d’un tema de recerca dins dels continguts de l’assignatura prèviament acordat amb la professora, 40 %.

3. Presentació oral del treball a classe, 10 %.

Per a completar la nota de l’assignatura (40%) també es tindrà en compte: 

1. La participació oral i/o per escrit sobre els debats proposats a classe (plantejament de propostes, exemples i qüestions vinculades al tema de debat): 20% 

2. L’aprofundiment en les activitats dutes a terme a l’assignatura (lectures, anàlisis d’obres concretes, visites, conferències i seminaris que es programen al llarg del curs), a partir de la presentació per escrit de treballs optatius complementaris, amb especial atenció a les diferents lectures proposades i disponibles al campus virtual de l’assignatura. 20%

 

 

Avaluaciˇ ˙nica

Data límit per sol·licitar avaluació única segons l’establerta pel centre. 

Les dates, les hores i l’aulari de reavaluació es publiquen al web de la Facultat. 
L’avaluació única consisteix en la presentació del treball escrit acordat durant el curs i acceptat pel professor, que es considera com a única nota del curs (100 %). 

 

Reavaluació: La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i qualificació dels aprenentatges contempla un sistema de Reavaluació, dirigit a tots aquells estudiants que no hagin superat l’avaluació final (suspesos i no presentats) en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única. El calendari de la Reavaluació tindrà lloc el mes de març per les assignatures del primer semestre i el mes de juliol per les assignatures del segon semestre.

La revaluació consisteix en la presentació del treball escrit acordat durant el curs i acceptat pel professor (100 %).

 

 

Fonts d'informaciˇ bÓsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Anne D’Alleva. Methods and Theories of Art History. London: Laurence King Publishing, 2005. 

Elkins, James. Our beautiful, dry, and distant texts: art history as writing. New York: Routledge, 2000.

Fernie, Eric. Art history and its metohods: a critical anthology. London: Phaidon, 1995.

Jonietz, Fabian, Nova,Alessandro (eds.). Vasari als Paradigma: Rezeption, Kritik, Perspektiven/The Paradigm of Vasar:  Reception, Criticism, Perspectives. Venice: Marsilio Editori, 2016. 

Fuentes y documentos para la historia del arte. Barcelona: GG, 1982-1983. 

Hatt, Michael. Art history: a critical introduction to its methods. Manchester: Manchester University Press, 2006.

Podro, Michael. Los Historiadores del arte críticos. Madrid: Machado Libros, 2001. 

Robinson, Hilary. Feminist-art-theory: an anthology 1968-2000. Oxford: Blackwell, 2001.

Stiles, Kristine. Theories and documents of contemporay art: a sourcebook of artistic writings. Berkeley: University of California Press, 1996.  

Theories of modern art: a source book by artists and critics. Berkeley: University of California Press, 1968.  

Urquízar, Antonio. Historiografía del Arte, Madrid, Editorial Universitaria Ramon Areces, 2017.