Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Perspectives d'Investigació i Tendències Metodològiques

Codi de l'assignatura: 570256

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Nuria Peist Rojzman

Departament: Departament d'Història de l'Art

crèdits: 5

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 125

 

Activitats presencials i/o no presencials

51

(Les classes seran presencials o no presencials en funció de les circumstàncies sanitàries que es vagin donant durant el desenvolupament del curs)

 

-  Teoricopràctica

Presencial i no presencial

 

33

 

-  Tutorització per grups

Presencial i no presencial

 

3

 

-  Altres pràctiques

Presencial i no presencial

 

15

Treball tutelat/dirigit

20

Aprenentatge autònom

54

 

 

Recomanacions

 


Actitud crítica que permeti repensar la història de l’art.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

COMPETÈNCIES BÀSIQUES I GENERALS
CB6 - Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i / o aplicació d’idees, sovint en un context de recerca.

CB7 - Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d’estudi.

CB8 - Que els estudiants siguin capaços d’integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació dels seus coneixements i judicis.

CB10 - Que els estudiants posseeixin les habilitats d’aprenentatge que els permetin continuar estudiant d’una manera que haurà de ser en gran manera autodirigida o autònoma.

CG1 - Que els estudiants siguin capaços d’exercir la crítica i l’autocrítica sobre el procés d’aprenentatge i de treball propis i del grup discent, avaluant la progressió en el procés cognitiu.

CG5 - Que els estudiants sàpiguen identificar estratègies d’anàlisi i de síntesi en els processos cognitius complexos que siguin útils per a formular problemes i planificar estratègies de comprensió o solució.

CG7 - Que els estudiants sàpiguen reconèixer les eines i les estratègies professionalment contrastades que fomentin els processos de qualitat en el treball científic, tant en recerca bàsica com aplicada.

 

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES

CE1 - Que els estudiants sàpiguen reconèixer amb sentit crític els processos diacrònics i sincrònics en els diferents àmbits de la Història de l’Art, fent anàlisi i valoració de les constants i disfuncions en el temps.

CE2 - Que els estudiants sàpiguen identificar en profunditat les opcions metodològiques en l’aproximació científica al fet artístic en les diferents contingències històriques, per tal de dissenyar models cognitius aplicables.

CE3 - Que els estudiants sàpiguen identificar i argumentar sobre les relacions del pensament sobre l’art (Teoria, Crítica i Pensament Estètic) amb els processos de producció artística al llarg de la Història.

CE4 - Que els estudiants sàpiguen reconèixer l’evolució de les problemàtiques relatives al Patrimoni artístic en les seves diverses manifestacions (patrimoni monumental, col·leccionisme, museografia, mercat, comissariat i turisme artístics) per tal de comparar i discriminar els canvis històrics qualitatius.

CE5 - Que els estudiants sàpiguen classificar i avaluar les tècniques i estratègies de producció a les editorials o les seves seccions especialitzades en Història de l’Art, per fer que siguin capaços de gestionar la globalitat dels processos i les seves fases.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements


• Assolir els coneixements tant per reflexió com per estudi i debat en el sentit estricte dels temes, tenint en compte que els temes plantejats en els diferents marcs estructurals i blocs de continguts de l’assignatura no s’han d’entendre com un intent de reduir o sintetitzar les qüestions metodològiques complexes d’entendre i molt àmplies en el desenvolupament, sinó com a exemples o casos d’estudi dels processos d’anàlisi i construcció cultural en el camp de la història de l’art.

 

Referits a habilitats, destreses


• Adquirir el domini de les tècniques i capacitats pròpies del treball universitari que possibiliten la conceptualització de les metodologies en el camp de la història de l’art, des de la comprensió del pensament aliè fins a la capacitat d’expressar amb ordre i claredat el propi, i finalment proposar un pla o protocol d’investigació.

 

Referits a actituds, valors i normes


• Fomentar el desig i la curiositat de conèixer, fent possible més que l’adquisició de coneixements, el desig d’adquirir-los. Fomentar alhora una actitud que permeti l’aplicació crítica dels coneixements a l’elaboració d’un treball personal rigorós.

 

 

Blocs temàtics

 

Núm..

Títol

1

La investigació en humanitats. Similituds i diferències amb altres àmbits de coneixement.

2

Eines i metodologies bàsiques de la investigació.

3

El projecte de recerca en l’àmbit acadèmic i en el camp professional de la Història de l’Art: principis i casos d’estudi.

4

El desenvolupament de la investigació: principis i casos d’estudi.

5

El debat de la Història de l’Art a l’actualitat.

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

L’assignatura està concebuda com un work in progress tant pel que fa al plantejament inicial de blocs temàtics (BT) com a la seva concreció en el programa previst per les normes reguladores del màster, que fa que no tingui una estructura rígida sinó tan sols indicativa del camp en què es desenvolupa. En aquest sentit cal comentar que els BT proposats són una de les propostes possibles i, per tant, no necessàries ni en el conjunt ni en la seva concreció excepte en la consideració del protocol d’investigació. D’aquesta manera, tant el coordinador com els alumnes, encara que amb un grau diferent, han de treballar per preparar les hores estimades de l’assignatura en els diferents àmbits i, posteriorment, per desenvolupar no tan sols els continguts exposats sinó també els suggerits.

En funció de com evolucioni la pandèmia de la Covid-19 i de les resolucions dictaminades per les autoritats sanitàries, les activitats i/o metodologia de l’assignatura es podrien veure alterades. Emperò, qualsevol canvi s’anunciaria amb prou antelació i, en cap cas, no afectaria als percentatges establerts per a les diferents proves previstes per a l’avaluació de la matèria

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada
El mètode de l’avaluació continuada que segueix els criteris establerts per la Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i qualificació dels aprenentatges, de la Universitat de Barcelona i els principis normatius propis de l’assignatura es basa en el desenvolupament d’aspectes fonamentals de l’aprenentatge.

Aquests aspectes es concreten en dues presentacions:

1. Treball individual o en grup a partir d’una investigació donada (valoració: 50 % del total).

2. Presentació escrita i oral d’un pla d’investigació a partir d’un tema proposat (valoració: 50 % del total).

 

Avaluació única

Data límit per sol·licitar l’avaluació única segons el calendari del centre.

A la data oficial de l’avaluació única cal presentar per escrit i segons els principis conceptuals i normatius establerts i fets públics per l’assignatura un pla d’investigació a partir d’un tema proposat (valoració: 100 % del total).

Reavaluació

La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i qualificació dels aprenentatges preveu un sistema de reavaluació, dirigit a tots els estudiants que no hagin superat l’avaluació final (suspesos i no presentats) la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única. El calendari de la reavaluació s’estableix segons el calendari del centre.

Per la reavaluació cal presentar per escrit i segons els principis conceptuals i normatius establerts i fets públics per l’assignatura un pla d’investigació a partir d’un tema proposat (valoració: 100 % del total).

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

AGUIRRE ROJAS, Carlos Antonio. La historiografía en el siglo XX: historia e historiadores entre 1848 y ¿2025?. Montesinos, Barcelona, 2004.

ALCINA FRANCH, José, Aprender a investigar. Compañía Literaria, Madrid, 1994.

ALONSO, L. Y GARCÍA, I. Diseño de exposiciones. Concepto, instalación y montaje. Alianza, Madrid, 2010.

BACHELARD, Gastón. La formación del espíritu científico. Siglo XXI, México, 2004 (1938).

BECKER, Howard. Trucos del oficio. Cómo conducir su investigación en ciencias sociales. SigloXXI, Buenos Aires, 2009 (1998).

BORRAS GUALIS, Gonzalo. Cómo y qué investigar en Historia del arte: una crítica parcial del arte español. Serbal, Barcelona, 2001.

CARR, Edward H. ¿Qué es la historia?. Ariel, Barcelona, 1984 (1961).

ECO, Umberto. Cómo se hace una tesis: técnicas y procedimientos de estudio, investigación y escritura. Gedisa, Barcelona, 2002 (1977).

ELIAS, Norbert. Compromiso y distanciamiento. Península, Barcelona, 2002 (1983).

MICHAUD, E. Histoire de l’art. Une discipline à ses frontières. Hazan, París, 2005.

ORTEGA Y GASSET, José. En torno a Galileo. Biblioteca Nueva, Madrid, 2005 (1933).

RAMÍREZ, Juan Antonio. Cómo escribir sobre arte y arquitectura. Serbal, Barcelona, 1996.

VEYNE, Paul. Cómo se escribe la historia. Ensayo de epistemología. Fragua, Madrid, 1972 (1971).

VV. AA. Exposiciones temporales: organización, gestión y coordinación. Ministerio de Cultura, Madrid, 2006.

YNOUB, Roxana Cecilia. El proyecto y la metodología de investigación. Cengage Learning, Buenos Aires, 2008.

Capítol

FURIÓ, Vicenç, “La historia del arte: aspectos teóricos y metodológicos”, en M. Freixa et alt., Introducción a la Historia del Arte, Barcanova, Barcelona, 1990, pp. 3-59.

GOMBRICH, Ernst H., “En foco las artes y humanidades”, en Tributos, Fondo de Cultura Económica, México, 1991, pp. 11-23.

PANOFSKY, Erwin, “La historia del arte en cuanto disciplina humanística”, en El significado en las artes visuales,  Alianza, Madrid, 1985, pp. 17-43.

Article

PEIST, Nuria. “Historia del arte, estudios visuales y sociología del arte: un debate ideológico-disciplinar”. Millcayac. Revista digital de ciencias sociales, Vol. 1, nº 1, 2014, pp. 31-48.

VEGA, Jesusa. “Del pasado al futuro de la historia del arte en la universidad española” Ars Longa, nº16, 2007, pp. 205-2019.