Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Art, Multiculturalitat i Globalitzaciˇ

Codi de l'assignatura: 570258

Curs acadŔmic: 2021-2022

Coordinaciˇ: Ana Maria Guasch Ferrer

Departament: Departament d'Hist˛ria de l'Art

crŔdits: 5

Programa ˙nic: S

 

 

Hores estimades de dedicaciˇ

Hores totals 125

 

Activitats presencials i/o no presencials

50

 

-  TeoricoprÓctica

Presencial

 

15

 

-  Tutoritzaciˇ per grups

No presencial

 

30

 

-  Sortida de camp

Presencial

 

5

Treball tutelat/dirigit

20

Aprenentatge aut˛nom

55

 

 

Recomanacions

 


Es demana interès per qüestions teòriques i filosòfiques  i per aspectes relacionats amb l’art contemporani en l’era de la globalització.
Predisposició als debats a classe i a les presentacions públiques de treballs al llarg del curs.

 

 

CompetŔncies que es desenvolupen

 


Competències bàsiques

  • Estar en possessió i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i / o aplicació d’idees, sovint en un context de recerca
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d’estudi
  • Ser capaç d’integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació dels seus coneixements i judicis
  • Saber comunicar les seves conclusions i els coneixements i raons últimes que les sustenten a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitat
  • Tenir les habilitats d’aprenentatge que els permetin continuar estudiant d’una manera que haurà de ser en gran mesura autodirigida o autònoma

Competències transversals
  • Saber reconèixer amb sentit crític els processos diacrònics i sincrònics en els diferents àmbits de la Història de l’Art, fent anàlisi i valoració de les constants i disfuncions en el temps
  • Saber identificar en profunditat les opcions metodològiques en l’aproximació científica al fet artístic en les diferents contingències històriques, per tal de dissenyar models cognitius aplicables
  • Saber identificar i argumentar sobre les relacions del pensament sobre l’art amb els processos de producció artística al llarg de la Història

Competències específiques
  • Ser capaç d’exercir la crítica i l’autocrítica sobre el procés d’aprenentatge i de treball propis i del grup discent, avaluant la progressió en el procés cognitiu
  • Saber identificar estratègies d’anàlisi i de síntesi en els processos cognitius complexos que siguin útils per formular problemes i planificar estratègies de comprensió o solució
  • Saber reconèixer la complexitat de la diversitat i la multiculturalitat en el món contemporani
  • Saber valorar la complexitat del present multicultural i globalitzat en l’art actual; i identificar en profunditat les noves propostes artístiques de gènere i les simbiosis i imbricacions en el conjunt de les arts; afí de fer una anàlisi crítica de les seves imbricacions
  • Saber reconèixer els entorns professionals afins i aplicar la formació qualificada obtinguda en el conjunt de matèries del màster en el context de les seves pràctiques externes per tal d’experimentar i adoptar actituds útils i adequades a la seva inserció professional

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements


Atès el caràcter interdisciplinari del projecte, es demanen coneixements de diferents disciplines dins el camp de les humanitats i es busca crear una zona de diàleg entre els conceptes intrínsecs dels Global Studies i els usos d’una visualitat fonamentalment cultural arrelada en diferents episodis de l’art de les dues últimes dècades que estudiarem a mode de casos d’estudi.
 
 
Referits a habilitats, destreses
 
Fer lectures continuades de textos inclosos en el programa i també fer-ne les sinopsis per comentar a classe. També s’exigeix una certa disciplina a l’hora de sistematitzar els coneixements d’una manera puntual per poder-los exposar amb claredat i amb esperit crític.
 
 
Referits a actituds, valors i normes
 
Mostrar una actitud oberta i fluida que pugui interrelacionar amb facilitat aspectes teòrics, i anàlisis d’obres d’art contemporani global. També es demana un interès per tot el que està relacionat amb l’art més recent: visita a exposicions, coneixement i familiaritat amb els darrers grans esdeveniments internacionals, com ara la Documenta de Kassel (2002, 2007, 2012) o les biennals de Venècia, especialment la darrera de 2013. També es demana saber desenvolupar un pensament propi, no mimètic i obert al diàleg.

 

 

Blocs temÓtics

 

1. Temari

*  

1 Introducció: globalització versus internacionalisme. Desterritorialització versus deconstrucció; esfera versus rixoma; multitud versus grup; cultura-món versus cosmos

2 Epistemologies d’allò global: el discurs de les diferències; el discurs postcolonial; el discurs intercultural; el discurs cosmopolita

Autors: Edward Said, Homi Bhabha, Gayatri Spivack. Édouard Glissant, Néstor García Canclini, Fredric Jameson, Thomas McEvilley, Arjun Appadurai, Kwame Anthony Appiah

3 Genealogia d’allò global en els discursos curatorials: Magiciens de la Terre i les exposicions multiculturals; l’auge de les perifèries: el fenomen del biennalisme; les exposicions globals: de la Documenta 2002 de Kassel a Nothing to Declare? (Berlín, 2013)

4 Els girs en el discurs artístic contemporani: el gir geogràfic; el gir de la traducció; el gir etnogràfic; el gir de la memòria; el gir historialista

1.1. Nom de l’assignatura:  

ART, MULTICULTURALIDAD, GLOBALITZACIÓN

Curs 2020-21

Codi 570258

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia de les activitats s’adequarà a l’escenari de docència mixta que preveu la UB i, en qualsevol cas, s’ajustarà sempre a les directrius que demanin les autoritats sanitàries en cada moment, tant en termes de restricció com de retrobament de la normalitat. Les activitats teoricopràctiques es faran majoritàriament de manera no presencial, segons les possibilitats del moment. Es preveuen algunes sessions presencials per al desenvolupament d’activitats pràctiques i/o seminaris. Les tutories seran telemàtiques i només podran ser presencials amb cita prèvia confirmada pel professor.

Les sortides culturals i de camp, en canvi, es faran presencialment, tot i que s’hauran d’adaptar a les condicions de capacitat, mobilitat, EPI’s previst i distanciament que els centres que visitem ens demanin.»

La impartició de cada un dels blocs temàtics ha d’incloure tres fases diferents. En primer lloc, el professor exposa els continguts i la matèria a impartir. Es podria comparar amb una classe magistral. En segon, el professor presenta una sèrie de casos d’estudi que aprofundeixen els temes tractats. En els casos programats, es preveu un tercer àmbit de participació: la del professor convidat expert i coneixedor de la matèria o la de l’artista invitat. Finalment, es dedica una sessió a debatre els aspectes tractats i a treure conclusions.

 

 

Avaluaciˇ acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació continuada consisteix en:

1. Presentació d’un treball escrit sobre els continguts de l’assignatura (60 %).

2. Participació basada en un esquema i/o PowerPoint en els debats generats (40 %).

 

Avaluaciˇ ˙nica

Data límit per sol·licitar avaluació única: 31 d’octubre.

Cal presentar un treball escrit sobre els continguts de l’assignatura (100 %).

 

 

Revaluació

La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i qualificació dels aprenentatges preveu un sistema de reavaluació, dirigit a tots els estudiants que no hagin superat l’avaluació final (suspesos i no presentats) la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única.

La reavaluació  té lloc durant els mesos de març per a les assignatures del primer semestre, i de juliol per a les assignatures anuals i de segon semestre.

 

S’ha de presentar un treball escrit sobre els continguts de l’assignatura, en la data fixada oficialment per a l’examen (100 %).

 

 

Fonts d'informaciˇ bÓsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

FISCHER, Jean, Global Visions. Towards a New Internationalism in the Visual Arts, Londres, Kala Press, 1994.

KALINOVSKA, Melina (ed), New Histoires, Boston, Institute of Contemporary Art, 1996.

WILSON, Rob y DISSANAYAKE, Wimal (eds), Global Local. Cultural Production and the International Imaginary, Durnham y Londres, Duke University Press, 1996.

WEIBEL, Peter. Inklusion: Exklusion. Versuch einer neuen Kartografie der Kunst im Zeitalter von Postkolonialismus und globaler Migration,  Ostfildern, Dumont, 1997.

AA.VV., “Liminalities: discussions on the global and the local” (número especial), Art Journal, invierno 1998, nº 4, pp. 28-49.

AMOR, Monica, “Whose World? A Note on the Paradoxes of Global Aesthetics”, Art Journal, invierno 1998, nº 57, pp. 28-32.

BECKER, Carol,  “The Second Johannesburg Biennale”, Art Journal, verano 1998, nº 2, pp. 86-100.

CULLUM, Jerry, “Vernacular art in the age of globalisation: a few first random notes”, Art Papers, enero-febrero 1998, nº 22, pp. 10-15.

JEFFERY, Celina, Global and Local Art Histories, Cambridge Scholars Publishing, 2007.

MESKIMMON, Marsha, Contemporary Art and the Cosmopolitan Imagination, Londres, Routledge, 2011.

HARRIS, Jonathan, The Utopian Globalists. Artist of Worldwide Revolution, 1919-2009, Nueva York, Wiley-Blackwell, 2013

  Ordenada segons cronologia

HIXSON, Kathryn, “Business as usual? Art World postnationals in a new nation state: the 1997 Johannesburg Biennale”, New Art Examiner, marzo 1998, nº 25, pp. 26-31.

WEISS, Rachel, “The Second Johannesburg Biennial: The quest for Glocalism”·, Art Nexus, enero-marzo 1998, nº 27, pp. 74-78.

JAMESON, Frederic y MIYOSJI, M (eds), The Cultures of Globalisation, Durham y Londres, Duke University Press, 1998.

HYLTON, Richard, “Global v Local”, Art Monthly, octubre 1999, nº 230, pp. 7-10.

MOSQUERA, Gerardo, “Infinite Islands: regarding art, globalisation, and cultures II”, Art Nexus, noviembre 1998-enero 1999, nº 30, pp. 80-84.

ARAEEN, Rasheed, “A New Beginning. Beyond Postcolonial Cultural Theory and Identity Politics”, Third Text, primavera 2000, nº 50, pp. 3-20.

HARDT, Michael y NEGRI, Antonio, Empire, Cambridge, Mass., y Londres, Harvard University Press, 2000.

APPADURAI, Arjun, La modernidad desbordada,. Dimensiones culturales de la globalización, Montevideo, ediciones Trilce y Fondo de Cultura Económica, 2001.

FENTON, Julia A., “WorldChurning: Globalism and the return of the local. circa 2001”, Art Papers, mayo –junio 2001, nº 3, p. 11.

GARCIA CANCLINI,  Néstor, Culturas híbridas, Buenos Aires, Paidós, 2001.

WALSH, Maria, Globalisation and multi-culturalism, Art Monthly, septiembre 2001, nº 249, pp. 52-53.

CONGDON, Tim, “Globalisation and Its Discontents”, The New Criterion, noviembre 2002, nº 21, pp. 81-85.

GUASCH, Anna Maria, Arte y globalización, Bogotá, Universidad Nacional de Colombia 2004.

GUASCH, Anna Maria, “Una historia cultural de la posmodernidad y del poscolonialismo. Lo intercultural entre lo global y  lo local”, Artes. La Revista (Universidad de Antioquía), enero-junio 2005, nº 9, pp. 3-14.

MERCER, Kobena (ed), Cosmopolitan Modernisms, Cambridge, Mass., The MIT Press, 2005.

GUASCH, Anna Maria, “Entre dos caídas. Del multiculturalismo a la mundialización del arte y la cultura (1989-2001), Revista de Occidente, febrero 2007, nº 309, pp.

McEVILLEY, Thomas, De la ruptura al “cul de sac”, Madrid, Akal/Arte Contemporáneo, 2007.